TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 3.A Edat moderna

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT Història Espanya

MODERN: RRCC IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.
3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC.
3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior.
3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.
3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior.
3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans.
3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.
3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.
3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals.

ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)

INTRODUCCIÓ: UNIÓ DINÀSTICA I MONARQUIA
AUTORITÀRIA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Al segle XV, una sèrie de fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’edat
mitjana a l’edat moderna.
Es va anar configurant el naixement del capitalisme
comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment
de la població artesanal i la circulació de la moneda.
Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la
burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa.
Consoliden (afermen) el seu poder mitjançant la creació
d’institucions de govern (impartir justícia, entre d’altres).

A la península Ibèrica, els Reis Catòlics conquisten el
regne nassarita de Granada i unifiquen gran part
dels territoris sota la seva corona (Navarra).

L’ESTAT MODERN

Edat moderna:

- La unió dinàstica
- Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària)
en temps dels RRCC
- L’expansió territorial
- Política exterior dels Reis Catòlics
- Política interior dels Reis Catòlics
- Conquesta i colonització d’Amèrica

TEMES DEL TEMA 3

L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic
- Carles I i V (1517-56).
- Felip II (1556-1598).
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors
- Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-65).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic
- Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-59).
- Carles III (1759-88).

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

El 19 d’octubre de 1469 es
casen Isabel (futura reina de
Castella) i Ferran (futur rei
d’Aragó), per ser fill de Joan
II d’Aragó.

Aquest matrimoni posa les bases de la unió dinàstica del regne
de Castella i la Corona d’Aragó. Isabel tenia 18 anys i Ferran 17.

Com la majoria de matrimonis de l’època va ser un matrimoni
purament polític, però apuntava a qualque cosa més, donat que
Ferran seria segur rei d’Aragó i Isabel tenia possibilitats de
ser reina de Castella, per ser germanastra d’Enric IV
Trastàmara l’Impotent (1425-1474), rei de Castella, i filla de
Joan II de Castella.

Enric IV tenia una filla, Joana, però circulava per palau que no era filla seva, sinó d’un conseller
de palau anomenat don Beltrán de la Cueva, per això, a la filla li deien Joana la “Beltraneja”.

L’any 1474 mor Enric IV (es creu que sense descendència) i es
corona reina de Castella Isabel I, en Segòvia. Aquest fet va
suposar que esclatés una guerra amb doble caràcter de guerra civil
i guerra internacional. La civil entre els partidaris de què la
successora fos Joana i els que preferien que la successora fos
Isabel (germana del rei); la internacional, Portugal-Castella
(donen suport a Joana) front a Castella-Aragó (recolzen a Isabel).

Si Joana era la filla legítima d’Enric hauria de regnar, però no
estava massa clar.

L’any 1479, el Tractat d’Alcaçovas posà fi a la doble guerra i
confirmà la corona d’Isabel, en guanyar aquesta la guerra. Així,
des de 1474 fou la reina de Castella. Aquell mateix any, 1479, va
morir Joan II, rei d’Aragó, i Ferran és coronat rei de la Corona
aragonesa com Ferran II d’Aragó.

Unión Dinástica.
Suposa el matrimoni dels Reis Catòlics la unió de Castella i Aragó?
Va suposar l’aparició d’Espanya?

Segons la historiografia més tradicional i “espanyolista”, el
matrimoni dels Reis Catòlics suposa la formació d’una unitat
política superior que és Espanya.

Segons la historiografia “catalanista” no suposa la unió dels
dos regnes ni l’aparició d’Espanya.

Cap de les dues versions encerta plenament. Però si que, a partir
d’aquest matrimoni (unió dinàstica), els 2 regnes més extensos
del moment, tingueren coses en comú i d’altres no.
Compartiran 3 elements en comú:
 a.- Mateixa monarquia.
 b.- Mateixa política exterior.
 c.- Un institució en comú molt important: Inquisició espanyola.

Tot i que Castella i Aragó mantingueren les seves institucions de govern, les seves lleis i la seva
moneda, però amb una evident supremacia castellana; de manera que hi ha elements comuns i
diferenciadors molt importants, cosa que ens du a concloure que no es pot afirmar ni una cosa ni
l’altra. Recordem que, en aquest moment, regnen els Trastàmara.

Matrimoni Isabel I de Castella i Ferran II Aragó (1469): UNIÓ DINÀSTICA = PERSONAL.
COL·LABORACIÓ, els dos regnes peninsulars l’establiren, però es mantenen INDEPENDENTS.

MANTENEN
POLÍTICA INJSTITUCIONS,
EXTERIOR LLEIS, MONEDA I
COMÚ, GOVERN ORGANITZACIÓ
COMPARTIT TERRITORIAL

Per arribar a entendre-ho, la concòrdia de Segòvia, de 1475, va establir les normes per a la governació del regne: el
matrimoni de Ferran i Isabel no suposà la creació d’un Estat unificat, sinó la unió dinàstica d’un conjunt de
territoris ben diferenciats que passaren a estar governats per un matrimoni ben avingut.

Isabel i Ferran havien signat uns acords
matrimonials on deixaren pal·les les bases
del seu govern conjunt: Isabel seria sobirana
en Castella i Ferran el seu consort, mentre que
Ferran seria sobirà en Aragó i Isabel assumiria
el paper de consort. A la vegada, amb dos
serien conjuntament sobirans i
compartirien la presa de decisions i la
direcció efectiva dels assumptes de cada
regne. Els dos regnes mantindrien, a més, les
seves pròpies lleis i costums, la seva
moneda, llengua i, fins i tot, duanes per al
tràfic de mercaderies. També, es reunirien per
separat les Corts de cada regne i s’hauria de
legislar de forma individual per a cada
territori.

En resum, la unió dinàstica significava una mena d’aliança entre dos Estats que es donarien suport mútuament
en tot allò que fos necessari, però que no s’anaven a fondre en una mateixa estructura estatal. Cal desterrar la
idea que els Reis Catòlics fundaren la unitat nacional en Espanya, perquè la unió fou merament personal i les
Corones continuaren essent independents. Quan Isabel mor el 1504, Ferran no serà més que rei d’Aragó i governà
Castella, un temps, com a regent i, en nom de Castella, conquistarà el regne de Navarra, en 1512, que es declararà
annexada a Castella en 1515.

a.- Una mateixa monarquia. Els Reis Catòlics varen
ser els primers que inauguraren la monarquia
autoritària*.

A partir del successor dels Reis Catòlics,
Ferran II Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, els reis
es titulen reis d’Espanya. També els Reis
Catòlics regnaren conjuntament sota el lema:
“tanto monta, monta tanto, Isabel como
Fernando”, que volia dir que prenien decisions
Isabel I conjuntes tant per Castella com per Aragó.

* Monarquia autoritària: Els reis
s’imposen als nobles, a les Corts
castellanes i als municipis, i consoliden el
seu poder gràcies a un exèrcit permanent
(pagat per la monarquia), a una burocràcia
centralitzada i a un servei diplomàtic. Si
es compara als Reis Catòlics amb els reis
anteriors, tingueren molt més poder.

57
a

RETRAT DE CARLES V A
MÜHLBERG
(1548)
TICIÀ VECELLIO
MUSEU DEL PRADO.
MADRID

b.- Una mateixa política exterior. És herència de la política aragonesa, la política exterior que
sempre havia dut a terme Aragó, que consistia en l’enfrontament amb França pels territoris
fronterers del Rosselló i la Cerdanya i, també, l’enfrontament contra Itàlia pels territoris de
Sardenya, Sicília i Nàpols.

b.- Una mateixa política exterior. No n’hi ha distinció, la política exterior dels Reis Catòlics (i
dels Àustries, després) serà comú als dos regnes i cercava 3 objectius clars:
b.1.- Acabar amb la reconquesta per això s’incorpora Granada.
b.2.- Intent d’unió peninsular, per això integraren Navarra i intentaren la unió amb Portugal mitjançant la
política matrimonial (Isabel primer i, després, Maria amb Manuel el Afortunado de Portugal).
b.3.- Conquesta dels territoris italians i aïllament de França (volia aïllar-la internacionalment) per mitjà de
bones relacions amb les monarquies que tenien rivalitats amb França, i feren servir, també, la política
matrimonial, és per això que casaren a Joana amb Felip el Bell, hereu d’Àustria (dinastia dels Habsburg) i els
Països Baixos; i Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra.


Felip el Bell Joana La Boja

b.- Una mateixa política exterior. Dins la POLÍTICA EXTERIOR convé destacar la política
matrimonial d’enllaços dissenyada pels reis per al seus fills, amb la finalitat d’aconseguir els
objectius anteriors i, sobretot, d’aïllar França. Els Reis Catòlics tingueren un fill i quatre filles:
Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina.

b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.

Joan, el segon fill i hereu de les
corones espanyoles, estava molt
malalt, però així i tot el varen
casar amb Margalida d’Àustria,
germana de Felip el Bell, i filla de
l’emperador Maximilià i Maria de
Borgonya.

Àvila. "Sepulcre de l’Infant Don Juan, fill dels
Reis Catòlics. Monestir de Sant Tomàs”.


A Isabel, la filla gran, la casaren amb el príncep portuguès don Alfonso i en enviudar, amb el
seu hereu, don Manuel el Afortunado. Quan Joan va morir la corona passava a mans d’Isabel,
però aquesta morí al part, després de donar a llum al seu fill Miquel, hereu de totes les corones
peninsulars (les tres, Castella, Aragó i Portugal). El problema va ser que va morir abans de tenir 2
anys, de manera que l’intent d’unió amb Portugal va quedar frustrat. Després Manuel el
Afortunado va casar amb Maria (4a filla dels Reis Catòlics) i el seu successor va heretar la
corona de Portugal. Amb la mort de tots els anteriors (Joan, Isabel i Miquel), les corones
espanyoles passaven a Joana, de manera que es produí la unió amb l’imperi d’Àustria.

Manuel el
Afortunado

Isabel 1ª filla dels
Reis Catòlics

Maria, 4ª filla


Joana la Boja, abans de què es casessin Manuel de Portugal i Maria, ja estava casada amb Felip
el Bell, l’hereu de l’Imperi Austrohongarès (dinastia dels Habsburg) i els Països Baixos, el fill de
l’emperador alemany Maximilià d’Àustria; i és per això que educaren al fill de Joana i Felip el
Bell, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, per heretar els territoris peninsulars i dels Habsburg
(austríacs, alemanys…).

Felip el Bell Joana la Boja


Joana la Boja casada amb
Felip el Bell.

L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE
BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA


Felip el Bell Joana la Boja


Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra. Catalina, abans, havia estat casada
amb el germà del rei Enric VIII, Artur, però quan aquest morí es casà amb el rei Enric VIII, que
va tenir sis matrimonis.


Enric VIII amb Catalina D’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina com
Maria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary.

Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària


Catalina d’Aragó


Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra
Catalina d’Aragó Hans Holbein El Jove
(vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm)
Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

b.- Una mateixa política exterior.

Enric era molt faldiller i va demanar al Papa
el divorci de na Catalina per poder casar-se
amb una altra, però Ferran el Catòlic li va dir
al Papa que, si li concedia, atacaria Roma, així
que el divorci li fou denegat. Degut a això,
Enric separà l’Església d’Anglaterra i així
sorgí l’anglicanisme. Es posà ell mateix com
a cap de l’anglicanisme i es va auto concedir
el divorci. A les seves dones, normalment, per
poder casar-se amb altres dones, les acusava
de traïció i les matava, cosa que no va fer
amb Catalina.


És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.


En conclusió, Portugal, l’Imperi hispà i Anglaterra rodejaren amb els seus descendents
(“vástagos”) al regne francès. El disseny de Ferran no podia ser més perfecte.

ENLLAÇOS MATRIMONIALS

MATRIMONIS

C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola.

Des del punt de vista institucional, les dues corones
continuaven tenint les seves pròpies institucions de
Govern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinó
que cada govern conservà la seva pròpia personalitat.

Només tingueren una institució comuna: La Inquisició.

Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, però
amb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisició
era una institució que podia actuar, indistintament, tant
a Castella com a Aragó.

LA MONARQUIA AUTORITÀRIA
DELS REIS CATÒLICS
Unió dinàstica.

Monarquia autoritària.

Creació de l’Estat autoritari.

Expansió territorial.
Verge dels Reis Catòlics (1490)
Oli sobre taula. Anònim, pintor flamenc?
Museu del Prado

La Verge amb el Nen en braços, al centre, asseguda en el
tron. Dempeus dos sants, sant Tomàs, du una església
(esquerra), i sant Domingo (dreta), darrere el tron àngels
músics. De genolls varis personatges reials: reina Isabel
(dreta), l’infanta Isabel i suposadament un retrat de Pere
Màrtir d’Angleria; el rei Ferran (esquerre), el príncep Joan
i l’inquisidor general, fra Tomàs de Torquemada. Un
paisatge s’entreveu per la finestra (primeres influències
renaixentistes a l’hora de representar la profunditat).
Destaca el retrat fidel (tret habitual en la pintura
flamenca). Taula que va estar en el monestir de Sant
Tomàs d’Àvila i es desconeix el comitent.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
La península estava constituïda per 4 regnes cristians: Castella (posició clau), Aragó, Navarra i
Portugal; i 1 regne musulmà: Granada.

RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA
CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ
• Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat en tots els seus territoris,
existien diferències entre la Corona de Castella i la d’Aragó

CASTELLA ARAGÓ
Gran extensió territorial, riquesa econòmica i Menor extensió territorial, riquesa econòmica i
població. població.

Organització comercial potent i en creixement, El comerç català arrastrava una profunda crisi des del
basada en gran mida en l’exportació de llana. període anterior.

Era un estat unit: Tres regnes : ARAGÓ, CATALUNYA, VALÈNCIA
govern únic per a tot el territori, amb:
unes Corts, institucions pròpies
una moneda Corts distintes
sense duanes internes duanes internes
La monarquia castellana no estava sotmesa al En la corona aragonesa el concepte feudal de pacte impedia
control de les Corts. “El rei a Castella comanda que el rei modifiqués la legislació sense el consentiment de
molt”(decicionisme transcendentalista). les Corts. “A la corona d’Aragó els estaments feudals
comanden molt, el rei no tant” (normativisme historicista).
La monarquia dels Reis Catòlics es basà en la primacia de Castella sobre Aragó, degut a la seva major
potència i dinamisme.

La política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitat
d’aïllar França va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats, sinó...

... com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials
programats, sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris.
 L’any 1492: Conquesta de Granada.
 L’any 1492: Descobriment d’Amèrica.
 L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot
i que només fins l’any 1658 que es perdran al Tractat dels Pirineus).
 L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries.
 L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal.
 Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova).

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA
Granada: La conquesta de Granada (1482-1492)
acabà el 2 de gener de 1492 amb la rendició del rei
Boabdil, que lliurà les claus de la ciutat als Reis
Catòlics i posà fi a la guerra amb el regne nassarita.


Granada: La conquesta havia estat qualificada
de croada pel papa Sixt IV i va ser un
magnífic laboratori militar, un camp de
proves per al nou exèrcit dels Reis Catòlics i
per a les guerres italianes, les primeres on
s’utilitza artilleria.

Granada: El granadins conserven la seva religió, llibertat, propietats, armes i dret
tradicional, però la tolerància va durar poc, donat que en 1499 el cardenal Cisneros acabà
amb ella, al mateix temps que s’implantava la ja creada, des de 1478, Inquisició.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
Canàries: La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos. La seva
ocupació va finalitzar l’any 1496 amb la conquesta de Tenerife.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA

Nord d’Àfrica. Després de la conquesta de
Granada, entre 1497 i 1510, els castellans
realitzen expedicions en el nord d’Àfrica.
Continua l’esperit de croada contra a
l’infidel, després de la derrota de Boabdil.

Nord d’Àfrica. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nord
africana: Melilla (1497), el peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria,
1510) i Trípoli (Líbia).

Nord d’Àfrica. El segle XV és el de la expansió de Portugal i Castilla per la costa africana i
illes. Al darrere d’aquesta expansió i la que vindrà, després, estan els avanços i innovacions que
permetran solcar l’Oceà Atlàntic; en cartografia (portolans), els instruments de navegació com
l’astrolabi i la brúixola; i un tipus d’embarcació que serà decisiu: la caravel·la.

L’objectiu que es
perseguia era la
recerca d’or, sucre,
esclaus, recursos
pesquers i, sobretot,
la ruta cap a les Índies,
que era l’objectiu del
principal tràfic a llarga
distància de l’època:
les espècies.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: ÀFRICA / AMÈRICA

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA
Recuperació del Rosselló i la
Cerdanya: Ferran el Catòlic,
l’any 1493, mitjançant el Tractat
de Barcelona, recuperà el Rosselló
i Cerdanya, territoris catalans que
havia cedit els seu pare, Joan II
d’Aragó, al rei de França.

Posteriorment, es va organitzar un exèrcit
poderós que va vèncer els francesos i va
permetre consolidar el domini de la
Corona d’Aragó sobre Nàpols (1505).

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA
Itàlia: Itàlia estava formada per molts estats petits, en general rics i cultes, però febles
militarment, tot i que contaven amb una hàbil diplomàcia.

Els conflictes s’iniciaren per les aspiracions del rei de
França, Carles VIII, per dominar Nàpols.

Itàlia: Des de la península, es van enviar tropes dirigides per Gonzalo Fernández de Còrdova,
més conegut amb el sobrenom del Gran Capità, que aprofitarà l’experiència de la guerra amb
Granada. Tot d’una va esclatar el conflicte entre els dos països ocupants (França i Espanya); tot
i la superioritat militar dels francesos, el Gran Capità els va derrotar en Ceriñola i Garellano
(1503). Des de llavors, els Tràstamara recuperen Nàpols i incorporaren la meitat sud d’Itàlia
(segles XVI-XVII).

Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità

Itàlia: Així, en temps dels Reis Catòlics, Espanya amplià els
seus territoris italians fins al sud de Roma, gràcies a les
grans victòries dels terços.

Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità

Itàlia: Els terços dominaren Europa durant 150 anys fins 1643. A partir d’aquest moment, Ferran
cerca l’equilibri: França al nord d’Itàlia controla Milà i Venècia, en el centre els Estats Pontificis
i Aragó al sud, controla Nàpols i les illes de Sicília i Sardenya.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ PORTUGAL
Portugal: S’establiren les bases per a l’annexió de Portugal. Política exterior d’aliances amb
Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat per aïllar França.

Maria, 4ª filla
Manuel el Afortunado

Isabel 1ª filla dels
Reis Catòlics

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ NAVARRA
Navarra: La població navarresa estava dividida entre els partidaris de la incorporació a
França i els partidaris a la incorporació als territoris hispans. L’any 1512, les tropes castellanes
dirigides pel regent de Castella, Ferran el Catòlic, ocupen Navarra, i Ferran incorporà Navarra
a Castella, annexió que fou confirmada per les Corts de Burgos l’any 1515.

Expansió territorial

Control dels territoris peninsulars Granada Navarra

Control del Nord d’Àfrica Melilla Orà Alger Bugia

Recuperació territoris italians Sardenya Sicília Nàpols

Expansió Atlàntica Canàries Amèrica

Política d’aliances Portugal Anglaterra Àustria

3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
Els Reis Catòlics inauguraren a Espanya una nova manera de govern que rep el nom de monarquia
autoritària, en la que els monarques anaren aconseguit cada vegada més poder, s’imposen als nobles,
les Corts castellanes i els municipis (aconseguiren molt més poder que els reis de l’edat mitjana).

A) Instruments de la monarquia autoritària:
1.- Exèrcit permanent i professional. Des de la conquesta
de Granada els Reis Catòlics foren els primers en
comptar amb un exèrcit permanent que, a les seves
ordres, el podran fer servir de forma immediata, i no
dependre dels exèrcits de l’edat mitjana, formats per
lligams de vassallatge feudals.
2.- Un sistema burocràtic. Augmentaren el cos de
funcionaris que els ajudaven a governar.
3.- Comencen amb el sistema diplomàtic espanyol,
establint relacions diplomàtiques amb els principals
regnes europeus i creant les primeres ambaixades (la
primera a Roma, on hi havia el papa).

B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:
1.- Les lleis de Toro de 1505. “Mayorazgo”.
2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486.
3.- “Maestrazgos” de les ordres militars.
4.- El patronat regi (1478, “regalias”).
5.- A Castella el corregidor.
6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”.
7.- Creació de les Cancelleries (alts tribunals de justícia).
8.- Regulació de la Hisenda reial.
9.- Creen Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió.
10.- Creació del sistema de Consells o sistema polisinodial:

1.- Les lleis de Toro de 1505. La noblesa castellana renuncià a
la seva intervenció política en els assumptes del regne a
canvi de la concessió per part del rei del “mayorazgo”. La
noblesa castellana quedava sotmesa als reis.

2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486, Ferran el Catòlic posà fi al problema de les
remences catalanes. Amb aquesta sentència, Ferran el Catòlic va acabar amb la guerra que
enfrontava als camperols contra la noblesa catalana. Ferran va suprimir els Mals Usos feudals
catalans, significà la demostració del creixent poder de la monarquia, que és capaç de posar-se al
costat dels camperols (els donà la raó) i no de la noblesa: Suprimí els “sis mal usos” catalans.

3.- Incorporació a la corona dels “maestrazgos” de les ordres
militars. A partir d’ara la corona disposarà dels grans
recursos que tenien les quatre ordres militars (Santiago,
Calatrava, Alcàntara i Montesa), en nomenar gran Maestre a
Ferran. Reforma de les ordes religioses realitzada i
controlada pel cardenal Cisneros.

4.- Aconseguiren del papa el patronat regi (1478, “regalias”):
A partir d’aquell moment són els Reis Catòlics i no el
Papa, qui elegeix els bisbes de les Seus episcopals
vacants. D’aquesta manera, els Reis Catòlics tindran
controlada l’Església i podran nomenaran els bisbes que
desenvoluparan l’ofici d’inquisidors.

5.- A Castella crearen la figura del corregidor,
funcionari que supervisava les tasques dels
batles en els municipis castellans.
D’aquesta manera, ampliant les
competències dels corregidors
l’administració local quedava controlada
(delegats dels reis en les ciutats castellanes).

6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”, un cos de policia
que s’encarregava de les qüestions d’ordre públic. Constituïren
un exèrcit permanent que tenia com a nucli les Guàrdies
Reials, les milícies urbanes i la Santa Hermandad.

La creació d’un exèrcit permanent era necessària per als plans
d’expansió territorial dels monarques i, així, poder comptar amb una
força fidel que els permetés imposar-se a la resta de forces (noblesa,
clergat i ciutats).
És permanent perquè no es dissoldrà entre campanya i campanya,
com els exèrcits medievals.
És professional perquè els soldats reben una paga per lluitar.
És d’infanteria i està guarit (“pertrechado”) per armes de foc.

7.- Creació de les Cancelleries per a l’administració de
justícia (alts tribunals de justícia). A Valladolid la
Reial Chancilleria i una segona a Granada (1505).

8.- Regulació de la Hisenda reial; revisió de les
“mercedes” (gràcies o favors) atorgades als nobles per
Enric IV.

Es tractava de recuperar les
terres i senyorius usurpades
per la noblesa a la Corona
amb anterioritat, fer-se amb
les rendes de les Ordes
Militars, i imposar nous
impostos (alcabalas).

9.- Creen la Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió, que podia actuar indistintament
als dos regnes hispànics, depenia directament dels reis. En ocasions, els Reis Catòlics
utilitzaren la Inquisició amb fins polítics.

10.- Creació del sistema de Consells.

C) Sistema de Consells o sistema polisinodial:
Els Reis Catòlics crearen una nova administració: Els sistema de Consells o polisinodial. Serà el
sistema típic dels Reis Catòlics i de tots els Àustries, per tant, es denomina règim polisinodial a
l’organització política de les monarquies autoritàries i absolutes dels regnes d’Espanya durant
l’Antic Règim i la història moderna fins a principis del segle XIX, un sistema basat en els
Consells. Entre les funcions d’aquests sínodes o consells cal destacar que són òrgans consultius de
caràcter permanent que assessoren i auxilien al monarca i col·laboren amb ell en les tasques de
govern i administració del regne. El mecanisme de funcionament bàsic era l’elevació d’una
consulta al monarca, qui resolia segons el seu parer. Aquestes funcions, en la baixa edat mitjana
foren realitzades per la Curia Regia, però des de finals del XIV seran desenvolupades pels Consells.
Hi havia dos tipus de consells: 1.- Consells territorials. 2.- Consells generals.

C) Sistema de Consells o sistema polisinodial:

1.- Consells de govern territorials:
Preparaven la feina dels diferents
territoris. Primer n’hi ha havia tan sols
tres: el de Castella, Aragó i Navarra.
Llevat del de Castella no van tenir moltes
competències degut a l’existència de
virreis en cada regne. Els seus successors
n’afegiren d’altres: Consell de les Índies,
Consell d’Itàlia, Consell de Flandes i el
de Portugal.

2.- Consells generals o de
competència en tota la monarquia:
Tractaven aspectes que afectaven a la
totalitat dels territoris. Consell de les
Ordres militars, de la Inquisició, de les
Croades i el de la “Santa Hermandad”.
Els Àustries, durant els segle XVI,
afegiren el d’Hisenda, el de guerra, i el
Consell d’Estat (òrgan suprem
d’assessorament de la monarquia).

Les Corts les convoca i presideix el rei, a la ciutat
designada per aquest. Estan formades pels
estaments o braços, que són 3: Nobiliari,
eclesiàstic i representants de les ciutats.

Els Reis Catòlics, com és propi de les monarquies
autoritàries, les convocaven en poques ocasions,
ja que concentren el poder i no els interessa saber el
que pensen els altres estaments, per això de cada
vegada es van convocant menys. Sobretot a
Castella van perdre protagonisme i gairebé
només es reunien quan els monarques necessitaven
recursos financers o quan havien de confirmar al
nou rei.

El funcionament del sistema necessita d’un altra figura
important la dels secretaris. Era l’entorn més proper al
monarca, assistien al rei en la direcció dels assumptes
públics i en la gestió diària de l’imperi. Tot aquest complex
entramat institucional depenia directament del monarca.
La consolidació del poder dels reis es va afermar durant
els regnats de Carles I, sobretot, de Felip II. Per contra, els
Àustries del segle XVII mostraren un evident desinterès
per les qüestions polítiques i van delegar les
responsabilitats de govern en els vàlids.

La figura del vàlid va més enllà que la del secretari, en
introduir l’aspecte de confiança i, fins i tot, d’amistat
personal amb el monarca. Els vàlids pertanyien normalment
a l’aristocràcia, cosa que va facilitar l’apropament entre la
monarquia i la noblesa; és més, a causa de les ambicions de
poder, els vàlids crearen una xarxa de clientela
composada per familiars i amics, mitjançant els seu
nomenament en llocs importants de l’administració, que
afavorí la corrupció, com va ocórrer amb el duc de Lerma,
a qui Felip III va retirar la seva confiança en 1618.

El duc de Lerma (1603)
Peter Paulus Rubens
Museu del Prado

Altre element que va determinar la incapacitat
dels “Consells” és que no van aconseguir
integrar els territoris de la monarquia.
Idiomes, lleis, costums i sistemes polítics i
socials continuaren intactes en cada territori,
tan sols la defensa a ultrança del
catolicisme donava el punt d’uniformitat.
Projectes de centralització política com la
"Unió d’Armes" (1624-26) del comte - duc
d’Olivares, vàlid de Felip IV, amb la creació
d’un exèrcit de 140.000 reserves reclutats en els
diferents territoris per contribuir a la defensa de
la monarquia hispànica, varen produir tensions
del model fins arribar a la crisi de 1640, amb la
separació definitiva de Portugal i
transitòriament de Catalunya (fins 1652). Amb
el canvi de dinastia, en 1700, la casa de Borbó es
replantejarà tot el sistema polisinodial,
disminuint el paper dels consells a excepció del
de Castella.

El comte-duc d’Olivares (1634)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado

Estat autoritari Reforma de l’Estat

Els RRCC crearen -o modificaren substancialment- una sèrie d’organismes que els van
permetre controlar el poder polític i concentrar-lo en les seves mans.

REIS

ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ
LOCAL CENTRAL TERRITORIAL

CONSELLS AUDIÈNCIES CORTS

Organismes Alts tribunals
especialitzats en encarregats
determinats temes. d’allò civil i també
El més important de temes criminals.
és el Consell Reial. Existiren dos:
Integrats per Valladolid i VIRREIS
buròcrates. Granada.
CORREGIDORS
Delegats del Rei en
Delegats del Rei a les aquells territoris on no
ciutats que supervisen està present el sobirà.
l’actuació dels regidors i Aragó, Nàpols, etc.
implanten les normes reials.

3.2.- POLÍTICA SOCIAL I RELIGIOSA DELS REIS CATÒLICS.
POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Els Reis Catòlics varen practicar un fort un
uniformisme religiós rebutjant les religions no
cristianes, que es va plasmar en els següents fets:
expulsió de les minories religioses, dels jueus
en 1492, conquesta de Granada nassarita i
baptismes obligatoris de musulmans (passen a ser
moriscos) i creació del Tribunal de la Santa
Inquisició en Castella.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ

Auto de fe de la Inquisició (1812-1819)
Francisco de Goya y Lucientes
Oli sobre taula (46 x 73 cm). Romanticisme
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid

3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Era un tribunal eclesiàstic que velava per
l’ortodòxia religiosa, havia estat creat per l’autoritat pontifícia del segle XIII per jutjar i reprimir
uns determinats “delictes” contra la religió (a la costa de Sant Domingo de Palma, actual plaça
Major, era la "casa negra", on es va ubicar la seu de la Inquisició fins 1823, essent abolida aquesta en
1820, al segle XIX tombaren el convent), bàsicament perseguia tres delictes:
 L’heretgia: desviacions del dogma oficial catòlic, exemple, el protestantisme.
 La bruixeria o superstició: màgia negra - les bruixes - normalment dones; actes considerats
delictius contra la fe cristiana.
 Perseguien els jueus falsos conversos: jueus que s’havien convertit al catolicisme però que
practicaven d’amagats la religió d’Israel (el judaisme).

Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):
Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, havia estat introduïda l’any 1242, per Jaume I. A
Castella no existia, dels delictes contra la religió s’encarregaven els tribunals ordinaris.

L’any 1478 els Reis Catòlics la van introduir
i reforçar a Castella, i, després, la varen
difondre a la resta del territori, a partir d’ara
rep el nom d’Inquisició espanyola. Aquesta
presentava dues novetats:
 La Inquisició espanyola està sota la
jurisdicció dels Reis, depenia directament
dels monarques i no del Papa (es va
independitzar de la Santa Sede, ara comanden
els Reis). El primer Inquisidor general fou
Torquemada.
 La Inquisició podia actuar, indistintament,
en els dos regnes, tant a Castella com a
Aragó, o en qualsevol dels territoris de la
Corona.

Inquisició o el tribunal del Sant Ofici. (1478-1834):
Així és com la Inquisició, tribunal secular finançat i
dirigit per la monarquia, va aconseguir la unitat
religiosa que els Reis Catòlics consideraven
amenaçada per l’heretgia i, també, per la gran massa
de jueus convertits. La tortura i les execucions es
varen fer habituals, mitjançant la cremada del
condemnat en una foguera situada a un lloc ple de gent
(a Palma, cremaven a la plaça Gomila).

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ

Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):

 Creada per Gregori IX (1233) per a la creuada contra Albigenses.
 Tribunal religiós contra les heretgies i delictes contra la fe.
 Introduïda en Aragó per Jaime I.
 Utilitzada pels Reis Catòlics per a la unitat religiosa.
 Bruixeria, blasfèmia, adulteri, bigàmia…
 No estava subjecta als furs dels distints regnes.
 Confiada als dominics: Tomás de Torquemada.
 Abolida por Josep Bonaparte i Corts de Cadis.
 Restablerta per Ferran VII.
 Supressió definitiva 1834.

Expulsió dels jueus. Amb la fervent fe catòlica, l’any
1492, es va decretar l’expulsió dels jueus que es varen
negar a la conversió a cristianisme. L’expulsió dels
jueus es va iniciar al 1482 a Andalusia, tot i que no va
ser aprovada tota l’expulsió fins el 31 de marc de 1492.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
Expulsió dels jueus. Foren expulsats del regne de Castella uns 150.000 i de la Corona d’Aragó uns
30.000. Els jueus expulsats reben el nom de sefardis o sefardites (en jueu espanyol). Els jueus
conversos tenien distints noms, com marranos (a Castella) o xuetes (a Mallorca).

Expulsió dels jueus. L’expulsió dels jueus afectà a l’economia i a la cultura, ja que eren un
col·lectiu de petits artesans i comerciants, econòmica i culturalment ben posicionat, es tractava
d’un grup intel·lectualment més preparat que la mitjana de la resta de la població. La seva
expulsió degué influir molt en aquest dos aspectes.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS

Musulmans. Els musulmans del regne de
Granada, després de la conquesta, quedaren
a Espanya en territori cristià i eren anomenats
mudèjars. Aquests conservaren la seva
religió, costums, vestits,...

Però les autoritats espanyoles tenien por de què els
col·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquena
columna (expressió que significa ajudar als de
fora) a favor d’una hipotètica invasió musulmana
i, també, a causa de l’integrisme cristià imperant,
el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del Reis
Catòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hi
donava un termini de 60 anys per abandonar la
seva religió, els seus vestits i costums i convertir-
se al cristianisme.

Musulmans. Molts es batejaren (aquests
reben el nom de moriscs).

Els moriscs causaren problemes durant el
segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta
d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de
les "Alpujarras" (en temps de Felip II).

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS


Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un
decret de Felip III.

3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA
Els Reis Catòlics varen tenir més poders, i per això es parla dels primers monarques autoritaris de la
història d’Espanya. Aconseguiren deixar fora del poder a la noblesa. Hi ha dos moments, en especial,
on els Reis Catòlics varen augmentar el seu poder:

 1.- L’any 1486 es va produir la sentència
arbitral de Guadalupe. Ferran el Catòlic
va posar fi al problema de la “remensa”
catalana (es va posar a favor dels pagesos
i en contra de la noblesa).

 2.- L’any 1505 van aparèixer les
Lleis de Toro, molt importants, ja que
Ferran el Catòlic les va pactar amb la
noblesa castellana i va concedir “el
mayorazgo a canvi de la seva no
intromissió en la política”.

 2.- A la noblesa tot passava de pares a fills…, però a partir d’aquesta
llei s’eliminaren les legítimes (els segons fills i les filles podien
demanar la legítima del béns), d’aquesta manera la noblesa assegurava
que el patrimoni familiar no disminuís mai.

Mayorazgo: Institució de dret civil - privat per la que tot el patrimoni i
títols de la noblesa passava íntegrament a l’hereu (el fill mascle major).

El mayorazgo estava prohibit a Castella, però era una aspiració prioritària de la noblesa
castellana, perquè volien evitar la pèrdua patrimonial que suposaven les herències, les donacions i
les vendes, és a dir, pretenia preservar íntegrament el seu patrimoni. Finalment, la noblesa aconseguí
el mayorazgo amb les lleis de Toro del 1505, la monarquia li va concedir, però hagué de renunciar
a la seva participació política en els assumptes del regne. El mayorazgo, en concret, suposa 3
coses:

 Tot el patrimoni i títols de la noblesa passava, de manera
obligatòria, íntegrament a l’hereu (el fill mascle gran, si no hi ha
mascles a la filla major).
 La desaparició de les legítimes, la resta de germans no podien
reclamar aquesta part de l’herència que els tocava des de l’època
romana, així el patrimoni no minvava després de cada herència.
 Amb el Mayorazgo, les propietats de la noblesa no poden sortir,
perquè suposà la prohibició legal de les vendes i donacions del
patrimoni nobiliari.

D’aquesta manera, el patrimoni dels títols nobiliaris (de la noblesa) no podia minvar mai però sí
podia augmentar mitjançant noves adquisicions, matrimonis pupila,... El mayorazgo suposà la
preeminència econòmica de la noblesa a Castella fins a la seva prohibició a principis del segle
XIX, però suposà, també, un major reforç del autoritarisme en temps dels Reis Catòlics, perquè
la monarquia catòlica assegurava els seu poder polític.

3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
Durant els segles XIV i XV van haver-hi molts de conflictes socials:

1.- La Revolta Forana de Mallorca (1451-53): Volien major representativitat en
les institucions del regne.
2.- El Problema de la “remensa” de Catalunya (1460). El feudalisme era més fort
a Catalunya, on existien unes prestacions que havien de complir els pagesos amb
uns senyors que no existien a la resta d’Espanya, els anomenats mals usos (eren 6).
Per aquest motiu varen haver moltes lluites fins que el rei Ferran El Catòlic abolí
els mal usos, l’any 1468, mitjançant la sentència arbitrària de Guadalupe, així
acabà el problema.

Compromís de Caspe (1412)
Fou una reunió dels representants de la
corona d’Aragó per elegir la successió
de Martí l’Humà. Les condicions per
elegir al successor eren que fos de
descendència reial, que no fos un
monjo i que fos familiar de Martí
l’Humà.

Finalment, s’elegí a Ferran I
d’Antequera (1380 / 1412-
1416), aquí comença la dinastia
Trastàmara a Aragó; també
fou anomenat Ferran el Just i
Ferran l’Honest.

Ferran I fou infant de Castella, rei d’Aragó, València,
Mallorca, Sicília, Sardenya i Còrsega; duc d’Atenes i
Neopàtria; comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya; i regent
de Castella.

Fill de Leonor d’Aragó, germana de Martí l’Humà, net de
Pere IV el Cerimoniós per via materna i d’Enric II de
Castella per via paterna.

3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ
ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I
GUERRA CIVIL CATALANA

Guerra Civil Catalana
Va ser un enfrontament entre la biga (rics de la ciutat) i la busca (classes populars). El fracàs de la
busca, amb la consegüent pèrdua de suport popular, i les pugnes entre Joan II i el seu fill Carles de
Viana, van facilitar la recuperació del poder per part de la biga. D’aquesta manera, el 1462, en
esclatar la guerra civil, els bigaires van recuperar el poder.

En acabar el conflicte (1472), la Capitulació de
Pedralbes no va castigar als instigadors per tal de tenir
una pau perdurable, amb la qual cosa la biga va
continuar al govern municipal. No seria fins el regnat
de Ferran el Catòlic quan s’iniciés la necessària
reforma del Consell de Cent de Barcelona.

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 3.B Edat moderna

Història Espanya
EL DESCOBRIMENT
IES Ramon Llull (Palma)
D’AMÈRICA

TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN

Similaire à TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN (20)

Plus de Assumpció Granero

Plus de Assumpció Granero (20)

TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN