3. FASES D´ELABORACIO DELS PROJECTES
Eines necessàries per portar Pela cable, tornavís d´estrella i pla, navalla, tester,
a terme el treball: tenaces i unes tenaces de tall.
Com platejarem un nou El primer que faig es entendre el funcionament de de
esquema: la maniobra, circuit o potència.
On anar a l´hora de dupte en Probar-ho dues vegades per comprovar que hi ha
algun contacte de l´esquema: algun contacte mal connectat després vaig al llibre
d´esquemes i si no trobo respostes, vaig al professor
de pràctiques.
Com he dissenyat els meus Tots els esquemes estan passats a Power Point i
esquemes i els de pràctiques. treballats a les classes d´informàtica i bàsiques
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
8. R
S
T
N
ESQUEMA ELECTRIC:
INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)
C.M
1 3 5 1 3 5
C.D. C.I.
2 4 6 2 4 6
11
RT
12
CIRCUITO DE POTENCIA
M
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
21. NEUTRE
220V ESQUEMA ELÉCTRIC:
FASE
ICP
MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA
TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
Rele tèrmic
parada
Reactancia
Portalàmpades
14 24
marxa K1 K1
tub fluorescent
13
23
13 14
15
K2 K3
k4 14 13 Sabedor
16 18 21 K3
21 22 H2
K2
22
T2 T1 H1
K2 K1 T
K4
K3
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
22. ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
23. R
S
T
N
C.M INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA)
EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
R1
TERMICO 1 3 5 1 3 5 1 3 5
R2 R3
2 4 6 2 4 6 2 4 6
CIRCUIT DE POTÉNCIA
M
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
24. ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
25. Circuit de l’estel de Nadal
I I I I
I Intermitent
Linea 1
Linea 2
Linea 3 ICP
BÀSIQUES-TIC
Linea 4 220 V Joan Carles Segura Ramos
34. ICP INSTALACION ELECTRICA
220 V EN LA CARPA DEL IES MARINA
1
2
3
BÀSIQUES-TIC 4
Joan Carles Segura Ramos
35. CARPA DE
L’IES MARINA
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
36. CARPA
DE
L’ IES MARINA
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
37. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC:
Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la
ICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el
contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.
Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1
entrant en servei al mateix temps que els
PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2
En aquest esquema, els temporitzadors entren
KM 3
tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però
estan reglats de manera que pugui complir-se
el cicle programat.
KM 4
KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4
KM 2
KM 3
KM 3 KM 4
KM 4
KM 1
MARXA
L1 L2 L3 L4
KM 1
KM1 KA1 KM 2
KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4
KM 4 KA4
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
38. Primera marxa:
Rele 1 amb el temporitzador
Activant el fluorescent
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
39. Segona marxa:
Rele 2 amb el temporitzador 2
activant la primera llum i apagant el fluorescent
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
40. Tercera marxa:
Rele 3 amb el temporitzador 3
Activant la segona llum i apagant la primera
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
41. Cuarta marxa:
Rele 4 amb el temporitzador 4
Apagant la segona i activant la tercera llum (finalitza maniobra)
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
42. 220V Joan Carles Segura Ramos
ESQUEMA ELÉCTRIC:
ICP
AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR
N F TELERUPTOR
A1 A2
L1 PULSADOS
L2
TELERUPTOR
3 4 L3
PULSADOS
L4
FLOURACENT
CEBADO
REACT-
ANCIA
6 4 2 1
TEMPOR- RELLOTGE
IZADOR D´ESCALA
1 3 2 L N
BÀSIQUES-TIC
44. ESQUEMA ELÉCTRIC:
BÀSIQUES-TIC
AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR
Joan Carles Segura Ramos
45. ESQUEMA ELÉCTRIC:
AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
46. Interruptor (doble) en la entrada del
comedor para encender y apagar la Enchufes
luz de la mesita Cajas de empalmes
2m 1m
Puertas
4m 1
Lavabo 1
2 3 Habitación 1
3m Interruptor
(A)
5m
Comedor
F N
7m
Línea
Puerta
1 (A) BÀSIQUES-TIC general
Joan Carles Segura Ramos
220 V
47. INSTALACIÓ
INTERIOR
ICP INSTALACIÓ ELÉCTRICA
EN EL PASSADIS DE L´AULA DE
Interruptor 220 V PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES
DE L’IES MARINA
L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7
CANALETES
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
48. PASSADIS DE L´AULA DE
PRÁCTICAS
ELECTROTÉCNIQUES
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
49. PASSADIS DE L´AULA DE
PRÁCTICAS
ELECTROTÉCNIQUES
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
50. INSTALACIÓ ELÉCTRICA
EN EL PASSADIS DE
L´AULA DE PRÁCTICAS
ELECTROTÉCNIQUES
DE L’IES MARINA
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
52. Joan Carles Segura Ramos
Muntatge a la paret dels dos circuits:
Circuit 1 estrella triangle. Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor
Circuit 1
L1 L2 L3 L4
Caixa 2
Cuadre de flourecent
Pulsados
ICP Reles
i temporizados Circuit 2 mes circuit de potencia del motor
Par i Marxa
Motor
Circuit 2
Caixa 1
L1 L2 L3 L4
BÀSIQUES-TIC
53. NEUTRE
220V ESQUEMA ELÉCTRIC (1):
FASE
ICP
MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA
TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
Rele tèrmic
parada
Reactancia
Portalàmpades
14 24
marxa K1 K1
tub fluorescent
13
23
13 14
15
K2 K3
k4 14 13 Sabedor
16 18 21 K3 L4
21 22
K2
22
L3 L2 L1
K2 K1 T
K4
K3
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
54. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC ( 2 amb motor ):
Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la
ICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el
contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.
Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1
entrant en servei al mateix temps que els
PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2
En aquest esquema, els temporitzadors entren
KM 3
tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però
estan reglats de manera que pugui complir-se
el cicle programat.
KM 4
KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4
KM 2
KM 3
KM 3 KM 4
KM 4
KM 1
MARXA
L1 L2 L3 L4
KM 1
KM1 KA1 KM 2
KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4
KM 4 KA4
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
55. R
S
T
N
ESQUEMA ELECTRIC:
INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)
C.M
1 3 5 1 3 5
2 4 6 2 4 6
C.D. KM1 C.I. KM3
11
RT
12
CIRCUITO DE POTENCIA
M
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
56. Muntatge a la paret
dels dos circuits
Circuit 1 estrella triangle
Circuit 2 Reles amb
temporizados amb motor
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
57. Muntatge a la paret dels dos circuits
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
58. Muntatge a la paret dels dos circuits
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
59. Muntatge a la paret dels dos circuits
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
64. Instalación eléctrica para
Cuadro eléctrico general de la torre
el aula de informática (A22)
Línea general
de la torre
LGT 380 V
L(A22) 380 V
Línea para la aula
L(A22)
de informática A22 380 V
220V
L1 L2 L3
T T T T T
ICP ICP Enchufe Salida Cuadro
15A Trifásico T telefónica eléctrico
Canaleta
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
65. Aula A22
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
66. Aula A22
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
70. SALA ÁGORA
PARET
(M)13 m
PARET PARET
(G)15 m (G)15 m
PORTA
PARET
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos (N) 13 m
71. 2 3
PARET
(N)13 m
Quadre eléctric Àgora
2 LG1 1 2 3 220V 3
PARET 380 V PARET
(G)15 m
SORTIDA LINEAS
ICP Nº1 ENDOLLS (G)15 m
Nº 1 Nº 2 LG2 ICP Nº2 ESTRACTOR
2 3
380 V
ESQUEMA ELÉCTRIC
2
SALA ÁGORA 3
PARET
(M)13 m
1 1 BÀSIQUES-TIC
1 1
Joan Carles Segura Ramos
72. MATERIAL NACESSÁRI PER FER EL PROJECTE:
UNITATS MATERIAL
9 Pantalla 2x65w
25 Flourescent de 58w
57 mts Tub rigid gris 20"
200 mts Cable 1,5mm gris
200 mts Cable 1,5mm marron
200 mts Cable 1,5mm blau
200 mts Cable 1,5mm negre
200 mts Cable 1,5mm terra
3 Caixes d'empalmes de 153x110
1 Caixa de ICP
100 Grapes de 20"
100 Tacs de 6"
100 Tornilleria curts de 25mm
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
73. PRESSUPOST DEL MATERIAL NECESSARI PER PORTAR A TERME EL TREBALL:
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
79. ELECTRICITAT:
En la Física, l'electricitat és un fenomen conservatiu d'origen electromagnètic, que es
manifesta per una energia i és degut a les diferents càrregues elèctriques de la matèria. La
paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i
les seves aplicacions. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això
s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens
elèctrics i magnètics.No va ser fins el segle XIX que es van començar a comprendre les
propietats de l'electricitat, de manera important gràcies a Nikola Tesla. El seus treballs van
permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és
omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts
d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 1 - 13
80. GENERADOR ELÈCTRIC
Un generador elèctric és un mecanisme capaç de transformar en electricitat un altre tipus d'energia, que pot se
química, mecanica o lluminosa.Un generador elèctric és tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de
potencial elèctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns. Els generadors elèctrics són màquines
destinades a transformar l'energia mecànica en elèctrica. Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un
camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura (denominada també estator). S
mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una força
electromotora. Hi ha tres tipus de generadors:
•Les piles i baterias són exemples de primer tipus,
ja que converteixen en electricitat l'energia de certes
reaccions quimiques.
•Els aerogeneradors i les cetrals hidroeléctricas,
inclouen alternadors que transformen l'energia
mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen
de la inducció electromagnètica.
•Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a
partir de la llum.
Els generadors es classifiquen en dos tipus fonamentals:
•Primaris: Els generadors primaris són aquells que
converteixen en energia elèctrica l'energia d´una altra
naturalesa o tipus que reben o de què disposen
inicialment. Secundaris: Alliberen una part de l'energia elèctrica que han rebut prèviament. S'agruparan
els dispositius concrets conforme al procés físic que els serveix de fonament.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 2 - 13
81. CENTRAL NUCLEAR
Un reactor nuclear és un aparell on una reacció de fissió nuclear o fusió nuclear
en cadena és iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada.
Si bé el terme "reactor nuclear" pot fer referència a un reacto de fusió , aquest mot
normalment s'usa per designar un aparell de fissió nuclear.
El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de
Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de
Chicago el 2 de desembre de 1942
Ciència bàsica:
Per produir energia per un generador elèctric, una planta d'energia nuclear utilitza la fissió
nuclear. En aquest procés, el nucli d'un element molt energètic com l'urani absorbeix un neutro
lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos àtoms més petits.
El procés de fissió de l'àtom d'urani produeix dos àtoms més petits, d'un a tres neutrons lliures
ràpids, i una quantitat d'energia.
La fissió de l'urani produeix més neutrons dels que necessita. Per tant la reacció por ser
sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realçada, controlada, causada per una reacció en
cadena.
Els neutrons ràpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits per el pròxim
àtom energètic. Aquest procés de desacceleració es produeix per la col·lisió de neutrons amb
àtoms de substàncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fanservir substàncies
amb àtoms lleugers, ja que l'efecte moderador és més eficient com més semblants siguin les
masses dels neutrons i dels àtoms del moderador. Així, entre els moderadors més emprats hi ha l'aigua i el grafit (carboni
cristal·lí), que també té l'avantatge del seu punt de fusió molt elevat.
En la majoria de les plantes nuclears del món, l'energia calorífica generada per la fissió de l'urani es recull per aigua purificada i
es duta a fora del nucli del reactor com en una màquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada
en els reactor d'aigua a pressió.
En un reactor nuclear és un produeix energia a partir de la fissió d'urani compost pels isòtops 235U, i 238U. Quan un neutró arriba
al nucli del 235U, aquest nucli es torna inestable, fissiona (seguint el camí marcat en la seva cadena de desintegració), i allibera
dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissió d'un nou nucli de 235U, o també poden convertir un nucli de 238U,
en 239Pu (un isòtop del plutoni). Aquestes reaccions també donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear
BÀSIQUES-TIC
altres isòtops radioactius.
Joan Carles Segura Ramos
3 - 13
82. CENTRAL HIDROELÈCTRICA
Una central hidroelèctrica és aquella que genera
electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial
de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un
nivell més alt que la central.
L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de
descàrrega des de l'embassament a la sala de
màquines de la central, on gràcies a una o vàries
turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia
en alternadors.
Les dues característiques principals d'una central
hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva
capacitat de generació d'electricitat són;
La potència; que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell
mig aigües baix de la usina, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de la
turbina i del generador.
L'energia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que és funció del
volum útil de l'embassament, i de la potència instal·lada.
La potència d'una central pot variar des d'uns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30
MW es consideren minicentrals.
La Central hidroeléctrica major del món, fins a la data (2005), Itaipú, té una potència instal·lada
de 14.000 MW, sumant les 20 turbines. BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 4 - 13
83. CIRCUIT ELÉCTRIC
Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de
conductors i components elèctrics o electrònics recorregut
per un corrent elèctric.
El que coneixem com corrent elèctric no és una altra cosa que la circulació de càrregues o electrons a través d'u
circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al pol
positiu de la font de subministrament de força electromotora.Potser haguem sentit que el
sentit convencional de circulació del corrent elèctric per un circuit és a la inversa, és a dir,
del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament té el seu origen en raons històriques i no a
qüestions de la física, dut a terme en l'època de formulació de la teoria
que explicava la fluidesa del corrent elèctric pels metalls, ja que els físics desconeixien l'existència dels electrons
o càrregues negatives.
Al descobrir-se els electrons com part integrant dels àtoms i principal component de les
càrregues elèctriques, es va descobrir també que les càrregues elèctriques que proporciona
una font de FEM (Força Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+),
d'acord amb la llei física de la qual "càrregues diferents s'atreuen i càrregues iguals es
rebutgen". A causa d'aquell desconeixement, la comunitat científica va acordar que, convencionalment, el corren
elèctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa
forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant això,
a la pràctica, aquest "error històric" no influeix per a res en el que a l'estudi del corrent
elèctric es refereix.(FEM).
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 5 - 13
84. CONDUCCIÓ ELÈCTRICA
La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades
elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric). El moviment
pot formar un corrent elèctric com a resposta a un camp elèctric.
El mecanisme que hi ha darrera d'aquest moviment depen del
material.
En els metalls i les resistències la llei d'Ohm descriu bé la seva conducció elèctrica, aquesta llei
estableix que el corrent és proporcional al camp elèctric aplicat. La facilitat amb la que la densitat
de corrent (corrent per unitat d'àrea) j apareix a un material s'expressa com la conductivitat
elèctrica σ,
que es defineix com:
j=σE
on j és el la densitat del corrent elèctric i E la força del camp elèctric. La inversa de la conductivitat
elèctrica és la resistivitat elèctrica ρ:
j=E/ρ
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 6 - 13
85. POTÉNCIA ELÉCTRICA
Al circular el corrent, els electrons que la componen col·lisionen amb els atoms del
conductor i cedeixen energia, que apareix en la forma de calor.
La quantitat d'energia despresa en un circuit s'amida en julis.
La potència consumida s'amida en watts; 1 watt equival a 1 juliol per segon.
La potència "P" consumida per un circuit determinat pot calcular-se a partir de l'expressió
On:
V: diferéncia de potencial o voltatge aplicat a la resisténcia, Volts
I: corrent que atravesa la resisténcia, Ampers
R: resisténcia, Ohmis
P: poténcia eléctrica, Wats
Per quantificar el calor generat per una resisténcia eléctrica al ser
atravesada per una corrent eléctrica, s’utilitza el sigüent factor de conversió:
1 Watt = 0,2389 caloríes / segon
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 7 - 13
86. ALTERNADOR
L'alternador és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant,
mitjançant fenomens d'inducció electromagnètica, un corrent altern.
Els alternadors es basen en la segona llei de l'electromagnetisme, també coneguda com la Llei de Faraday.
Aquest llei diu que un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la
polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa.
Funcionament de l'alternador:
Tal i com s'ha explicat abans, l'alternador funciona segons la segona llei de l'electromagnetisme. Així, doncs, la
variació del sentit i de la intensitat del camp magnètic induiran a les bobines una diferència de potencial que
canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp.
El flux magnètic (Φ) que passa a través de cada espira a les bobines que constitueixen l'induït tenen per valor
el producte de la intensitat del camp magnètic (B), per la superfície de l'espira (s) i el cosinus de l'angle format
en el pla que conté aquest i la direcció del camp magnètic (cos φ), raó per la qual el flux serà variable:
Cada cop que es produeix un variació del flux magnètic, també es produeix una variació en les espires d'una
força electromotriu (f.e.m) (E) induïda, el valor de la qual és igual a la velocitat de variació del flux segons:
El signe negatiu davant d'E ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que el corrent induït s'oposa a la
variació de flux que genera (raó per la qual també es parla de força contraelectromotriu enlloc de f.e.m.).
Si la força electromotriu induïda en una espira és igual a E, la força electromotriu total (Et) és igual a :
Essent n el nombre d'espires que constitueixen l'induït.
La freqüència del corrent altern que apareix entre els borns A-B s'obté multiplicant el nombre de voltes per
segon de l'inductor pel nombre de parells de pols de l'induït.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 8 - 13
87. MOTOR ELÉCTRIC
Un motor elèctric és un aparell al que se li aplica energia elèctrica per
obtenir-ne de mecànica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834.
N'hi ha de diversos tipus:
Motors de corrent continu:
Dinamo reversible a motor, pot ser: Serie, Paral·lel (shunt) o Mixt (compound),
i és un rotor bobinat amb col·lector.
Motor universal de C.C. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb
col·lector.
Motors de corrent altern:
Monofàsics:
D'espira en curtcircuit, rotor gàbia d'esquirol (poca potencia usats en petits
ventiladors, tocadiscs...).
De fase partida, rotor gàbia d'esquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres:
Amb condensador.
Amb interruptor centrifug.
Amb condensador i interruptor centrifug.
Trifàsics:
Normalment amb rotor gàbia d'esquirol.
Excepció del motor trifàsic amb rotor bobinat amb anells.
Motor universal de C.A. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 9 - 13
88. LLEI D`OHM
La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és
Directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus
extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.
En termes matemàtics la llei s'expressa per mitjà de l'equació:
on V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I és el corrent. L'equació dóna com a
resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit.
Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de
corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de
la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule
Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com A),
per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com V) i per a la resistència s'utilitza l'ohm
(simbolitzat Ω).
Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg
Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar
diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que
va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es
presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la
BÀSIQUES-TIC
resistència elèctrica.
Joan Carles Segura Ramos 10 - 13
89. TEOREMA DE THÉVENIN
El teorema de Thévenin per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol
combinació de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals
és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V i una
única resistència R. Per a sistemes de corrent alterna amb una
única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies
en general, no sols a resistències.
El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann
von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883
per l'enginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857-
1926).
Per a calcular el circuit equivalent:
1. Elimineu la càrrega del circuit.
2. Calculeu el voltatge V en la eixida de les fonts d'alimentació original.
3. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts.
4. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R,
mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentació.
5. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V en sèrie amb una resistència R en
sèrie amb la càrrega.
El voltatge equivalent de Thévenin es el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es
calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del division de voltatge, dient que un
terminal serà Vout i l'altre estarà connectat a massa.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 11 - 13
90. TEOREMA DE KENNLLY
El teorema de Kennelly (o transformació estrella-triangle, de
Vegades escrit Y-∆), anomenat així en homenatge a Arthur
Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en
forma d'estrella o de triangle.
(No confondre la transformació estrella-triangle amb un
transformador estrella-triangle que és un dispositiu que transfoma
corrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre.
Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a
tal efecte).
Transformació d'estrella a triangle:
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 12 - 13
91. LLEI DE LES MALLES
Aquesta llei també s'anomena llei del voltatge de
Kirchhoff o segona llei de Kirchhoff.
El principi de conservació de l'energia implica que:
La suma algebraica (amb signe) de totes les diferències de potencials al voltant d'un circuit ha de
ser zero.
(D'altra forma, seria possible construir una màquina de moviment perpetu on passés un corrent en
cercle al voltant del circuit.)
Aquesta llei té una subtilesa en la seua interpretació, donat que en presència d'un camp magnètic
canviant el corrent elèctric no és conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, la
integral de línia del camp elèctric al voltant del circuit no és zero. De forma equivalent, la energia és
transferida del camp magnètic al corrent (o a l' l'inrevés). Per a "arreglar" la llei de les malles en
aquest cas, s'associa una caiguda
de potencial efectiva o força electromotriu (fem) a la inductància del circuit, exactament igual a la
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 13 - 13
93. Quadre de distribució
A les instal·lacions elèctriques, s'estableix un quadre de distribució d'on parteixen els circuits
elèctrics interiors. Aquest quadre està format per un conjunt d'aparells, la finalitat dels quals és
la protecció de persones i receptors de la instal·lació. Aquests dispositius són:
•Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA).
•Interruptor de control de potència (ICP).
•Interruptor diferencial (ID).
•Petits interruptors automàtics (PIA).
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
94. Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA)
Aquest interruptor pot accionar-se manualment i està dotat de dispositius de protecció
contra sobrecàrregues i curtcircuits.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
95. Interruptor de control de potència (ICP)
L'empresa subministradora d'electricitat controla la potència que consumeix l'abonat
mitjançant un interruptor de control de potència (ICP). Quan el consum de l'abonat és superior
a la potència contractada, s'interromp el subministrament elèctric.
A més, l'ICP també assegura la protecció de la instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits,
tot i que cada element d'una instal·lació es protegeix també de manera independent
mitjançant els PIA.
Popularment se'l coneix amb el nom de limitador de potència o magnetotèrmic.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
96. Interruptor diferencial (ID)
Els diferencials són interruptors que tenen la missió de detectar els corrents de defecte
produïts a la instal·lació.
El seu objectiu principal és el de protegir les persones que poden estar en contacte amb la
instal·lació quan hi ha una fuita de corrent.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
97. Petits interruptors automàtics (PIA)
Els PIA tenen la missió de protegir contra sobrecàrregues i curtcircuits cadascun dels circuits
interiors que conformen una instal·lació, de manera independent.
Cal col·locar tants PIA com circuits elèctrics independents tingui la instal·lació.
La funció del PIA és la mateixa que la d'un fusible, però no es fon, ja que quan s'obre només
cal accionar de nou el mecanisme manual que incorpora.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
98. Risc de contacte elèctric
El risc de contacte amb el corrent elèctric és la possibilitat de circulació d'un
corrent elèctric al través del cos humà. Perque hi hagi aquesta possibilitat, cal
que el cos humà formi part del circuit, fent de conductor i que entre els punts
d'entrada i sortida del corrent elèctric en el cos humà hi hagi una diferència de
potencial. Quan passa això, podem afirmar que l'accident s'ha produït i les
seves conseqüències són més o menys greus depenent d'una sèrie de factors
addicionals.
La funció dels elements de protecció d'una instal·lació és minimitzar els efectes
del corrent elèctric sobre el cos humà una vegada s'ha produït el contacte
elèctric. Així, per exemple, quan es produeix una fuita de corrent, l'ID d'una
instal·lació s'obre.
Heu de tenir clar que altres elements de protecció, coma ara els PIA o els ICP, no
protegeixen contra contactes elèctrics, ja que la seva missió és protegir la
instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa
elèctrica).
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
99. Presa de corrent
Encara que la presa de corrent no és un element de comandament,
permet la connexió d'una càrrega a un circuit elèctric.
Hi ha preses de corrent que tenen presa de terra, que és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els
elements de protecció amb la presa de terra de l'edifici.
Símbol normalitzat:
Sense presa de terra Amb presa de terra
Circuits d'aplicació
El circuit de la figura permet controlar la càrrega connectada a la presa de corrent. A la presa s'hi pot connectar
qualsevol amb endoll, com ara una rentadora, un calefactor, etc.
Gairebé sempre el circuit d'aplicació no inclou l'interruptor, ja que l'incorpora el dispositiu que es connecta a la presa de
corrent, com ara una làmpada de taula.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
100. Les instal·lacions elèctriques d'un habitatge segueixen el mateix esquema que el d'un circuit
elèctric convencional:
•Aparells de comandament, com ara interruptors o commutadors, que permeten el govern de
la instal·lació.
•Aparells de connexió, com ara bases d'endoll o portalàmpades, que faciliten la connexió dels
receptors de la instal·lació.
•Els cables conductors, que permeten la connexió de tots els elements formant un circuit
tancat.
Tots els circuits estudiats al mòdul anterior són d'aplicació a les instal·lacions elèctriques d'un
habitatge, però sovint els esquemes i els símbols utilitzats són diferents.
Objectius
•Utilitzar la terminologia, simbologia, instruments i mètodes de la tecnologia elèctrica per a la representació
d'esquemes elèctrics.
•Interpretar el principi de funcionament, la simbologia normalitzada i les característiques dels principals
circuits elèctrics.
•Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques, a partir dels esquemes
elèctrics.
Continguts
•Esquema unifilar
•Esquemes multifilars
•Esquema funcional
•Esquema unifilar BÀSIQUES-TIC
•Exemples Joan Carles Segura Ramos
101. S'anomenen instal·lació elèctrica d'interior els circuits elèctrics que formen la instal·lació
elèctrica d'un habitatge. A més dels elements utilitzats fins ara, a les instal·lacions s'utilitzen
altres elements que faciliten la manipulació i manteniment de la instal·lació.
Objectius
•Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques a partir dels
esquemes elèctrics.
•Projectar i construir petites instal·lacions elèctriques, tot cercant, seleccionant i interpretant la
informació tècnica adient.
•Manipular amb destresa i precisió els instruments i eines que s'utilitzen en les instal·lacions
elèctriques, tot aplicant les normes de seguretat adients.
Continguts
•Fil conductor
•Presa de terra
•Altres elements d'una instal·lació
•Tubs protectors
•Connexió d'elements
•Exemples BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
102. A més dels elements de comandament estudiats, una instal·lació elèctrica incorpora altres
elements que garanteixen la seguretat a la instal·lació. La funció d'aquest elements de
protecció és, per una banda, protegir les persones de possibles contactes elèctrics i, per l'altra,
protegir la instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa
elèctrica).
Objectius
•Interpretar el principi de funcionament i les característiques dels principals elements de
protecció d'una instal·lació elèctrica.
•Identificar i analitzar la funció i el comportament dels principals elements de protecció d'una
instal·lació elèctrica.
Continguts
•Quadre de distribució
•Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA)
•Interruptor de control de potència (ICP)
•Interruptor diferencial (ID)
•Petits interruptors automàtics (PIA)
•Exemple d'instal·lació elèctrica típica d'un habitatge
•Risc de contacte elèctric
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
110. SOLDADURA
Què és Soldadura?
La Soldadura és un metall fos que uneix dues peces de
metall, de la mateixa manera que realitza l'operació de
fondre un aliatge per a unir dos metalls, però diferent de
quan se solden dues peces de metall perquè s'uneixin
entre si formant una unió soldada. En la indústria de
l'electrònica, l'aliatge d'estany i plom és la més utilitzada,
encara que existeixen altres aliatges, aquesta combinació
dóna els millors resultats. La barreja d'aquests dos
elements crea un succés poc comun. Cada element té un
punt elevat de fosa, però al barrejar-se produïxen un
aliatge amb un punt menor de fosa que qualsevol dels
elements per a això haurem de conèixer les bases per a soldar. Sense aquest coneixement és difícil
visualitzar quees el que te lloc al fer una unió de soldadura i els efectes de les diferents parts del
procés. L'estany té un punt de fosa de 450º F; el plom es fon als 620º F. Si mirem la grafica, en aquest
diagrama de proporció d'Estany/Plom observem dos parametres, un d'ells és la temperatura en l'eix
vertical i l'altra és la concentració en l'eix horitzontal. La concentració d'estany és la concentració del
plom menys 100. En el costat esquerre del diagrama pot veure 100% d'estany, en el costat dret del
diagrama pot veure 100% de plom. Les corbes divideixen la fase líquida de la fase pastosa. La fase
pastosa de l'esquerra de la linea divideix l'estat líquid de l'estat sòlid. Vostè pot veure que aquestes
lineas s'uneixen en un punt corresponent a una temperatura de 183º C o 361º F, a aquest punt se li
crida punt eutectico. L'aliatge 63% estany i 37% plom tenen la mateixa temperatura sòlida i líquida.
Pastoso o en pasta significa que existeixen ambdós estats, sòlid i líquid. Entre mes alt sigui el
contingut de plom, major sera el camp pastoso. Entre mes alt sigui l'estany menor sera el camp
pastoso. La soldadura preferida en l'electrònica és l'aliatge eutectica a causa de el seu immediata
solidificación.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 1-6
111. Tin-Lead Phase Diagram
Percentage of Tin
Plastic
Liquid
Solid Eutectic Solder
Teoria de Soldadura
Abans de fer una unió, és necessari que la soldadura ”mulli” els metalls bàsics o
metalls base que formen la unió. Aquest és el factor mes important al soldar. AL soldar
es forma una unió intermolecular entre la soldadura i el metall. Les molèculas de
soldadura penetren l'estructura del metall base per a formar una extructura sòlida,
totalmemt metàl·lica.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 2-6
112. SOLDADURES:
Aliatge Estándard: 63% d'Estany i 37% de Plom L'aliatge eutectica 63% de Sn i 37% de
Pb és un aliatge especial on la fusion ocorre a una sola temperatura que és de 183º C (361º
F).
Impureses Metàl·liques:
Poden: · Causar defectes severs de curts (particularmebte quan el ferro excedeix 0.005% i
el Zinc excedeix 0.003%).
Afeblir la resistència de la union de la soldadura. · Incrementar la raó de formació d'escòria.
Causar unions opaques o granulosas. · Reduir la capacitat de mullat (particularment el
sofre).
Impureses No Metàl·liques: (Oxidos Inclosos).
Les impureses no metàl·liques o òxids inluidos es mullen molt bién en la soldadura fosa i no
se separen de la soldadura de l'escòria.
Els òxids inclosos incrementen la viscositat de la soldadura fosa, causant curts i becs
(icicles).
Els óxicos inclosos poden ser amidats mitjançant la Prova d'Inclusió d'Escòria
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 3-6
113. Contaminació i Controls
La puresa de la soldadura té una gran efecte en la part acabada i el numero de rebutjos. Per
tant entendre els efectes de la contaminació de la soldadura òbviament ens pot dur a millorar la
qualitat de les parts produïdes a un cost reduït. Es recomana no ignorar els efectes perjudicials
de les impureses de la soldadura en la qualitat i el indice de producció de l'equip de soldadura
per immersió o d'ona. Alguns dels problemes que prevalen a causa de soldadura contaminada
són unions opaques o asperas, ponts i no poder-se “mullar”. Canviar la soldadura no és
necessàriament la solució. Les soldadures es poden dividir en tres grups bàsics:
1).- Soldadura Reciclada
2).- Verge
3).- Alt Grau de Puresa.
Soldadura reciclada és desaprofitament d'Estany i Plom que es pot comprar i refinar per mitjà
de procediments metalurgicos regulars. Els alts nivells d'impuresa poden provocar problemes
en les lineas de producció en massa. Soldadura Verge aquest acabo es refereix a la soldadura
que estan compostes d'Estany i Plom estraidos del mineral. El nivell de puresa de l'Estany i
Plom d'aquesta matèries primeres és alt i excedeix, en molts aspectes de la magnitud i les
normes (ASTM & QQS-571). Soldadura d'alt grau de puresa se selecciona Estany i Plom amb
baix nivell d'impureses i es produïx soldadura amb baix nivell d'impureses.
Abans de discutir problemes i solucions consideri la font de la contaminació metàl·lica en un
gresol o ona durant la manufactura. Òbviament en una part de l'equip bé fabricada, les parets
del recipient per al metall fos, igual que la bomba i totes les altres superfícies que arriben a
estar en contacte amb la soldadura estanBÀSIQUES-TIC metall com l'acer inoxidable.
fetes amb un
segueix en pag 5.
Joan Carles Segura Ramos 4-6
114. text coresponent a la continuacio de la pag 4.
La contaminació del bany, per tant, pot resultar unicamente pel contacte amb el treball mateix.
Això significa que un numero limitat d'elements s'adquireixen, depenent de la linea de
producció.
Un bany de soldadura tant sols es pot contaminar amb aquells metalls amb els quals aquesta
en contacte i els quals són solubles en la soldadura.
A mesura que puja el nivell de contaminació, la qualitat de la soldadura es deteriora. No obstant
això, no existeix una regal clara quant al nivell de contaminació metàl·lica on la soldadura ja no
es pot emprar.
No podem prevenir que els materials dels PCB toquin el bany i inevitablement contaminessin la
soldadura fins a cert grau. No existeixen valors absoluts per a totes les condicions. Els limits
depenen dels requisits d'especificació, disseny del PCB, solderabilidad, espaiat dels circuits,
grandària dels connectors i altres parametres.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 5-6
115. Materials Els Efectes de Contaminants
Coure Unions amb aparenca sorrenca, la capacitat de
mullar-se es veu reduïda.
Alumini Les unions sorrenques, augmentan l'escòria en el
gresol.
Cadmi Reduïx la capacitat de mullat de la soldadura, causa
que la unió es vegi molt opaca.
Zinc Provoca que el indice d'escòria augmenti, les unions
es veuen gebrades.
En quantitats per damunt del 0.5% pot reduir la
capacitat de mullar-se la soldadura. En petites
Antimonio
quantitats millora la capacitat de baixa temperatura
de la unió de la soldadura.
Ferro Produeïx nivells excessius d'escòria.
Pot provocar unions opaques. Concentracions molt
altes feran que la soldadura sigui menys mòvil. No és
Plata
un contaminant dolent. S'afegix a alguns aliatges en
forma organitzada.
Nickel En petites concentracions, provoca petites bombolles
o butllofes en la superfície de la unió
Nota: La unio de la soldadura té aparença opaca. El antimoni elimina aquest efecte.
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos 6-6
123. 4. LA MEMÒRIA.
La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-
blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-
ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb
vosaltres.
4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i
Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat
4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. Martell, tornavís pla variés mides,
tornavís estrella variés mides, guia, guinyola, serra per plàstic, pela calbes, te-
naces, martell, broques per paret i ferro variés mides de cada un, fresadora, ti-
sores de electricista i tester.
4.3. LES MÀQUINES. Taladro i secador industrial.
5. EL PROCÉS DE TREBALL.
Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-
cessàries per solucionar el problema.
No. ordre descripció de cada operació temps real
1.. Prendre mides de la sala Àgora 10 min
2. Fer esquema elèctric 40 min
5.3 Ensenyar el esquema elèctric al client i fer algun canvi si el 10 a 20
no esta conforme amb el projecte min
5,4 Fer pressupost dels material i mà d’obra i si el client està -----------
d’acord començarem el muntatge
5,5 Passar la guinyola amb les mides corresponents 45 min
5,6 Instal·lar les pantalles i les caixes
5,7 Posar el tub de pvc
5,8
5,9
5,1
5,11
5,12
FIAP IES MARINA
El meu treball
129. 4. LA MEMÒRIA.
La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-
blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-
ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb
vosaltres.
4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i
Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat
4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries.
_______________________________________________________________
_________________________ .
4.3. LES MÀQUINES. .
5. EL PROCÉS DE TREBALL.
Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-
cessàries per solucionar el problema.
No. ordre descripció de cada operació temps real
1..
2.
5.3
5,4
5,5
5,6
5,7
5,8
5,9
5,1
5,11
5,12
FIAP IES MARINA
BÀSIQUES- TIC
El meu treball
130. 6. ELS COSTOS.
Recull totes les factures o tiquets que t'han donat al comprar els materials i fes un càlcul re-
al dels costos per solucionar amb la millor idea el problema de la vostra PEÇA. Pots trobar-les a
:
MATERIAL descripció QUANTITAT PREU SUBTOTAL
UNITAT
TOTAL
L'avaluació consisteix en descriure si la solució aportada al problema al projecte tècnic , ha do-
nat els resultats esperats. En el nostre cas ho faràs sobre les següents preguntes:
1. QUINA PART HA ESTAT MÉS DIFÍCIL PER A TU?
2. QUINA HA ESTAT LA MÉS FÀCIL
3. CREUS QUE LA PEÇA ESTA BEN ACABADA?
4. CREUS QUE LA PEÇA FARÀ SERVEI?
5. QUE CAMBIARIES DE LA PEÇA?
FIAP IES MARINA
BÀSIQUES- TIC
El meu treball
