43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

43.- Afusellaments 3 maig 1808
FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES
Història de l’art
IES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero Cueves

Retrat de Vicente López (1826)

43
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814)
FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)
MUSEU DEL PRADO. MADRID
1v

FITXA TÈCNICA (documentació general)
1v (2013, juny)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Els afusellaments del 3 de maig de 1808
Pintor Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)
Cronologia 1814
Estil Neoclàssic – romàntic (però Goya és
difícilment classificable)
Localització actual Museu del Prado (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre tela
Dimensions 2’68 x 3’47 m
Tema Encàrrec del govern de la Regència de les
Corts de Cadis, pintat per Goya el 1814.
Segons paraules del propi pintor: “Para
perpetuar las más heroicas i notables hazañas
de nuestra gloriosa insurrección contra el
tirano de Europa” (Napoleó).

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
1.1.- COMPOSICIÓ
1.2.- ELEMENTS PLÀSTICS
1.3.- LLUM I COLOR
2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
4.1.- BIOGRAFIA I FORMACIÓ
4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES
a.- Pintures de gènere o costumistes
b.- Retrats
c.- Pintures religioses
d.- Pintures de la guerra d’Independència
e.- Pintures negres
f.- Gravats
4.3.- TÈCNIQUES I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA SEVA OBRA
ÍNDEX

1.1.- COMPOSICIÓ
Davant d’un escamot (pelotón) d’execució de soldats francesos (devastador i
símbol d’opressió), que dispara i ha matat, es troba un grup de patriotes
(innocència), que s’enfronta amb la mort.

Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca,
possiblement, la Caserna del Conde-Duque i, també, apareix la muntanya de Príncipe
Pío, realitzada amb pigmentacions de taques de color.
1.1.- COMPOSICIÓ

Caserna del Conde-DuqueMuntanya de Príncipe Pío amb
pigmentacions de taques de color

1.1.- COMPOSICIÓ
La COMPOSICIÓ està articulada en dos grups. Els que han estat o van a ser
executats, col·locats en front dels seus executors en actituds molt diverses,
i els executors.
Van a ser executats
Han estat executats
Esperen per ser executats
Executors

Els executors col·locats en filera,
formant una diagonal, d’esquena a
l’espectador, tots iguals, exèrcit ben
format, sense rostre.
1.1.- COMPOSICIÓ

1.1.- COMPOSICIÓ
La llum del terra reforça la
separació dels dos grups.

En el grup de les víctimes trobem un agrupament en tres fases:
a) Els ja afusellats, grup de presos ajusticiats i tombats pel terra, en primer pla.
b) Els que estan a punt de ser ajusticiats, grup davant del paredó (on es troba el de camisa blanca i
braços en alt).
c) Els detinguts dirigint-se a la mort (caminen cap al paredó).
1.1.- COMPOSICIÓ
c) Detinguts dirigint-se a la mort.
b) Grup davant del paredó.
a) Presos ajusticiats i tombats pel terra.

- GAMMA CROMÀTICA reduïda: colors ocre, negre, blanc, groc, vermell (sang).
- Colors freds a la part dreta.
- Colors càlids a la part esquerra.
ocre
negre
vermell (sang)
ocre
ocregroc
blanc
negre
ocre

- La TÈCNICA es caracteritza per la llibertat en la PINZELLADA vigorosa o
furiosa i solta, poca importància del dibuix.
- La PINZELLADA llarga i oberta potencia el dramatisme.

1.3.- LLUM I COLOR
LLUM: El quadre està il·luminat pel fanal (farol) col·locat en terra, és
l’únic focus de llum, que incideix directament en el grup de
patriotes i, també, per una llum lúgubre d’alba, que tot ho inunda.

La il·luminació se centra, sobretot, en el personatge de
l’esquerra amb camisa blanca i els braços oberts, que
accepta la seva mort i desafia l’escamot, convertint
aquesta figura en el centre d’atenció.
1.3.- LLUM I COLOR
La resta de personatges es distribueixen al seu voltant.

Els COLORS es veuen potenciats o apagats, segons els hi arriba la llum. En
conjunt, el CROMATISME és més bé esmortit, poc precís, i tan sol trenca
aquesta tonalitat la irrupció més brillant de la figura en els braços oberts.
1.3.- LLUM I COLOR
brillant

En el costat dret dominen les masses compactes de colors foscos barrejats
amb el negre. Tot i que els afusellaments foren de dia, Goya prefereix la nit o
el trenc d’alba per emfatitzar el drama.
1.3.- LLUM I COLOR
negre
foscos

2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
L’obra de Francisco de Goya y Lucientes, Els afusellaments a la muntanya del Príncipe Pio,
és una font històrica dels afusellaments de patriotes, el 3 de maig de 1808, i de la duríssima
repressió de les tropes franceses contra els madrilenys, que s’havien aixecat contra ells.

Caserna del Conde-Duque.
L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, a on es veu la caserna
del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició.
Muntanya del Príncipe Pio de Madrid.

És una pintura a l’oli (2’68 x 3’47 m), que forma una sèrie amb el quadre El 2 de maig o La
càrrega dels mamelucs. Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs,
constitueix un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis, que se li va fer a
Goya el 1814. Segons paraules del propi pintor: “Para perpetuar las más heroicas i notables
hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó).

Amb dues obres són quadres patriòtics i de pintura històrica, que va
realitzar després del retorn de Ferran VII a ocupar el tron, en 1814, que es
complementen i recorden l’horror i les tristes visions de la guerra, i
corresponen a la seva tercera època pictòrica.

La càrrega dels mamelucs
El 2 de maig de 1808

3.2.- Quadres
patriòtics o pintura
històrica
3.- TERCERA ETAPA:
GUERRA DEL FRANCÈS
I RETORN FERRAN VII
(1808-1819)

El quadre és una INSTANTÀNIA de la nit del 2 al 3 de maig de1808, quan els soldats
francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla,
en represàlia a la revolta del 2 de maig a Madrid, i que representà l’inici de la Guerra del
Francès o Guerra de la Independència Espanyola (que obrí el sexenni revolucionari,
1808-1814, Juntes d’Armament i Defensa, Guerrilles, Corts de Cadis, “La Pepa”).

Més que una obra que perpetuí el fet de la insurrecció nacional, Goya ens llega un
testimoni antibèl·lic, que denuncia la crueltat i la barbàrie; lluny del tractament heroic
i grandiloqüent de la pintura històrica d’altres èpoques, és com un document d’un
reporter fotogràfic, que utilitza els seu objectiu per denunciar les atrocitats.

El grup de les víctimes és heterogeni i el quadre plasma les distintes
reaccions dels personatges que van a ser afusellats, cada persona
s’enfronta amb la mort de distinta forma.

Al centre, l’home que destaca, per la camisa blanca i el calçó groc, de la
resta de companys, vestits amb vestimentes brunes (“pardas”) somortes
(mortecinas), com un valent obre els seus braços i...,

..., com un valent obre els seus braços i..., aixeca el cap amb mirada
desorbitada, en defensa de la llibertat de la seva pàtria.

Mira amb desafiament i orgullós sembla
increpar o que s’enfronti als seus
executors, als seus botxins (“verdugos”).

Abans de ser afusellat adopta la postura de
Jesús Crist en la creu.
És símbol del nou redemptor laic, que lluita per
la Constitució i les revolucions burgeses en
l’Europa conservadora de la Restauració.

Groc i blanc són símbols heràldics
del Papa i simbolitzen l’Església.

En primer pla i en terra, jeuen (yacen) els cossos
amarats (“empapados”) en sang dels cadàvers
dels ja executats, que completen la visió tràgica
de l’escena.

L’home mort al terra
reprodueix el gest
dels braços oberts.

Es troba sobre un bassal de sang i en un
escorç marcat, cosa que accentua el
dramatisme.

Els que esperen ser executats mostren
actituds diverses: un es tapa la cara i els
ulls no volent ni veure el seu propi rostre;
altre les orelles; el monjo resa; un altre mira
l’escena, també desafiant...

Tots mostren reaccions molt humanes
(ràbia, desesperació, horror, impotència...).

L’escamot d’execució, que forma un bloc compacte amb les baionetes
calades, situat en la penombra, d’esquena i ocultant les cares (són com
autòmats sense rostre), cosa que dóna a entendre que no són culpables,
únicament obeeixen ordres.

Els executors representen el caràcter
anònim de la màquina de guerra, que
tant havia criticat Goya.
Tots s’inclinen cap endavant seguint el
canó dels fusells, com ninots tràgics.

Tot i que els personatges tenen una fisonomia, una expressió, i realitzen uns
gestos determinats, al pintor el que li interessa és el conjunt.

El contrast entre l’escamot i els gestos patètics de les víctimes, la
proximitat entre víctimes i botxins contribueix a crear la idea de violència i
accentua la força dramàtica de l’escena.

L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics
protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la insurrecció.
És com UNA METÀFORA DE L’ASSISTÈNCIA DIVINA ALS REPRESALIATS.

És una obra de maduresa. La seva intensitat expressiva convertí Goya en un
precursor del ROMANTICISME, transcendeix la plasmació d’un fet concret per crear
una TELA COMPROMESA AMB LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT I L’HEROISME.
Aquesta obra ha estat SÍMBOL DEL PACIFISME I L’ANTIBEL·LICISME
DE LA HUMANITAT FINS AL GUERNIKA DE PICASSO.

54
GUERNIKA (1937)
PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D’ART REINA SOFIA. MADRID
1v

Goya supera el caràcter narratiu per dotar de valor universal un episodi particular.

El pintor aragonès denuncia la
guerra i l’invasor francès, com ja
havia fet en els seus gravats: Els
desastres de la guerra (1810-1812).

GRAVATS
 “ELS DESASTRES
DE LA GUERRA”
(1808-9 i 1811)
Esto es peorEn Els desastres de la guerra (1810-1812), Goya recollí
l’herència dels martiris de sants, propis de la tradició del
BARROC, usant el clarobscur per accentuar el dramatisme.

El sueño de la
razón produce
monstruos
La imatge heroica pròpia del
NEOCLASSICISME s’uneix amb el NOU
ROMANTICISME, on es busca reflectir la
lluita per la llibertat.

Tant aquest quadre, com la seva parella, van rebre crítiques dispars al llarg
del temps. Després de la seva exhibició a l’aire lliure amb motiu del retorn de
Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període, i se sap que cap
al 1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s’exhibien.

El pintor José de Madrazo, director del
museu, va arribar a dir que eren obres de
discutible execució, molt inferiors als retrats
més famosos de l’artista. No va ser fins unes
dècades després, amb l’apogeu del
romanticisme i l’impressionisme, quan
aquestes pintures van adquirir fama mundial.
Autoretrat de José Madrazo, c. 1840 (Museu del Prado).

Restauració 2008
El quadre fou restaurat en 2008,
en commemoració al 1808 (als
200 anys dels esdeveniment).

3.- JUSTIFICACIÓ ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velázquez, principalment pel que fa a la
perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.

41
LAS MENINAS O LA
FAMÍLIA DE FELIP IV
(1656)
DIEGO RODRÍGUEZ DE
SILVA I VELÁZQUEZ
MUSEU DEL PRADO.
MADRID
2v

F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S
I
V
Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espanya
(FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013)

La Maja nua
(1799-1800)
Oli sobre llenç
(97 x 190 cm)
Museu del Prado, Madrid
Maja nua
Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la
pintura espanyola era la “Venus del mirall” de Velàzquez.

La “Maja nua”
i la «Maja
vestida»

El pintor col·loca la cara del mirall difuminada, per així reflectir el cos nu de la dama que el
marquès estimava. Existeixen nombroses referències del tema d’aquesta l'obra: Rubens,
Ticià, Giorgione i, fins i tot, Miguel Ángel.
Diego Velázquez
Venus del Mirall (1649-51)
Oli sobre llenç (122 x 177 cm)
National Gallery, Londres
La Venus del mirall
6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660)

Però el sevillà els supera a tots i col·loca a una dona de bellesa palpable, de carn i ossos,
ressaltant encara més la carnació gràcies al contrast amb el drap blau i blanc, o el
cortinatge vermell que dóna gran càrrega eròtica a la composició.

Velázquez.
El Primo
La Venus del mirall
Diego Velázquez
Venus del Mirall
(1649-51)
Oli sobre llenç
(122 x 177 cm)

Possiblement, això va provocar que una sufragista anglesa, el 1914 clavés set punyalades
amb ganivet al quadre, que a penes es noten.
Diego Velázquez
Venus del Mirall
(1649-51)
Oli sobre llenç
(122 x 177 cm)

Fa la sensació que l'artista ha sorprès a Venus mentre Cupido, resignat, sosté el mirall on
es reflecteix el rostre de la bellesa, tot ique el que hauríem de veure seria el cos de la deessa.
Quant a la tècnica, cal destacar com el pintor utilitza una pinzellada solta, que produeix la
sensació que entre les figures circula aire, la famosa atmosfera de Velázquez.

De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però
també en la perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la
meitat esquerra de “La Família de Carles IV”.
Altre aspecte que tenen en comú és el seu interès pels autoretrats.
També comparteix la voluntat realista, naturalista, que l’apartà de
l’idealisme neoclàssic.

Influències posteriors de Goya, per exemple en Édouard Manet: “Execució de
l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro” (1867); i en Pablo Ruiz Picasso: “Massacre
a Corea” (1951).

Execució Maximilià
Éduard Manet
L’execució de l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro
el 19 juny de 1867 (1868-69)

És una constant, tant a l'obra de Goya,
com a la de Manet i en la de Picasso,
les forces de l'opressió es troben a la
dreta, mentre que les o la víctima es
troben a l'esquerra.
1867. L’execució de l’emperador mexicà Maximilià.
Édouard Manet
Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els
afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814). Goya
1951. Matança en Corea (1050-53).
Massacre in Korea

Massacre in Korea
Els anys 50, amb l’esclat de la guerra de Corea, inicia una nova fase el nomenat segon
EXPRESSIONISME: “Matança a Corea”.
2n EXPRESSIONISME (1950-1969)

Massacre in Korea
Recrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matança de dones i nins de
Corea del Nord, per soldats de Corea del Sud.
2n EXPRESSIONISME (1950-1969)

Versió grafiti 3 de maig, Madrid

Goya va influir molt en corrents pictòrics
posteriors, així en Manet, en la seva “Olímpia”,
o en Picasso, en els seus nus reclinats.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Més polèmica i escàndol provocà la seva “Olympia” (1863), presentada en el Saló de
1865, que seguia els paràmetres de la “Maja nua” de Goya. Fou molt més criticada que
“Déjeuner sur l’herbe” per la falta de sensibilitat de l’artista en haver representat amb
audàcia una dona de la vida (que rep el regal d’un amant, que li du la seva criada negra),
nua i sense idealitzar, a més, la representa de forma vulgar i amb la mirada dirigida cap a
l’espectador com si el reptés a gaudir del seu nu. Utilitza els tons clars sobre clars i els
obscurs sobre obscurs, cosa que li confereix harmonia.
Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,
Musée d´Orsay, París

Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Maja nua,

Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Ticià,
Venus d’urbino
L’academicisme i la inspiració de
Manet en els grans mestres és
evident.

Goya és considerat, per molts, l’iniciador de la pintura moderna.

Delacroix (“La Llibertat guiant el poble”) l’admirà pel seu tractament
lliure i viu del color.

Pels IMPRESSIONISME fou important per les seves
pinzellades soltes i els contrastos cromàtics.

p
La deformació de la realitat sensitiva
per manifestar l’interior, en les seves
pintures negres, avançà
l’EXPRESSIONISME MODERN.
Nolde

Saturn devorant els seus fills
LES PINTURES NEGRES
 Són obres de difícil interpretació. Predomina el color
negre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos.

Capdavanter
 Per l’evolució és difícil ubicar-lo en un ESTIL determinat.
Si el dibuix marcat de les primeres obres ens recorda el
neoclassicisme; el color sobre la forma i com treballa
escenes quotidianes de la noblesa espanyola (El para-sol, La
gallina cega...): rococó i escola veneciana; però, la
posterior evolució obliguen a definir l’ESTIL de Goya com
estrictament personal.
Pintor que es va avançar al seu temps, és un precedent de
la pintura moderna, especialment per les seves Pintures
Negres.
És un antecedent de l’impressionisme per les formes
desdibuixades i la preeminència del color i la llum.
Les seves Pintures negres són un precedent de
l’expressionisme, per la importància que dóna a
l’expressivitat per damunt de l’acabat formal de l’obra.
També, se’ls considera el precursor del surrealisme per
la introducció del tema dels somnis en les seves pintures,
amb multitud d’éssers monstruosos i deformats.

Neix a Fuendetodos, un poble de Saragossa, en 1746.
 Fill de José Benito de Goya, i Gracia de Lucientes y Salvador.
 El seu pare fou mestre daurador, tal vegada va influir en el seu gust
per l’art.
 De família materna molt rica, de noblesa menor, creix amb la seva
família en Aragó i es va formar en les Escoles Pies.
 Als 14 anys inicia l’aprenentatge pictòric, a Saragossa, com
aprenent de José Luzán.
 Després, estudia amb el pintor de renom neoclàssic, Anton
Raphael Mengs (1728-1779), que presidia la Academia de Bellas Artes
de San Fernando, qui el va influir, però amb qui, majorment, dissentia.
 Fa estances a Madrid i viatja a Itàlia, en 1770, per ampliar els seus
coneixements pictòrics. En el viatge a Roma va ser molt influït per
Francisco Bayeu y Subías. Amb Bayeu va començar a trobar el seu
estil personal. En tornar va rebre el primer encàrrec: Les pintures
murals al fresc de la basílica del Pilar de Saragossa.

Francisco Bayeu4.1.- BIOGRAFIA I FORMACIÓ
 Es casa amb la germana del pintor Bayeu (1773), qui li facilitarà el
camí cap a Madrid. Allà va treballar fent cartons per a tapissos. Fins els 40
anys Goya, gairebé, es va limitar a pintar només escenes costumistes.
Rep el suport de la seva dona, Josefa Bayeu, amb qui va tenir molt de fills,
però sols Xavier va arribar a adult.
 Protegit per la Duquessa d’Osuna, a qui van cridar l’atenció els primers
retrats del pintor, l’any 1785 esdevé pintor de la cort del rei Carles III i,
després, pintor de cambra de Carles IV (1799). La proximitat amb la
família reial li va obrir la porta dels salons aristocràtics i es va convertir en el
retratista de moda. Els seus retrats es caracteritzaven per la finor i
l’elegància. Fins aleshores, la seva vida havia estat un camí de triomfs
artístics i socials, i vivia, folgadament, en un habitatge luxós amb carruatge
propi.
 Però, el esdeveniments li marcaran la seva vida: la sordesa (1790); la
Guerra contra Napoleó (1808-1814); i la tornada a l’Absolutisme després
de la intervenció de la Santa Aliança (1823).

Cap el 1790, una malaltia el va
deixar sord.
Tots els estudiosos de Goya
consideren que aquest fet el va
marcar decisivament.
La sordesa el va empènyer a
l’aïllament i a la introspecció;
va deixar de contemplar la
societat com un conjunt de
quadres i costums amables, i
va començar a reflectir-la de
forma crítica, tot i que va
continuar fent els encàrrecs de
retratista.
S’aparta de la vida cortesana
(amics acusats d’afrancesats).
Al final de la seva vida, vell i
aïllat, s’exiliarà i morirà a
Bordeus (França), en 1828.
“QUINTA DEL SORDO”

GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA
1746 18281785 1799 1808 1814
Antic Règim:
Despotisme Il·lustrat
Revolució
Francesa
Imperi Napoleònic Restauració
Guerra de la
Independència
Restauració de
l’Absolutisme
amb Ferran VII
Trienni
Liberal
(1820-23)
EXILI
a Bordeus
(1824)
Barroc / Rococó Neoclassicisme Romanticisme
Pintor del
rei
Carles III
Pintor de
cambra de
Carles IV
Goya neix l’any que Felip V fou substituït
pel fill Ferran VI i viu durant els regnats
de: Ferran VI (1746-1759); Carles III
(1759-1788); Carles IV (1788-1808);
Josep I Bonapart (1808-1813); Ferran VII
(1814-1833).

a.- Pintures de gènere o costumistes
Podem destacar els cartons per a tapissos (1775-1791), models per a la Real
Manufactura de tapissos de Santa Bárbara. Hi trobem reflectida la vida madrilenya,
les fires, les romeries, les baralles, els jocs. En aquestes composicions hi veiem la
gràcia del ROCOCÓ i l’interès per la llum i els paisatge dels mestres BARROCS,
especialment de Velázquez. D’aquesta sèrie destaquen:
“La Verema” (1786) i “La prada de Sant Isidre” (1788), en què va introduir centenars de
figures i dotzenes de grups, a vegades només suggerits per una simple taca.
Altres: “Las Majas y embozados” (1777);
“El cacharrero” (1778).
També pinta escenes divertides del poble com “El pelele” (1791-92);
“La gallina cega” (1788-89);
“Gitanillos” (1791);
i “El para-sol” (1777).
O escenes tristes, com “La nevada” (1786).

“LA MERIENDA” O “EL
BERENAR” (1776)
“LA COMETA”
O “L’ESTEL”
(1778)
“LA GALLINA
CEGA” (1791)
“EL PELELE” (1791)
CARTONS
“LA SOMBRILLA” O
“EL PARA-SOL” (1776-78)

 1.2.- Cartons per a tapissos: Madrid
• (1775-1791)
1.- PRIMERA ETAPA O DE
FORMACIÓ (fins 1792)

S’INSTAL·LA EN
MADRID
(a partir de 1774)
 En 1873 es casa amb Josefa Bayeu.
 I el 1774 es trasllada a Madrid, amb l’ajut
del seu cunyat, el pintor Francisco Bayeu,
per començar a treballar en el taller de Rafael
Mengs, realitzant cartons per a la “Real
Fábrica de Tapices de Santa Bárbara”. Obres
que mostren la perfecta assimilació de l’estil
tardobarroc de Tièpolo i l’academicisme
classicista de Mengs.
 Goya pintava els models que havien de
ser teixits pels artesans tapissers.

La Verema o la Tardor
“La Verema” (1786)

La romeria de Sant Isidre (1788)
“La prada de Sant Isidre” (1788), en què va introduir centenars de figures i dotzenes de
grups, a vegades només suggerits per una simple taca.

La maja y los
embozados
“Las Majas y embozados” (1777)

Popular“El cacharrero” o
Plats i olles (1778)
El venedor de plats i olles (1778)

La Titella o
“El pelele”
També pinta escenes divertides del
poble com “El pelele” (1791-92)

LA GALLINA CIEGA (1791)
La gallina cega (1788-89)

Infants
enfilant-se en
un arbre.
“Gitanillos” (1791)

El para-sol
El Para-sol
(1776-78)

La nevada (1786-87)
Oli sobre llenç
(275 x 293 cm)
La nevada o l’hivern
O escenes tristes, com “La nevada” (1786)

b.- Retrats
És el gènere en què Goya, per exigència dels seus clients, va ser més constant.
Destaquen per la penetració psicològica, perquè Goya no es va limitar a reflectir-ne els
trets físics, sinó que va traspassar l’aparença per descobrir els trets anímics i mostrar
l’antipatia o la simpatia que sentia pel personatge i pel que representava socialment. En
1799, Goya es convertí en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels
salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment. Són molt nombrosos els
retrats de la família reial:
- Carles III; Carles IV; La família de Carles IV (era FITXA 77 i desapareix 2013), aquest darrer
segurament inspirat en Las Menines; retrat de Godoy (1801).
- En el retrat femení destaquen el de la “comtessa de Chinchón” (dona de Godoy) en 1800 i,
sobretot, les famoses “Majas”, els retrats de la Maja nua i Maja vestida; la duquesa d’Alba (1797);
Doña Isabel de Porcel (1805);
- don Gaspar Melchor de Jovellanos (1798); i els ducs d’Osuna i els seus fills (1787-88).
- El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV.
A partir d’aquest moment dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la
sordesa que li va deixar una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de
1808.

 1.3.- Retrats de personatges de la cort i
del món cultural de la capital (1775-
1791)
1.- PRIMERA ETAPA O DE
FORMACIÓ (fins 1792)

Carles III de caça
 Influència de Velázquez en la postura, en el
ca i el paisatge.
 Però Goya no dissimula ni la llargària de la
cara, ni el nas prominent, ni la curvatura de
l’esquena, ni la caiguda de les espatlles o els
llargs braços.

La família de Carles IV

El rei Carles IV
 Mostra l’estima que sent el pintor
per aquest monarca, tot i que es va
deixar influir per la seva esposa
Maria Lluïsa de Parma.
 Composició lineal, on els
contorns prenen forma d’arc.
 El fons pintat amb colors vius com
el verd, el roig i el blanc..., que
contrasta amb el blau obscur del
monarca, del que, únicament,
destaca la franja roja.
 Realça el detallisme de les
condecoracions del rei i els seus
ribets d’or en el vestit.

La reina Maria Lluïsa
 A les obres on representa la reina
d’Espanya, queda palesa l’antipatia
que sentia per ella, a causa de la
seva supèrbia, altivesa i el domini
que exercia sobre el rei.
 Raó per la qual no la va idealitzar en
els retrats, ans el contrari la pinta
lletja i amb el posat altiu sempre
present en el rostre.
 El vestit és de colors freds, on
destaquen especialment els botons,
així com les condecoracions, fent
que ressaltin en contrast amb els
colors més vius del fons.

Retrat eqüestre de Maria Lluïsa

La comtessa de Chinchón
- En el retrat femení destaquen el de la “comtessa de Chinchón” (dona de Godoy)

La “Maja nua”
i la «Maja
vestida»
 Les dues representen
la mateixa dona tombada
plàcidament en un llit amb
coixins, mirant directament
l’observador.
 Es desconeix qui les
encarregà, es creu que
Godoy , totes dues.
 En 1804, la llegendària
“maja nua” provocà un
escàndol, Goya va haver
de comparèixer davant de
la Inquisició per ser
considerada obscena.

La Maja nua
(1799-1800)
Oli sobre llenç
(97 x 190 cm)
 Fou identificada, equivocadament, amb la
duquessa de l’Alba, amb qui Goya estava
estretament unit, des què enviudà.
 Però, és cert que el rostre no es correspon, és
idealitzat, estereotipat, com un esbós falsament afegit,
per no ser reconegut, almenys no representa el rostre
de cap dona coneguda de l’època. La nua (primera
pintada) també va ser anomenar “la Gitana”.
Maja nua

Maja vestida
La Maja vestida
(1800-1803)
Oli sobre llenç
(97 x 190 cm)

Pintures de gènere o costumistes
La duquessa d’Alba

Doña Isabel de Porcel La reina Maria Lluïsa

F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S
I
V
Reina Mª Lluïsa
El rei Carles IV
Infant Francesc de Paula
El príncep de Parma
La Princesa
Maria Lluïsa,
amb el seu fill
D. Antonio Pascual i
Dª Carlota Joaquina
Dª Isabel
D. Carles
Maria Isidre
Ferran VII
La promesa de
Ferran VII
Goya

Esbós de la infanta M. Josefa

 Es nota que el pintor no sent
apreciació pel príncep Ferran, per
la qual cosa el pinta més bé lleig,
igual que a la reina.
 Realcen els colors vius (roig i
groc) de la vestimenta, així com el
daurat de les condecoracions, en
comparació als obscurs del fons.
 El representa amb una expressió
altiva i de superioritat.
El príncep Ferran

c.- Pintures religioses
El seu primer encàrrec va ser els frescos de l’església del Pilar a Saragossa. Però
Goya no era un pintor religiós, fins i tot, la sèrie de frescos de l’església de San Antonio
de la Florida (Madrid) és concebuda com a escenes populars i cortesanes. Però va ser
capaç de realitzar obres impregnades d’emoció mística com “L’ultima comunió de sant
Josep de Calasanç” (1819), o “Sant Pere” (1825).

1.1.- PERÍODE DE FORMACIÓ
SARAGOSSA, PRIMERES OBRES (1769-1771)
 “GLÒRIA DEL CORETO” En el cor de la basílica del Pilar.
 “LA VIDA DE LA VERGE” En la cartoixa d’Aula Dei (1774), a prop de Saragossa.
 MURALS DEL PALAU DE SOBRADIEL I DE L’ESGLÉSIA DE REMOLINOS.

Fresc del cor de la Basílica del Pilar
“GLÒRIA DEL CORETO”

Fresc de la Basílica de l’Aula Dei
“LA VIDA DE LA VERGE” En la cartoixa d’Aula Dei (1774), a prop de Saragossa.

RELIGIOSOS
 Goya no és un pintor religiós.
Els temes es concep com
escenes populars i cortesanes.
Pintures al fresc de l’interior de la
Cúpula de l’església de San Antonio
de la Florida (Madrid)

Frescos de San Antonio de la Florida Madrid

El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort
 PINTURES RELIGIOSES.

L’última comunió de sant Josep de Calsanz

A partir de l’any 1808, els horrors de la guerra contra l’invasor francès va impressionar
fortament a Goya per la seva crueltat, i va intensificar la seva vena pessimista i
crítica; aquest fet farà que emeti el seu judici personal i l’art de Goya ja no va tornar a
ser la representació d’un món amable.

QUADRES PATRIÒTICS O
PINTURA HISTÒRICA
Les escenes del “2 de maig o la
càrrega dels mamelucs” (1814)
mostren la càrrega de les tropes
musulmanes al servei de Napoleó sota
les ordres del general Murat.
Es ressalta l’heroisme i la lluita del
poble de Madrid, que s’alçà en armes
contra els francesos, i la càrrega contra
ell, a la Puerta del Sol.
“El mamelucs” ben armats, en
contrast amb els ganivets i punyals
del valent poble.
No predomina el primer pla, tot el
conjunt destaca al mateix temps, tot el
poble que s’enfronta les tropes
invasores.
Al centre de la composició, un mameluc, soldat sota ordres franceses cau mort del
cavall, mentre un madrileny continua apunyalant-lo i un altre fereix mortalment al cavall.
Al fons, les figures dels madrilenys, que amb els ulls desorbitats per la ràbia, la ira i la
indignació apunyalen amb les seves armes blanques a genets i cavalls, mentre els
francesos rebutgen l’atac i intenten fugir.

La càrrega dels mamelucs
El 2 de maig de 1808
En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’enèrgic valor
expressiu dels rostres i, fins i tot, dels cavalls, es denota el pànic en els ulls i el desig
d’abandonar el lloc. La llum violenta, un fort, ric i vibrant cromatisme, i una execució
de ràpida pinzellada amb grans taques, és com si el pintor hagués estat envaït per la
mateixa acció.

L’altre quadre, que fa parella amb aquest, i és la seva continuació és “Els afusellaments
del 3 de maig” (present comentari). Obres que, pel seu contingut, adquireixen una
profunda dimensió moral i simbòlica.

e.- Pintures negres
Després de la guerra del francès, tot i que havia estat retratista de Josep Bonaparte,
Ferran VII li va tornar a oferir el lloc de pintor de cambra, però, liberal convençut, els
excessos de l’absolutisme el van portar a aïllar-se de qualsevol tracte mundà, i a
criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició. És l’època de les “Pintures
Negres” a les parets de la seva casa, coneguda com la Quinta del Sordo, on va viure
Goya entre 1820-1823 (Trienni Liberal).

EL TRIBUNAL DE LA SANTA
INQUISICIÓN
Tribunal de la Santa Inquisició
Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19)
Oli sobre taulell (46 x 73 cm)
Real Academia de San Fernando, Madrid
 Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Els
resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els
envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull
tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes
antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.

e.- Pintures negres
El seu estat d’ànim angoixant i
la distanciació social provocada
per la sordesa, li va provocar
una introspecció i un aïllament
que van tenir com a fruits les
al·lucinats pintures dibuixades
directament sobre les parets de
la seva finca, on mostra
reunions de bruixes, lluites
fratricides, dimonis.
“QUINTA
DEL SORDO”

e.- Pintures negres
D’aquests anys entre 1820-1823 són: “L’Aquelarre o El gran cabró”; “Duel a
garrotades”; “Asmodea Baralla de gegants”. A “Dos vells menjant sopes”, no hi retrata
dos vells sinó la vellesa; a “Saturn devorant els seus fills” representa un tema mitològic
de forma explícitament desagradable: el déu es menja, literalment, als seus fills amb uns
ulls que reflecteixen un estat de bogeria.
Aquelarre

Lluita a bastonades
Duelo a garrotazos

Vells menjant
A “Dos vells menjant sopes”, no hi
retrata dos vells sinó la vellesa.

Saturn detall
p
A “Saturn devorant els seus fills”
representa un tema mitològic de
forma explícitament desagradable:
el déu es menja, literalment, als
seus fills amb uns ulls que
reflecteixen un estat de bogeria.

La romeria de Sant Isidre
 Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques.
 És la imatge d’una processó amb personatges estranys de rostres al·lucinants, en un
paisatge desolat i irreal.
 En primer pla, les figures canten i criden per a demostrar l’alegria de la Romeria.
 Mentre darrere es veu el serpentejar de la processó entre els turons del paisatge.

 El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida,
que Goya ha aconseguit captar en les figures de primer pla.
 És un escena de difícil interpretació.

La romeria de Sant Isidre (1788)
 Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urbà, que apunta
a la llunyania, que recorda algunes composicions de Velázquez.
 Introdueix centenars de figures i dotzenes de grups, a vegades només
suggerits per una simple taca. És un tema amable que respon al gust
aristocràtic per la temàtica popular.
Comparant Estils

f.- Gravats
També va destacar en les sèries de gravats. Es considera a Goya com un dels millors
gravadors de tots els temps, comparable a Dürer i Rembrandt.
Va realitzar diverses sèries com “Els capritxos” (1797-1799) amb una ferotge crítica
contra els costums, vicis i ignorància de la societat de la seva època.
A la sèrie “Els desastres de la guerra” (1810-1815) mostra els terribles sofriments
provocats per la Guerra d’Independència, amb persones torturades i horriblement
mutilades, l’ésser humà esdevé una bèstia dotada d’instints de crueltat increïbles (igual
que fa en les obres històriques).
A la sèrie “Tauromàquia”, recrea una de les seves afeccions preferides: el tema dels
braus. Aquesta sèrie la va desenvolupar, especialment, durant el seu exili a Bordeus.

2.- SEGONA ETAPA:
PERÍODE D’APOGEU A
MADRID (1792-1808)
SORDERA: primera crisi
(1792 viatge a Andalusia):
pintura introspectiva; 1798
pintor cambra.
 2.1.- 1rs Gravats: Els
capritxos
 2.2.- Quadres de petita mida
 2.3.- Quadres de bruixeria
per al duc d’Osuna
 2.4.- Frescs
 2.5.- Retrats i pintures de
gènere.

 2.1.- 1rs Gravats:
• Els capricis o
capritxos
 Cap el 1790 una malaltia el va deixar sord.
Tots els estudiosos de Goya consideren que
aquest fet el va marcar decisivament. La sordesa
el va empènyer a l’aïllament i a la introspecció;
va deixar de contemplar la societat com un conjunt
de quadres i costums amables i va començar a
reflectir-la de forma crítica, tot i que va continuar
fent els encàrrecs de retratista.

Dibuix preparatori de la sèrie de GRAVATS, titulada ELS CAPRITXOS
1r gravat: el seu AUTORETRAT

1r gravat el seu AUTORETRAT
SÈRIE de GRAVATS “ELS CAPRITXOS” (80 estampes en total, publicades en 1799).

TEMES DE CENSURA, DE LASCÍVIA, ETC.
¡De qué mal morirá!¡Pobrecitas! ¡Qué sacrificio!

 Sobre els metges i la seva incapacitat
per curar, fins i tot, els considera causants
de la pròpia mort del pacient. Per això els
representa com ases.
De quin mal morirà?

 Tracta de l’avarícia de les dones per
aprofitar-se’n dels homes i prendre’ls els
doblers, després es desfan d’ells. El homes
marxen cap cots.
¡Ya van desplumados!

TEMES DE CRÍTICA
SOCIAL
¡Dios la perdona era
su madre!

El sueño de la razón produce monstruos

Dibuixos preparatoris GRAVAT 43 “CAPRITXOS” amb TÈCNICA de l’AIGUAFORT.

GRAVAT 43 de la SÈRIE “ELS CAPRITXOS” (80 estampes en total, publicades en 1799.
EL SOMNI DE LA RAÓ PRODUEIX MONTRES
AIGUAFORT

AUTORETRAT GOYA 1795
SÈRIE de GRAVATS “ELS CAPRITXOS” (80 estampes total, publicades en 1799.
Detall autoretrat GOYA, CAPRITXO 43

¡Si sabrá más el discípulo!

3.1.- Gravats: Els
desastres de la
Guerra
3.- TERCERA ETAPA:
GUERRA DEL FRANCÈS
I RETORN FERRAN VII
(1808-1819)

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
(1808- 1814)
GRAVATS:
Els desastres
de la guerra
ALTRES OBRES:
 LA CÀRREGA DELS MAMELUCS
 ELS AFUSELLAMENTS DE LA
MUNTANYA DEL PRÍNCIPE PÍO O ELS
AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE
LA MONCLOA (1814)
 EL COLÓS (no autoria)

GRAVATS
 “ELS DESASTRES
DE LA GUERRA”
(1808-9 i 1811)
Esto es peor

El sueño de la
razón produce
monstruos

Arran de la intervenció de la Santa
Aliança, que va permetre a Ferran
VII la Restauració absolutista,
Goya decidí abandonar Espanya;
amb aquesta finalitat va demanar el
permís i es va instal·lar a Bordeus,
on va morir el 1828.
D’aquesta darrera època és “La
lletera de Bordeus” (1827).
Bastant temps després, les seves
restes foren traslladades a
Madrid, el 1901, i enterrades a San
Antonio de la Florida el 1929 (un
segle després de mort).

La lletera de Bordeus
(1825-27)
Oli sobre llenç
(74 x 68 cm)
 La tranquil·litat de la nova
vida en l’exili li afavoreix un
nou període creador , que
anuncia el que després serà
l’impressionisme.
 Aquest llenç és fruit
d’aquestes investigacions.
Presenta un estil
absolutament solt. És el seu
darrer quadre i una obra més
lineal.
 Transmet una gran calma,
pau i tranquil·litat, després
de tantes obres dramàtiques i
obscures.
 La imatge de l’al·lota
retallada sobre el cel, torna
treure el seu antic colorit
(cartons), pintura que torna
estar impregnada de color i
de llum.
La lletera de
Bordeus

LITOGRAFIES
Realitza la col·lecció
de litografies (4
lamines) titulades
«ELS TOROS DE
BORDEUS» i altres
dibuixos i gravats.
f.- Gravats

GOYA
LITOGRAFIA
(planxa matriu de pedra).
- Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la LITOGRAFIA
que utilitza com a matriu la pedra.

LITOGRAFIA
(planxa matriu de pedra).
A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una
de les seves afeccions preferides: el tema dels braus.
En aquesta sèrie mostra una gran
capacitat per captar el moviment,
l’emoció de la cursa, i la va realitzar,
especialment, durant el seu exili a
Bordeus.

Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”

El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla
1815-16

Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid

LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).
El brau i el torero

1773
1783
1795
1795
AUTORETRATS
 Els autoretrat que pinta són,
sobretot, d’edat avançada, que revelen
un home de personalitat introvertida
en la intensitat de la seva mirada.

Autoretrat de 1790
 Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit.

El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre
de Goya “Los niños del carretón”, propietat del
Museu d’Art de Toledo (Ohio, EUA), quan era
traslladat a una exposició en Nova York.
Fou recuperat en Nova Jersey sis dies després.

Precursor de l’art modern i de molts dels seus moviments.
Goya va treballar diverses TÈCNIQUES. Una de les primeres va ser la tècnica al
fresc, que va utilitzar per fer les Pintures murals de la catedral del Pilar (Saragossa) i
de l’església de San Antonio de la Florida (Madrid). Però va ser una tècnica poc
utilitzada per ell.
 En desplaçar-se a Madrid, el que li va donar fama van ser els retrats i les
representacions d’escenes quotidianes, fetes amb la tècnica a l’oli sobre tela o sobre
cartons.
Com a gravador va utilitzar la tècnica de l’aiguafort. El primer pas d’aquesta tècnica
consisteix en envernissar una planxa metàl·lica. A continuació es realitza un dibuix
amb un punxó, gratant sobre la capa de vernís. Un cop acabat el dibuix s’introdueix
la planxa en aiguafort (àcid nítric rebaixat amb aigua), que aprofundeix les zones
gravades amb el punxó i desprotegides de vernís. D’aquesta forma on abans hi havia
les retxes del dibuix ara hi ha solcs. Per acabar es posa tinta sobre la planxa i
després es neteja amb un drap, quedant tinta dintre dels solcs. Després es posa un
paper damunt, es pressiona amb una premsa que es diu tòrcul i el paper absorbeix la
tinta. D’aquesta forma es poden fer les còpies que es vulguin.
 També va utilitzar una variant de gravat a l’aiguafort, que es diu aiguatinta, que
segueix els passos descrits abans, però que utilitza pols de resina que el calor
contrau i deixa porus sobre els quals actua l’àcid. A l’hora de la impressió no s’ha de
pressionar massa fort per evitar la desaparició del granejat característic.
 Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la litografia que utilitza
com a matriu la pedra.
Tècniques

Evolució trets estilístics formals de la seva obra
ABANS SORDERA DESPRÉS
Dibuix Nítid, les figures tenen un
contorn bastant perfilat.
Dibuix molt diluït, trencat, amb uns
contorns més borrosos, i factura de taques.
Color Gamma de colors ampla,
amb tons vius, alegres.
Tons més foscos: negres, ocres i grisos.
Llum Escenes quotidianes amb
llum clara i diürna.
Pintures Negres: una llum més tenebrista,
que accentua el dramatisme de les escenes.
Ritme Sensació de moviment
seré (“La gallina cega”).
Ritme violent (Saturn devorant als seus
fills).
Composició Cerca realisme, equilibri,
que li deixarà de
preocupar.
Composicions més anàrquiques però també
més expressives, com a Aquelarre.
Perspectiva Cerca la sensació de
profunditat.
Temes amables
Deixa de tenir importància, més important
per ell l’expressivitat i la transmissió del
sentiments com l’angoixa i l’horror, que no
pas la recerca de la tercera dimensió en la
pintura. Temes fantàstics i onírics.
 2 etapes degut a sordesa (1790), i 4 segons els esdeveniments polítics i personals.

 Pintava amb un ombrejat de gama cromàtica suau i amb capes de
colors.
 Gran varietat de figures representa en les seves obres: serenes i
impregnades de llum, també, obscures i misterioses.
 Usa moltes textures en el color.
 Pobresa i guerra, repressió i ineficàcia de la monarquia són alguns
dels seus temes.
 El seu ESTIL evoluciona des de l’optimisme fins a un estil molt
pessimista, representant les més diverses varietats de formes
grotesques, quan es torna sord (1790).

Bibliografia
 "Francisco de Goya (1746-1828) and the Spanish Enlightenment | Thematic
Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art." The
Metropolitan Museum of Art, New York: metmuseum.org. .
http://www.metmuseum.org/toah/hd/goya/hd_goya.htm
 "WebMuseum: Goya (y Lucientes), Francisco." Ibiblio.org.
<http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/goya/>.
 "Goya - Timeline of the life of Goya." Eeweems.com.
<http://eeweems.com/goya/bio_timeline.html>.
 "Francisco de Goya. Art of Goya." MoodBook.
<http://www.moodbook.com/history/romanticism/goya-art.html>.
 Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez
 Web Gallery of Art, www.wga.hu
 Wikimedia Commons
 www.slideshare.net/landa

Història de l’art
IES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero Cueves

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à 43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

Similaire à 43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA (20)

Plus de Assumpció Granero

Plus de Assumpció Granero (20)

Dernier

Dernier (8)

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA