2. JUSTIFICACIÓ
El plantejament inicial que justifica l’elaboració d’aquest és la importància
que per als/les mestres d’aquest centre té el que el nostre alumnat
aconsegueixca una competència comunicativa adequada en Valencià,
Castellà i anglés (i/o en una altra llengua estrangera).
Es tracta d'aconseguir una competència plurilingüe i pluricultural que
permeta al nostre alumnat enfrontar-se als nous reptes de la societat
moderna.
Considerem que la introducció primerenca d’una llengua estrangera és la
millor opció que podem donar al nostre alumnat per tal d’aconseguir el
nostre objectiu, formar alumnes amb competència comunicativa en
tres llengües i que aquesta primera aproximació a la llengua estrangera,
fonamentalment a nivell oral, es fa des de l'etapa d'Educació Infantil, a
partir dels 3 anys.
El programa plurilingüe es posa en funcionament amb la intenció de:
☼ Millorar el rendiment de l'alumnat en totes les àrees i competències, tant
lingüístiques com no lingüístiques.
☼ Desenvolupar la capacitat psicolingüística de l'alumnat per a afavorir la
seua
fluïdesa verbal i facilitar-li, amb naturalitat, el canvi de registres.
☼ Garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat.
☼ Proporcionar una major formació intel·lectual per a la promoció personal i
professional.
☼ Preparar els joves per a formar la construcció d'una societat democràtica,
lliure de prejudicis, plurilingüe i multicultural.
☼ Propiciar un tractament integrat dels idiomes oficials de la Comunitat
Valenciana.
☼ Introduir les llengües estrangeres com a llengües vehiculars en el mateix
espai actiu comunicatiu.
A. Objectius generals del currículum prescriptiu,
contextualitzat atenent la realitat educativa del centre i
les exigències del propi programa.
A.1 Objectius de l’Educació Infantil.
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i
aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
d) Desenvolupar les seues capacitats afectives.
e)Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals
de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica
de conflictes.
2
3. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
d’expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logico-matemàtiques, en la lecto-escriptura i en
el moviment, el gest i el ritme.
h) Conèixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que
interactuen (valencià i castellà), que han de conèixer i respectar per igual, i
ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.
i) Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i
iniciar-se en el coneixement d’alguna d’estes.
j) Conèixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant
interès i respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures
pròximes.
k) Valorar les diverses manifestacions artístiques.
l) Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.
A.2 Objectius de l’Educació Primària.
a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a
obrar d’acord amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania,
respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una
societat democràtica.
b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de
responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix,
sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en
l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.
c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que
afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la
convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els
àmbits escolar, familiar i social.
d) Conèixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les
diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i
dones, i la no discriminació de persones amb discapacitat.
e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà,
oralment i per escrit.
Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de
la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni
cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua
comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.
Desenvolupar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per
a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència
comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre
missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.
g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la
resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions
elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser
capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.
2
4. h) Conèixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial
referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història
universal.
i) Conèixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la
Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional,
europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-
se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat
Valenciana, d’Espanya i universal.
j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i
desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.
k) Valorar la higiene i la salut, conèixer i respectar el cos humà, i utilitzar
l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament
personal i social.
l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual,
plàstica, musical i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la
creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions
artístiques.
m) Conèixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua
conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.
n) Conèixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat
Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com
participar en la seua conservació i millora.
o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud
contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol tipus.
p) Conèixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de
comportament que afavorisquen l’atenció.
q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els
accidents de trànsit.
Els objectius expressats per a cadascuna de les dues etapes educatives
pretenen assolir, en finalitzar la educació obligatòria, la competència
lingüística necessària per a expressar i interpretar fets i idees de forma oral
i escrita, construir coneixements, autorregular el propi pensament i
conducta i interactuar en diferents contextos.
B. Proporció de l’ús del valencià i en castellà com a llengües
d’instrucció.
2
5. CRONOGRAMA DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DEL PLA
D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE (PEV)
EDUCACIÓ INFANTIL
ETAPA I LLENGUA
NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ
CICLE ANGLESA
Iniciació a la lectura i l’escriptura
En
castellà:4h( d
3 anys
ues hores En
mentre anglés:1h.
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
treballem la
els diferents àmbits d’experiència.
psicomotricit
4 anys
at i les altres
dues a tallers
de contes)
Educació Infantil
En castellà:
4h dues hores
mentre En anglés:
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen treballem la 1h
els diferents àmbits d’experiència. psicomotricit
at i les altres
dues a tallers
de contes)
5 anys
En castellà:
4h dues hores
mentre
En anglés:
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen treballem la
1h
els diferents àmbits d’experiència. psicomotricit
at i les altres
dues a tallers
de contes)
2
7. PRIMÀRIA
CICLE ÀREES EN ÀREES EN
VALENCIÀ CASTELLÀ
EDUCACIÓ ☼Mòduls globalitzats ☼Introducció del
INFANTIL d’aprenentatge en castellà a nivell oral
valencià en activitats
comunicatives durant
un temps equivalent a
4 hores setmanals
PRIMER CICLE ☼Valencià: 4 hores
DE PRIMÀRIA setmanals.
☼Coneixement del
Medi Natural i Social:
3 hores setmanals. ☼Castellà: 3 hores
☼Matemàtiques: 4 setmanals.
hores setmanals. ☼Educació Física: 3
☼Formació Artística hores setmanals.
(Música/Plàstica): 3
hores setmanals.
☼Formació religiosa:
1,5 hores setmanals.
SEGON CICLE ☼Valencià: 4 hores ☼Castellà: 3 hores
DE PRIMÀRIA setmanals. setmanals.
☼Coneixement del ☼Educació Física: 3
Medi Natural i Social: hores setmanals.
3 hores setmanals. ☼Ús vehicular del
☼Matemàtiques: 4 castellà en projectes
hores setmanals. de treball o activitats
☼Formació programades de les
Artística( Música/Plàs diferents àrees i en
tica): 3 hores l’educació en valors,
setmanals. durant un temps no
Formació religiosa: inferior a 1,5 hores
1,5 hores setmanals. setmanals.
TERCER CICLE ☼Valencià: 4 hores ☼Castellà: 3 hores
DE PRIMÀRIA setmanals. setmanals.
☼Coneixement del ☼Educació Física: 3
Medi Natural i Social: hores setmanals.
3 hores setmanals. ☼Ús vehicular del
☼Matemàtiques: 4 castellà en projectes
hores setmanals. de treball o activitats
☼Formació programades de les
Artística( Música/Plàs diferents àrees i en
tica): 3 hores l’educació en valors,
setmanals. durant un temps no
Formació religiosa: inferior a 2 hores
1,5 hores setmanals. setmanals.
2
8. C. Moments i seqüència d`introducció sistemàtica de la
lectura i l’escriptura en valencià , castellà i llengua
estrangera.
L’aprenentatge de l`escriptura i de la lectura es realitza de manera
interactiva i s’ha d’encabir en un marc de construcció de sentit. La funció
comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos
essencials sobre els quals s’han de realitzar aquestos aprenentatges.
Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix als
xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on l’escrit està present.
L`aprenentatge de la llengua escrita ha de ser considerada a l`Educació
Infantil no com un treball sistemàtic d`una sèrie d`activitats perceptivo-
motrius "preparatòries per a ", sinó com un objecte de coneixement on el
xiquet/a realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les
estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema.
El professorat d'Educació Infantil ha d’oferir les oportunitats i les situacions
particulars en què s`empra l`escrit, per a diferents situacions i usos, amb la
finalitat que el xiquet/a puga conèixer l’estructura del sistema en situacions
reals d’ús.
L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en
primer lloc en valencià i quan es dominen els aspectes bàsics
s’introduirà en castellà. En fer l’aprenentatge de la lecto-escriptura en
valencià en Educació Infantil i primer cicle de Primària, aconseguirem que
els alumnes adquirisquen una competència lingüística en valencià que
facilitarà la transferència d’habilitats lingüístiques per a l’aprenentatge del
castellà.
El llenguatge escrit en llengua estrangera s’introduirà a partir del 1r nivell
del 1r cicle de Primària.
D. Tractament metodològic de les diferents llengües: valencià
(L1), castellà
(L2) i idioma estranger, anglès (L3).
* Dins les possibilitats organitzatives del centre seria interessant que
l’alumnat
identifique un/a professora/or amb una llengua. (Referent lingüístic).
* Cal provocar situacions comunicatives atractives per a l’alumnat
(significatives) evitant la traducció, cercant sinònims, fent aclariments,
definicions, utilitzant el gest ( Comunicació no-verbal) etc.
* És important la separació de contextos d’aprenentatge per a cadascuna de
les llengües, i l’organització de l’ensenyament-aprenentatge en un marc
interactiu i afavoridor de l’aprenentatge autònom, en el qual el professor/a
encoratja la intervenció plena dels alumnes i les alumnes en una varietat de
2
9. discursos, integrats en tasques en què es construeixen coneixements
significatius i funcionals, en lloc d’exercir un control exclusiu sobre la
paraula i un ús de la llengua centrat en la transmissió de coneixements.
Aquest tractament exigeix, igualment, unes unitats d’intervenció didàctica
comunicatives - activitats puntuals, unitats didàctiques, projectes de
treball...- i una utilització de l’espai, un agrupament dels alumnes i una
distribució del temps molt flexibles i adaptats precisament a les unitats
d’intervenció, que permeta que estes es desenvolupen en una ambient ric en
interaccions i comunicació dins la classe.
D.1 Aspectes metodològic-organitzatius. Distribució d’espai i
temps.
A l’Educació Infantil i al 1r cicle de Primària, la gran dificultat de l’alumnat
és separar en la seua ment els diferents codis amb els quals interactua amb
les persones que els ensenyen les diverses llengües del currículum. Separar
l’entrada lingüística mitjançant els binomis següents (per ordre
d’efectivitat,) una persona-una llengua, o una franja-horària una llengua, o
finalment un espai-una llengua, els ajuda a estructurar els diferents codis.
D.2. Metodologia a emprar utilitzant el valencià com L1.
Ensenyar una llengua és, sobretot, despertar l’interés en el seu conreu,
despertar la curiositat per descobrir la seua mecànica interna, i fer d’esta
una eina de comunicació.
Per a fer un aprenentatge efectiu de la llengua, caldrà tenir en compte les
següents orientacions metodològiques:
a)Una llengua s’aprèn millor quan és emprada en un context comunicatiu,
com a vehicle de comunicació, que no quan s’estudia com a codi. Per això, és
més efectiu un ensenyament "en" la llengua que no un ensenyament "de" la
llengua.
b) Per a una correcta adquisició de la llengua, cal utilitzar-la en una varietat
de funcions comunicatives (preguntant, ordenant, narrant,...), i en diversos
contextos.
A més, este procés d’adquisició de la llengua es relaciona amb la necessitat i
el desig que té l’alumne/a de mantenir contactes socials i afectius amb els
mestres, companys/es i altres persones del seu entorn.
Els valenciano-parlants coneixen l’ús col·loquial familiar del valencià i han
tingut normalment un major contacte amb usos formalitzats en castellà, en
el seu medi habitual, ja que esta és la llengua dominant en el nostre àmbit.
A l’aula trobem el context més apropiat per a l`aprenentatge dels usos
formals de la llengua en el treball sobre qualsevol matèria.
L’ensenyament aprenentatge de la llengua d’acord amb un enfocament
comunicatiu implica l’atenció al conjunt de la complexitat comunicativa (les
2
10. regles socio-comunicatives mitjançant les quals s`adequa el discurs al
context; l`atenció a la coherència i a la cohesió del discurs, etc).
D.3. Metodologia a emprar utilitzant el castellà com a L2.
El tractament que hem de donar a l’ensenyament d’una segona llengua no
pot ser el mateix que el que es dóna en l’ensenyament de la primera, fins
que no s’haurà assolit mínimament un domini equilibrat d’ambdues.
Des del punt de vista psicopedagògic cal assegurar la formació
del sistema lingüístic en la llengua base.
El temps corresponent al castellà es distribuirà en Educació Infantil i
Educació Primària en períodes menors d`una hora distribuïts
estratègicament al llarg de l’horari setmanal per tal d’aprofitar al màxim
l’atenció i la intensitat comunicativa en les activitats d'ensenyament-
aprenentatge.
No podem partir de zero, cal comptar amb l’abundant castellà ambiental:
televisió, premsa, ràdio,...
És important treballar per tal d’assegurar el sistema fonològic, semàntic i
morfosintàctic de cada llengua, així com les interferències, normals dins del
procés d’aprenentatge bilingüe.
Els treballs de comprensió-expressió orals en la L2 (castellà) seran
introduïts de manera gradual des de l’Educació Infantil. L’aprenentatge
formal de la lectura i l’escriptura en castellà s’introduirà una vegada ja
assolit aquest aprenentatge en valencià.
Els moments òptims per a treballar les diverses fases
d’adquisició de la L2 (castellà) no poden ser delimitats de
manera dràstica, per què depenen de la maduresa i de l’evolució
de cada xiquet/a, de les possibilitats educatives i de l’entorn
cultural i lingüístic en què aquest es desenvolupa.
Altres aspectes importants que hem de tenir en compte:
☼ Una llengua, una persona.
☼ La relació afectiva amb una persona està lligada a la llengua que parles
quan estàs amb ella. Hem de facilitar als alumnes que estructuren bé la
seua ment identificant amb una persona diferent cadascuna de les llengües.
Si no hi ha cap possibilitat d’intercanvi utilitzarem recursos externs físics
perquè marquen punts de referència (vestit diferent, titella, racó de la
classe, canvi de nom,...).
L’enfocament del treball amb L2 sempre serà comunicatiu.
Açò comporta evitar les traduccions, utilitzar material diferent per a cada
llengua, treballar el vocabulari paral·lel dels centres d’interès, tasques,
2
11. projectes,..., en diferent època del curs, i no reptar als alumnes quan fan
produccions verbals aproximades.
D.4. Metodologia a emprar utilitzant la llengua estrangera (L3)
L’objectiu del programa és aconseguir que els alumnes assolisquen una
certa competència comunicativa en una tercera llengua, l’anglès, enriquint
d’aquesta manera la competència que ja tenen en la primera llengua (el
valencià ) i en una segona llengua (el castellà en la majoria d’ells).
Considerem l’aprenentatge de llengües des d’una perspectiva integradora de
manera que el coneixement de la tercera llengua incremente la competència
en les altres dues llegües del currículum.
L’enfocament comunicatiu, la metodologia activo-participativa i
l’aprenentatge de la llengua a partir de continguts significatius per a
l’alumnat seran els principis metodològics en que ens basarem per
desenvolupar el programa. Fonamentalment pretenem desenvolupar
activitats que promoguen en tot moment l’expressió i la participació de
l’alumnat, activitats que al principi seran repetitives i molt dirigides, per
facilitar la participació de l’alumnat, però intentant en tot moment que
siguen motivadores per als alumnes: cançons, jocs, dramatització de contes,
lectura als alumnes de contes, vídeos... fent en tot moment que el “input”
siga comprensible (suport visual o gestual) i estimulant des dels primers
moments el “output” per part dels alumnes (produccions orals). Les
llengües no són apreses i posteriorment usades. Les llengües són
adquirides mitjançant la seua utilització significativa. Una
llengua s’aprèn quan s’utilitza en diferents contexts o situacions
d’intercanvi reals i per a diferents funcions comunicatives. Per
tant, les possibilitats d’aprenentatge d’una llengua augmentaran quan els
parlants puguen utilitzar-la fora de l’escola, on puguen fer efectiu els
aprenentatges escolars. Aquestes consideracions, són menys factibles en el
cas d’una llengua estrangera. Caldrà fer possible, dintre de l’escola, la
utilització de les llengües amb menys presència social com a llengua
vehicular en l’educació en valors, temes de cultura general, música, etc.
A partir de paraules o frases senzilles, significatives per a l’alumnat, farem
un treball que permeta la seua retenció a la memòria de l’alumne per tal
d’aconseguir més endavant la seua utilització en altres contextos
comunicatius, al principi només a nivell oral i després incorporant
l’escriptura i lectura en anglès.
Tot açò es farà treballant aquest aspectes:
• Treballant les habilitats receptives abans que les productives.
• Utilitzar suport visual i gestual, abans que recórrer a la traducció.
• Utilitzar cançons, jocs, lectura i dramatització de contes, imatges...
• Fomentar la participació de l’alumnat.
2
12. • Considerar les necessitats de l’alumnat a l’hora de planificar la
intervenció didàctica.
• Partir d’activitats tancades, repetitives i molt dirigides per tal de
facilitar la
intervenció de l’alumnat i predicció de les seues respostes.
• Afavorir interaccions entre l’alumnat i també entre alumnat i
professor/a en la llengua estrangera (L3).
• Treballar continguts lingüístics en la nova llengua a partir d’elements
de coneixement del món ja treballats en la L1 i L2.
Com que la finalitat última de l’aprenentatge de l’anglès és fer als xiquets i
xiquetes capaços de comunicar-se en aquesta llengua, el procés es realitzarà
des del punt de vista comunicatiu, la qual cosa suposa, no solament la
manipulació o reproducció d’estructures, sinó la comprensió i la
intencionalitat de fer-se comprendre.
Les Situacions de comunicació inclouran la següent tipologia:
• La interacció pròpia de la classe. Es important que els intercanvis
destinats a clarificar les activitats, organitzar les tasques, parlar del
propi aprenentatge o altres contextos comunicatius habituals de
l’aula, siguen en llengua estrangera, doncs són situacions reals i molt
properes a l’alumnat. Així mateix, en la mesura de les possibilitats
reals del centre, s’utilitzarà l’anglès com a llengua vehicular en
activitats específiques d’altres àrees del currículum, pels motius
exposats anteriorment i perquè suposa una major globalització i
funcionalitat de la llengua.
• S’introduiran de forma simulada, utilitzant la dramatització, jocs de
rols,...aquelles situacions comunicatives que no pertanyen al context
immediat de l’alumnat.
• Es procurarà situacions reals d’intercanvi amb persones anglo-
parlants
(correspondència, visites...) per la seua importància en la motivació i
la comprovació de les capacitats lingüístiques.
D.5 Tractament Integrat de llengües.
Es recomanable un tractament integrat de les tres llengües del currículum,
integració que exigeix per part del professorat l’adopció d’uns criteris
comuns sobre la manera d’ensenyar la llengua en general i l’aplicació d’un
tractament diferenciat per a cadascuna segons siga L1, L2 o L3, en funció de
la seua situació sociolingüística, de la seua presència en l’activitat social o
en el currículum i del coneixement que tenen els alumnes de cadascuna de
les llengües.
Els objectius i els continguts lingüístics s’han de distribuir en
cadascuna, de manera que evitem interferències i unifiquem
elements conceptuals. El que es pretén amb el tractament integrat és
que donat que moltes de les habilitats i coneixements que formen part de la
competència comunicativa plurilingüe són comuns a totes les llengües:
2
13. podem aprendre’ls o construir-los quan aprenen una llengua i transferir-los
a l’aprenentatge de les altres; no cal treballar-los en cadascuna.
D.6 Tractament integrat de les llengües i els continguts.
El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe ha de
tindre en compte, a més de l’ensenyament dels continguts de l’àrea, certs
aspectes derivats del seu ús vehicular, en especial el tractament de part dels
continguts de l’àrea de llengua conjuntament amb els continguts de les
àrees no lingüístiques.
Especialment per tres motius:
☼ Perquè és la millor manera de dedicar més temps a una llengua sense
augmentar-ne l’horari.
☼ Perquè certs continguts lingüístics, cognitius i estratègics es treballen
millor integrats en les àrees no lingüístiques que en l’àrea de llengua.
☼ Perquè, possiblement, certs continguts de les àrees no lingüístiques
s’aprenen millor si es treballen alhora els recursos de llenguatge acadèmic
per a construir-los.
Per a dur a la pràctica un tractament integrat de llengua i contingut
s’exigeix un acord inicial sobre la pertinència de tractar determinats
continguts de l’àrea de llengua en les àrees no lingüístiques i sobre quins
estos continguts.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al
sistema educatiu valencià i que necessite una atenció específica
per suplir la baixa competència d’estos en alguna de les llengües
oficials.
La presència als nostres centres d’alumnat que s’incorpora al nostre sistema
educatiu i que desconeix alguna de les llengües oficials, o en alguns casos les
dues, fa absolutament necessari que els centres fixen una sèrie d’objectius i
establisquen tot un seguit d’estratègies i actuacions per suplir la baixa
competència lingüística d’aquest alumnat en qualsevol de les llengües. No
fer-ho, no dotar-los d’una bona competència en valencià i castellà, seria una
clara discriminació perquè estaríem entrebancant el seu itinerari educatiu,
impedint la seua integració en la nostra societat, impedint l’accés a certs
llocs de treball i negant-los la possibilitat de gaudir d’una llengua i d’una
cultura.
És per això que el centre prendrà les mesures necessàries per garantir la
consecució dels objectius que en matèria de llengües determina el nostre
ordenament legal i s’organitzarà d’acord amb les següents orientacions
generals:
2
14. ☼ La planificació del suport per l’alumnat nouvingut tindrà els següents
objectius:
1. Dotar l’alumnat, el més prompte possible, d’una competència
comunicativa
bàsica en valencià que li permeta seguir les diferents àrees del currículum,
relacionar-se amb la resta de companys i companyes i adquirir
progressivament una capacitat de comunicació que el portarà a un major
domini de la llengua.
2. Facilitar l’adquisició de les altres llengües de currículum.
3. Desenvolupar una actitud positiva vers el valencià i al procés de
normalització lingüística.
4. Oferir ajudes perquè puguen comprendre i tractar continguts de les
diferents
àrees i que els permetran una major integració en les activitats d’aula.
☼ L’atenció a l’alumnat nouvingut és competència de tot l’equip de mestres i
responsabilitat del tutor o tutora.
☼ Centrarem els esforços en la comunicació, no en la forma.
☼ A Infantil i 1r cicle, si cal fer-ne, el suport es farà dins l’aula. Al 2n i 3r
cicle
alternarem l’aula de suport i el suport dins l’aula.
☼ Al 1r cicle caldrà parar especial atenció a l’adquisició de la lecto-
escriptura. Al
2n i 3r cicle, també, si l’alumne no està alfabetitzat o ho està en un alfabet
diferent .
☼ Sempre que siga possible, serà preferible que el suport el faça el tutor/a,
especialment si és dins l’aula. Hi poden participar els mestres de suport i la
resta de mestres. En cap cas no és aconsellable que participe un gran
nombre de professorat.
☼ Al 2n i 3r cicle de Primària, en un primer moment, mentre no té
competència
comunicativa, pot rebre el suport lingüístic fora de l’aula quan la resta de
companys realitza activitats en matèries instrumentals. No és convenient
organitzar el suport quan la resta de la classe segueix activitats d’educació
física i artística, en les quals pot participar. Al 1r cicle el suport es farà
sempre
dins l’aula a les hores de les àrees instrumentals.
☼ Mentre l’alumnat no puga seguir les diferents àrees, com els companys de
2
15. nivell, serà avaluat d’acord amb les Adaptacions Curriculars Individuals no
significatives que se li hagen fet.
Totes estes orientacions es concretaran al Pla d’Acollida del Centre, dins
l’apartat d’atenció a la diversitat, al PAT i dins del pla de suport del centre.
F.Aspectes específics de l'avaluació.
f.1 De la competència comunicativa en les dues llengües oficials.
Els equips de cicle elaboraran una prova que permeta conèixer la
competència lingüística i comunicativa de cadascuna de les dues llengües
oficials en finalitzar els cicles, la qual serà presentada a la Comissió de
Coordinació Pedagògica i al Claustre per a la seua aprovació.
Els resultats d’ estes proves ens donaran arguments suficients per a
modificar o no el Disseny Particular del Programa per tal d’aconseguir
l’objectiu final de dominar les dues llengües oficials.
f.2 De la competència comunicativa en llengua estrangera.
Per a l’avaluació de la competència comunicativa i lingüística de la llengua
estrangera, al primer cicle de Primària, es considerarà la comprensió oral
sobre la resta de les destreses lingüístiques. L’avaluació de l’expressió i
capacitat
d’interactuar oralment i la comprensió i expressió escrita, apareixerà
progressivament al llarg de la resta de cicles de l’Educació Primària.
f.3 Decisió sobre la llengua en que es farà l’avaluació en cadascuna de les
àrees i cicles, atenent a la llengua en que s’imparteix estes àrees, i a la
major o menor competència dels alumnes i les alumnes.
Cada àrea serà avaluada en la seua llengua vehicular.
G- Criteris per a la valoració, elecció i elaboració dels materials
curriculars.
☼ El material curricular utilitzat a les àrees ha d’estar en la llengua en la
qual es
vehicula.
☼ A l’hora de decidir els materials curriculars que utilitzarem, hem de tenir
present els següents criteris:
o Tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat.
2
16. o Dissenyar activitats amb un alt potencial motivador.
o Aconseguir que es produïsquen aprenentatges significatius.
o Que contemplen un enfocament comunicatiu globalitzador al mateix
temps que permeta l’adaptació individualitzada.
o Que tracte aspectes com ara: coeducació, interculturalisme solidaritat,
ecologia, tractament de la diversitat...
o Que propose activitats complementàries per al professorat i per a
l’alumnat.
o El seu contingut ha de tenir materials diversos.
h.- Col·laboració de les famílies.
☼ A l’hora de proporcionar a l’alumnat unes experiències enriquidores en la
llar.
☼ A l’hora de treballar destreses relacionades amb la lectura i l’ escriptura.
☼ A l’hora de transmetre actituds.
☼ La col·laboració de les famílies ha de ser total i no únicament en el que fa
referència als aspectes lingüístics. Per això, es proposa que siga important
la
seua aportació en la creació de tallers, trobades, etc.
☼ Pel que fa a l’aspecte lingüístic, participació en les activitats que
fomenten la
lectura, com ara el dia del llibre.
☼ Aprofitar els coneixements dels pares,mares, iaios, etc, respecte a la seua
professió, habilitats personals, per tal d’oferir un altre model lingüístic :
entrevistes, contes, cançons, endevinalles, ...etc.
☼ Sensibilitzar a l’ AMPA per tal d’utilitzar el Valencià en les seues
propostes,
activitats, comunicacions...etc,
I.Situacions, decisions organitzatives i necessitats i criteris
d’adscripció del professorat per tal de garantir l’aplicació del
Programa.
i.1 Disponibilitat de professorat titular per a posar en marxa el Programa.
Dues són, bàsicament, les característiques del professorat que cal tenir en
compte a l’hora d’efectuar l’adscripció en un centre en que s’està impartint
un programa d’educació plurilingüe (PEV):
a) La qualificació professional en qualsevol de les etapes educatives o
de les
àrees curriculars; i
b) La competència lingüística en cadascuna de les llengües oficials que
són
emprades com a mitjans d’instrucció en algun tram del procés educatiu
proposat pel Projecte educatiu del Centre.
La incorporació de cada professor o professora al lloc de treball elegit
2
17. s’esdevindrà d’acord amb totes dues exigències. Al cas concret del nostre
centre, i tal com s’especifica al PEC donat que apliquem
un Programa d’Ensenyament en Valencià i donat que el 97% del nostre
alumnat té el valencià com a primera llengua, el professorat deurà estar
qualificat tant en valencià.
Si tot professor/a ho és també de llengües, en el sentit que fan ús d’elles per
a ensenyar, és convenient i necessari que l’equip de professors/es s’implique
en un tractament integrat de les diferents llengües del currículum.
L’efectivitat de l’experiència d’integració de tres llengües (valencià, castellà i
anglès) al nostre Centre dependrà molt del paper que realitze un professorat
competent comunicativament en cadascuna de les llengües.
El centre compta actualment amb dues persones habilitades en anglès, la
situació administrativa, les habilitacions o titulacions de les quals
s’especifiquen a continuació.
i.2 Necessitats de formació.
☼ Cursos mòduls de formació lingüístico-tècnic.
☼ Pale. (Programa d'Aprenetatge de Llengües Estrangeres)
☼ Creació de seminaris.
☼ Assistència a cursos de formació, jornades, seminaris ( CEFIRE i altres
organismes).
i.3 Necessitats d’assessorament.
☼ Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià, (Servei
d’Ensenyaments en Valencià).
☼ Assessors/es dels Centres de Formació i Innovació i Recursos de la
Comunitat Valenciana, (Servei de Formació del Professorat).
i.4 Actitud dels pares i actuacions de sensibilització que es proposa dur
endavant al Centre, amb la col·laboració de l’Assessoria Didàctica per a
l’Ensenyament en Valencià i la Inspecció d’Educació, si s’escau, per motivar-
los envers la participació activa en l’inici i desenvolupament del programa.
☼ Sol·licitar ajuda a L’Assessoria Didàctica per tal de realitar les actuacions
necessàries, donar les informacions pertinents i evitar confusions.
☼ Es poden fer xerrades informatives amb pares, Consell Escolar, Junta de
l’AMPA.
☼ Activitats de sensibilització: fulls informatius, etc.
Anàlisi de la situació sociolingüística del context i informe sobre
la realitat lingüística de l’alumnat.
A) De la zona o poble on s'ubiquen els centres.
El centre està ubicat en Alfafara, Agres i Gaianes, pobles de la província
d’Alacant, comarca de l'Alcoià-Comptat.
Els pobles tenen una població al voltant de 500 habitants.
2
18. Municipi Habitants Superfície
AGRES 671 26,40 km
ALFAFARA 422 20,41 Km
GAIANES 348 9´60 km
La població augmenta considerablement als mesos d’estiu als tres pobles.
L'entorn socio-econòmic respon a les següents característiques:
☼ La població està concentrada en el nucli urbà.
☼ El sector econòmic dominant és el terciari, agricultura i serveis.
☼ El nivell socio-econòmic de les famílies és mitjà.
☼ El nivell cultural de la població és majoritàriament de grau mitjà tot i que
una part de les famílies té un bon nivell cultural .
B) Us i coneixement del Valencià per part de les famílies.
La llengua d'ensenyament del centre és el valencià des dels anys 70 en què
es va implantar el PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià).
El percentatge de famílies que fa ús habitual del valencià és el 97%.
C) Estimació global sobre els grups actuals d’ E.Infantil.
Durant el present curs escolar, 2011 – 2012 el grup d'alumnes de l'Etapa
d'Infantil és de 3 unitats de 3, 4 i 5 anys, una a cada poble de l’escola.
NORMATIVA VIGENT
* Resolució de 30 de juliol de 2008, de la Direcció General d'Ordenació i
Centres Docents i de la Direcció General de Personal, per la qual
s'estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicaren els
centres educatius un programa d'educació plurilingüe que permitisca
fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de
l'Educació Infantil.
2
