MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI

ART MESOPOTÀMIC,
PERSA I PÚNIC
ART MESOPOTÀMIC,
PERSA I PÚNIC
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

PORTA D’ISHTAR (SEGLE VI, 575 aC).PORTA D’ISHTAR (SEGLE VI, 575 aC).
MESOPOTÀMIAMESOPOTÀMIA
ARQUITECTURA

SARCÒFAG ANTROPOIDE
MASCULI DE PUNTA DE
VACA, CÀDIS (400 aC).
Marbre blanc tallat. En
origen policromat.
DAMA DE GALERA,
GRANADA (s. VII aC).
Representa a la deessa
Astarte.
I … FENÍCIAI … FENÍCIA
DAMA D’EIVISSA
(petita estàtua
d’argila, s. III aC)
Necròpoli Puig des
Molins, Eivissa.
ESCULTURA

ÍNDEX: ART MESOPOTÀMIC
 LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES.
 LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA.
 CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS.
 ENTRADA EN LA HISTÒRIA.
 MESOPOTÀMIA.
• Localització del marc geogràfic.
• Els pobles de Mesopotàmia.
• Eix cronològic.
• Pobles de Mesopotàmia: Etapes.
 FENICIS: CULTURA PÚNICA.
 MESOPOTÀMIA.
• Societat.
• Economia.
• Política i societat.
• Religió i creences.
• Cultura.
• Ciència.
• Art.
 Arquitectura: Tipologies arquitèctòniques.
 Terminologia Zigurat.
 El Temples: Ur, Uruk, Susa, diferències entre Zigurat i Piràmide, Marduk.
 Murades i portes: La Porta d’Ishatar, La Deessa Ishtar.
 La Porta d’Ishtar: Conjunt arquitectònic i escultòric (història).
 Palaus: Palau de Nínive.
 MESOPOTÀMIA: ESCULTURA.
• Escultura: Característiques i principals representacions.
• Ceràmica: Vasos o atuells, segells ciclíndrics, tauletes i esteles.
• Segells cilíndrics: Els KUDURRUS i la glíptica.
• Diferències escultura SUMÈRIA i ASSÍRIA.

 FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC.
• SUMERIS: Grup escultòric Tell-Asmar; Petita escultura home barbut; Estela d’Ur-Nina; Arts Sumptuàries:
L’Estendard d’Ur; Estela dels Voltors.
• ACCADIS: Intendent Ebib-II; Estela Naram-Sin.
• NEOSUMERIS: Zigurat Ur, Uruk...; Patesi de Gudea: Sedent i dempeus.
• PRIMER IMPERI BABILÒNIC: Codi d’Hammurabi.
• ASSIRIS: Ciutat-Palau de Khorsabad (Nínive); Lamasu de Khorsabad; Lamasu de palau de Nimrud; Escultures
Assurnasirpal: Relleu cacéra rei, estàtua rei, i relleu rei guerrer; Assurbanipal: Relleus cortesans, escenes de
caça i SIRRUSH, escena de caça; palau Nínive; SIRRUSH; i la Lleona ferida.
• GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon imperi): Reconstrucció ciutat Babilònia; Zigurat Marduk; Porta d’Ishtar
amb baix relleus mosaic vidrat.
• IMPERI PERSA: De les ciutats estat als imperis; Història; Religió.
 ART AQUEMÈNIDA.
 ARQUITECTURA. Art nòmada; els palaus (PERSÈPOLIS): Plànol, vista aèria, gravat, Tachara,
Apadana, sala de les audiències (apadana), plànol, tachara amb relleus, arquitectura arquitravada,
columnes, capitells bicèfals, portes amb braus colosals, sostres...
ESCULTURA. Relleus desfilades processionals diferents pobles; Relleu dels arquers o dels Immortals
de Persèpolis; Fris mosaic vidrat dels Arquers o dels Immortals de Susa; restes de Susa; relleus animals
de Susa; i SIRRUSH.
ALTRES RESTES ARQUITECTÒNIQUES A PASARGARDAS (província de Fars).
 TOMBES: Nache-Rustem; Darios I; Darios II; Artaxerxes II; Artaxerxes III; i Cir II el Gran.
• FENICIS. ART PÚNIC: Sarcòfags antropoides; Dama de Galera; Dama d’Eivissa, Tresor d’Aliseda.
 BIBLIOGRAFIA.
 EGIPTE.
ÍNDEX: ART MESOPOTÀMIC

LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES
Anar a índex…

Ens endinsam en les primeres grans
civilitzacions de la història, un món de
saviesa, coneixements matemàtics,
astronòmics...
Però, sens dubte, també un món de
misteri: els ziggurats, les grans piràmides,
les mòmies, el culte al més enllà …
LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA
L’espai geogràfic on varen sorgir
aquestes primeres civilitzacions es
troba en Pròxim Orient.
L’espai geogràfic on varen sorgir
aquestes primeres civilitzacions es
troba en Pròxim Orient.
PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX
RECONSTRUCCIÓ D’UN ZIGURAT
Anar a índex…

Les civilitzacions mesopotàmiques es
desenvoluparen devora a dos grans rius,
Tigris i Eufrates, i en torn a una sèrie de
ciutats: Ur, Babilònia, Nínive...
La civilització egípcia emergí devora el
riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis...
LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA
Egipte i Mesopotàmia
foren anomenades les
civilitzacions dels rius, per
la importància que aquests
tingueren en el seu
desenvolupament.
Egipte i Mesopotàmia
foren anomenades les
civilitzacions dels rius, per
la importància que aquests
tingueren en el seu
desenvolupament.

Canvis econòmics i socials
Canvis polítics
Canvis culturals
Excedents agrícoles generen
Desenvolupament comerç
Aparició de nous oficis: terrisseria
(alfareria), picapedrer (cantería),
orfebreria
nous grups socials
Creixement poblats durà
Aparició de les ciutats
Naixement de l’Administració de l’Estat
Reis i sacerdots prenen el
camandament i cobren impostos
Naixement de l’escriptura
vers 3500 aC
Comença la història, les escoles, la ciència i les biblioteques
Egipte: jeroglífica, símbols en papir o pedra
Mesopotàmia: cuneïforme, signes amb forma de
cunya en argila blana assecada al sol
Desenvolupament 1res civilitzacions (fa 6000 anys) en torn a un riu
Terres fèrtils Grans collites Augment de la població
Anar a índex…

Aproximadament devers el 3500 aC es
produeix en alguns llocs de la Terra un fet
que marcarà, definitivament, l’evolució de
les civilitzacions: l’aparició de l’escriptura.
Aquest fet marca el principi de la
història, i ens permet llegir els documents
escrits i conèixer millor el passat. Ja no
sols disposam de restes materials, sinó de
textos que informen de la llengua, els
costums, les lleis i les conquestes
d’aquests pobles.
Però, la història no comença al mateix
temps en tots els llocs, mentre uns pobles
ja escrivien, altres encara romanien en la
prehistòria.
La invenció de l’escriptura va
transformar el món i va
suposar l’inici de la història.
La invenció de l’escriptura va
transformar el món i va
suposar l’inici de la història.
ENTRADA EN LA HISTÒRIAENTRADA EN LA HISTÒRIA
JEROGLÍFICAJEROGLÍFICA
CUNEÏFORMECUNEÏFORME
Anar a índex…

NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA: CUNEÏFORMENAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA: CUNEÏFORME

Paul-Emile Botta,
cònsol francès a
Mossul, desxifrador
de l’escriptura
cuneïforme.
EVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORMEEVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORME

EVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORMEEVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORME

PALAU DE NÍNIVE
PORTA D’ISHTAR
ZIGURAT
GRAVAT DE PERSÉPOLIS
LES PRIMERES
CIVILITZACIONS
URBANES I
HISTÒRIQUES
LES PRIMERES
CIVILITZACIONS
URBANES I
HISTÒRIQUES
MesopotàmiaMesopotàmia
Anar a índex…

Mesopotàmia en grec significa Terra fèrtil
Situada entre dos
rius
Tigris
Eufrates
Dividida en dos territoris Alta Mesopotàmia
Baixa Mesopotàmia
Zona muntanyosa al Nord
Zona pantanosa al Sud
Dominada per varis
pobles
Sumeris al Sud
Accadis entre els
valls dels
dos rius
Assiris al Nord
Sumeris
Accadis
Assiris
MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC
Baixa Mesopotàmia
Alta Mesopotàmia
Anar a índex…

Zigurat d’Ur (reconstruccions)
Civilització sumèriaART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC

MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC
Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.
L'actual territori de l'Iraq
equival, a grans trets, al que en
l'antiguitat es coneixia amb el
nom de Mesopotàmia, una paraula
grega que vol dir “entre dos
rius”. Territori travessat pel
Tigris i l’Eufrates (mesos=
entre… potamos= riu).
Mesopotàmia era, doncs, una
planura fèrtil i molt rica, amb
crescudes periòdiques, on van
començar la cultura neolítica i va
néixer l’escriptura, i es van
desenvolupar grans civilitzacions
antigues.
 Els sumeris, els assiris i els
babilonis van ocupar aquest
territori i van fer tot un seguit
d'aportacions culturals que han
arribat fins als nostres dies.

SUMERISSUMERIS
ELS POBLES DE MESOPOTÀMIAELS POBLES DE MESOPOTÀMIA
ACCADISACCADIS ASSIRISASSIRIS
Per exemple, la civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en
ciutats estats, una estructura política que, segles més tard, va ésser
perfeccionada a la Grècia clàssica.
A la ciutat sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca
jueu Abraham, s'hi han trobat gran quantitat de tombes, construïdes a la
mateixa època que la piràmide de Keops, a Egipte. A l'interior dels recintes
funeraris hi havia tota mena d'objectes magnífics, fets d'or.
Anar a índex…

4000 aC 3000 aC 2000 aC 1000 aC
NJC
EDAT DE
BRONZE
EDAT DE
BRONZE
SUMERISSUMERIS
3700 aC 1900 aC
ASSIRISASSIRIS
539 aC
PERSESPERSES
331 aC
EDAT DE FERROEDAT DE FERRO
1200 aC
MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)
PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS
INICI DE LA HISTÒRIA (3400 aC)
PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS
INICI DE LA HISTÒRIA (3400 aC)
Observa a l’eix
la localització
temporal de la
civilització de
Mesopotàmia.
Observa a l’eix
la localització
temporal de la
civilització de
Mesopotàmia.
Tres grans moments de la seva història:
- Les ciutats-estat
- L’Imperi assiri
- L’Imperi persa, …
… es succeeixen entre l’any 3700 aC, quan sorgeixen les
primeres ciutats, i l’any 330 aC, quan finalitza l’Imperi persa.
Aquesta civilització va existir durant més de 3300 anys.
Anar a índex…

MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)

ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPESELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPES
A partir dels pobles conqueridors podem establir vàries etapes:
3500-1900 aC
 Destaquen els SUMERIS que construiren canals i pous per a controlar la crescuda dels rius.
S’organitzaven en Ciutats Estat (Ur, Uruk, Èridu, Lagaish), al centre de les quals hi construiren el
temple, dedicat als déus, divinitats que les protegien. També inventaren l’escriptura.
 Posteriorment, són conquistats per el rei Sargon I, rei d’Akkad: ACCADIS. Ciutats importants
seran Accad i Babilònia.
 La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificarà a sumeris i accadis
en un únic imperi. I cap el 1800 aC, Babilònia s’imposa a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotàmia.
SUMERIS I ACCADISSUMERIS I ACCADIS
1900-539 aC
 Primer Imperi Babilònic: Hammurabi uní les terres sota el seu poder (capital Babilònia).
 Predomini de l’imperi assiri amb Assurnarsipal II (883-859 aC), esdevindrà una gran potència
amb centre a les ciutats d’Assur i Nínive, adquirint el màxim esplendor sota el rei Assurbanipal. El
rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, que va tornar a a renéixer, després…
 Recuperació del domini babilònic en el 625 aC: Imperi neobabilònico. Destaca Nabucodonosor II
que crea el Gran Imperi Babilònic, derrotà els egipcis i dominà Síria.
ASSIRIS I BABILONISASSIRIS I BABILONIS
539-331 aC
 Cir II va convertir Babilònia en una província persa en el 539 aC. Capital a Susa, i Persèpolis era
una altra ciutat important. L’imperi es va estendre per Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava
l’actual altiplà d’Iran.
 En el 331 aC, Alexandre el Gran va sometre els perses sota el domini grec.
PERSES I GRECSPERSES I GRECS
Anar a índex…

ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ORIGEN DELS PERSESELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ORIGEN DELS PERSES

 Menció a part mereix un altre poble, els FENICIS, situat en territoris dels
actuals Síria i Líban, el territori ocupat era molt muntanyós, fet que va fer que
es dediquessin a l’activitat comercial en les ciutats costaneres.
 Ciutats localitzades a Àsia: BIBLOS, SIDÓ i TIR.
 Enclavaments comercials a la Península Ibèrica (cap a l’any 1000 aC):
MALACA (Màlaga), ABDERA (Adra), SEXI (Almuñécar) i GADES o GADIR
(Cadis).
EL POBLE FENICI: CULTURA PÚNICAEL POBLE FENICI: CULTURA PÚNICA
Anar a índex…

Principal recurs econòmic gràcias a la canalització d’aigües
Civilització agrària amb producció de cerals: blat i ordi (cebada)
L’Administració d’Estat emmagatzemava el gra per a pagar els
treballadors i per a èpoques de sequera
Criança de vaques i cabres
Paper destacat
Ceràmica
Metalúrgia
Segells
Mesopotàmia tenia una gran activitat comercial amb el Mediterrani
a través dels fenicis. Els excedents agrícoles i artesanals
s’intercanviaven per cereals o plata. Necessitaven metals (coure,
plata, estany) i objectes de luxe. Pero no existia la moneda, tan sols
tenien petites peces de metall, el pes de les quals era controlat per
una marca.
FONT DE VIDA
Caça d’antílops, gaseles, llebres i altres aus com les guatlles
(codornices) i les grues (grullas)
Cistelleria
Teixits
Esmalts i Joies
AgriculturaAgricultura
RamaderiaRamaderia
Caça i pescaCaça i pesca
ArtesaniaArtesania
ComerçComerç
RiusRius
MESOPOTÀMIA: ECONOMIAMESOPOTÀMIA: ECONOMIA
Anar a índex…

Societat jerarquitzada en torn a la Ciutat Estat. La terra és propietat del rei,
dels temples i privada. Les del rei eran cultivadas per colons, a més existien
homes lliures que conreaven les seves pròpies terres a canvi de tributs.
ALTS FUNCIONARIS,
NOBLES I SACERDOTS
COMERCIANTS I
FUNCIONARIS
CAMPEROLS
ARTESANS
ESCLAUS
Poder econòmic i social.
Administren terres.
Patesi: Príncep- sacerdot
Tots els poders: polític, religiós i militar, a
més d’administrar justícia.
REI
Destaquen els escribes.
Grup privilegiat que posseeix terres.
Treballen les terres del rei, dels sacerdots i
dels funcionaris. Els artesans eren el grup
social al qual pertanyien els artistes.
Són propietat de persones particulars, dels
temples o de l’Estat. S’encarregaven de la
construcció i conservació de canals i dics.
MESOPOTÀMIA: SOCIETATMESOPOTÀMIA: SOCIETAT
Anar a índex…

CAP DE BRAU
(2500 aC, or i
lapitslàtzuli).
OBRES ARTÍSTIQUES DE SUMER I ACCADOBRES ARTÍSTIQUES DE SUMER I ACCAD
ESTENDARD D’UR. La guerra  La pau 

SUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRA
NOBLES, vestits amb capa i
amb els peus descalços, duen
al rei els presoners.
CAP RELIGIÓS I
MILITAR: PATESI
GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat)

MESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETATMESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETAT
 Del sistema
d’organització en
Ciutats Estats
independents, es va
evolucionar cap als
Grans Imperis.
 Com es va produir el
pas de la ciutat-estat a
l’imperi?
 Del sistema
Ciutats Estats
independents, es va
evolucionar cap als
Grans Imperis.
l’imperi?
 Les ciutat es varen enfrontar unes amb les altres per intentar dominar
les terres i les rutes comercials.
 Quan una ciutat arribava a dominar a la resta, ocupant un gran territori,
es formava un estat molt més poderós: Un Imperi.
 Els dos imperis mesopotàmics més importants foren l’Imperi assiri i
l’Imperi persa.
PERSÈPOLIS Anar a índex…

Creences
Politeisme
Vida després de la mort
Màgia, bruixeria i adivinació: Religió i creences
relacionades amb els elements de la natura: terra, pluja... I
amb l’observació de les estrelles, cosa que els va possibilitar
elaborar un sofisticat calendari, similar al que tenim avui.
Déus creadors del món: Complexa mitologia per
explicar la creació del món i altres llegendes.
Els homes han d’adorar-los i servir-los.
MESOPOTÀMIA: RELIGIÓ I CREENCESMESOPOTÀMIA: RELIGIÓ I CREENCES
AHURA MAZDA, DÉU PERSA Anar a índex…

Dibuixos amb formes geomètriques sobre
argila assecada al sol.
Recopilació del coneixement sobre tauletes de fang.
Importància de l’epopeya
(poema heròic llarg):
El poema de Gilgamesh.
Literatura
Importància de la
primera recopilació de
lleis:
El codi d’Hammurabi.
Esteles de lleis
El poema de Gilgamesh
Escriptura
cuneïforme
Escriptura
cuneïforme
BibliotequesBiblioteques
MESOPOTÀMIA: CULTURAMESOPOTÀMIA: CULTURA
El codi d’Hammurabi
Anar a índex…

CiènciaCiència
MESOPOTÀMIA: CIÈNCIAMESOPOTÀMIA: CIÈNCIA
La ciència babilònica és, probablement, més antiga que la d'Egipte.
Al tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era
desconeguda pels egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els
grecs mai van redescobrir la notació posicional, que fou introduïda en Europa cap al
segle VIII dC, procedent de l'Índia.
Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots
babilònics, ja al segle XII aC, van observar les irregularitats en el moviment dels
planetes, causades pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien.
Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs.
L’any tenia 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a
mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els
eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol, al llarg de l’any,
sobre el fons de les estrelles fixes, respecte a un observador terrestre).
Distribuïren les estrelles en els dotze signes del Zodíac.
Dividiren la circumferència en 360 graus, cosa que permeté mesurar distàncies
angulars i situar les estrelles amb gran precisió.
Sistema matemàtic de pesos i mesures.
Llistats de països, muntanyes,… amb afany de recopilació
Geogràfica. Tauleta de matemàtiques
Anar a índex…

ARQUITECTURA
Ús de petits maons de fang assecat al sol (ladrillos de adobe).
Arcs de mig punt (arc semicircular que es sustenta sobre dos
suports) i la volta de canó.
Construccions recobertes amb marbre, maó vidrat o alabastre
a l’exterior, i pintures i relleus a l’interior.
MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART
 Utilització del maó, que a causa de les seves reduïdes dimensions
va provocar l’aparició de l’arc i la volta.
 Aquestes dues tècniques han estat les més grans contribucions
de l’art mesopotàmic a la història de l’arquitectura, ja que
permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves reduïdes
dimensions no podien ser emprats per a fer bigues; només els podien
posar en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una gran
solidesa.
 Les característiques formals i estructurals estan condicionades pel medi geogràfic,
l’escassetat de pedra i de fusta a la regió, fan que la tova i el maó siguin els materials de
construcció més emprats, els quals donen un aspecte sobri, per això s’adorna amb relleus i
ceràmica vidrada (sobretot en els períodes assiri i babilònic).
RESUM
CARACTERÍSTIQUES
 Grans construccions arquitectòniques.
Anar a índex…

ARQUITECTURA
Palaus
Sobre terrases elevades, basament per evitar humitat.
Eren grans i organitzats entorn a diversos patis o jardins.
Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis i
dependències reials. S’accedia mitjançant rampes.
Enrevoltats de murades, i les portes eren custodiades per
braus alats de cinc potes i cap humà, amb funció ornamental i
de protecció. Palaus amb grans sales, de parets decorades
amb relleus, estendards o ceràmica de color brillant.
 Tres tipologies arquitectòniques: Temples, palaus i tombes.
PRINCIPALS
TIPOLOGIES
Tombes
Espais excavats formats per un corredor que conduïa a la
cambra funerària, on es disposava l’aixovar i la tomba del
difunt.
Temples
Comú a sumeris, babilonis i assiris. No eren un lloc d’actes
públics o cerimònies, sinó morada del déu de la ciutat, un/a
de diferent per a cadascuna d’elles.
Accés reservat als sacerdots, la qual cosa es conferia poder
en la societat.
En l’època sumèria els temples s’edificaven sobre un monticle
de terra. Aquesta estructura evolucionà fins que es va
convertir en el ZIGURAT (era l’element més destacable):Anar a índex…

Zigurat d’Ur (reconstruccions)
Civilització sumèriaART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA

 ZIGURAT: Santuari. Torre piramidal i escalonada, formada per la superposició de
cossos decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, i amb escales
d’accés i rampes. De gran dimensió i altura, amb la finalitat d’estar el més a prop possible
del déu. Construcció arquitectònica religiosa tradicional de Mesopotàmia antiga.
ZIGURAT D’UR
ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA TERMINOLOGIA
Anar a índex…

ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES
 Els sacerdots eren un grup social
molt important en les ciutats
mesopotàmiques i, per això, les
construccions sagrades van assolir
gran dimensions.
 De fet, els temples no eren un
edifici, sinó més aviat una petita
ciutat amb places, habitatges
construït en pisos on s’hi accedia
mitjançant rampes, és a dir, amb
nombroses dependències.
La part més important era una
torre escalonada anomenada
ZIGURAT.MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA Anar a índex…

 ZIGURAT: Torre escalonada
de varis pisos (freqüentment 7),
que estaven units i als quals
s’accedia mitjançant rampes i
escalinates de comunicació, i
cada planta es troba pintada
d’un dels colors de l’arc de sant
Martí.
MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA

ZIGURAT D’UR: RAMPES O ESCALINATES DE COMUNICACIÓ

MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA

 En la part superior, el zigurat està coronat per un petit temple o capella reial, és a dir,
el santuari per a rebre al déu i, també, solia servir als sacerdots com a observatori
astronòmic.
 Es creia que, al temple, la divinitat contactava amb la terra,
MAQUETA ZIGURAT
Triple escala d’accés
Santuari consagrat al déu
i centre astronòmic
Plataformes

 Els sumeris
concebien
l’observatori com un
eix còsmic, un enllaç
vertical entre el cel i
la terra, i entre la
terra i el món
subterrani i, a la
vegada, un enllaç
horitzontal entre les
diferents terres.
 Set nivells
representaven els
set cels o plànols de
l’existència, els set
planetes, els set
metalls, i cadascun
d’ells associats al seu
color corresponent.
RECONSTRUCCIÓ ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.

En la part inferior estan les habitacions i magatzems dels sacerdots i sacerdotesses.
Els ziggurats requerien una gran mestria tècnica.
ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.

Anar a índex…

 El zigurat d’Ur es documenta a l’antiga ciutat sumèria d’Ur, en el segle XXI aC
(2100 aC), en l’actual Iraq.
 Aixecat com a lloc de culte al déu Nannar (o deessa lluna, en sumeri).
 Fou construït pel rei Ur-Nammu, destruït pels accadis i, posteriorment, manat
reconstruir per Nabucodonosor II de Babilònia.
 Estava rodejat per la seva pròpia murada de 8 m, parcialment restaurada a finals
dels 70 del segle XX.
 Té planta rectangular (61m × 45,7m i 15m d’altura, segurament en tenia més
d’alçada, perduda per l’erosió).
 L’interior és, completament, de tova (adobe). Les parets exteriors eren de maó
cuit, i com a morter s’ha utilitzat el betum asfàltic.
 Cada paret està orientada cap a un punt cardinal.
 A les plataformes o plantes s’accedeix a través de tres escales exteriors
adossades als murs, que encara es conserven. Malgrat els 4000 anys d’antiguitat, i del
material utilitzat en la construcció, es troba en bon estat de conservació i parcialment
restaurat. Va arribar a tenir set grans terrasses, de les quals tan sols es conserven
les tres primeres.
COMENTARI ARQUITECTURA Anar a índex…

ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE
XXI), ACTUAL IRAQ.

Zigurat d’Uruk
Reconstrucció
Anar a índex…

RESTES DEL ZIGURAT DE SUSA
Anar a índex…

ART MESOPOTÀMIC
I EGÍPCI
ART MESOPOTÀMIC
I EGÍPCI
ARQUITECTURA: TOMBES I TEMPLES
PIRÀMIDE ZIGGURAT
DIFERÈNCIES COMPARATIVES
Construcció en pedra.
Tomba.
Egipte.
Forma piramidal.
Construcció en tova i maó.
Temple.
Mesopotàmia.
Forma escalonada.PIRÀMIDES DE GIZEH ZIGURAT D’UR
Anar a índex…

MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, A BABILÒNIA
Anar a índex…

MAQUETA ZIGURAT
DE MARDUK,
BABILÒNIA

MAQUETA
ZIGGURAT DE
MARDUK,
BABILÒNIA
RECONSTRUCCIÓ DE LA TORRE DE BABEL

 Cal destacar, el zigurat de Marduk, a Babilònia, per la seva gran envergadura. Era
un exemple de meravella matemàtica i arquitectònica, encara que no ha quedat
pràcticament res, ni a ras de terra.
 Però, es parla d’un zigurat de set nivells, pintat de diferents colors, coronat per un
temple de belles proporcions (sembla que estava pintat de color blau intens /índigo,
indicus/, igual que el darrer nivell).
 Es sap que dues de les tres escales que tenia no arribaven més que a la meitat de
l’edifici.
 També, cal esmentar aquesta obra arquitectònica per la seva famosa porta
d’Ishtar, edificada durant el període de Nabucodonosor II (s. VI aC, any 575), en el
costat nord de la ciutat.
 Era, originalment, una de les 8 portes monumentals (14 m d’altura por 10 d’amplària)
de la muralla interior de Babilònia a través de la qual s’accedia al temple de Bel, on es
celebraven les festes pròpies de l’any nou.
 El nom el rep de la deessa del mateix nom a qui estava consagrada la porta.
COMENTARI
ZIGURAT DE MARDUK I PORTA D’ISHTARZIGURAT DE MARDUK I PORTA D’ISHTAR
ARQUITECTURA
Anar a índex…

ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA I ESCULTURA: PORTA D’ISHTAR
ISHTAR, DEESSA
DE LA GUERRA I
L’AMOR
Anar a índex…

 Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam,
Berlín. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons
esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb
altres edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o
vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les
siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics.
ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS Anar a índex…

PORTA D’ISHTARPORTA D’ISHTAR
ARQUITECTURA

RECONSTRUCCIÓ PORTA D’ISHTAR
ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS
 La part inferior i l’arc
de la porta estan
decorats per files de
grans flors semblants a
margalides.
 La Porta d’Ishtar
contava, originalment,
amb dues esfinxs dintre
de l’arc de la porta,
perdudes avui dia.
COMENTARI

MATERIALS DE LA PORTA D’ISHTAR

RECREACIÓ PORTA D’ISHTAR
BABILÒNIABABILÒNIA

LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932
COMENTARI
 Les restes de la porta original foren
descobertes en Babilònia durant les
campanyes arqueològiques alemanyes de
1902 a 1914. La majoria foren trasllades
a Alemanya, on es va reconstruir la porta
en el Museu Pèrgam de Berlín, en 1930,
que continua actualment en exposició.

MAQUETA PORTA D’ISHTARMAQUETA PORTA D’ISHTAR
ARQUITECTURA

MUSEU DE PÈRGAM, BERLIN, 193O
 Alguns dels relleus originals de lleons, dracs
i braus es troben, actualment, repartits per
diferents indrets del món en:
 Museu Arqueològic Istambul.
 Institut Arts Detroit.
 Museu Metropolità Art Nova York.
 Institut Oriental Chicago.
 Museu Escola Diseny Rhode Island, i...
 Museu Belles Arts Boston.
COMENTARI
ESCULTURA

ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU D’UN UR (BÒVID).
ESCULTURA

ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEONS.
ESCULTURA

ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEÓ.
ESCULTURA

COMENTARI
 Durant el govern de Saddam Hussein en
Iraq, es va començar a reconstruir grans
zones de la vella Babilònia, entre d’elles la
Porta d’Ishtar, la rèplica de la qual es va
aixecar sobre l’antic emplaçament de
l’original.
 El pla era convertir-la en la porta
d’accés a un nou museu arqueològic iraquià,
que mai s’ha arribat a construir.

COMENTARI
 Actualment, la rèplica es troba sota la responsabilitat de la 155ª Brigada de Combat
de l’Exèrcit dels EUA, el campament del qual es troba dintre de les murades de Babilònia.

ARQUITECTURA
Palaus
Sobre terrases elevades (basament per evitar humitat).
Gegantins i disposats entorn a diversos patis o jardins.
Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis
i dependències reials. S’accedia mitjançant rampes.
Enrevoltats de murades, i portes custodiades per braus alats
de cinc potes i cap humà (funció ornamental i de protecció).
 Tres tipologies arquitectòniques: Temples, palaus i tombes.
PRINCIPALS
TIPOLOGIES
Tombes
Temples
PALAUS, MURADES I PORTES
Palaus, juntament amb temples: principals construccions.
A Mari s’ha trobat un palau amb quasi 300 habitacions, moltes
d’elles decorades amb frescos que representen escenes de la
vida quotidiana.
Palaus molt decorats, exteriorment per ceràmica vidrada, amb
boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema
preferent. A l’interior grans sales de parets decorades amb
relleus, estandards, pintures o ceràmica de color brillant.
Anar a índex…

PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE
Anar a índex…

PALAU DE KHORSABAD, NÍNIVE (capital d'Assíria)
MURADES, PORTES I PALAUS
ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC

 Representacions del rei Gudea de Lagash:
 Sedent o dempeus.
 Mans juntes, actitud orant.
 Turbant i mant sumeri.
 En piedra dura de diorita.
ESCULTURA
 Bous o genis alats:
 Cap humà amb barba reial i tiara amb doble cornamenta.
 Cos de bou o lleó, amb ales.
 Cinc pates (de front sembla immóbil i de perfil
sembla estar en moviment).
 Petites escultures d’embalum rodó (ple volum, exemptes)
o bé en relleu.
 El cos humà es modela a partir d’una forma geomètrica
senzilla, és a dir, volumètrica (cònica, cilíndrica).
 Personatges amb faldilles fins els turmells: Kaunakes.
 Nas de forma piramidal, boques rectilínies i cavells simètrics.
CARACTERÍSTIQUES
PRINCIPALS
REPRESENTACIONS
Anar a índex…

CERÀMICA
Vasos o atuells (vasija)
Segells cilíndrics
Tauletes i esteles
 Obres conmemoratives de caràcter únic per a exalçar
les victòries dels reis i la intervenció dels déus en les
batalles.
 Peces de fang cuit o tallades amb pedra, on es grava una
signatura, un document.
 El cilindre es fa rodar, després, per argila blana deixant
impressa la firma.
 A més, podien dur imatges religioses, geomètriques, animals…
 Diferents formes i mides, segons l’ús.
Anar a índex…

 A Mesopotàmia, a totes les
etapes són importants els
documents històrics fets amb
segells cilíndrics, amb un dibuix
còncau o convex que quan se’l
feia girar sobre una matèria
blana deixava gravada una
escena en relleu.
 Són els kudurrus, estels ovals
amb inscripcions religioses o
jurídiques en les quals es
consignaven donacions de terres
i que servien per delimitar
propietats.
ELS KUDURRUS I LA GLÍPTICA
HIMNE A IDDIN-DAGAN, REI DE
LARSA. Inscripcions cuneïformes
en sumeri (vers el s. XX aC).
Segells cilíndrics
CERÀMICA
Anar a índex…

 La glíptica (del grec glyptikós, que
significa esculpir o gravar), és l’art
de gravar les pedres fines. Tècnica
escultòrica de gran importància als
pobles d’Orient Mitjà, i de la qual es
conserva un gran nombre de segells,
que comprenen des de la prehistòria
fins al final de l’Imperi Babilònic,
trobats a Sumer, Assíria, Síria i
Anatòlia.
 Són escultures realitzades en pedra
(diorita), però també n’hi ha de
fusta i metall, en forma de cilindres
petits, a la superfície dels quals n’hi
ha gravada una escena, on s’aplicava
un material que fixava el dibuix del
segell en el document. Un dels més
notables és el segell d’Oxford. Si el
dibuix sobresurt rep el nom
d’anaglíptic, i si està rebaixat,
diaglíptic.
ELS KUDURRUS I LA GLÍPTICA
Segells cilíndricsCERÀMICA

CERÀMICA Segells cilíndrics
 Peces de fang cuit o tallades amb pedra, segells
cilíndrics que es fan rodar per argila blana deixant
imprés firmes, imatges religioses, geomètriques, animals,
documents…
La PEDRA MICHAUX és un kudurru que pertany
a la dominació casita de Babilònia. Està escrit en
llengua accàdia mitjançant símbols cuneïformes.
Descoberta en 1782 pel botànic francès
Michaux, va ser el primer testimoni de la
civilització mesopotàmica que va arribar a
l’Europa Moderna.

PLÀSTICA: ESCULTURA
DIFERÈNCIES
PRINCIPALS
COMPARATIVES
 L'escultura SUMÈRIA sempre tenia un contingut
religiós, mentre que l’ASSÍRIA més aviat de propaganda i
exaltació dels cabdills en la guerra i en la cacera.
 A SUMER hi ha moltes imatges de les divinitats, tant
soles, com en relació amb personatges notables.
 A ASSÍRIA es buscava glorificar el sobirà.
 En general, és una ESCULTURA ESTATUÀRIA,
caracteritzada per l’EXPRESSIÓ HIERÀTICA (= severa i
solemne, sense expressar sentiment) i la FRONTALITAT
(= imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per
tant era aquesta part la més treballada).
Anar a índex…

 ESCULTURA D’EMBALUM RODÓ: Realitzades en
pedra. De petites dimensions. Tenen funció
religiosa i el seu destí era col·locar-les davant
l’altar per a servir d’exvot.
GRUP ESCULTÒRIC DE TELL-ASMAR.
És molt antic, de les primeres escultures sumèries
trobades (dotze de petit tamany, dues femenines i
la resta masculines).
FUNCIONARI D’ALABASTRE AMB KAUNAKES.
 Període SUMERI (3500-2500 aC).
Escriptura cuneïforme. Ciutats-
estat com SUMER, UR, URUK,
LAGASH, governades per un
PATESI, rei-sacerdot que té tres
missions: ocupar-se de la religió,
de la justícia i posar-se al front de
l’exèrcit, en cas de guerra. Foren
derrotats pels ACCADIS.
FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC
SUMERISSUMERISESCULTURA
Anar a índex…

SUMERISSUMERIS
ESCULTURA
GRUP ESCULTÒRIC DE
TELL-ASMAR.
És molt antic, de les
primeres escultures
sumèries trobades (dotze
de petit tamany, dues
femenines i la resta
masculines).
FUNCIONARI
D’ALABASTRE AMB
KAUNAKES.

 Convencionalismes per a representar la figura
humana:
Actitud orant: mans unides sobre el pit.
Rigidesa i immovilisme: cos rígid, cap
alçat, mirada absent, nul·la expressió.
Cap arrodonit i rapat i és desproporcionat
comparat amb la resta del cos.
Són representacions frontals signe de
devoció i atenció al déu.
És una estàtua-bloc, macissa amb la
finalitat que no es trenqués i perdurés al
llarg del temps íntegra.
Són escultures antinaturalistes:
desproporció de les distintes parts del
cos i el tamany de les figures denoten una
societat molt jerarquitzada.
Llei de la frontalitat. Simetria. Els
donants apareixen vestits amb el
Kaunakes o faldellí.
SUMERISSUMERIS
Estàtua petita d'un home barbut,
probablement un rei-sacerdot, en
pedra caliça. Període d’Uruk (arcaic)
(3300 aC). Museu Louvre.
ESCULTURA
Anar a índex…

SUMERISSUMERIS
 Baix relleu. Tauletes o esteles
quadrangulars de Lagash, que
commemoren fets importants
de la ciutat, en relleus
esculpits en registres, i
acompanyats d’escriptura
cuneïforme.
 Orifici central per a ser
penjats en el temple o per què
llenegués o rellisqués l’aigua o
la sang dels sacrificis.
 Gràcies a les inscripcions dels
relleus dels faldellins s’ha
pogut identificar, pels seus
noms, al rei Ur-Nina, monarca
de Lagash, en la franja
superior, amb el seu
característic faldellí
(kaunakes) i una esporta, al
cap, de picapedrer, amb la
seva filla Lida, el príncip hereu
Akurgal i els fills menors
seguits d’un funcionari.
ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA,
REI DE LAGASH (3200 aC)
ESCULTURA
Anar a índex…

ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC).

SUMERISSUMERIS
 Les inscripcions, que
flanquegen el rei, ens conten
que es tracta d’un acte en què
la família reial presideix la
cerimònia del començament de
les obres d’un temple (és a dir,
col·laborant en la construcció
dels temple, col·locant la
primera pedra, d’aquí
l’esportilla sobre el cap).
 En el registre inferior el
banquet que seguia a aquest
tipus d’actes: el rei, assegut al
tro, beu una copa, darrere el
coper, i davant un alt
funcionari i els fills barons.
 En el dos casos, el rei és de
major mida que els
acompanyants, seguint la
jerarquia i el convencionalisme
egipci, també com en Egipte,
rostre i cames es representen
de perfil, i tors i ulls de front.
ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA,
REI DE LAGASH (3200 aC)
ESCULTURA

ARTS SUMPTUÀRIES
ESTENDARD D’UR (2700 aC).
BRITISH MUSEUM, LONDRES.
 Les arts sumptuàries Són objectes sumptuaris i decoratius que mostren la
gran mestria i delicadesa sumèria.
 La majoria d’aquestes obres procedeixen dels aixovars trobats a les tombes
d’Ur.
 L’obra mestra és l’Estendard d’Ur, una peça feta amb figures retallades amb
incrustacions de conquilla i nacre, adherides amb bitumen (una pasta que
s’assembla al betum), sobre un fons de lapislàtzuli, que recobreix un petit
cofre de fusta, decorat amb escenes en les seves quatre cares.
 Forma trapezoïdal. El nom prové perquè el duien els guerrers amb un pal, però
altres pensen que és una caixa d’un instrument musical.
SUMERISSUMERIS
Anar a índex…

ARTS SUMPTUÀRIES
 D’altres peces peces d’art sumptuari són les lires i les arpes,
instruments musicals de fusta mixta que, habitualment, es
decoraven amb imatges de cap de braus barbats i ulls de
lapislàtzuli, i amb aplicacions de làmines d’or. La resta amb
decoració figurada o sanefes geomètriques.
SUMERISSUMERIS

SUMERISSUMERIS
 La vida cerimonial dels prínceps de la primera dinastia d’Ur queda ben
il·lustrada a l’Estendard d’Ur.
ARTS SUMPTUÀRIES
Anar a índex…

 És una narració
històrica que
representa per una
cara la victòria de
la cort d’Ur sobre
els seus enemics (la
guerra) i per
l’anvers la
celebració de la
victòria per la cort
(la pau).
 Font històrica que
documenta (carros,
vestimenta, armes).
 Està ordenat en
registres o frisos
que segueixen un
ordre cronològic, i
es llegeixen de baix
a dalt i d’esquerra a
dreta.
 Frisos separat per
una decoració de
motius geomètrics
ESTENDARD D’UR. La guerra  La pau 
SUMERISSUMERIS ARTS SUMPTUÀRIES

SUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRA
NOBLES, vestits amb capa i
amb els peus descalços, duen
al rei els presoners.
CAP RELIGIÓS I
MILITAR: PATESI
GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat)
ARTS SUMPTUÀRIES

ARTS SUMPTUÀRIES
 En la CARA DE LA PAU es representa, en el registre inferior i en el d’enmig,
els súbdits o criats duent el menjar, és a dir, una processó d’ofrenes al rei
del saqueig o pillatge.
 A la part esquerra del registre superior, es troba el rei assegut i vestit amb
el kaunakes i amb una copa en la mà, escoltant, amb els alts dignataris, el
concert d’una arpista i una cantant en el banquet de celebració.
BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS

ARTS SUMPTUÀRIES
 A la part esquerra del registre superior, el rei assegut presenta unes
proporcions superiors a la resta (perspectiva jeràrquica).
BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS

SUMERISSUMERIS
 Convencionalismes emprats: 1) Relació de la mida de les figures amb el seu estrat
social (perspectiva jeràrquica). 2) Desfilada processional: tractament amb
isocefàlia. 3) Principi de frontalitat. 4) Narració en registres. 5) Cossos humans
desproporcionats i desproporció entre aquests i els animals.
ARTS SUMPTUÀRIES

ESTELA DELS VOLTORS (buitres) Primera representació d’un tema
guerrer. Commemora la victòria del rei Ennatum de Lagash, net d’Ur-Nina,
sobre Umma, durant el període dinàstic arcaic, any 2450 aC. Museu del
Louvre, París. Enatum revisa els seus llencers victoriosos, mentre el voltors
devoren el cadàvers del vençuts. Relleu més pla que el d’Ur-Nina. Era gran
(1’5m) i per les dues cares, i es trobava a l’exterior (s’ha perdut en part).
Anar a índex…

ACCADISACCADIS
 Període ACCADI (2500- 2150 aC).
Poble d’origen semita de guerrers
amb reis militars, que imposen en el
territori conquistat una gran
centralització política.
Establiren la capital en AKKAD i els
seus reis principals foren SARGÓN I
(rei d’Accad, que conquerí els
sumeris) i NARAM-SIN.
Ciutats importants foren Accad i
Babilònia.
Els Accadis varen ser derrotats per
una horda procedent de les
muntanyes del nord, els GUTI, que
imposaren un règim despòtic i bàrbar.
L’INTENDENT EBIB-II ( 2400 aC, 52’5 cm alt).
SACERDOT PROCEDENT TEMPLE D’ISHTAR EN MARI.
MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS.
Petita i rígida figura sedent, d’alabastre amb guix (sense
peus). Kaunakes amb vellons de llana dóna mobilitat, que
contrasta amb angulositat colzos i estatisme dels braços.
Espatles amples i mans en postura característica.
ESCULTURA
Anar a índex…

ACCADISACCADIS
 ESCULTURA: si és en bronze, es fa
amb la tècnica del buit.
 Convencionalismes per a representar
la figura humana:
La cabellera i la barba són
treballades després de la fundició
a punta de burí (buril).
Els ulls es resolen amb
incrustacions vítrees.
I la modalidat ètnica que
representen és la semita: nas
aguilenc (aguileño), llavis carnosos,
contorns amb força ossament
(huesudos).
Qualcuns són la representació del
sobirà i duen un tocat en el cap.
L’INTENDENT EBIB-II (2400 aC, 52’5 cm alt).
SACERDOT PROCEDENT DEL TEMPLE D’ISHTAR EN MARI.
Detall del cap rapat i barba. Ulls grans i expressius de
lapislàtzuli incrustat. Celles arquejades i juntes (es
desenvolupara en el neosumeri). Nas gran piramidal i boca
petita rectilínia amb esboç de somriure.
ESCULTURA

ACCADISACCADIS
 Estela de Naram-Sin L’estela o monument
commemoratiu apareix en l’època sumèria i
s’utilitza en tot l’art mesopotami.
 Aquí destaca la del rei accadi Nar m-sin,
estructurada en forma de piràmide. De
manera gairebé teatral, representa i exalta
els triomfs del monarca esclafant els seus
enemics.
 Utilitza la perspectiva jeràrquica,
agegantant la figura del rei en comparació
amb els seus súbdits i/o enemics; la figura
del rei està coronada amb una tiara de
banyes. Els accadis representen figures més
estilitzades i amb barba llarga.
 Escultura d’arenisca rosada amb relleus que
narren acciones béliques, on el paisatge és
captat de forma esquemàtica i
antinaturalista i els personatges són una
mica més naturalistes en les seves postures.
ESTELA DE NARAM-SIN (2250 aC).
Emfatitza la valentia del rei en la guerra.
ESCULTURA
Anar a índex…

 Període NEOSUMERI (2150-2000/1900 aC).
Recobren importància les antigues ciutats sumèries: UR, URUK,
LAGASH. La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei
Gudea unificarà a sumeris i accadis en un únic imperi (època de gran
apogeu cultural amb el patesi Gudea).
Després, cap el 1800 aC, Babilònia s’imposarà a la resta de ciutats de la
Baixa Mesopotàmia.
 ARQUITECTURA: ZIGURAT.
 ESCULTURA: PATESI GUDEA.
NEOSUMERISNEOSUMERIS
ESCULTURA
Anar a índex…

 ARQUITECTURA. ZIGURAT:
Edifici de set pisos, de proporcions decreixents amb grans escalinates i
rampes, i rematat per un petit templet (construït de tova –adobe- i
recobert amb maons esmaltats). Complia les funciones de temple i
observatori astronòmic.
En el pis inferior es situava un altar d’or, on acudien grans processons,
doncs, es tenia la creença que a través del temple devallava la divinitat a
la terra.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

PATESI GUDEA.
 Escultures en pedra
volcànica: diorita blava
o dolerita negra.
 La vestimenta és una
túnica que devalla cap
els peus i deixa
descoberta l’espatla i
el braç dret.
 Són escultures d’embalum rodó (bulto redondo),
que responen al concepte d’estàtua-bloc i al principi
de frontalitat, a vegades sedents i d’altres
dempeus. En la túnica apareix en cuneïforme una
plegària als déus.
ESCULTURA
Anar a índex…

 Convencionalismes per a
representar la figura humana:
Escultura exempta o de ple
volum, feta en diorita (46
cm). Escavada en Telloh
(antiga Girsu), Iraq.
És una de les moltes
estàtues que es varen fer
de Gudea, príncep de
Lagash, que està
representat en diferents
moments, però aquí
conserva el cànon curt.
En aquesta, la figura està
asseguda (sedent), però
amb la mateixa actitud de
pregària i recolliment que
les altres, les mans
creuades, un turbant al cap
i les faccions rígides,
encara que amb una certa
dolçor en el rostre.
GUDEA DE LAGASH (2120 aC).
Període neosumeri.
SUMERISSUMERIS
ESCULTURA
Anar a índex…

 Convencionalismes per a representar
la figura humana:
Aquesta és una de les més
conegudes, i més antiga que
l’anterior.
Gudea, príncep de Lagash: estàtua
de diorita en la qual el personatge
apareix dempeus, dret, en actitud
de serena majestat.
Resumeix les característiques
principals de l’escultura d’aquest
període, normalment són: figures
orants, hieràtiques, subjectes a la
llei de la frontalitat.
Apareixen assegudes o dretes
amb les mans juntes al pit, el crani
i la barba rasurats i es tapen amb
una toga que deixa una espatlla i
un braç nu.
GUDEA DE LAGASH (2200 aC).
Període neosumeri.
SUMERISSUMERIS
ESCULTURA
Anar a índex…

SUMERISSUMERIS
GUDEA DE LAGASH (2200 o 2120 aC)
Període neosumeri.
ESCULTURA

 Període del PRIMER IMPERI BABILÒNIC (2000-1600
aC).
Eren pobles semites procedents de l’oest. Aquest
imperi, després, fou derrotat per les invasions de
Kassites i Elamites (des de 1750 a 1500 aC).
Monarca important va ser HAMMURABI, que uní les
terres sota el seu poder (la capital Babilònia es va
estendre per Accad i Sumèria), va centralitzar el
regne i va deixar les primeres lleis escrites en
l’ESTELA D’HAMMURABI.
 En ARQUITECTURA, l’edifici principal és el palau, enorme
construcció de tova i maó, “ciutat dins la ciutat”,
residència del sobirà, administració, vivenda de l’exèrcit,
tallers d’artesans, magatzems, i escola d’escribes i
sacerdots, UNA CIUTAT ÀÚLICA (que pertany a la cort a
al palau). La seva estructura era quadrangular amb grans
patis. Tan sols es coneix al ciutat de MARI, en l’Eufrates
mitjà.
1r IMPERI BABILÒNIC1r IMPERI BABILÒNIC
ESCULTURA
Anar a índex…

 Estela d’Hammurabi Relata el
moment en què el monarca, el
legislador Hammurabi, rep el famós
codi de lleis de mans del déu Shamash
(déu del sol i les estrelles), al cim d’una
muntanya i, a sota, en un cilindre amb
escriptura cuneïforme, es pot llegir el
codi legislatiu que va instaurar i du el
nom del monarca.
 Hammurabi està dempeus en l’actitud
reverent sumèria. El déu Shamash,
representat com un rei, assegut en el
tro i coronat amb tiara de banyes d’or,
símbol de santedat i poder.
ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC).
MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m).
ESCULTURA
Anar a índex…

 Estela d’Hammurabi Codi considerat
el text legal comprensible més antic
que es coneix i el més complet dels
mesopotàmics però, certament, no el
primer (són anteriors els de Lagash (c.
2378 aC; Ur (2113-2096 aC); Isin
(1934-24 aC); i Esnunna (v. 1800 aC).
 Les seves disposicions es basen en
l'existència de tres classes socials a
Mesopotàmia: awilum (o patricis),
muskenum (o subordinats, el poble en
general) i wardum (o esclaus).

 El Codi, que admet la pena del TALIÓ i
reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els
aspectes de la societat babilònica: De la
propietat (les terres eren de la corona, però era
admesa la propietat privada), de la família (el
pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del
comerç, de les obres públiques (manteniment dels
canals), etc.
 Exercí una gran influència sobre la legislació de
molts països, en introduir conceptes adoptats,
després, per altres civilitzacions: La protecció
legal de les classes més baixes, l’autoritat de
l’Estat per fer complir la llei o la necessitat de
garantir la justícia social.
L’ORGANITZACIÓ: LES LLEISL’ORGANITZACIÓ: LES LLEIS

ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC). MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m).
 Actualment, hi ha una còpia d’aquest Codi (trobat a Susa, Iraq, per
arqueòlegs francesos l’any 1901) al Museu del Louvre de París.
ESCULTURA

ASSIRISASSIRIS
 Període ASSIRI (1300-600 aC).
 Poble d’origen semita, habitants dels altiplans de l’Alta Mesopotàmia, terres
que arribaven fins Armenia i Pèrsia, i eren travessades pel Tigris.
 Pobles, essencialment guerrers, que es regien per una monarquia militar i
tenien la capital en AZUR (nom del principal Déu), que la denominaven,
també, MUNTANYA TERRESTRE, en alusió a què era el centre del poder i la
divinitat sobre la terra.
ESTELA D’ASURNASIRPAL II
AMB UNA INSCRIPCIÓ
CUNEÏFORME ACCADIA.
BRITISH MUSEUM, LONDON.
ESCULTURA
Anar a índex…

ASSIRISASSIRIS
 Període ASSIRI (1300-600 aC).
 El seu imperi es va estendre fins
Egipte i Àsia Menor amb el seu rei
ASSARADDON. Altres reis
destacats: ASSURNASIRPAL II
(883-859, ètapa de predomini de
l’imperi assiri, esdevindrà una
gran potència amb centre a les
ciutats d’Assur i Nínive);
SALMANASAR (858-834);
SARGON EL GRAN (721-705);
però va adquirir el màxim
esplendor sota el rei
ASSURBANIPAL (669-626). El
rei assiri Senaquerib destruí, l’any
689 aC, Babilònia, que va tornar a
a renéixer, després…
ASSURNASIRPAL II, ENMIG, ES REUNEIX AMB UN ALT
OFICIAL, DESPRÉS DE LA VICTÒRIA D’UNA BATALLA.
ESCULTURA

PALAU DE KHORSABAD, NÍNIVE (capital d'Assíria)
MURADES, PORTES I PALAUS
Anar a índex…

ASSIRISASSIRIS Període ASSIRI (1300-600 aC).
 ARQUITECTURA. Ciutat de KHORSABAD
erigida per Sargon el Gran amb 3 zones:
 PALAU (superfície de 10 Hes). Elevat sobre
un alt podi i organitzat entorn a tres grans
patis: 1) Dependències privades; 2) Cambres
de recepció; 3) Salons de festes i saló del
tro (en els dos primers patis).
 En el tercer pati, es trobava el nucli religiós
amb un ZIGURAT a prop.
 De la plataforma sortia una enorme muralla
amb murs decorats i reforçats amb
torreons rectangulars, que circumdava la
ciutadela, on es situava l’exèrcit i els seus
magatzems, quadres, les dependèncias
administratives de la regió i els temples
accesibles al poble.
 Als palaus assiris s’accedia per una porta
monumental flanquejada per dos
monumentals braus alats.
BRAU ALAT.
PALAU DE KHORSABAD
ESCULTURA
Anar a índex…

BRAU ALAT GUARDIÀ I PROTECTOR DE LES
PORTES DE LA CIUTAT DE KHORSABAD
ASSIRISASSIRIS
ESCULTURA

 Destaca el Lamasu del palau d’Assurnasirpal II (883 aC, British Museum). En
la mitologia mesopotàmica, el Lamasu és una criatura llegendària amb cap
d’home, cos de lleó i ales d’àguila, que guardava els temples (generalment en
parelles), per a protegir-los de les forces demoníaques.
ASSIRISASSIRIS
ESCULTURA

LAMASU DE LA PORTA D’ ENTRADA A NIMRUD (ÈPOCA D’ASSURNASIRPAL II).
METROPOLITAN MUSEUM.
ASSIRISASSIRIS
ESCULTURA
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 ESCULTURA. Amb el rei assiri Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau
en Nimrud (actual Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics,
on es descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment
esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris. L’escultura es convertirà
en el principal mitjà de propaganda del rei: sales adornades amb baix relleus
i pintures.
Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).
CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE
NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON.
El rei mostra tota la seva força i valentia.
ESCULTURA
Anar a índex…

CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC). DEL PALAU DE
NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON.
El rei mostra tota la seva força i valentia.
ESCULTURA

 Estàtua de Assurnasirpal II, Kalah (883-
859 aC). Museu Britànic, Londres.
 Estàtua en la qual es pretén ressaltar el poder
indiscutible del rei: s’observa la força
mitjançant la representació dels músculs i una
poderosa barba i cabellera, així com els
atributs de comandament a les mans, símbol
del domini.
 Rigidesa hieràtica i monolitisme.
ASSURNASIRPAL (883-859)
MUSEU BRITÀNIC, LONDRES
ESCULTURA
Anar a índex…

Els relleus assiris són
de caràcter històric i
narratiu: escenes
quotidianes o episodis
diversos per a
l’exaltació del rei (tot
supeditat a glorificar
la figura reial), el rei
apareix protegit per
genis benèfics (úniques
figuras religioses), és
representat en
cerimònies en la cort,
expedicions guerreres
o escenes de caça.
ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX)
ESCULTURA Anar a índex…

 S’intenta representar les proporcions reals (el rei no és de major tamany
que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs de braços i
cames en tensió, però, les personas encara estan concebudes de forma
estàtica (a diferència d’Egipte, es solia representar la figura humana amb
el tors de perfil), mentre que els animals es representen de forma
dinàmica.
RELLEUS
ASSURBANIPAL
ESCULTURA
Anar a índex…

 Es manté la llei de la frontalitat i es distribuïa en franges per la paret, tant
interiors com exteriors, abandonant la narració en registre.
 CERÀMICA VIDRADA: Bous alats, lleó i SIRRUSH (quadríped amb cos
cobert d’escames, cap de serp, mans de lleó i pates d’au de rapinya).
 Destaquen les escenes de caça d’Assurbanipal (s. VII aC) del palau de Nínive,
caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre
les quals destaca la Lleona ferida.
ASSURBANIPAL I ASSURNASIRPAL
CAÇANT UN LLEÓ.
DIVINITAT DE NIMRUD. AU ALADA
AMB CAP (883-859). BAIX RELLEU.
Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
Anar a índex…

ESCENA DE CAÇA, RELLEUS PALAU
D’ASSURBANIPAL A NÍNIVE
DIMENSIONS: 110 X 65 cm.
CRONOLOGIA: VII aC.
RELLEU
LOCALITZACIÓ: Museu Britànic
PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
Anar a índex…

 CERÀMICA VIDRADA: Bous alats, lleó i SIRRUSH (quadríped amb cos cobert d’escames,
cap de serp, mans de lleó i pates d’au de rapinya).
Anar a índex…

SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PÈRGAM. BERLÍN.
PORTHA D’ISHTAR. BABILÒNIA
(etapa següent).
PORTHA D’ISHTAR. BABILÒNIA
(etapa següent).

ESCENA DE CAÇA
ESCULTURA
Anar a índex…

FITXA TÈCNICA
Títol Lleona ferida
Autor Desconegut
Cronologia 668-627 aC
Estil Assiri
Tipologia Baix relleu
Material Bloc d’alabastre
Dimensions Bloc únic de 60 centímetres
Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per
Assurbanipal
Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive
Localització actual British Museum (Londres)
ESCULTURA
Anar a índex…

Relleus del palau d’Assurbanipal:
Relleu de la lleona ferida Forma part
d’un conjunt que representa una escena
de caça de lleons dirigida pel rei
Assurbanipal. British Museum, Londres.
 És l’exemple més conegut. El
realisme de la representació d’animals
ferits i en acte de defensa és tal que
quasi podem escoltar el crit de ràbia i
de dolor que surt de la boca d’aquesta
lleona. La figura de la lleona ferida, és
una dramàtica imatge del dolor animal.
També és un asombrós estudi
anatòmic, on les pates davanteres,
encara amb energia, arrastren el pes de
la resta del cos, ja sense vida, a causa
de la fletxa que li travessa l’esquena.
ESCULTURA

FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
ESCULTURA
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)

Període del SEGON IMPERI BABILÒNIC
(625-539 aC).
ARQUITECTURA. Després que el rei assiri
Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia,
l’any 689 aC, Babilònia, va tornar a renéixer,
després de…
Recuperat el domini babilònic en el 625 aC:
Imperi neobabilònico.
Destaca Nabucodonosor II (604-562 aC)
que crea el Gran Imperi Babilònic, amb
capital a Babilònia, derrotà els egipcis i
dominà Síria.
Va reconstruir la ciutat, construint la
PORTA D’ISHTAR (s. VII a C), conservada
en Berlín: una enorme fortificació amb dos
torreons quadrangulars i arc central de mig
punt de 12 metres d’altura, recoberta de
maons vidrats que representen els animals
sagrats o SIRRUSH.
GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)
ESCULTURA
ARQUITECTURA
Anar a índex…

JARDINS COLGANTS DE BABILÒNIA
ARQUITECTURA
http://www.fjavier.com/mapas/mapa4dbabil.jpg

VISTA GENERAL DE BABILÒNIA
www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/
ARQUITECTURA
Anar a índex…

CONSTRUCCIÓ ZIGURAT DE MARDUK
GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)ARQUITECTURA
www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ Anar a índex…

PORTA D’ISHTAR
GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)ESCULTURA
ARQUITECTURA
Anar a índex…

MUSEU DE PÈRGAM, BERLIN, 193O
 Alguns dels relleus originals de lleons, dracs
braus i sirrush (animals sagrats) es troben,
actualment, repartits per diferents indrets del
món en:
 Museu Arqueològic Istambul.
 Institut Arts Detroit.
 Museu Metropolità Art Nova York.
 Institut Oriental Chicago.
 Museu Escola Diseny Rhode Island, i...
 Museu Belles Arts Boston.
COMENTARI
ESCULTURA
Anar a índex…

SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PÈRGAM. BERLÍN.
ESCULTURA

MESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETATMESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETAT
 Del sistema
Ciutats Estats
independents, es va
evolucionar cap als
Grans Imperis.
l’imperi?
 Del sistema
Ciutats Estats
independents, es va
evolucionar cap als
Grans Imperis.
l’imperi?
 Les ciutat es varen enfrontar unes amb altres per intentar dominar les
terres i les rutes comercials.
 Quan una ciutat arribava a dominar a la resta ocupant un gran territori,
es formava un estat molt més poderós: Un Imperi.
 Els dos imperis mesopotàmics més importants foren l’Imperi assiri i
l’Imperi persa.
PERSÈPOLIS
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 Període de l’IMPERI PERSA (ss. VI- IV aC,
539-331 aC).
 Des del segon mil·lenni, en la meseta d’Iran
habiten dos pobles indoeuropeus, els medes,
establerts al Nord i els perses al Sud.
 Al segle VIII aC, Sargon II, rei d’Assíria, els
va sometre. Els medes lluitaren contra Assíria
i arrasaren ASSUR i NíNIVE, i acabaren amb
l’imperi assiri.
 Els medes i els perses foren unificats per CIR
II EL GRAN (559-529 aC) que va governar,
també, les antigues províncies assíries i va
conquistar Babilònia i la va convertir en una
província persa el 539. Va establir la capital de
l’imperi a Susa, i Persèpolis era una altra ciutat
important. L’imperi es va estendre per
Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava
l’actual altiplà d’Iran. PERSÈPOLIS
IMPERI PERSAIMPERI PERSA
 DARIOS I (521-485 aC) va dividir l’imperi en satrapies i construí camins per a
comunicar-les, tans sols foren destruïts i conquistats per Alexandre el Gran en el
331 aC, que va sometre els perses sota el domini grec.
 PÈRSIA. Localització. Medes i perses van desenvolupar la seva civilització entre
Mesopotàmia, l’Índia, l'Àsia i el Càucas, regió àrida de pas de tribus nòmades,
corresponent a l'actual Iran.
ARQUITECTURA
ESCULTURA
Anar a índex…

 La religió persa, que s’atribueix a Zaratrusta, té com a déu a Ahura Mazda (religió
zoroàstrica o zoroastrisme, on déu apareix representat dins un cercle solar alat),
que tenia dues personalitats: la del bé, Ormazd, i la del mal, Ahriman. L’estil és
animalista i d’abstracció figurativa. Després de dominar els assiris, van conquerir
Babilònia el 539 aC, i varen començar a construir palaus colossals de diverses
influències i d’ambient cerimonial a Persèpolis i a Susa. Tipologia d’art funerari en
les tombes. L’ESCULTURA anirà associada a l'arquitectura.
AHURA MAZDA, DÉU PERSA
Anar a índex…

 L’art de la Pèrsia Aquemènida: Els monarques perses tenien poder total
i absolut sobre el seu poble i, malgrat que no eren considerats
representacions divines a la terra, rebien constant adoració i homenatge
dels seus vassalls.
 Els perses tenien un ART
NÒMADA ornamental
d'armes, gots en fusta,
os o metalls i, en
ARQUITECTURA, van
desenvolupar un art
imperial, l’expressió del
qual varen ser els palaus i
les tombes. En canvi,
com que els perses retien
culte al seu déu en espais
oberts, no varen
construir temples
(absència d'arquitectura
religiosa).
PERSÈPOLIS: APADANA.
Columnes jòniques i tambors.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 ARQUITECTURA. PALAUS DE PERSÈPOLIS:
Palaus Els palaus perses seguien el model mesopotàmic, es varen construir
sobre grans plataformes de maó, fusta i pedra. Estaven voltats per un parc
d’animals salvatges i abundant vegetació, on s’organitzaven caceres. A les
diverses dependències palatines s’hi accedia a partir d’escalinates, atris (*)
i portes monumentals franquejades per grans escultures de genis i dos
braus alats, igual que en els edificis assiris.
IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCALA SUD DEL TACHARA.
Apadana en darrer pla.
BOUS PORTA DE LES NACIONS.
Accés oest.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 ARQUITECTURA. PERSÈPOLIS:
 Palaus Al centre del parc, i
sobre aquesta enorme
estructura, s’aixecava el palau,
estructurat en tres parts:
 Un gran pòrtic que du a una
explanada descoberta on l’escolta
del monarca monta guàrdia i el
rei reb les audiències o
APADANA.
 SALA DEL TRON o part oficial:
un enorme saló, en el centre del
qual s’aixequen 8 columnes de 12
metres, amb capitell format per
una doble filera de volutes i un
parell de bous agenollats.
 Part privada del palau o les
ESTANCES PALATINES: lloc de
residència del rei la seva família.
Format de llarcs pòrtics amb
columnates amb una sala central
flanquejada de habitacions més
petites.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

VISTA AÈRIA DE PERSÈPOLIS
 PERSÈPOLIS: Es varen obrir i anivellar tres àmplies terrasses, és una
gran esplanada emmurallada, extraordinària plataforma natural de 15 m
d’altura.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

GRAVAT DE PERSÈPOLIS
 ARQUITECTURA PERSA.
 PERSÈPOLIS, nova capital de l'imperi persa, fundada per Darios I el Gran
(500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I, es troba sobre una zona
rocosa.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

PERSÈPOLIS, VISTA DE KUH-E
RAHMAT
PERSÈPOLIS es troba sobre una zona rocosa.
ARQUITECTURA

ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN)
PERSÈPOLIS. APADANA EN DARRER PLA.
 PERSÈPOLIS: Sobre la plataforma natural de 15 m d’altura, es van
anar aixecant edificis de fusta, maó i pedra.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

RECONSTRUCCIÓ DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN
ARQUITECTURA

PERSÈPOLIS, VISTA GENERAL APADANA:
Saló audiències de Darios I.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

Saló audiències de Darios I, Patrimoni Humanitat UNESCO (1979).
ARQUITECTURA

PERSÈPOLIS, VISTA
PANORÀMICA
ARQUITECTURA

 PERSÈPOLIS: A través d’unes grades o escalinates decorades amb relleus,
s'accedia a una mena de sales hipòstiles (*) amb desenes de columnes,
recintes dedicats a les grans recepcions.
 (*) Hipòstila, sala: Sala amb sostre sostingut per nombroses columnes (temple egipci). Era un espai
de pas, anterior a la zona més sagrada del temple egipci, on es pronunciaven oracions i es realitzaven
cerimònies. Rebia molt poca llum, només per unes petites reixes entre el sostre i les parets. També
hi havia importants relleus que il·lustraven les processons dels déus o festivals, en els quals el faraó
era la part important.
ARQUITECTURA

Saló audiències de Darios I.
 PERSÈPOLIS: Entre els nombrosos edificis de la ciutat destaquen la sala
del tron (la de les cent columnes, de vint metres d'alt), la sala les audiències
(apadana, capacitat 10000), els palaus de Darios i el del fill Xerxes, el
d’Artaxerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN)
 PERSÈPOLIS:
Tot es troba
recobert de
baixos relleus
on figuren
lleons, fileres
de soldats
medes i perses
i de vassalls que
porten llurs
tributs.
ARQUITECTURA
ESCULTURA
Anar a índex…

ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN)
ARQUITECTURA

RECONSTRUCCIÓ DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN, PER
CHARLES CHIPIEZ (1884)
ARQUITECTURA

PERSÈPOLIS: DETALL BAIX RELLEU PROCESSÓ DE SOLDATS.
ESCULTURA
Anar a índex…

RECONSTRUCCIÓ DE L’APADANA I SOSTRE
 PERSÈPOLIS: La arquitectura és arquitravada.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

PERSÈPOLIS: APADANA. Columnes Jòniques i tambors.
 PERSÈPOLIS: Els fustos de les columnes eren estriats en lloc de
llisos, influència rebuda de Grècia.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 PERSÈPOLIS:
Els capitells,
molt originals,
prenen formes
naturalistes,
reproduint les
cames
davanteres de
bous que de
vegades
apareixien alats,
motiu que també
trobem en les
portes
monumentals
d'accés a la
ciutat.
Anar a índex…

COLUMNA DE L’APADANA, per
Eugène Flandin (1840).
CAPITELL DE COLUMNA
amb pròtomes de grifs (via
processional).

CAPITELL DE COLUMNA amb pròtomes de brau (apadana).

BRAUS PORTA OEST
DE PERSÈPOLIS O
PORTA DE XERXES I
Anar a índex…

BRAUS COLOSALS
(porta inacabada).
PERSÈPOLIS
DETALL DE BRAU
COLOSAL

PERSÈPOLIS
BRAUS PORTA
NORD-OEST DE
PERSÈPOLIS O
PORTA DE LES
NACIONS

RECONSTRUCCIÓ DE L’APADANA I
SOSTRE
 PERSÈPOLIS: La arquitectura
és arquitravada. Els edificis
tenien els sostres de fusta de
cedre, sobre les robustes bigues
i esquadres que descansaven en
els capitells de pedra de les
columnes.
 Persèpolis va ser destruïda i
incendiada per Alexandre el
Gran (331 aC.).
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 ESCULTURA. Relleus És una època marcada en les arts plàstiques pels magnífics relleus que
decoren els murs dels palaus, com el de Persèpolis o Susa.
 Relleus d’origen assiri: glorificació de la figura reial, escenes de cort, processons o desfilades
de guerrers i tributaris. Art oficial creat per i per a la cort. Escenas cortesanas.
Abandonament parcial de convencionalismes. La musculatura a penes està marcada.
 Són relleus ornamentals
en pedra, en els quals les
figures, soldats, braus
alats, esfinxs i aixetes,
apareixen en processó,
amb el rostre en estricte
perfil, exaltaven el poder
del rei i on els vassalls
apareixen esculpits
repetidament portant
ofrenes.
NOBLES PERSES I MEDES (Apadana, escala est)
ESCULTURA
Anar a índex…

 ESCULTURA. Relleus L’escultor es deté a descriure amb
minuciositat els detalls dels seus vestits, les seves armes i les
diferents ètnies del moment, pel que constitueix un document
excepcional de la societat d'aquesta època. La utilització d'aquest
material ve de tradicions anteriors, assíria i babilònica. A l’APADANA
i al palau de les 100 columnes en trobem esemples de baix relleus.
MEDES. APADANA, ESCALA EST
ESCULTURA
Anar a índex…

LIDIS. PERSÈPOLIS
ESCULTURA

BABILONIS. APADANA, ESCALA EST.
ESCULTURA

BACTRIANS. APADANA, ESCALA EST.
ESCULTURA

FRIS DE SOLDATS A L’APADANA.
ESCULTURA

 PROCESSÓ DELS ARQUERS
de PERSÈPOLIS.
 Baix relleu amb arquers reials
anomenats IMMORTALS.
 Un metre i mig d’altura,
esculpit amb soldats ricament
vestits.
PROCESSÓ DELS ARQUERS,
PERSÈPOLIS
ESCULTURA
Anar a índex…

 MAONS ESMALTATS.
 És un relleu dels més
coneguts, decorava els murs
del palau de DARIOS de
Susa, el segon gran palau
aquemènida del qual s’han
conservat restes.
 Per influència de l’antic art
mesopotàmic, els perses
també decoraven els seus
palaus amb frisos de belles
ceràmiques esmaltades,
formant relleus de diferents
colors, escenes sempre
dirigides a exalçar el poder
del rei.
 Policromía i forts contrasts
cromàtics (blaus, taronges,
verds).
FRIS DELS ARQUERS O DELS
IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE
DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE.
PARÍS.
ESCULTURA
Anar a índex…

FRIS DELS ARQUERS O DELS
IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE
DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE.
PARÍS.
ESCULTURA

ARQUER DEL FRIS DELS ARQUERS O
DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU
DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL
LOUVRE. PARÍS.
ESCULTURA

Altres restes d’arquitectura Aquemènida persa es troben a
Susa, com el palau construït per Darios I.
RESTES ARQUEOLÒGIQUES DE SUSA
ARQUITECTURA
Anar a índex…

LLEÓ EN UN PANELL DECORATIU DEL PALAU DE DARIOS A SUSA.
ESCULTURA
Anar a índex…

ESCULTURA
Anar a índex…

ESCULTURA

Les restes d’arquitectura Aquemènida persa són bastant nombroses, sent les
més antigues les ruïnes de Pasargadas, la capital de Cir el Gran. Inclouen dos
palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la tomba de Cir, un petit
mausoleu de pedra, en forma cúbica i teulada a dues aigües, col·locat sobre una
plataforma escalonada.
SALÓ D’AUDIÈNCIES EN PASARGADAS (província de Fars).
ARQUITECTURA
Anar a índex…

 Tombes L'arquitectura
funerària vinculada a la dinastia dels
Aquemènides abasta, per una part, el
model d’hipogeus egipcis, és a dir,
tombes reials excavades i tallades en
la roca que imiten la façana d’un
palau, però amb l'entrada elevada
sobre el nivell del terreny, que estan
decorades amb figures sobre
l’entrada, on apareix la imatge del rei
adorant els déus.
 Per exemple, les Tombes de
Darios I i d'Artaxerxes I,
construïdes entre els anys 486 i 424
aC, respectivament, es troben a
Nache–i-Rustem, a 6 km de
Persèpolis (hipogeu excavat a mitja
altura del barranc). TOMBA A NACHE-RUSTEM I UN
RELLEU, A SOTA.
ARQUITECTURA Anar a índex…

BAIX RELLEU D’UNA TOMBA A NACHE-RUSTEM
ARQUITECTURA

TOMBA DELS REIS AQUEMÈNIDES
A NACHE-RUSTEM.
ARQUITECTURA
Anar a índex…

HIPOGEU DE
DARIUS I (6 Km
de PERSÈPOLIS,
486 a C)
ARQUITECTURA
Anar a índex…

HIPOGEU DE DARIUS II
ARQUITECTURAFASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
Anar a índex…

TOMBES A NAQSH-E ROSTAM, A PROP DE SHIRAZ
ARQUITECTURA

HIPOGEU D’ARTAXERXES II (PERSÈPOLIS 424 aC)
ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA
Anar a índex…

HIPOGEU D’ARTAXERXES III (PERSÈPOLIS)
ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA
Anar a índex…

 Tombes Fins a una altra tipologia
com la tomba de Cir el Gran (559-529
aC), a Pasargada, en Iran. Alguns veuen
influències del temple grec (coberta a
dos aiguavessos i grades) o altres
observen la inspiració en el ziggurat
mesopotàmic (esglaonada i capella al
cim).
Després de la conquesta de Pèrsia
per Alexandre el Gran el 331 aC i la
presa del poder per part de la dinastia
Selèucida, l'arquitectura persa va
imitar les formes del món grec.
TOMBA DE CIR II EL GRAN
(PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC)
ARQUITECTURA
Anar a índex…

TOMBA DE CIR II EL GRAN (PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC)
ARQUITECTURA

TOMBA DE CIR II EL GRAN, PASARGADA, IRAN (530 Ac).
Construida en piedra
ARQUITECTURA

FENICISFENICISART PÚNIC
 Els FENICIS, poble semita establert a la costa del actuals països de Síria i
Líban, el territori ocupat era molt muntanyós, fet que va fer que es dediquessin
a l’activitat comercial en les ciutats costaneres.
 Ciutats localitzades a Àsia: TIR, SIDÓ i BIBLOS. Anar a índex…

 Expansió per la Mediterrània (ss XI i VII aC) mitjançant la fundació de
colònies comercials: sud Península Itàlica, Sicília, sud Península Ibèrica i nord
d'Àfrica, on van fundar la colònia de Cartago. Anar a índex…

 Cartago, a la caiguda de les metròpolis asiàtiques sota l’imperi persa, va
continuar la seva expansió convertint-se en un veritable imperi marítim a la
Mediterrània occidental fins el s. III aC (Guerres Púniques contra Roma).
Enclavaments comercials a la Península Ibèrica (cap a l’any 1000 aC): SEXI
(Almuñecar), MALACA (Màlaga), ABDERA (Adra), i GADES o GADIR (Cadis).

 ART PÚNIC: Els fenicis tenien un sentit utilitari, es dedicaven a l’artesania i
el comerç de productes de luxe com armes, ceràmica, teles, tints, mitjançant la
navegació per tota la Mediterrània i, també, per les costes atlàntiques europees
i africanes. Així és com van crear un ART ECLÈCTIC a partir de les influències
de l’art egipci, l’art mesopotàmic i l’art egeu primitiu, i les influències mútues
amb l’art grec posterior del període orientalitzant i l’època arcaica. A la vegada,
es van convertir en transmissors de tendències i tècniques artístiques per tot el
Mediterrani. Entre les seves obres més importants: sarcòfags, joies...
FENICISFENICIS
ART PÚNIC
Anar a índex…

FENICISFENICIS
ART PÚNIC
SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I
FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS
(400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Anònim.
Època: Colonitzacions orientals. Museu
Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En
origen policromat.
 Sarcòfag antropoide o antropomorfés un sarcòfag amb forma humana i la
representació del rostre del difunt a la tapa i a la tanca, segurament
d’influència dels egipcis i, generalment, era de marbre. Anar a índex…

SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC, entre 1000 aC-300
dC). Anònim. Època: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat.

FENICISFENICIS
ART PÚNIC
SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC, entre 1000 aC-300
dC). Anònim. Època: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat.

FENICISFENICIS
SARCÒFAG ANTROPOIDE FEMENI DE
PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC).
ART PÚNIC

 Estàtues d’alabastre En el seu
apartat escultòric destaquen les
estàtues d’alabastre com l’Astarte
de Galera (s. VII aC). La Dama de
Galera, fou trobada en la Necròpoli
ibèrica de Tútugi, en el Cerro del
Real (Granada), que alberga distints
tipus d’enterraments. És una
figureta fenícia, semblant a una
trobada en Cartago, nord Àfrica.
Ara al Museu Arqueològic Nacional,
Madrid. La dama, feta d’alabastre,
probablement, representa la deessa
Astarté; està asseguda entre dues
esfinxs i aguanta un recipient al que
vessa líquid per dos forats que té en
els pits. S’observen influències
mesopotàmiques per la robustesa de
les formes, en canvi, l’estilització de
la roba i els cabells denoten
influència egípcia.
FENICISFENICIS ART PÚNIC
Anar a índex…

 Dama d’Eivissa És una petita estatueta
d’argila de 47 centímetres d'altura que data del
segle III aC. Va ser trobada a la necròpoli
situada al Puig des Molins, a l’illa d’Eivissa.
 Està realitzada a motlle i té una cavitat a la
seva part posterior, probablement per a ser
penjada.
 Es tracta de la representació d'una deessa
cartaginesa, segurament Tanit, relacionada amb
la deessa fenícia Astarté.
 Eivissa va ser un punt estratègic pels
cartaginesos.
La dama presenta una ornamentació molt rica
en el seu vestuari i en les joies.
FENICISFENICIS
ART PÚNIC
Anar a índex…

 Tresor d’Aliseda Conjunt de
joies trobat en 1920, un tresor
d’orfebreria dels tartessis, amb
tècnica apresa dels fenicis, de gran
rellevància històrica, perquè la
troballa del Tresor d’Aliseda va
desvetllar que l’origen de la localitat
era d’un període anterior a Crist,
donat que es trobaren vestigis de
l’edat del Bronze final en el cim de la
Serra del Aljibe.
 El lloc de l’aparició deuria haver
estat una sepultura, lloc avui alterat
pel creixement del poble.
 El tresor (datat entre ss. VII i V
aC) està constituït per nombroses
peces d’or, cal destacar una diadema
completa, i part d’altra, braçalets, un
pectoral, cinturons format per
diverses plaques i dues arracades.
FENICISFENICIS
ART PÚNIC
Anar a índex…

FENICISFENICIS
ART PÚNIC
 Tresor d’Aliseda Conjunt
trobat 1920. També es va trobar un
exvot de bronze fos, que representa
una cabra, consagrat a la deessa
indígena Ateacina (ss VII i V aC).
 Diadema completa, i part d’altra,
braçalets, un pectoral, cinturons
format per diverses plaques i dues
arracades.

DAMA DE GALERA,
GRANADA (s. VII aC).
Representa a la deessa
Astarte.
DAMA D’EIVISSA
(petita estàtua
d’argila, s. III aC)
Necròpoli Puig des
Molins, Eivissa.
FENÍCIA: ART PÚNICFENÍCIA: ART PÚNIC

 www.slideshare.net/amarcos
 www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro.../Mesopotamia.ppt
ciencias.sociales2006.googlepages.com/CivilizacionesdelaantiguedadMsopyE
gip.ppt
quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 Wikimedia Commons
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
www.diomedes.com
BIBLIOGRAFIA MESOPOTÀMIA
Anar a índex…

 www.artecreha.com
 almez.pntic.mec.es
 sapiens.ya.com
 liceodeadultoslgc.cl/sidebarizquierdo
 www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/AnMesopotamia.ppt
 Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-
civilitzacionsmesopotmia-i-egipte
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/
BIBLIOGRAFIA MESOPOTÀMIA

Comença ...
ART EGIPCI
Anar a índex…

MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (12)

Similaire à MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI

Similaire à MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI (20)

Plus de Assumpció Granero

Plus de Assumpció Granero (20)

Dernier

Dernier (8)

MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI