1. EN PERILL
D'EXTINCIÓ
Marta Villalba, Claudia Pastor, Mireia Travila , Miquel
Borràs, QuimRifà, Geoffrey Rico, Víctor Ruiz,
QuimBelil , IvanFernandez i Juan Rubio

2. INTRODUCCIÓ
 En aquest treball es parla de les llengües del món
en perill d'extinció , els diferents continents hi ha
llengües que només la parlant una desena de
persones o menys.
 Es creu que el 90% de les 7.000
llengüesparladesactualment al
mónaproximadament, s'hanextingit el 2050, com el
sistema d'idiomes del món ha arribat a una crisi i la
reestructuració de forma espectacular.

3. País Llengües amenaçades
Argentina Puelche,tehuelche i Vilela
Bolívia Baur, itonama, Leco, pacahuara, reyesano i Uru
Brasil Amanayé, anambé, apiàcies, arikapú, Arua, arutani, Aura,
creole cafundo, Guatemala, himarimã, Jabuti, Juma,
karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, kreye…
Canadà Abnaki occidental, bella Coola, chinookWawa, haidanord,
haida sud, haisla, kutenai, munsee, salishdelsEstrets…
Xile kawésqar, yagan
Colòmbia Cabiyarí, tariano, tinigua, Totoro, tunebo de Angostura
Costa Rica Boruca
El Salvador Pilip
Estats units Achumawi, ahtena, apatxekiowa, apache lipan, arikara,
atsugewi, caddo, cahuilla, chetco, chinook, chinookWawa,
clallam , coeur d'Alene, coos, degexit'an, eyak, gros
ventre, haidanord, han, holikachuk, hupa, kalapuya,
kansa, karok, Kashaya, kawaiisu, klamath-Modoc,
kuskokwim superior…

4. Guatemala Itza
Guyana Creole holandèsBerbice, mapidiano, mawayana
Hondures Tawahka, tolupan, maia-chortí
Mèxic Chiapas, kiliwa, matlatzinca de Atzingo, matlatzinca de
Sant Francesc Oxtotilpan, Opat,
zapotecad'AsunciónMixtepec, zapoteca de Sant Agustí
Mixtepec, zoques de Tabasco.
Nicaragua Branca, miskito.
Panamà Crioll francès de Sant Miquel
Perú Achuar, aguaruna, Arabel, bnora, cachuy, cahuarano,
campanyaashéninca, campanyacaquinte , campa
nomatisgüenga, Candoshi, Capanahua, Cashibo-
Cacataibo…
Surinam Akurio i sikiana
Veneçuela Arutani, mapoyo, Pemón, sape, sikiana, yabarana

5. ÀFRICA
Ghotuo:
 Té aproximadament
9.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Edo

6. Kpasam:
 Té aproximadament
3.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Adamawa

7. Laal:
 Té aproximadament
749 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Chad

8. Lele:
 Té aproximadament
749 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Kisidou

9. Tagoi:
 Té aproximadament
13.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Kordofan

10. Tala:
 Té aproximadament
13.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Kordofan

11. Ogbogolo:
 Té aproximadament
13.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de Kordofan

12. Putukwan:
 Té aproximadament
12.000 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de crossriver.

13. Vagla:
 Té aproximadament
13500 parlants.
 La zona on es parla
més es la zona de west central.

14. Xedi:
 Té aproximadament
10000 parlants
 La zona on es parla
més es la zona de borno.

15. AMÈRICA
Uspanteko
 Té 3000 parlants.
 Es parla a Guatemala.
 Maian, Quichean-Mamean, GreaterQuichean,
Uspantec.

16. Letuana:
 Parlants: 300
 Es parla a Colòmbia
 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
Tucanoan, Tanimuca.

17. Muinane:
 És una llengua que la parlen 150 parlants.
 Es parla a Colòmbia
 Classificació linguistica: Witotoan, Boran

18. Secoya:
 És una llengua que la parlen 434 persones.
 Es parla aEcuador
 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.

19. Siona:
 És una llengua que la parlen 550 persones.
 Es parla a Colòmbia
 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.

20. Tapirapé:
 És una llengua parlada per 350 persones.
 Es parla a Brasil
 Classificació lingüística: Tupin, Guarani, Subgroup
IV.

21. Tepehua:
 És una llengua parlada per 9937 persones.
 Es parla a Mexic
 Classificació lingüística: Uto-Aztecan, Southern
Uto-Aztecan, Sonoran, Tepiman, Southern
Tepehuan.

22. Tojolabal:
 És una llengua parlada
 per 3780 persones.
 Es parla aMexic
 Classificació lingüística: Mayan, Kanjobalan-
Chujean, Chujean.

23. Tuscarora:
 És una llengua parlada per 10 persones.
 Es parla a Canada, USA.
 Classificació lingüística: Narcel, Tuscarora-Nottway.

24. Piro:
 Parlants: 100
 Es parla a Perú.
 Classificació lingüística: Arawakan, Maipuran,
Southern Maipuren, Purus.

25. ÀSIA:
Llengües d’Àsia:
Aimol: 2.643 parlants.
Andamanès: 31.000 parlants.
Chin: 53.900 parlants.
Dhimal: 17.758 parlants.
Drung: 11.300 parlants.
NaapaSherpa: 500 parlants.
Newang: 5.000 parlants.
Rangkas: 600 parlants.
O’du: 301 parlants.
Raute: 518 parlants.
Veddah: 300 parlants.

26. Aixoll:
Aquesta llengua te 2.643 parlants.
Es parla principalment a la India.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Kuki-Chin-Naga.
Kuki-Chin.
Northern

27. Andaman:
El parlen: 20.500 persones.
Es parla a: Illes Andaman i Nicobar, Port Blair, de 40
llogarets al sud de Port Blair.

28. Chin:
El parlen unes 91,800 persones aprox, 78,800 a l’India
(2005) i unes13,000 a Myanmar (2007).
Es parlat a l’India i a Myanmar.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Kuki-Chin-Naga.
Kuki-Chin.
Northern.

29. Dhimal:
El parlen unes 17,750 persones en total (2001).
El parlen unes17.300 persones a Nepal i unes 450
a l’India.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Tibetic, Dhimal.

30. Drung:
El parlen 14.000 (2000).
El 95% de monolingües. 8.500 en el dialecte del riu
Nu, 5.500 en el dialecte del riu Dulong.
Es parla a Xina.
La seva classificacio es:
Sino-tibetana.
Tibetano-birmana.
Nungish

31. Naaba:
El parlen unes 770 persones (2006).
Es parla a Nepal.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Tibetic.
Tibetan.

32. Meohang:
Es parla al Nepal.
El parlen unes 3,000 persones.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Mahakiranti.
Kiranti.
Eastern.

33. Rangkas:
Es parla a l’India
El parlen 1.014 a l’India i 1421 en altres paisos.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Western Himalayish.
Almora.

34. O’du:
Elparlen: 300 persones al Vietnam i 460 en total.
Es parla a: Vietnam.
Les seves llengues són:
Austro-Asiatic.
Mon-Khmer.
NorthernMon-Khmer.
Khmuic.
Mal-Khmu’.
Khmu’.

35. Raute:
Es parla al Nepal.
El parlen 658 persones.
La seva classificacio es:
Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Mahakiranti.
Kiranti.
Western.

36. Veddah:
El parlen: 2.50 persones.
Es parla a: La República Democrática Socialista de
Sr Sri Lanka.
Les seves llengues són:
Indo-European.
Indo-Iranian.
Indo-Aryan.
Sinhalese-Maldivian.

37. EUROPA
 Aranès, 3.814 parlants.
 Asturià, 100.000 parlants.
 Bretó, 500.000 parlants.
 Crònic, 600 parlants.
 Cors, 402.000 parlants.
 Franco provençal, 113.400 parlants.
 Friulà, 600.000 parlants.
 Gaèlic escocès, 92.400 parlants.
 Ladí, 30.000 parlants.
 Feroès, 500.000 parlants.

38.  Aranès:
 L’Aranès té 3.814 parlants en total.
 L’Aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
Indo-Europea, Romance, Italo-occidental,
occidental, Gall Ibèric, Ibero-Romanç, Oc.

39.  Asturià:
 Té uns 100.000 parlants en total.
 L’Asturià és la llengua pròpia d'Astúries.
 La classificació lingüística és:
 Indoeuropea, Cursiva, Romance, Italo-Western,
Gall-Ibèrica, Ibero-Romanç, West Ibèrica, Astur-
lleonès, Asturiana.

40.  Bretó:
 Té uns 500.000 parlants en total.
 El Bretó és la llengua pròpia de l’oest de Bretanya,
a França.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
 Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.

41.  Crònic:
 Té uns 600 parlants en tot el món.
 El Crònic es parla a sud-est d’Anglaterra, a Duchy
of Cornwall.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.

42.  Cors:
 Té uns 402.000 parlants en tot el món.
 És una llengua parlada a França.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
 Indo-european, Itàlic, Ramance, Southern,
Corsican.

43.  Franco provençal:
 Té uns 113.400 parlants en tot món.
 És una llengua romànica parlada entre Francès i
Occità.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
 Indo-european, Itàlica, Romànica, Romànica
Occidental, Gal·loromànica, Francoprovençal.

44.  Gaèlic escocès:
 Té uns 92.400 parlants en tot món.
 És una llengua celta parlada a Escòcia, a
lesTerresAltes o Highlands i Strathclyde.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és
Indoeuropea, Celta, Goidèlica i Gaèlic.

45.  Friulà:
 Té uns 600.000 parlants en tot món.
 És una llengua romànica parlada a Friül.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua
Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retroromànica i el
Friüles.

46.  Ladí:
 Té uns 30.000 parlants en tot món.
 És una llengua romànca parlada a les
muntanyesDolimites a Itàlia.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retoromànica i
Ladí.
Muntanyes Dolomites

47.  Feroès:
 Té uns 500.000 parlants.
 És una llengua escandinava parlada a les illes
Fèroe.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua
ésIndoeuropea, Germànica, Escandinava,
Occidental, Feroès.

48. OCEANIA
 Alawa:
Hi ha 4 semi-parlants.
Es parla a Australia
Noms alternatius: Kallana, Leealowa.
L' idioma l'utilitzen els adults.
Comentaris: La llengua esta gairebe extingida.
Estat actual: Al any 2001 sembla haver augmentat el
nombre de persones joves que la parlaven o
l’entenen.

49.  Ami:
Hi ha 32 parlants.
Es parla a Australia.
Comentaris:
El dialecte pot ser intel·ligible amb Wadjiginy.
La llengua esta gairabé extingida.
Costa AnsonBay

50.  Dyirbal
Hi ha 40 parlants
Es parla a Austràlia.
Es l’idioma només es parlat al nord d'Austràlia
També es pot anomenar Djirubal
S’assembla molt al Dyiru, Girramay ( Keramai ),
Gulnguy ( Gulgnay ), Marru, Ngadjan ( Ngatjan ).
Comentaris: esta gairebé extingida.

51.  Gudanji:
Hi ha 3 parlants.
Es parla al nord d’Australia.
També es pot dir Kurdanji o Ngarnga. Llac Woods
Caracteristiques:
El dialecte Binbinka no te cap parlant.
Esta gairebe extingida.

52.  Alyawarr:
Al 1996 hi havia 1450 parlants.
Es parla al nord d’Australia i areesTennantCreek.
Els noms alternatius Aljawara, Alywarra, Alyawarre,
Lliaura, Yowera.
Te algun diccionari i una biblia en aquest idioma.
Sistema d’escriptura semblan a l'americà.

53.  Kitja:
Al 1996 hi havia 410 parlants.
Es parla a la Australia Occidental
Té dialectes similars al Miriwung.
Van fer una biblia al 1978.
 Marti Ke:
Té 3 parlants.
Es parla al Territori del Nord, i sud-oest de Darwin.
Té dialectes similars Maringarr i el Marithiel.
Caracteristiques:
Les 3 persones que ho parlen son adults.
Esta casi extingida.

54.  Nunggubuyu:
Hi ha 360 parlants i 400 semi-parlants.
Es parla al nord d’Australia
Noms alternatius: Nunggubuju, Wubuy, Yingkwira.
Els nens d’aquesta zona l’entenen però parlen Crioll
Sistema d’escriptura semblant a l’americana.
 Maung:
Al 1966 hi havien 240 parlants.
Es parla a la regio del nord d’Australia.
Noms alternatius: Marung d’Armes de Foc,
Gunmarung, Mawung, Mawng.
Té un diccionari i una biblia en fragments en Maung

55.  Wageman:
Hi ha 10 parlants.
Es parla a territoris del nord i sud.
Noms alternatius: WogemanPineCreek
Caracteristiques:
La gent va passar aquest idioma a parlar el Kriol.
Té diccionaris per estar gairebé extingida.

56. CONCLUSIÓ
 En el nostre grup hem treballat els continents del
mon. Hem apres que apart de les llengues que més
s'utilitzen hi ha altres llengues que les parla molt
poca gent i estan en perill d'extinsio.
 Aquest treball ens a semblat bastant interesant, ja
que es parla de coses que poca gent s'havia.
 En tot el grup hi ha gent que ha treballat més i gent
que menys.
 El treball creiem que esta bé extructurat, ja que tot
esta en la diapositiva que li toca i per ordre.