Unitat imperialisme i_colonialisme

Història del Món Contemporani Armand Figuera
11..-- EEll ccoonntteexxtt eeccoonnòòmmiicc ii ssoocciiaall ddee ll’’èèppooccaa ddee ll’’IImmppeerriiaalliissmmee
Tornar Sortir
Una època de revolucions: L’imperialisme
LLaa IIIIªª RReevvoolluucciióó IInndduussttrriiaall ((11887700--11991144))
Creixement econòmic
Es caracteritza per
Noves energies Nous sectors
Noves potències
Bèlgica
França
Alemanya
EE.UU.
G.B.
Petroli
Químic
Principal sector
Electricitat Siderúrgia
Dinamita
Adobs,
fertilitzants
Enllumenat
Producció
Comunicacions
(Ràdio,Telègraf)
Gasolina
Tramvia
Automòbil
Aviació
Rutes marítimes
Canals de Suez (1869)
i Panamà (1914)
Transports Consolidació ferrocarril
Però...
DDooc c1 1 DDooc c2 2
DDooc c3 3

DDooc c4 4
Quines solucions es busquen des
del capitalisme?...
Tornar Sortir
LLaa IIIIªª RReevvoolluucciióó IInndduussttrriiaall
Va significar
Un fort augment de producció i un augment de la competència
Crisi de superproducció 1873 La Gran Depressió
Crisi cíclica del
capitalisme Es caracteritza per
Deflació, atur
Quines solucions es busquen des
del capitalisme?...

Recerca de nous
mercats
Es trobaran a
Estimularà
l’expansió colonial
Tornar Sortir
MMiilllloorraarr llaa pprroodduuccttiivviittaatt ii llaa ccoommppeettiittiivviittaatt
CCoonncceennttrraaccióió e emmpprreessaarriaiall Nova organització
Nova organització
del treball
del treball
Recerca de nous
mercats
Càrtels
Trusts
Holdings
Es desenvolupen
Tècniques
monopolístes
Tècniques
monopolístes
Taylorisme
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina)
Més producció i
reducció de costos
Més producció i
reducció de costos
Mercats i
matèries primeres
Les colònies
(Àfrica i Àsia)
Estimularà
l’expansió colonial
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

22..-- EExxppaannssiióó ccoolloonniiaall ii iimmppeerriiaalliissmmee
Tornar Sortir
Potències europees,
EE.UU. I el Japó
ÚÚltlitmim t eterrçç d deel lX XIXIX Potències europees,
EE.UU. I el Japó
Passa a l’ En són protagonistes les
DDoommininaarr i ic coonnqquueerririr e el lm móónn 1914
85% del món
22.1.1.-.- C CAAUUSSEESS
volen
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològics
i polítics
Competència i superproducció Nous mercats
Matèries primeres
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista
armada)
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista
armada)
El descens mortalitat ha provocat
Un excedent de població europea
I aquest augment demogràfic ha
estimulat l’èxode rural i
l’emigració
Estímul nacionalista
Motius estratègics
Grandesa i prestigi nacional
Control de rutes marítimes
donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races)
Grups de pressió Societats geogràfiques
Societats missioneres
Associacions colonials
TTexetx t3 3
TTexetx t4 4
TTexetx t7 7
TTexetx t2 2
TTexetx t5 5
TTexetx t6 6
TTexetx t1 1

Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli)
Protectorats
(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: matèries primeres per
manufactures.
Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
Tornar Sortir
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli)
Protectorats
(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: matèries primeres per
manufactures.
Consisteix en
Segons l’explotació
hi ha dos tipus de colònies
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
EEsstatabblilmimeennt tp peerrmmaanneennt td dee p poobblalaccióió e euurrooppeeaa
Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
2 2.2.2.-.- F Faasseess d dee l ala c coololonnititzzaaccióió
@
2 2.3.3.-.- M Mooddaaliltitaattss d dee l ala c coololonnititzzaaccióió

Control de rutes
Factories a les costes
Tornar Sortir
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes
Factories a les costes
prioritat
A partir de 1870
EExxppaannssióió i ic coonnqquueesstata t eterrrritiotorriaiall
ÀÀfrfricicaa i iÀ Àssiaia
Àfrica
22..33..-- E Exxppaannssióió c coololonniaial le euurrooppeeaa.. E Elsls g grraannss i mimppeerrisis
Àsia
Centrada bàsicament a

Mapa
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria
Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur,
Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong (guerres de l’opi)
A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.
Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba, 1898) (Doctrina Monroe,
1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió (Corea I després
Xina).
Tornar Sortir
Gran Bretanya
Imperi Francès
Alemanya
EE.UU.
Japó
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria
Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur,
Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong (guerres de l’opi)
A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.
A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar
A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
Arriba tard i provoca conflictes
Colònies a Àfrica
A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar
A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
Arriba tard i provoca conflictes
Colònies a Àfrica
Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba, 1898) (Doctrina Monroe,
1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió (Corea I després
Xina).
Els grans imperis

Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Desequilibri població-recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
Intercanvi comercial desigual
Tornar Sortir
22..44..-- C Coonnsseeqqüüèènnccieiess
A les potències colonials
(metròpolis)
Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa
Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa
AA lleess ccoollòònniieess
Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Desequilibri població-recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
Intercanvi comercial desigual

Tornar Sortir
“L’imperialisme colonial és una de les
formes de l’imperialisme econòmic.
Aquest imperialisme és econòmic en
l’estricte sentit de la paraula, perquè les
seves raons no són interessos polítics
sinó econòmics”.
(C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et
les rivalités internationales”, 1947).
TTeexxt t1 1

Tornar Sortir
El consum a Europa està saturat: és imprescindible
descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...].
Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir
que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels
nous mercats que s’estan obrint als productes
d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per
tot el món. La política colonial és l’expressió
internacional de les lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.
TTeexxt t2 2

Tornar Sortir
TTeexxt t3 3
Les justificacions de l’imperialisme
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els
virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa,
vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de
l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social.
Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions
d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de
la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear
nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi
britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una
guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del
capitalisme, 1917.

Tornar Sortir
TTeexxt t4 4
“Sense oblidar la interpretació econòmica de
l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents
estudis de casos particulars reforcen la
proposta, segons la qual, els interessos dels
mitjans financers van ser molt menys importants
que les consideracions de poder nacional i de
prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.
(W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)

Tornar Sortir
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi
britànic i, en segon lloc, crec en
la raça britànica. Crec que la raça
britànica és la més gran de les
races imperials que el món ha
conegut, [...]. Entre totes les
nacions del globus tan sols
nosaltres hem estat capaços de
fundar i de conservar colònies en
les condicions més diverses i a
totes les regions del món. Ens
hem assegurat no només la fidel
submissió de tots els ciutadans
britànics, sinó també la simpatia
de totes les races que viuen a
l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos,
1895-1896
TTeexxt t5 5

Tornar Sortir
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de
França, que la política d’expansió
colonial, la que ens ha impulsat a anar
cap a Saigon, a la Contxinxina, i que
ens condueix cap a Tunísia, [...] es
fonamenta en una realitat sobre la qual
és necessari cridar la vostra atenció un
moment. És a dir, que una marina com
la nostra no pot navegar sobre la
superfície dels mars sense refugis
sòlids, sense defenses i sense cap
centre de proveïment. Cal que el nostre
país es posi a fer el mateix que els
altres i, atès que la política d’expansió
colonial és el mòbil general de les
potències europees en el moment
actual, cal prendre partit a favor seu.
FERRY, J.: Discursos
TTeexxt t6 6

Tornar Sortir
És un fet incontestable que els negres
tenen un cervell més lleuger i menys
voluminós que el de l’espècie blanca. Però,
aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens
dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior? No, i mil
vegades no. Si els negres s’acosten a
certes espècies animals per les seves
formes anatòmiques, pels seus instints
grollers, se’n distancien i s’aproximen als
blancs en d’altres aspectes que cal tenir en
compte. Estan dotats de la paraula i
gràcies a la paraula podem tenir-hi
relacions intel·lectuals i morals [...]. La
inferioritat intel·lectual dels negres lluny de
conferir-nos el dret d’abusar de la seva
debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i
protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal
Larousse du XIX siècle”, 1872.
TTeexxt t7 7

Tornar Sortir
TTaayylloorriissmmee
Reducció del temps
de fabricació
Producció massiva
EEssttaannddaarrddiittzzaacciióó
Fordisme
Producció
en sèrie
Baixa el preu
de cost
Augment del
SSaallaarrii eelleevvaatt poder adquisitiu
EEssttíímmuull ddeell ccoonnssuumm
PPuubblliicciittaatt
CCrrèèddiitt

Tornar Sortir
250
200
150
100
50
0
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)
DDoocc 1 1

Tornar Sortir
35
30
25
20
15
10
5
0
Gran
Bretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
1880
1890
1900
1910
1912
Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)
DDoocc 2 2

Tornar Sortir
DDoocc 3 3

Tornar Sortir
DDoocc 4 4

Tornar Sortir
DDoocc 2 2

Tornar Sortir
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa de
mortalitat (per
milió)
DDoocc 3 3

Tornar Sortir
80
60
40
20
0
Gran
Bretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població ruaral (1910)
DDoocc 4 4

Tornar Sortir
DDoocc 5 5

Tornar Sortir
Fins 1880 intervenció
limitada a les costes
(factories)
A partir de la
Conferència de
Berlín (1885):
Conquesta total
-Lliure comerç al centre d’Àfrica
-Estat lliure del Congo
-Cal l’ocupació efectiva del territori
per reclamar la sobirania
Conflictes
FFaasshhooddaa ((11889988))
CCoonnggoo ((11888855))
ZZuulluuss,, BBooeerrss ((11889988))
@

Tornar Sortir
Gran Bretanya
França
Holanda
Hong Kong
Singapur
@

Tornar Sortir

Tornar Sortir
Zulu, de Cy Endfield , 1964
Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers
zulus.
PPeell·llííccuulleess
Cimarrón, d’A. Mann, 1960
Recreació de la vida dels colons a Oklahoma.
55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963
Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900.
La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999
Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina.
L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975
Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la
història de dos antics soldats britànics a Kafiristan.
El piano, de J. Campion, 1992
Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.

Unitat imperialisme i_colonialisme

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Unitat imperialisme i_colonialisme

Similaire à Unitat imperialisme i_colonialisme (20)

Plus de Armand Figuera

Plus de Armand Figuera (20)

Unitat imperialisme i_colonialisme