Activitats història +25

13/8/08

10:08

RECURSOS GRÀFICS

917350 _ 0089-0188.qxd

Página 89

En aquest apartat es proporciona al professorat un seguit de recursos gràfics
perquè els alumnes els completin i hi resolguin unes activitats determinades.
Bàsicament, s’ofereixen recursos de quatre tipus:
• Cronologies i línies del temps mudes.
• Mapes muts.
• Gràfics per comentar.
• Esquemes i mapes conceptuals que permetin als alumnes organitzar la
informació més important de la unitat, per tal de facilitar-ne el repàs i
l’estudi.
Aquests recursos tenen una doble utilitat. D’una banda, es poden fer servir
en el dia a dia a l’aula, com a activitats de repàs i de reforç del que s’ha estudiat; i d’una altra banda, poden servir per fotocopiar-los i distribuir-los a
l’alumnat com a exercicis d’examen.

89

917350 _ 0089-0188.qxd

1

13/8/08

10:08

Página 90

FITXA 1

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AL FINAL DE L’ANTIC RÈGIM

NOM:

CURS:

DATA:

• Explica l’evolució demogràfica que mostra el gràfic.
En ‰
40

35

30

25

20

15

10

5

0
1780-1790

1790-1800

Creixement vegetatiu

90

1800-1810
Mortalitat

1810-1820
Natalitat

࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯

•

F

F

PROTESTES
DE LA PAGESIA

INDÚSTRIA

COMERÇ

(principals formes
d’organització)

CURS:

INTERNACIONAL

(principals formes
d’organització)

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

•

F
HÀBITAT PREDOMINANT

91
RECURSOS GRÀFICS

DATA:

INTERIOR

•

Página 91

F
F

PRODUCTIVITAT

10:08

•
•

13/8/08

•
•

AL CLERGAT

917350 _ 0089-0188.qxd

A LA NOBLESA

AL REI

NOBLESA I CLERGAT

FITXA 2

PAGESIA

IMPOSTOS

CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES DE L’ANTIC RÈGIM

DESENVOLUPAMENT
TECNOLÒGIC

PROPIETAT DE LA TERRA

F


AGRICULTURA

1

NOM:

• Completa l’esquema sobre l’economia de l’Antic Règim després de llegir els epígrafs corresponents del llibre.

NIVELL
ECONÒMIC
ELEVAT

mitjans de vida

i

NIVELL
ECONÒMIC
BAIX

mitjans de vida

i

mitjans de vida

,
,

, etc.

DATA:

DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES

•

Página 92

•

10:08

•

13/8/08

ESTAMENT NO

•

FITXA 3

PRIVILEGIS

LA JERARQUIA SOCIAL DE L’ANTIC RÈGIM

ESTAMENTS

CURS:


La societat de l’Antic Règim era una societat

917350 _ 0089-0188.qxd

com

1

NOM:

92
La jerarquia social de l’Antic Règim es basava tant en criteris

F

F

F

•

•
•

•

•
•

•

93
RECURSOS GRÀFICS

DATA:
DATA:

•

LÍMITS AL PODER
REIAL ABSOLUT

Página 93

PODERS DELS REIS
ABSOLUTISTES

CURS:
CURS:

Països més representatius

10:08

SISTEMES POLÍTICS DE
L’ANTIC RÈGIM

13/8/08

Països més representatius

917350 _ 0089-0188.qxd

Règims parlamentaris

FITXA 4

VERD

ABSOLUTISME I PARLAMENTARISME EN L’ANTIC RÈGIM

Monarquies absolutes

1

NOM:
NOM:

VERMELL

F


• A partir del text informatiu del llibre, completa el mapa conceptual dels sistemes polítics de l’Antic Règim.
• Pinta el mapa dels diferents règims polítics de l’Europa de l’Antic Règim.

917350 _ 0089-0188.qxd

1

13/8/08

10:08

Página 94

FITXA 5

LA IL·LUSTRACIÓ

NOM:

CURS:

DATA:

A partir del text del llibre:

• Pinta el mapa per reflectir l’expansió de la Il·lustració a Europa.
VERD

Focus originals

VERMELL

Primers països on es va difondre

• Situa-hi les principals ciutats il·lustrades.
• Completa el quadre sinòptic.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

FILOSOFIA

ORGANITZACIÓ
POLÍTICA

ACTIVITATS PRODUCTIVES,
CIÈNCIA
I TECNOLOGIA

94


917350 _ 0089-0188.qxd

1

13/8/08

10:08

Página 95

FITXA 6

INNOVACIONS CULTURALS EN L’ANTIC RÈGIM

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic les principals aportacions científiques i culturals de l’Antic Règim que surten
en la cronologia d’inici de la unitat.

• A continuació, explica la importància de cadascuna d’aquestes contribucions.

IMPORTÀNCIA DE LES APORTACIONS

RECURSOS GRÀFICS

Segle XVI

Segle XVII

Segle XVIII


95

917350 _ 0089-0188.qxd

1

13/8/08

10:08

Página 96

FITXA 7

EL COMERÇ TRIANGULAR ATLÀNTIC

NOM:

CURS:

DATA:

• Escriu al mapa els principals productes objecte de comerç que circulaven per l’oceà Atlàntic
durant l’Antic Règim.

• Relaciona cada imatge amb un dels passos del comerç triangular representat al mapa.
• Redacta un informe breu sobre el comerç triangular.

MERCADERIES
PRINCIPALS

PRODUCTES
PRINCIPALS

3

1

2

MERCADERIES
PRINCIPALS

OCEÀ
ATLÀNTIC

96


917350 _ 0089-0188.qxd

2

13/8/08

10:08

Página 97

FITXA 8

LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic els avenços tècnics de la Revolució Industrial que surten
en aquesta fitxa.

• A continuació, explica la importància de cadascuna d’aquestes contribucions.

IMPORTÀNCIA DE LES APORTACIONS

1770-1779

Spinning-jenny
RECURSOS GRÀFICS

1760-1769

Màquina de vapor

Pudelació

1780-1789
Teler mecànic de Cartwright

1790-1799

Invenció del ciment

Primer vaixell a vapor

1800-1809

Locomotora de Stephenson

1810-1819
Ferrocarril de Manchester a Liverpool

1820-1829

Invenció dels adobs químics

Invenció del telègraf elèctric

1830-1839

Primer vaixell a vapor amb hèlix

1840-1849
Convertidor Bessemer


97

13/8/08

• Traça una circumferència per situar les principals regions industrials d’Europa en el segle XIX i escriu-ne el nom.

917350 _ 0089-0188.qxd

Països que es van industrialitzar el segle XIX

FITXA 9

VERMELL

10:08
Página 98

L’EXPANSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

País on es va iniciar la Revolució Industrial

CURS:
DATA:


VERD

2

NOM:

98

• Escriu el nom dels diferents estats europeus en el segle XIX.
• Pinta el mapa segons la llegenda:

45
40
35
30
25

CURS:

Taxa de natalitat

20
15
10

Taxa de mortalitat

5
0

DATA:

Va caracteritzar la població
europea durant

Al Regne Unit es va produir
entre

Al Regne Unit es va produir
a partir de

99
RECURSOS GRÀFICS

Página 99

50

10:08

Segona
fase

13/8/08

Primera
fase

Règim
demogràfic
modern

917350 _ 0089-0188.qxd

Transició

FITXA 10

(en ‰)

Règim
demogràfic
antic

LA REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA

LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AL REGNE UNIT

Transició demogràfica

2

NOM:


• Completa els quadres per resumir les causes i les característiques de la revolució demogràfica al Regne Unit.
• Després, redacta un informe breu sobre el tema.

•

•

F
F

REVOLUCIÓN INDUSTRIAL

F

•

F

EVOLUCIÓ DE LA
MORTALITAT

EVOLUCIÓ DE LA
NATALITAT

CURS:

REVOLUCIÓ
AGRÍCOLA

ENCLOSURE
ACTS

F

F

F

F

F

DATA:

EVOLUCIÓ DE LA
POBLACIÓ

F

F

F
INCREMENT
DE LA DEMANDA

Página 100

REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA

10:08

•

13/8/08

•

FITXA 11

•

ELS FACTORS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

ECONÒMICS

2

NOM:

POLÍTICS

F


CONDICIONANTS

917350 _ 0089-0188.qxd

100

• A partir del text del llibre, completa aquest esquema que explica com va tenir lloc la Revolució Industrial a la Gran Bretanya.

917350 _ 0089-0188.qxd

10:08

Página 101

FITXA 12

DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

NOM:

CURS:

INNOVADORS
TRADICIONALS

GRUPS INTEGRANTS

JERARQUIA
SOCIAL

F

SOCIETAT
SOCIETAT

ABSOLUTISME

F
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL

• Completa els esquemes sobre la jerarquia social a Europa abans i després de la Revolució Industrial.

F

F

F

F

DATA:

RECURSOS GRÀFICS

2

13/8/08


101

•

•

•

•

•

Página 102

•

DATA:

•

CURS:

•

PRINCIPIS IDEOLÒGICS

10:08

F
OBRES

13/8/08

Característiques

FITXA 13

EL LIBERALISME ECONÒMIC

ECONOMIA

TEÒRICS PRINCIPALS

2

NOM:

F


REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

917350 _ 0089-0188.qxd

102

• Resumeix a l’esquema les característiques del liberalisme i les principals aportacions dels teòrics liberals dels segles XVIII i XIX.

917350 _ 0089-0188.qxd

3

13/8/08

10:08

Página 103

FITXA 14

LIBERALISME I NACIONALISME

NOM:

CURS:

• Situa a l’eix cronològic les principals

DATA:

UNIFICACIONS
NACIONALS

revolucions polítiques i nacionalistes
dels segles XVIII i XIX.

REVOLUCIONS
LIBERALS

• Pinta al mapa els esdeveniments que has
esmentat a l’eix cronològic.
VERMELL Revolucions liberals

1770-1779

VERD Unificacions polítiques
sorgits arran de la ideologia nacionalista
i analitza com van canviar el mapa configurat
al congrés de Viena.

RECURSOS GRÀFICS

• Traça en vermell el contorn dels nous països
1780-1789

• Enumera els estats que van englobar.
1790-1799

1800-1809

1810-1819

1820-1829

Europa el 1815. El congrés de Viena.
REGNE
DE
NORUEGA

Límit de la
Confederació
Germànica

REGNE
DE
DINAMARCA
GRAN
BRETANYA

OCEÀ
ATLÀNTIC

REGNE
DE
PORTUGAL

REGNE
DE
SUÈCIA

1830-1839
IMPERI
RUS

REGNE
DELS REGNE DE PRÚSSIA REGNE DE
PAÏSOS
POLÒNIA
BAIXOS

1840-1849

LUX.

REGNE
D’ESPANYA

REGNE
IMPERI
DE
BAVIERA
AUSTRÍAC
REGNE
CONFEDERACIÓ
DE
HELVÈTICA
REGNE
FRANÇA
LLOMBARDOVÈNETO
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ESTATS
IMPERI OTOMÀ
DE
L’ESGLÉSIA
REGNE DE
SARDENYA-PIEMONT

mar

Mediterran

i

1850-1859

REGNE
DE LES DUES
SICÍLIES


103

917350 _ 0089-0188.qxd

3

13/8/08

10:08

Página 104

FITXA 15

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

FACTORS
SOCIALS

DATA:

FACTORS
IDEOLÒGICS

F

REVOLUCIÓ
FRANCESA
(
)
FACTORS
POLÍTICS

F

FACTORS
ECONÒMICS

F

F

104

CURS:

F

F
la Revolució Francesa.

• Després de llegir el text informatiu del llibre, completa l’esquema sobre els factors que van fer esclatar

NOM:

F


917350 _ 0089-0188.qxd

3

13/8/08

10:08

Página 105

FITXA 16

LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICA

NOM:

CURS:

ESDEVENIMENTS DESTACATS

DATA:

FASES

LEGISLACIÓ MÉS IMPORTANT

REVOLUCIÓ FRANCESA
1789

•
•
(

1790
1791

•
•
-

)

(

-

)

•

1792

•
•

1794

•
•

•

RECURSOS GRÀFICS

1793

•
•
•

•

1795
1796
1797

•

(

-

)

1798
1799

•

•
GOVERN DE NAPOLEÓ

1799
1800

•
•

1802

(

-

)

(

1801

-

)

•

1803

•
•

1804
1805
1806

•
•

1807

•

1808

(

-

)

1809
1810
1811
1812
1813
1814
1815

•
•
•
•
•


105

POLÒNIA

F

F

•

EQUILIBRI
ENTRE LES
POTÈNCIES

F

S’acorda

EL NOU MAPA
D’EUROPA

PAÏSOS BAIXOS

Dóna lloc a

•

ÀUSTRIA
FRANÇA

F
OBJECTIUS

INTEGRANTS

-

)

F

CURS:

F
(

ANY

F

PAÍS D’INICI

•

PAÏSOS
AFECTATS

•

IDEOLOGIES

LLEGAT

DATA:

•

Página 106

SUÈCIA

+

10:08

•

)

13/8/08

(

FITXA 17

RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ

RÚSSIA

•

3

NOM:

F

PRÚSSIA

•

F


SACRE IMPERI

917350 _ 0089-0188.qxd

106
DERROTA
DE NAPOLEÓ

917350 _ 0089-0188.qxd

3

13/8/08

10:08

Página 107

FITXA 18

LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments i les etapes principals de la unificació italiana.
• Pinta el mapa per representar la unificació italiana. Utilitza un sol color, però tons diferents.
El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació i els tons successius,
cada vegada més clars, els diferents territoris que es van incorporar al nou Estat.

RECURSOS GRÀFICS

1845

TRENTINO
SABOYA

Venecia
LOMBARDÍA
Istria
Turín Milán
VENECIA
PIAMONTE
PARMA
MÓDENA
ESTADOS
NIZA Florencia PONTIFICIOS
TOSCANA SEGREGADOS

M
1854

ar

ESTADOS
Roma
PONTIFICIOS

Ad
r

iát
ic

o

Nápoles

Cerdeña

Mar

Tirreno
M AR
M ED I TER R ÁN EO

Palermo

Mar
Jónico

1865

1874


107

917350 _ 0089-0188.qxd

3

13/8/08

10:08

Página 108

FITXA 19

LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments i les etapes principals de la unificació alemanya.
• Pinta el mapa per representar la unificació alemanya. Utilitza un sol color, però tons diferents.
El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació i els tons successius,
cada vegada més clars, els diferents territoris que es van incorporar al nou Estat.

1830

1835

1840

1845

1850

1855

1860

1865

1870

108


917350 _ 0089-0188.qxd

10:08

Página 109

FITXA 20

IDEES ENTORN DE LA NACIÓ

NOM:

CURS:

• Després de llegir els textos sobre el concepte
de nació que hi ha en aquesta fitxa,
completa el quadre sinòptic. Per anomenar
les diferents posicions, fes servir
els títols següents:
a) Nacionalisme subjectiu
b) Nacionalisme ètnic o cultural
c) Nacionalisme polític

DATA:

En primer lloc, no dubta que els límits primers, originaris
i veritablement naturals de l’estat són els seus límits interns.
Tothom que parla una mateixa llengua [...] està unit entre si des
del principi per un cúmul de llaços invisibles, perquè es poden
entendre els uns als altres i es comprenen cada vegada amb
més claredat, i formen, naturalment, un tot homogeni. Així doncs,
a l’estat li és impossible acceptar de cap altre poble una noció
de llinatge i de llengua diferent, sense perjudicar-se a si mateix
i la seva pròpia formació. D’aquests límits interns, constituïts
per les pròpies forces de la naturalesa espiritual humana,
s’originen després els límits per fronteres materials, de manera
que els homes no formen una nació perquè viuen en aquest
costat o en l’altre d’una serralada o d’un riu, sinó que viuen junts
–si la sort els ha afavorit amb muntanyes i rius– perquè
primitivament i en virtut de lleis naturals d’odre superior,
ja formaven un poble.

RECURSOS GRÀFICS

3

13/8/08

Així, la nació alemanya, gràcies al fet que té una llengua
i una manera de pensar comunes, estava prou unida i es distingia
amb claredat dels altres pobles de la vella Europa.
FICHTE, Discursos a la nació alemanya, 1807

El pla d’aquest escrit és molt simple. Ens plantegem tres
preguntes:
1. Què és el tercer estat? Tot.
2. Què ha estat fins al present en l’ordre polític? Res.
3. Què demana? Arribar a ser alguna cosa.
Qui gosaria dir que el tercer estat no conté en si tot el que
cal per formar una nació completa? És un home fort i robust
que encara té un braç encadenat. Si es fes desaparèixer l’ordre
privilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el tercer
estat? Tot, però un tot travat i oprimit. I què seria sense l’ordre
privilegiat? Tot, però un tot lliure i pròsper. Ningú no pot funcionar
sense ell, tot aniria infinitament millor sense els altres. No n’hi ha
prou d’haver mostrat que els privilegiats, lluny de ser útils
a la nació, no poden sinó afeblir-la i danyar-la. Cal provar encara
que l’ordre noble no entra en l’organització social; que pot
ser certament una càrrega per a la nació, però que no sabria
formar-ne una part [...].
Què és una nació? Un cos d’associats que viuen sota una llei
comuna i representats per una mateixa legislatura.
El tercer estat abraça tot el que pertany a la nació i tot el que no és
tercer estat no es pot veure com a representant de la nació.
Què és el tercer estat? Tot.
E. J. SIEYÉS, Què és el tercer estat, 1789

Què és una nació?
En quins criteris es basa aquest dret nacional?
1. Molta gent diu que en la raça, però la raça no ha significat res en
la constitució de les nacions modernes. França és cèltica, ibèrica,
germànica; Alemanya és germànica, cèltica, eslava [...].
2. El que acabem de dir de la raça també s’ha de dir de la llengua.
La llengua convida a reunir-se, però no ho força.
3. La religió tampoc no pot oferir prou base per establir una
nacionalitat moderna. La religió s’ha tornat una cosa individual;
mira la consciència de cadascú.
4. La geografia, les anomenades fronteres naturals, té una part
considerable en la divisió de les nacions. La geografia és un dels
factors essencials de la història.
Acabem de veure el que no és suficient per crear el principi
nacional: la raça, la llengua, la filiació religiosa, la geografia. Què
més fa falta?
Dues coses. Una és la possessió en comú d’un ric llegat de records;
l’altra és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntat
de seguir fent valer l’herència que s’ha rebut indivisa.
E. RENAN, Què és una nació?, 1882

AUTOR

CARACTERÍSTIQUES

DENOMINACIÓ


109

917350 _ 0089-0188.qxd

4

13/8/08

10:08

Página 110

FITXA 21

CRONOLOGIA DEL MOVIMENT OBRER

NOM:

CURS:

DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic els principals
esdeveniments del moviment obrer
a Europa:
1790-1799

1800-1809

1810-1819

1820-1829

a) Època en què es va desenvolupar el moviment
ludita.
b) Fundació de les primeres organitzacions sindicals
als diferents països.
c) Època del moviment cartista al Regne Unit.
d) Legalització dels sindicats i associacions obreres.

• Situa als mapes les regions en què va sorgir
el moviment obrer a Itàlia i a l’Estat espanyol,
i explica per què van sorgir en aquestes
zones.

1830-1839

1840-1849

1850-1859

1860-1869

1870-1879

1880-1889

1890-1899

1900-1909

1910-1919

110


917350 _ 0089-0188.qxd

4

13/8/08

10:08

Página 111

FITXA 22

BASES IDEOLÒGIQUES DEL MOVIMENT OBRER
CURS:

DATA:

ESTRATÈGIES
PER ASSOLIR
L’OBJECTIU FINAL

OBJECTIU FINAL

CLASSES SOCIALS
ENFRONTADES

TEÒRICS
PRINCIPALS

PROPOSTES

TEÒRICS
PRINCIPALS

•

•

•
IDEES COMUNES

•

PROPOSTES REFORMISTES

PROPOSTES REVOLUCIONÀRIES

RECURSOS GRÀFICS

NOM:


111

917350 _ 0089-0188.qxd

4

13/8/08

10:08

Página 112

FITXA 23

LA PRIMERA INTERNACIONAL

NOM:

CURS:

DATA:

• Escriu i comenta el significat del lema de la Primera Internacional.
• Situa a l’eix cronològic les dates dels congressos de la Primera Internacional; indica la ciutat
on es van celebrar i explica la importància que van tenir.

• Situa al mapa les ciutats on es van celebrar els congressos de la Primera Internacional i pinta
els països que van enviar representants al congrés fundacional.

• Completa l’esquema sobre els diferents corrents ideològics de la Primera Internacional.

Lema de la Primera Internacional
1864

1866

1868

1870

1872

LES DIFERÈNCIES EN LA I INTERNACIONAL
1874

IDEOLOGIES
ENFRONTADES
IDEÒLEGS
RESPECTIUS

1876

112

MOTIUS
DE
L’ENFRONTAMENT


917350 _ 0089-0188.qxd

4

13/8/08

10:08

Página 113

FITXA 24

ELS CONTRASTOS SOCIALS EN EL SEGLE XIX
CURS:

DATA:

RECURSOS GRÀFICS

MITJANS DE VIDA
(treball, propietats...)
GRUPS QUE LA COMPONEN
CLASSES SOCIALS

• A partir dels punts 2 i 3 del llibre, completa el quadre sinòptic sobre les diferències socials en el segle XIX.

CONDICIONS DE VIDA

NOM:


113

• Pinta el mapa segons la llegenda:
VERD

Societats urbanes

TREBALLADORS

Página 114

PROPIETARIS
DE LES EMPRESES

10:08

ACTIVITAT
ECONÒMICA
PREDOMINANT

13/8/08

TIPUS DE SOCIETATS

FITXA 25

Societats tradicionals

DATA:

EUROPA EN EL SEGLE XIX, UN CONTINENT A TRES VELOCITATS

VERMELL

CURS:


4

NOM:

mapa.

917350 _ 0089-0188.qxd

114

• Després de llegir l’epígraf titulat Una societat industrial, completa el quadre sinòptic i situa les societats tradicionals i urbanes al

Països amb monarquies autoritàries

13/8/08
10:08
Página 115

CURS:
DATA:

115
RECURSOS GRÀFICS

917350 _ 0089-0188.qxd

VERMELL

FITXA 26

Països amb sistemes liberals

EUROPA CAP A FINALS DEL SEGLE XIX

VERD

5

NOM:


• Situa els diferents països europeus i les seves capitals.
• Marca en aquest mapa del segle XIX els països que es van formar durant el segle.
• Pinta els diferents països segons la llegenda:

5

NOM:

13/8/08

FITXA 27

10:08

F

F

Página 116

LA INDEPENDÈNCIA D’IRLANDA

F
F

CURS:

F
F
GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
(
)

DATA:

F

F


APARICIÓ DEL MOVIMENT
NACIONALISTA IRLANDÈS

917350 _ 0089-0188.qxd

116

• Després de llegir l’epígraf sobre la qüestió irlandesa, resumeix en l’esquema les causes i el procés d’independència d’Irlanda.
• Traça la frontera actual entre Irlanda i Irlanda del Nord.

Jules Ferry

Bismarck
DATA:

117
RECURSOS GRÀFICS

Página 117

Gladstone

10:08

CURS:

ALEMANYA

13/8/08

FRANÇA

917350 _ 0089-0188.qxd

REGNE UNIT

FITXA 28

REFORMES SOCIALS

EL REFORMISME EN L’EUROPA DEL SEGLE XIX

REFORMES POLÍTIQUES

5

NOM:


• Anota les diferents reformes dutes a terme per les tres grans potències europees durant el segle XIX.
• Després, escriu les dades que coneguis sobre els polítics esmentats.

917350 _ 0089-0188.qxd

5

13/8/08

10:08

Página 118

FITXA 29

ELS IMPERIS MULTICULTURALS

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa els imperis multiculturals europeus del segle XIX.
• Enumera les ètnies respectives que els habitaven.
• Consulta un atles i enumera els països actuals que van formar part d’aquests imperis multiètnics.
COMPOSICIÓ ÈTNICA
A ÀUSTRIA

COMPOSICIÓ ÈTNICA

COMPOSICIÓ ÈTNICA

A HONGRIA

IMPERI

IMPERI

IMPERI

PAÏSOS ACTUALS QUE VAN FORMAR PART DE L’IMPERI
AUSTROHONGARÈS

118

RUS

OTOMÀ


GROC Tercer sistema bismarckià

• Quines conseqüències va tenir la política exterior alemanya?

10:08
Página 119

CURS:
DATA:

119
RECURSOS GRÀFICS

13/8/08

ELS SISTEMES BISMARCKIANS

• Quin era l’objectiu d’aquesta política exterior alemanya?

917350 _ 0089-0188.qxd

VERD Segon sistema bismarckià

FITXA 30

VERMELL Primer sistema bismarckià

5

NOM:


• Uneix amb línies els països aliats d’Alemanya durant el govern de Bismarck.
• Pinta al mapa els esdeveniments que has esmentat a l’eix cronològic.

917350 _ 0089-0188.qxd

6

13/8/08

10:08

Página 120

FITXA 31

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

NOM:

CURS:

DATA:

• Després de llegir el primer epígraf del llibre, situa a l’eix cronològic els principals avenços que van
tenir lloc en la Segona Revolució Industrial pel que fa a la producció i els transports.

AVENÇOS EN LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

1850-1859

1850-1859

1860-1869

1860-1869

1870-1879

1870-1879

1880-1889

1880-1889

1890-1899

1890-1899

1900-1909

1900-1909

1910-1919

120

AVENÇOS EN ELS TRANSPORTS

1910-1919


121
RECURSOS GRÀFICS

Página 121

PAÏSOS QUE AFECTEN

10:08

DATA:

MITJANS DE TRANSPORTS
QUE ES DESENVOLUPEN

13/8/08

INDÚSTRIES QUE
IMPULSEN EL PROCÉS

917350 _ 0089-0188.qxd

MOTOR QUE ES
DESENVOLUPA

FITXA 32

FONTS D’ENERGIA
CARACTERÍSTIQUES

LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

ÈPOCA EN QUÈ
VA TENIR LLOC

6

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

CURS:


PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

NOM:

• Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona Revolució Industrial.

GLACIAL

ÀRTIC

PACÍFIC

CURS:

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ
PACÍFIC

OCEÀ
ÍNDIC

DATA:

C I A L
G L A

O

C

E À

A N T À R
T I C

Página 122

OCEÀ

10:08

OCEÀ

13/8/08

F

F

MIGRACIONS
F TRANSOCEÀNIQUES

FITXA 33

d’immigració més destacats. Després, uneix les diferents rutes
amb línies per traçar les principals rutes de migració.

LES MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES EN L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

F


• Pinta de color blau els focus d’emigració i de vermell els centres

6

NOM:

transoceàniques.

917350 _ 0089-0188.qxd

122

• Escriu a l’esquema els factors que expliquen les migracions

13/8/08

10:08

Página 123

F

917350 _ 0089-0188.qxd

123

RECURSOS GRÀFICS

FITXA 34

DATA:

F

LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
CURS:

FACTORS POLÍTICS

6

FACTORS ECONÒMICS

F
F


F

FACTORS CIENTÍFICS

F DESENVOLUPAMENT
DE L’IMPERIALISME
FACTORS IDEOLÒGICS
I RELIGIOSOS

NOM:

• Després de llegir l’epígraf sobre l’imperialisme europeu, completa l’esquema.

VERD

Imperi britànic

Imperi francès

BLAU

Imperi alemany

GROC

Imperi italià

TARONJA Imperi holandès

GLACIAL

ÀRTIC

CURS:

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ
PACÍFIC

OCEÀ
ÍNDIC

DATA:

C I A L
G L A

O

C

E À

A N T
À R
T I
C

Página 124

PACÍFIC

10:08

OCEÀ

13/8/08

OCEÀ

FITXA 35

imperialistes.

ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS

• A continuació, enumera els territoris que posseïa cadascun d’aquests imperis en cada continent i anomena la resta de potències

6

NOM:


VERMELL

917350 _ 0089-0188.qxd

124

• Pinta els dominis dels següents imperis colonials utilitzant aquests colors:

917350 _ 0089-0188.qxd

6

13/8/08

10:08

Página 125

FITXA 36

L’EXPANSIÓ IMPERALISTA

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments principals de l’expansió imperialista europea.
EL REPARTIMENT
DE L’ÀFRICA

RECURSOS GRÀFICS

L’EXPANSIÓ
PER L’ÀSIA

1850-1859

1860-1869

1870-1879

1880-1889

1890-1899

1900-1909

1910-1919


125

13/8/08

EXEMPLES
MÉS CARACTERÍSTICS

FITXA 37

10:08
Página 126

EL CONTROL COLONIAL

FORMA DE GOVERN

6

CARACTERÍSTIQUES

CURS:
DATA:


SISTEMES DE CONTROL

NOM:

els països colonitzats. Pots fer servir el llibre d’ajuda.

917350 _ 0089-0188.qxd

126

• Completa el quadre sinòptic que resumeix les diferents formes de control que van fer servir els països occidentals per sotmetre

917350 _ 0089-0188.qxd

7

13/8/08

10:08

Página 127

FITXA 38

CAP A LA GRAN GUERRA

NOM:

CURS:

FORMACIÓ DELS BLOCS
I CURSA D’ARMAMENTS

ELS ENFRONTAMENTS
COLONIALS: LES CRISIS
MARROQUINES

DATA:

LES CRISIS
DELS BALCANS

1882

RECURSOS GRÀFICS

1883
1884
1885
1886
1887
1888
1889
1890
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
1898
1899
1900
1901
1902
1903
1904
1905
1906
1907
1908
1909
1910
1911
1912
1913
1914

F
Gran Guerra (1914-1918)


127

917350 _ 0089-0188.qxd

7

13/8/08

10:08

Página 128

FITXA 39

LES DISPUTES TERRITORIALS

NOM:

CURS:

DATA:

• Les desavinences territorials entre els estats europeus van ser un dels factors que van conduir
a la Primera Guerra Mundial.
Assenyala al mapa les regions disputades per cada país, digues a quin estat pertanyia cadascuna i quin país
les reclamava:

–

i la reclamava

–

pertanyia a

i la reclamava

–

pertanyia a

i la reclamava

–

128

pertanyia a

pertanyia a

i la reclamava


917350 _ 0089-0188.qxd

7

13/8/08

10:08

Página 129

FITXA 40

CRONOLOGIA DE LA GRAN GUERRA

NOM:

CURS:

DATA:

• Fes un eix cronològic de la Primera Guerra Mundial. Utilitza el text informatiu del llibre per
obtenir la informació necessària.

• Escriu una redacció sobre la Primera Guerra Mundial a partir de l’eix cronològic
que has elaborat.

Entra en guerra
Entra en guerra
Entra en guerra
Guerra de

Estabilització dels fronts. Construcció de trinxeres.

Guerra de

RECURSOS GRÀFICS

1914

MAGNICIDI
DE
SARAJEVO

1915

1916

Entra en guerra

Inici de la guerra submarina.

1917

Entra en guerra
Dificultats econòmiques
i problemes socials
a Alemanya.

REVOLUCIÓ
RUSSA

1918


129

DINAMARCA
RUSIA

• Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la Primera

SUIZA
FRANCIA

ESPAÑA

RUMANIA
SERBIA
BULGARIA
MONTENEGRO
ITALIA ALBANIA IMPERIO
OTOMANO

GRECIA

• Descriu l’evolució que es reflecteix en tots dos mapes pel
que fa a la divisió territorial europea.

Nous
estats

Europa després
de la Primera
Guerra Mundial.

Página 130

PORTUGAL

AUSTRIA-HUNGRÍA

10:08

LUX.

13/8/08

PAÍSES
BAJOS
BÉLGICA ALEMANIA

FITXA 41

GRAN BRETAÑA

DATA:

LES TRANSFORMACIONS TERRITORIALS DESPRÉS DE LA GUERRA

SUECIA

CURS:


NORUEGA

la Primera Guerra Mundial i situa’ls al segon mapa.

Guerra Mundial. Assenyala quins territoris va perdre i enfront
de quins països.

7

NOM:

Europa el 1914.

917350 _ 0089-0188.qxd

130

• Escriu el nom dels països al primer mapa.
• Escriu el nom dels estats que van aparèixer a Europa després de

Recollit a Pierre RENOUVIN,
Le traité de Versailles

131
RECURSOS GRÀFICS

Página 131

Busqueu fer justícia. No penseu que ells ens
perdonaran, buscaran l’ocasió de la revenja, res no
destruirà la ràbia dels que han volgut establir la
seva dominació al món i que s’han cregut tan
a prop d’aconseguir-ho.

10:08

,1919

Recollit a P. MANTOUX,
Les délibérations du Conseil des Quatre, 1955

Les proves que hem hagut de passar han creat
un sentiment profund sobre les reparacions
que se’ns deuen; i no es tracta només de
reparacions materials: la necessitat de reparacions
morals no és menys forta. [...]

13/8/08

David LLOYD GEORGE,
Some considerations for the peace conference

Espero que vós estigueu d’acord, en principi,
amb el Sr. Lloyd George en la moderació
que cal mostrar amb Alemanya. No volem ni
podríem destruir-la; el nostre error més gran seria
donar-li raons poderoses perquè un dia volgués
revenjar-se. Unes clàusules excessives sembrarien
la llavor segura de la guerra [...] És necessari que
evitem fer la impressió d’injustícia als nostres
enemics. No temo per al futur de les guerres
preparades, per complots secrets dels governs,
sinó més aviat pels conflictes creats pel
descontentament de les poblacions. Si ens fem
a nosaltres mateixos culpables d’injustícia, aquest
descontentament és inevitable.

Prenc nota de les paraules i de les excel·lents
intencions del president Wilson. Ell elimina
el sentiment i el record: és aquí on he de fer
una observació sobre el que acaba de dir.
El president dels EUA desconeix el fons
de la naturalesa humana. El fet de la guerra no es
pot oblidar. Amèrica no ha vist aquesta guerra
de prop durant els tres primers anys; nosaltres,
durant aquest temps, vam perdre un milió i mig
d’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostres
amics anglesos, que han perdut menys que
nosaltres, però prou per haver patit també molt,
m’entendran.

DATA:

Des de tots els punts de vista, em sembla
que hem d’esforçar-nos per establir un acord
de pau com si fóssim àrbitres imparcials,
oblidant-nos de les passions de la guerra.
Aquest acord haurà de tenir tres objectius:
en primer lloc, fer justícia als aliats, tenint en
compte la responsabilitat d’Alemanya en els
orígens de la guerra i en els mètodes de guerra; tot
seguit, l’acord s’ha de fer de manera que un govern
alemany conscient de les seves responsabilitats
el pugui signar estimant que podrà complir
les obligacions que ha subscrit; finalment,
aquest acord no haurà de tenir cap clàusula
que pugui provocar noves guerres, i hauria d’oferir
una alternativa al bolxevisme, perquè ha de ser per
a la gent raonable una solució igualitària
del problema europeu.

El cap del govern francès,
Georges Clemenceau, adreçant-se
al Consell dels Quatre

917350 _ 0089-0188.qxd

El president nord-americà,
Thomas W. Wilson, adreçant-se
a Clemenceau en el Consell dels Quatre

FITXA 42

Memoràndum de Lloyd George,
primer ministre britànic,
del 25 de març de 1919

LES POSICIONS DELS VENCEDORS

Resumeix les posicions de cada mandatari en relació amb les condicions que havia de tenir la pau.
Valora qui eren més propers en les apreciacions i qui era més distant.
A la vista dels resultats de la pau de París, digues quines valoracions de cada mandatari s’hi van veure reflectides.
Com va influir la pau de París en els esdeveniments posteriors del segle XX?

CURS:


a)
b)
c)
d)

7

NOM:

• Reflexiona sobre els aspectes següents:

917350 _ 0089-0188.qxd

7

13/8/08

10:08

Página 132

FITXA 43

LA SOCIETAT DE NACIONS

NOM:

CURS:

DATA:

• Basant-te en el text informatiu del llibre, completa aquest organigrama sobre l’estructura
de la Societat de Nacions.

F

F
Institucions jurídiques:

Organismes humanitaris:

•
•
Seu:

•

• On es va instal·lar la seu de la Societat de Nacions?

• Sabries dir de quina organització és antecessora de la Societat de Nacions?

132


917350 _ 0089-0188.qxd

8

13/8/08

10:08

Página 133

FITXA 44

DELS TSARS A L’URSS

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic:
a) A l’esquerra, els períodes següents: regnat de Nicolau II, Revolució Russa, NEP i estalinisme.

RECURSOS GRÀFICS

b) A la dreta, els esdeveniments següents: revolució de 1905, abdicació de Nicolau II, presa del palau d’Hivern,
tractat de Brest-Litovsk, fundació del Komintern, fundació de l’URSS, mort de Lenin, expulsió de Trotski de l’URSS,
col·lectivització agrària, primer pla quinquennal, processos de Moscou.

1901-1910

1911-1920

1921-1930

1931-1940


133

917350 _ 0089-0188.qxd

8

13/8/08

10:08

Página 134

FITXA 45

LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA

Organització de
la revolució
internacional

F

Mort de Lenin

fases

REVOLUCIÓ RUSSA

Causa immediata

F
Causes profundes

provoca

suposa

F

DATA:

F

Característiques

F
F

Enfronta

F

134

CURS:

F

• Completa l’esquema sobre les causes i el desenvolupament de la revolució bolxevic i l’organització de l’Estat soviètic.

NOM:


ALIATS

•

(

)

•

POLÍTICA
INTERNA

•
•

•
•

•
POLÍTICA
ECONÒMICA

•

•
•

POLÍTICA
INTERNACIONAL

•

DATA:

POSICIONS EN

•

•

135
RECURSOS GRÀFICS

Página 135

•

10:08

•

13/8/08

•

FITXA 46

CÀRREC POLÍTIC
A LA MORT DE LENIN

DE LA MORT DE LENIN A LA DICTADURA DE STALIN

ASPIRANTS PRINCIPALS
A SUCCEIR LENIN

917350 _ 0089-0188.qxd

el

CURS:


• Quin dirigent va aconseguir finalment el poder absolut? Quan?

8

soviètics en la lluita pel poder.

NOM:

• A partir del text informatiu del llibre, completa aquest quadre sinòptic sobre les diferents posicions que van mantenir els dirigents

917350 _ 0089-0188.qxd

8

13/8/08

10:08

Página 136

FITXA 47

EL PODER A L’URSS

NOM:

CURS:

DATA:

F
F

F

elecció

F

F

adhesions

F

F

F
F

Designació
de candidats
únics

F
F

F

F

F

F
F

• Completa l’organigrama següent sobre l’estructura del poder a l’URSS.

F

F

136


DATA:

Objectius

Resultats

137
RECURSOS GRÀFICS

Página 137

Principals mesures
adoptades

10:08

Distribució
de les mercaderies

13/8/08

Sistema de propietat

917350 _ 0089-0188.qxd

Anys de vigència

FITXA 48

EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE L’URSS

CARACTERÍSTIQUES

CURS:


POLÍTIQUES
ECONÒMIQUES

8

NOM:

• A partir del text informatiu del llibre, completa aquest quadre sinòptic que resumeix l’evolució econòmica de l’URSS.

917350 _ 0089-0188.qxd

8

13/8/08

10:08

Página 138

FITXA 49

EL MÓN SOCIALISTA

NOM:

CURS:

DATA:

Tot i que la revolució bolxevic va tenir lloc a la Rússia tsarista, el territori que controlava l’antic imperi tsarista i el que va
controlar l’URSS no eren exactament iguals ni s’administraven de la mateixa manera.

• Enumera quins territoris va perdre l’URSS a Europa respecte de l’imperi dels tsars.
Territoris tsaristes perduts per l’URSS

• Al mapa inferior, escriu el nom de les diferents repúbliques socialistes soviètiques (RSS) que
integraven l’URSS
Imperi tsarista.

L’URSS.

138


F

F
F

COSTOS FINANCERS

CURS:

F

DESARTICULACIÓ DE
L’ECONOMIA
MUNDIAL

CANVIS EN
L’ESTRUCTURA
ECONÒMICA

F

COMERÇ

F

INDÚSTRIA

FINANCES

PERCENTATGE DE LA PRODUCCIÓ
INDUSTRIAL EL 1920

DATA:

EUA:
EUROPA:

139
RECURSOS GRÀFICS

Página 139

•
•

10:08

F
F

•
•

PRIMERA
GUERRA
MUNDIAL

13/8/08

PAU DE PARÍS

917350 _ 0089-0188.qxd

DESTRUCCIONS I
PÈRDUES

FITXA 50

)

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN GUERRA

(

9

PAU DE PARÍS

F


CONSEQÜÈNCIES
DIRECTES

NOM:

• A partir del text informatiu del llibre, completa el quadre sinòptic sobre les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

917350 _ 0089-0188.qxd

9

13/8/08

10:08

Página 140

FITXA 51

L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES

NOM:

CURS:

DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic les diferents
fases per les quals va travessar l’economia
d’entreguerres i els esdeveniments
següents:

–
–
–
–
–
–
–

1920

New Deal.
Hiperinflació a Alemanya.
Pla Dawes.
Fallida de Creditanstalt.
Ocupació francobelga del Ruhr.
Crac de la borsa de Nova York.
Conferència de Londres

• Explica la importància de cada fet.
New Deal

Hiperinflació a Alemanya

Pla Dawes

1930

Fallida de Creditanstalt

Ocupació francobelga del Ruhr

Crac de la borsa de Nova York

Conferència de Londres

140

1940


917350 _ 0089-0188.qxd

9

13/8/08

10:08

Página 141

FITXA 52

ELS FELIÇOS ANYS VINT
CURS:

DATA:

REGNE UNIT

NOM:

•

F

•

EVOLUCIÓ
ECONÒMICA

•

F
•

•

•

•

•

Van permetre:

Noves
pràctiques
econòmiques

•
•

•

Nous
sectors industrials

•

•

ESTATS UNITS

•

FRANÇA

•

EUROPA

ALEMANYA

RECURSOS GRÀFICS

F

INNOVACIONS ECONÒMIQUES

141

F
•

•

•
•
•
DATA:

•
•

Página 142

•

10:08

•

•

F

•

DISMINUCIÓ
DE LES INVERSIONS
PRODUCTIVES

13/8/08

•

IINESTABILITAT
DEL SISTEMA
MONETARI

FITXA 53

ESTANCAMENT
DEL COMERÇ
MUNDIAL

DESCENS
DE LA CAPACITAT
DE CONSUM

CURS:

CRISI
DELS SECTORS
TRADICIONALS

L’ECONOMIA NORD-AMERICANA ALS ANYS VINT

DESEQUILIBRIS

9

NOM:

APORTACIÓ DE CAPITALS

CREIXEMENT

F

F


IMPORTÀNCIA DEL MERCAT
NORD-AMERICÀ

917350 _ 0089-0188.qxd

142
CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ
INDUSTRIAL

Països afectats per la crisi el 1930
Països afectats per la crisi a partir del 1931

DATA:

143
RECURSOS GRÀFICS

Página 143

mar
Mediterrani

10:08

OCEÀ
ATL ÀN TIC

13/8/08

GROC

917350 _ 0089-0188.qxd

VERMELL

FITXA 54

Països afectats per la crisi el 1929

L’EXPANSIÓ DE LA GRAN DEPRESSIÓ

VERD

CURS:


Ciutat on va tenir lloc l’enfonsament de la borsa.

9

NOM:

• Pinta el mapa per indicar les diferents etapes de l’expansió de la gran depressió. Utilitza els símbols següents:

F
ALEMANYA

F
Política:
Objectius:

•
Mesures:

Govern:

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Objectius:

•

•

Mesures:

Mesures:

•

•

•

•

•

•

•
Resultats:

•

Resultats:

•
•

DATA:

Resultats:

•

Resultats:

Objectius:

Mesures:

•

•

Govern:

Objectius:

CURS:

•

Página 144

FRANÇA

10:08

REGNE UNIT

ESTATS UNITS

13/8/08

F
POLÍTIQUES INTERVENCIONISTES

FITXA 55

FRACÀS

LES POLÍTIQUES ENFRONT DE LA CRISI

F

9

NOM:

F


F

POLÍTIQUES
TRADICIONALS

917350 _ 0089-0188.qxd

144
GRAN DEPRESSIÓ

917350 _ 0089-0188.qxd

10

13/8/08

10:08

Página 145

FITXA 56

EL FRACÀS DE LA DEMOCRÀCIA

NOM:

CURS:

DATA:

• Escriu els noms dels països europeus del període d’entreguerres.
• Després, pinta els països segons l’evolució política de cadascun:
VERMELL

Països democràtics al llarg de tot el període

VERD

Països dictatorials al llarg de tot el període

BLAU

Països en què es van imposar dictadures al llarg del període
Països comunistes al llarg del període
RECURSOS GRÀFICS

MARRÓ

OCEÀ
ATLÀNTIC

mar
Me d i t e r r a ni


145

917350 _ 0089-0188.qxd

10

13/8/08

10:08

Página 146

FITXA 57

LA INSTAURACIÓ DE LES DICTADURES A EUROPA

NOM:

CURS:

DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic la data d’instauració de les diferents dictadures conservadores
que es van donar a Europa durant el període d’entreguerres.

• Després, situa els països al mapa.

1920

1925
OCEÀ
ATL ÀN TIC

1930

mar
Mediterrani

1935

1940

146


917350 _ 0089-0188.qxd

10

13/8/08

10:08

Página 147

FITXA 58

LA ITÀLIA FEIXISTA I L’ALEMANYA NAZI

NOM:

CURS:

DATA:

• Explica la importància dels esdeveniments
1920

següents. Després situa’ls a l’eix
cronològic: a l’esquerra els relacionats amb
Itàlia i a la dreta els relacionats amb
Alemanya.
Formació de l’eix Berlín-Roma

RECURSOS GRÀFICS

Fundació del Partit Nacional Feixista
1925

Lleis de Nuremberg

Marxa sobre Roma

Annexió alemanya de Txecoslovàquia
1930

Lleis feixistíssimes

Hitler, líder del NSDAP

Assassinat del diputat Matteotti
1935

Hitler, canceller alemany

Putsch de Munic

Annexió alemanya d’Àustria

1940

Invasió alemanya de Polònia
Fundació dels fasci di combattimento


147

917350 _ 0089-0188.qxd

10

13/8/08

10:08

Página 148

FITXA 59

L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZI

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic les etapes de les mesures
antisemites nazis i assenyala un esdeveniment
important dins de cada etapa.

1932

• Relaciona cada document amb el període en
què va tenir lloc.

Imatge que il·lustra:

1937
Profundament convençut que la preservació de la sang alemanya
és la condició primera de la supervivència del poble alemany,
[...] el Reichstag ha adoptat per unanimitat i promulga la llei
següent:
Art. 1: 1) Queden prohibits els matrimonis entre jueus
i súbdits de sang alemanya o assimilada. Els matrimonis
concertats malgrat aquesta prohibició són nuls de tot
dret. [...]
Art. 2: Així mateix, queden prohibides les relacions
extraconjugals entre jueus i súbdits de sang alemanya
o assimilada.
Art. 3: Queda prohibit que els jueus contractin com
a treballadores de la llar dones de sang alemanya
o assimilada.
Art. 4: 1) Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin
amb els colors nacionals.
2) En canvi, poden engalanar amb els colors jueus.
L’exercici d’aquest dret queda garantit
per l’Estat.
Art. 5: 1) Qui contravingui les disposicions de l’article 1 pot ser
sotmès a reclusió.
2) L’home que contravingui les disposicions de l’article
2 pot ser sotmès a presó o reclusió.
3) Quin contravingui les disposicions dels articles
3 i 4 pot ser sotmès a multa o a una pena de presó
de fins a un any.
Nuremberg, 15 de setembre de 1935
El Führer i canceller del Reich

148

1942


917350 _ 0089-0188.qxd

10

13/8/08

10:08

Página 149

FITXA 60

DEMOCRÀCIA I DICTADURA EN EL PERÍODE D’ENTREGUERRES

NOM:

CURS:

DATA:

RECURSOS GRÀFICS

CONSOLIDACIÓ DE LA

F

F

INSTAURACIÓ DE

F
EXTENSIÓ DE LA

PRIMERA
GUERRA MUNDIAL

Regions d’Europa

F

Regions d’Europa

F

F

F

CRISI
ECONÒMICA DELS
ANYS TRENTA

F

EVITAR
EL CONTAGI
REVOLUCIONARI

F

149

Pretenien:

Va conduir els
feixismes a:

Exaltaven
conductes:

•
Relegaven:

Defensaven:

en:

Pretenien:

•

•

•

•

Es va
desenvolupar:

•

Negaven:

•
CURS:

•
•

SUPORTS SOCIALS DEL FEIXISME

MOTIUS PER DONAR
SUPORT AL FEIXISME

DATA:

GRUPS SOCIALS
QUE VAN DONAR
SUPORT AL FEIXISME

Página 150

Consideraven:

El poder requeia

10:08

•

13/8/08

Defensaven:

FITXA 61

Control de:
Exigien:

IDEOLOGIA I BASES SOCIALS DEL FEIXISME

ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:


MÈTODES D’ACTUACIÓ

IDEOLOGIA

10

150
CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME

•
•

•
•

•

•

AGRÀRIA

•

•

•

•
INDUSTRIAL

CURS:

•

•

DATA:

COMERCIAL
I
FINANCERA

F

F

POLÍTICA

•

151
RECURSOS GRÀFICS

Página 151

•

10:08

•

13/8/08

•
RELACIONS LABORALS

917350 _ 0089-0188.qxd

•

FITXA 62

(1936-1945)

ECONOMIA EN ELS RÈGIMS FEIXISTES

(1934-1936)

F


ALEMANYA NAZI
ITÀLIA FEIXISTA

10

NOM:

• A partir de la informació del llibre, completa l’esquema sobre l’economia dels règims nazi i feixista i les seves conseqüències.

917350 _ 0089-0188.qxd

11

10:08

Página 152

FITXA 63

LA POLÍTICA EXPANSIONISTA DE L’EIX
CURS:

DATA:

152

1930

1932

1934

1936

• Situa a l’eix cronològic i als mapes els territoris que van annexar les potències de l’Eix abans de la Segona Guerra Mundial.

1939

NOM:

13/8/08


RECURSOS GRÀFICS

10:08

El contraatac aliat.

13/8/08

DATA:

153

Les conquestes de l’Eix.

917350 _ 0089-0188.qxd

B

FITXA 64

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1945

1943

CURS:

A

1941

11

1939

NOM:


• Assenyala a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i les batalles principals.
• Situa al mapa A els països ocupats per les potències de l’Eix a Europa i al B, les principals línies de l’ofensiva aliada.

10:08
Página 154

PAÏSOS ON
VA TENIR LLOC

DATA:

RÈGIMS MÉS
CARACTERÍSTICS

13/8/08

CURS:

REACCIONS ENFRONT
DE L’OCUPACIÓ

FITXA 65

EUROPA SOTA L’OCUPACIÓ NAZI

DEMOGRÀFIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

ECONÒMIQUES

F


CARACTERÍSTIQUES DE L’OCUPACIÓ NAZI

11

154

• Completa aquest esquema sobre les característiques de l’ocupació nazi d’Europa durant la Segona Guerra Mundial.

QUE VA AFECTAR:
II
GUERRA
MUNDIAL

F

CONSEQÜÈNCIES
MORALS

F

F

CURS:

CONSEQÜÈNCIES
POLÍTIQUES

•
•
•
•
•

CONSEQÜÈNCIES
ECONÒMIQUES

DATA:

SISTEMA POLÍTIC:

SISTEMA ECONÒMIC:

F

155
RECURSOS GRÀFICS

Página 155

CONSEQÜÈNCIES
DEMOGRÀFIQUES

10:08

•

13/8/08

TIPUS DE POBLACIÓ AFECTADA:

917350 _ 0089-0188.qxd

SISTEMA ECONÒMIC:

FITXA 66

SISTEMA POLÍTIC:

•
•
•
•

CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

PAÏSOS MÉS AFECTATS:

F


MORTS

11

NOM:

• Completa l’esquema sobre les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

156
•

•

)

•

•

•

•

•

•

y

(

)

NOM:
CURS:

ACORDS
ASSOLITS

•

•

•
•

•

•

(

13:45

LÍDERS QUE ELS VAN
REPRESENTAR

•
•

)

•

•

(

11

18/8/08

PAÏSOS
PARTICIPANTS

CONFERÈNCIES

CONFERÈNCIES DE PAU DUTES A TERME PELS ALIATS DURANT LA GUERRA

• Completa el quadre cronològic sobre les conferències en què es va organitzar la postguerra.

917350 _ 0089-0188.qxd
Página 156

FITXA 67

L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
DATA:


917350 _ 0089-0188.qxd

11

13/8/08

10:08

Página 157

FITXA 68

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)
CURS:

DATA:

RECURSOS GRÀFICS

Objectius

rellevants
principals
permanents

• Completa l’esquema sobre l’ONU.

Òrgans

Fundació

Membres

F

ONU

Òrgans

ORGANISMES
ESPECIALITZATS

NOM:


157

917350 _ 0089-0188.qxd

12

13/8/08

10:08

Página 158

FITXA 69

LA GUERRA FREDA

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic els diferents períodes
•

1945-1954

de la guerra freda.
Després, assenyala en aquest eix els
esdeveniments que hi ha a continuació
i explica’n la importància històrica.
Guerra de l’Afganistan
Desintegració de l’URSS
Bloqueig de Berlín

1955-1964

Fundació de l’OTAN
Proclamació de la República Popular de la Xina
Fundació del pacte de Varsòvia
Pla Marshall

1965-1974

Construcció del mur de Berlín
Fundació de l’RFA
Crisi dels míssils

1975-1984

Caiguda del mur de Berlín
Guerra del Vietnam
Acords SALT I
Conferència de Hèlsinki

1985-1994

Iniciativa de Defensa Estratègica
Dissolució del pacte de Varsòvia
Guerra de Corea

158


•

Poders polítics:

CARACTERÍSTIQUES

Sistema comercial:

Sistema de preus:

Filosofia:

Filosofia:

Ideòlegs:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

Principis bàsics:

DATA:

FORMES
D’ENFRONTAMENT

159
RECURSOS GRÀFICS

Página 159

Sistema de propietat:

10:08

Sistema polític:

13/8/08

Poders polítics:

CURS:

Mètode electoral:

Mètode electoral:

IDEOLÒGIQUES

Sistema polític:

Poders polítics:
ECONÒMIQUES

Sistema polític:
Mètode electoral:

POLÍTIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd

•

FITXA 70

PAÍS HEGEMÒNIC

CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA

•

12

•

F


BLOCS

NOM:

• Completa l’esquema per resumir les característiques de la guerra freda. Fes servir el text informatiu del llibre com a ajuda.

F
F

F

F
F

F

F

Página 160

F

10:08

F

DATA:

F

13/8/08

BLOC
SOVIÈTIC

Divisió del món en

CURS:

BLOC
OCCIDENTAL

FITXA 71

INICI
DE LA GUERRA FREDA

LA DIVISIÓ DEL MÓN EN DOS BLOCS

FINAL DE LA II
GUERRA MUNDIAL

F


LIQUIDACIÓ
DE LA COOPERACIÓ
ENTRE ELS ALIATS

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

a la guerra freda.

12

160

• Amb l’ajuda del text informatiu del llibre, resumeix a l’esquema el procés de divisió del món en dos blocs antagònics que va conduir

LUX.

POLONIA

U R S S

CH

Página 161

ECO
SLOVA
FRANCIA
QUIA
AUSTRIA
SUIZA
HUNGRÍA

TLÁNTICO

RUMANIA
YUGOSLAVIA

PORTUGAL

ESPAÑA
ITALIA

BULGARIA
ALBANIA
TURQUÍA

Mar Mediterráneo

GRECIA

OCEÀ
PACÍFIC

OCEÀ

OCEÀ

ATLÀN TIC

ÍNDIC

161
RECURSOS GRÀFICS

DATA:

OCEÀ
PACÍFIC

10:08

PAÍSES
BAJOS
BÉLGICA ALEMANIA

13/8/08

LITUANIA
DINAMARCA

IRLANDA

917350 _ 0089-0188.qxd

ESTONIA

LETONIA

FITXA 72

enfrontar els dos blocs durant la guerra freda.

SUECIA

GRAN
BRETAÑA

OCÉANO

EL MÓN DIVIDIT

NORUEGA

12

• Situa en tots dos mapes els principals conflictes que van
FINLANDIA

CURS:


la divisió en les dues àrees d’influència: soviètica
i nord-americana.

ISLANDIA

NOM:

• Pinta els mapes d’Europa i del món de manera que es vegi

917350 _ 0089-0188.qxd

10:08

Página 162

FITXA 73

LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA
CURS:

•

•

•

•

•

•

CONFLICTES PRINCIPALS

F

RELLEU DELS DIRIGENTS
DELS EUA I L’URSS

TRUMAN
STALIN

162

F

•

DISSIDÈNCIES ALS BLOCS

F

DISTENSIÓ

•

NOVA SITUACIÓ
INTERNACIONAL

F

DATA:

ACORDS PRINCIPALS

NOM:

•

12

13/8/08


917350 _ 0089-0188.qxd

10:08

Página 163

FITXA 74

EL FINAL DE LA GUERRA FREDA

RECURSOS GRÀFICS

1990

•

•

•

F

FEBLESA
DELS EUA

1987

•

F

•

F

FINAL
DE LA GUERRA FREDA

F

•

EUA

REBROTADA DE LA
GUERRA FREDA

F

F

1989

F

F

URSS

OFENSIVA
SOVIÈTICA

F

•

F

DATA:

•

CURS:

AFEBLIMENT
ECONÒMIC

NOM:

1991

12

13/8/08


163

917350 _ 0089-0188.qxd

13

13/8/08

10:08

Página 164

FITXA 75

L’EVOLUCIÓ DE LA DESCOLONITZACIÓ

NOM:

CURS:

DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic les etapes del procés descolonitzador.
• Marca els anys de la independència de les colònies més destacades.
ÀSIA

ETAPES

ÀFRICA

1940-1949

1950-1959

1960-1969

1970-1979

1980-1989

1990-1999

2000-2008

164


917350 _ 0089-0188.qxd

13

13/8/08

10:08

Página 165

FITXA 76

LA DESCOLONITZACIÓ

NOM:

CURS:

DATA:

• Escriu als requadres corresponents els noms dels països assenyalats, l’any d’independència i la
potència colonial que els va dominar.

• Pinta aquests països seguint el criteri següent:
VERD

Si la independència es va assolir per mitjà d’acords

RECURSOS GRÀFICS

VERMELL

Si hi va haver conflictes amb la metròpoli per la independència

2
1

6

4

5

3


165

917350 _ 0089-0188.qxd

13

13/8/08

10:08

Página 166

FITXA 77

MODELS DE DESCOLONITZACIÓ
CURS:

DATA:

166

POTÈNCIES
COLONIALS
COLÒNIES
QUE VAN SEGUIR
CADA MODEL
MODELS DE
DESCOLONITZACIÓ

• Completa el quadre sinòptic sobre els models de descolonització.

CONTEXT EN QUÈ VA TENIR LLOC LA INDEPENDÈNCIA

NOM:


917350 _ 0089-0188.qxd

10:08

Página 167

FITXA 78

SUBDESENVOLUPAMENT I NEOCOLONIALISME

F

F

F

RECURSOS GRÀFICS

DATA:

SUBDESENVOLUPAMENT

CURS:

DEPENDÈNCIA

• Completa l’esquema sobre les causes i les característiques del subdesenvolupament.

NOM:

CARACTERÍSTIQUES

13

13/8/08


167

CREACIÓ DE
L’ESTAT

CURS:

F

1970-1979

REACCIÓ
ÀRAB

1980-1989

CONFLICTE
ARABOISRAELIÀ

DATA:

2000-2008

F

1990-1999

Página 168

JERUSALEM

F

CREACIÓ
DE L’ESTAT

F

1960-1969

F

1950-1959

IMMIGRACIÓ

10:08

1940-1949

13/8/08

ACORDS
DE L’ONU

PROBLEMA PALESTÍ

FITXA 79

ISRAEL I LA QÜESTIÓ PALESTINA

CONFLICTES ENTRE
ÀRABS I ISRAELIANS

F


• Completa l’esquema per explicar les causes del problema palestí.

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

que hi ha hagut en aquest territori.

13

168

• Completa l’eix cronològic assenyalant les dates dels acords de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els conflictes principals

INDEPÈNDENCIA
DE LES COLONIES

F
acords

(

CONFERÈNCIA DE
)

13:48

NOM:
CURS:

F

RECURSOS GRÀFICS

• Assenyala també en el mapa altres ciutats on els països no alineats van celebrar conferències.

la conferència.

• Completa l’esquema sobre el Moviment de Països No Alineats i situa al mapa Bandung i els països més destacats que van participar en

13

18/8/08

F

917350 _ 0089-0188.qxd
Página 169

FITXA 80

MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS
DATA:

169

917350 _ 0089-0188.qxd

14

13/8/08

10:08

Página 170

FITXA 81

FITES DE L’ECONOMIA DE POSTGUERRA

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic les principals etapes
de l’economia capitalista posterior a la
Segona Guerra Mundial.

• Assenyala els principals esdeveniments
1940-1949

econòmics del període.

• Explica la importància dels esdeveniments
reflectits a les imatges.

1950-1959

1960-1969

1970-1979

Acords de Bretton Woods

1980-1989

1990-1999

2000-2008

Crisi econòmica del 1973

170


Exportadors de primeres matèries poc valorades

OCEÀ
PACÍFIC

OCEÀ
ÍNDIC

DATA:

171
RECURSOS GRÀFICS

Página 171

PACÍFIC

ATLÀNTIC

10:08

OCEÀ

OCEÀ

13/8/08

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

FITXA 82

GROC

Exportadors de petroli

EL MÓN CAPITALISTA

VERMELL

917350 _ 0089-0188.qxd

Pertanyents al centre capitalista

CURS:


VERD

14

NOM:

• Situa en aquest mapa actual els grups de països següents:

10:08
Página 172

F

DATA:

característiques

13/8/08

)

917350 _ 0089-0188.qxd

-

FITXA 83

(

EL CREIXEMENT ECONÒMIC

EXPANSIÓ ECONÒMICA

CURS:

F

ORGANISMES
CREATS

F


ACORDS FINANCERS
I COMERCIALS

NOM:

després de la Segona Guerra Mundial.

14

172

• Completa l’esquema per resumir els factors i les característiques de l’època d’expansió econòmica que va viure el món capitalista

F
DATA:

173
RECURSOS GRÀFICS

10:08

F
característiques

13/8/08

CURS:

F

F

F

F

NOU MODEL
ECONÒMIC

917350 _ 0089-0188.qxd

SEGONA CRISI
DEL PETROLI
(
)

FITXA 84

LES CRISIS DEL PETROLI

F
F

F


Causes profundes

PRIMERA CRISI
DEL PETROLI
(
)

14

NOM:

• Completa l’esquema per resumir els factors, les característiques i les conseqüències de les crisis del petroli.

F
F

F

F

POLÍTICA MÉS
CARACTERÍSTICA

DÈCADA DELS
SETANTA

DÈCADA DELS
VUITANTA

DÈCADA DELS
NORANTA

Página 174

PRESIDENTS

DÈCADA DELS
SEIXANTA

DATA:

DÈCADA DELS
CINQUANTA

10:08

CURS:

POLÍTICA EXTERIOR DELS ESTATS UNITS

13/8/08

CREIXEMENT
ECONÒMIC
(
)

FITXA 85

F

L’EDAT D’OR DELS ESTATS UNITS

F

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

CONSEQÜÈNCIA

PROBLEMA

F


ELS CONFLICTES SOCIALS

14

174

• Completa els esquemes per resumir la situació dels Estats Units durant les últimes dècades.

F

POLÍTICA FISCAL:

RECURSOS GRÀFICS

CURS:

F
F

F

NOM:

F

ESTAT
DEL BENESTAR

13:48

CRISI
DE L’ESTAT DEL
BENESTAR

CARACTERÍSTIQUES
ECONÒMIQUES

14

18/8/08

ANYS

ANYS

F

• Completa l’esquema sobre les característiques de l’estat del benestar europeu i la crisi que va experimentar.

917350 _ 0089-0188.qxd
Página 175

FITXA 86

L’ESTAT DEL BENESTAR
DATA:


175

1970-1979

CURS:

1980-1989

FACTORS DE
CREIXEMENT
SINGULARS

1990-1999

DATA:

2000-2008

Página 176

FACTORS COMUNS
DE CREIXEMENT

10:08

1960-1969

13/8/08

1950-1959

FITXA 87

REGIONS
INDUSTRIALITZADES

L’EXPANSIÓ ASIÀTICA

•

1940-1949

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:


•

l’Àsia, diferenciant entre el Japó i els
«dragons asiàtics».
Assenyala a l’eix cronològic les èpoques
d’industrialització dels diferents països
asiàtics.
Completa el quadre sinòptic per resumir
els factors de la industrialització de l’Àsia.

14

176

• Pinta al mapa els països industrialitzats de

917350 _ 0089-0188.qxd

14

13/8/08

10:08

Página 177

FITXA 88

LA UNIÓ EUROPEA

NOM:

CURS:

RESTA
D’INICIATIVES

UNIÓ EUROPEA

DATA:

• Completa l’eix cronològic amb les
principals fites del procés d’unitat
europea. Diferencia entre els
esdeveniments relatius a la Unió
Europea i la resta d’iniciatives.

• Pinta el mapa de la Unió Europea.
1940-1949

a) Fes servir un color per als països fundadors.

1950-1959

RECURSOS GRÀFICS

b) Utilitza un segon color per als països que van
ingressar a la Unió Europea abans del final
de la guerra freda.
c) Utilitza un tercer color per als països que hi
van ingressar després de la guerra freda.

1960-1969

1970-1979

1980-1989

1990-1999

2000-2008


177

917350 _ 0089-0188.qxd

15

Página 178

EL MÓN COMUNISTA

Altres països amb règims comunistes

DATA:

VERMELL

Bloc soviètic

CURS:

VERD

• Representa en aquest mapa actual els països que van pertànyer al món comunista segons els criteris següents:

10:08

FITXA 89

NOM:

178

13/8/08


F
CLASSES DESAPAREGUDES

CLASSES PROTEGIDES

•

•

•

CURS:

•

NOVA CLASSE DIRIGENT

•

PAÏSOS DE L’ANTIC BLOC SOVIÈTIC

ANTIGUES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES

DATA:

179
RECURSOS GRÀFICS

Página 179

CARACTERÍSTIQUES
SOCIALS

10:08

CARACTERÍSTIQUES
ECONÒMIQUES

13/8/08

CARACTERÍSTIQUES
POLÍTIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd

DEMOCRÀCIES
POPULARS

FITXA 90

F

LA FORMACIÓ DEL BLOC SOVIÈTIC

part de l’antiga URSS.

15

NOM:


• Completa l’esquema per explicar els factors que van conduir a la formació del bloc soviètic a Europa.
• Pinta al mapa les democràcies populars.
• Completa el quadre sinòptic amb els noms dels països europeus actuals que formaven part del bloc soviètic i dels que van formar

DATA:

DIFERÈNCIES
ENTRE L’ÈPOCA
ESTALINISTA I EL
PERÍODE
POSTESTALINISTA

10:08

SEMBLANCES
ENTRE L’ÈPOCA
ESTALINISTA I EL
PERÍODE
POSTESTALINISTA

13/8/08

CARACTERÍSTIQUES
DEL PERÍODE
POSTESTALINISTA

917350 _ 0089-0188.qxd

CARACTERÍSTIQUES
DE L’ÈPOCA
ESTALINISTA

FITXA 91

ORGANITZACIÓ POLÍTICA

ESTALINISME I DESESTALINITZACIÓ A L’URSS

ESTRUCTURA SOCIAL

CURS:


SISTEMA ECONÒMIC

NOM:

història soviètica. Si ho necessites, pots repassar la unitat 8.

15

180

• Completa el quadre sinòptic per establir les característiques, així com les semblances i les diferències, dels dos grans períodes de la

917350 _ 0089-0188.qxd

15

13/8/08

10:08

Página 181

FITXA 92

L’URSS POSTESTALINISTA

NOM:

CURS:

FASES DE LA HISTÒRIA
SOVIÈTICA

LÍDERS
SOVIÈTICS

CARACTERÍSTIQUES
DE CADA FASE

DATA:

• Completa l’eix cronològic amb
les dades següents:
a) Els líders que van ocupar el poder
soviètic després de Stalin. Anota’n
els noms dins la línia del temps.
b) Les diferents fases que va travessar
l’URSS fins que va desaparèixer.
c) Les característiques de cadascuna
d’aquestes fases.
RECURSOS GRÀFICS

1960-1969

1970-1979

1980-1989

1990-1999


181

917350 _ 0089-0188.qxd

15

13/8/08

10:08

Página 182

FITXA 93

LA XINA, L’ALTRE COMUNISME

NOM:

CURS:

ESDEVENIMENTS

PERÍODES

CARACTERÍSTIQUES

DATA:

• Completa l’eix cronològic que
resumeix la història de la Xina
moderna des del 1949.
a) Anota els principals períodes
de la història xinesa.

1940-1949

b) Situa a la línia del temps els
esdeveniments més importants.
c) Assenyala les característiques
principals de cada etapa.

1950-1959

1960-1969

1970-1979

1980-1989

1990-1999

2000-2008

182


917350 _ 0089-0188.qxd

15

13/8/08

10:08

Página 183

FITXA 94

L’ENFONSAMENT DEL BLOC SOVIÈTIC

NOM:

CURS:

DATA:

• Completa l’esquema per resumir el procés que va conduir a la desaparició de l’URSS i del bloc

RECURSOS GRÀFICS

Factors econòmics

F

Causes polítiques

F

CRISI DE LA
UNIÓ SOVIÈTICA

•

F

•

Aspectes tècnics

F

ECONÒMIQUES

F

•

soviètic.
Assenyala a l’eix cronològic els esdeveniments principals que van dur a la caiguda de l’URSS
i del bloc soviètic.

POLÍTIQUES

REFORMES
PATROCINADES PER

F

•
•

•

F

F

F

CONSEQÜÈNCIES
POLÍTIQUES A L’URSS

CONSEQÜÈNCIES
AL BLOC SOVIÈTIC

CONSEQÜÈNCIES
SOCIOECONÒMIQUES

•

•

•

•

1981

1983

1985

1987

1989

1991


183

13/8/08

FITXA 95

10:08
Página 184

F

CURS:
DATA:

POLÍTICA INTERNACIONAL
NORD-AMERICANA

L’HEGEMONIA DELS ESTATS UNITS

Elements
que la
dificulten

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

F

HEGEMONIA
DELS EUA

F


Causes
que
l’expliquen

16

184

• Completa l’esquema per resumir els principals aspectes de l’actual hegemonia dels Estats Units en la política internacional.

917350 _ 0089-0188.qxd

16

13/8/08

10:08

Página 185

FITXA 96

ELS CONFLICTES DEL SEGLE XXI

NOM:

CURS:

DATA:

• Situa a l’eix cronològic i al mapa els conflictes principals que han tingut lloc després del final de la
guerra freda.

1991-2000

RECURSOS GRÀFICS

GUERRES

2001-2008

ALTRES FETS VIOLENTS


185

INTERNACIONALS

DATA:

INTERNES

CANVIS
POLÍTICS

10:08

CURS:

F

F
DESIGUALTATS
ECONÒMIQUES

13/8/08

CARACTERÍSTIQUES

FITXA 97

UN MÓN GLOBALITZAT

GLOBALITZACIÓ

917350 _ 0089-0188.qxd

NOM:

F
CARACTERÍSTIQUES

F


FACTORS SOCIOPOLÍTICS

FACTORS HISTÒRICS

16

186

• Completa l’esquema per resumir les característiques de la globalització.

917350 _ 0089-0188.qxd

16

13/8/08

10:08

Página 187

FITXA 98

CULTURA I SOCIETAT A PRINCIPIS DEL SEGLE XXI
CURS:

DATA:

RECURSOS GRÀFICS

IDEOLOGIES

TRANSFORMACIONS CULTURALS

BASE SOCIAL

TECNOLOGIA

CANVIS SOCIALS

RECLAMACIONS

NOM:

MOVIMENTS
ANTIGLOBALITZACIÓ

CARACTERÍSTIQUES


187

917350 _ 0089-0188.qxd

13/8/08

10:08

Página 188

Activitats història +25

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Plus de Antoni Aixalà

Plus de Antoni Aixalà (20)

Activitats història +25