1. DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI PINTURA)
TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012
Henri Matise. La dansa (1909). Oli sobre llenç. MOMA. New York. Museu de l’Hermitage. San Petersburg. Fauvisme.
2. LA DANSA (1909-1910)
93 HENRI MATISSE (1869-1954)
MUSEU DE L‟HERMITAGE. SANT PETERSBURG. RÚSSIA
a
1
4. DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI PINTURA)
P. Picasso. El Guernica (1937). Oli sobre tela. Centre d’Art Reina Sofia. Madrid.
TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012
5. LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
PAU 2011-12 (Illes Balears)
Història de l‟art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA
6. 76.- LLENÇ
76.- Llenç. Suport pictòric que consisteix en una roba o tela tractada, damunt la
qual es pinta, feta normalment de lli o de cànem. Castellà: Lienzo; tela.
Muntat d‟una tela o llenç sobre un bastidor. Anvers i revers d‟un llenç.
7. 11.- AQUAREL·LA (P)
Sinònim: Pintura a l’aquarel·la.
• Tècnica pictòrica que dilueix els pigments
en aigua mesclada amb goma aràbiga,
d‟assecat ràpid, per la qual cosa requereix
una execució decidida i breu.
• És una pintura molt lluminosa i de gran
transparència, ja que els colors transparenten
el paper. A diferència de l‟aquarel·la, que els
Juan Gris. Natura morta (1910-11)
colors són transparents, en el guaix o pintura
a l‟aiguada els colors són opacs. Castellà:
Acuarela; o pintura a la acuarela.
Aquarel·la
8. Aquarel·la
11.- AQUAREL·LA (P)
Sinònim: Pintura a l’aquarel·la.
• SELECTIVITAT juny 2011/A:
Tècnica pictòrica en la qual
s‟utilitza una pasta de dissolució
aquosa de gran transparència en
els colors.
9. • Obra pictòrica realitzada
61.- FRESC (P)
30 Sinònim: Pintura al fresc.
damunt un arrebossat de calç i
arena, emprant una pasta
pictòrica obtinguda a partir de
pigments trempats amb aigua
sola, que s‟ha d‟assentar
mentre aquest es manté fresc.
Tècnica pictòrica mural que
utilitza l‟aigua amb calç per
aglutinar els pigments. Abans
d‟aplicar la pintura el mur es
cobreix amb una capa
d‟argamassa composta per
sorra i calç (arrebossat de calç
humit). La pintura s‟ha d‟aplicar
amb rapidesa ja que quan la
paret és seca, no es pot
rectificar. És una pintura molt
lluminosa i de gran resistència
als agents externs. Requereix
sinòpia o esbós. Castellà:
Conjunt iconogràfic o Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Pintura al fresco.
1123 dC (es va consagrar l’església)
Poble de Taüll, a la vall de Boí (Pirineus de Lleida, Alta Ribargorça)
MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
10. 61.- FRESC (P)
Sinònim: Pintura al fresc.
Pintures murals del Panteó dels Reis de la basílica de Sant Isidor de Lleó
S’accepta la datació entre el 1124 i el 1170 (segona meitat segle XII, regnat Fernando II)
Localització: Decoració de la Cripta-Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó
11. Calendari agrícola
A l‟intradós d‟un dels arc,
entre dues voltes del Panteó
de Sant Isidor
-Calendari més interessant de la
pintura romànica, i és l’obra més
coneguda del Panteó, junt a
l’Anunciació als Pastors.
- L’artista retrata en aquest
calendari la vida diària i real dels
lleonesos del segle XII.
Pintures murals del Panteó dels Reis de la basílica de Sant Isidor de Lleó
S’accepta la datació entre el 1124 i el 1170 (segona meitat segle XII, regnat Fernando II)
Localització: Decoració de la Cripta-Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó
13. Anunciació als pastors del naixement de Crist
Panteó de Sant Isidor de Lleó (volta de la dreta)
- Escena més coneguda (junt al Calendari agrícola), per la seva
imaginació, per ser bucòlica, i pel sentit del moviment. És una escena
campestre, obra mestra de la pintura romànica europea. L’artista del
Panteó substitueix els pastors de Betlem per pastors lleonesos.
15. 31
a
PANTOCRÀTOR DEL PANTEÓ REIAL DE SANT ISIDOR DE LLEÓ
DESCONEGUT
16. b
31 PINTURES MURALS PANTEÓ REIAL DE SANT ISIDOR DE LLEÓ
(1124-1170). DESCONEGUT
17. 61.- FRESC (P). Sinònim: Pintura al fresc.
Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d‟execució.
• SELECTIVITAT
setembre 2010/A:
Tècnica pictòrica
de caràcter mural,
en la qual el mur
s‟ha de preparar
amb l‟aplicació
d‟un arrebossat
compost de sorra i
calç, juny 2011/A,
setembre 2011/A,
setembre 2011/B.
La Creació d‟Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12)
18. a CAPELLA SIXTINA (1475-83)
/ Volta Capella Sixtina (1508-12) / (1537-41)
LA CREACIÓ D‟ADAM
55 MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI
19. 136.- TREMP (P)
Sinònim: Pintura al tremp.
Tècnica pictòrica en la qual els pigments o colors
Madona del Magnificat (1481-82)
Sandro Botticelli
es dilueixen en aigua temperada barrejada amb
Tremp sobre taula aglutinants oleaginosos, com l‟ou, la cola, la
(115 cm de diàmetre) caseïna o la goma. Es pot aplicar sobre una paret
Galleria degli Uffizi, Florència o sobre una taula de fusta i, a diferència del fresc,
es pot retocar en fred. Pintura romànica i gòtica.
Castellà: Temple; pintura al temple.
20. 136.- TREMP (P)
Sinònim: Pintura al tremp.
- VERGE DEL TONDO:
Quattrocento, Renaixement.
- Personatges: La Verge coronada per dos àngels, junt al Bon Jesús amb
una magrana (símbol resurrecció), i al fons paisatge camperol. Colors
càlids i lluminosos que reflecteixen espiritualitat (símbol). Perspectiva:
Jerarquia de la Verge en front la resta. Model femení ros i de bellesa
escultòrica (estètica Botticelli).
21. 136.- TREMP (P)
Sinònim: Pintura al tremp.
Botticelli
Madonna de la Magnificat
- VERGE DEL TONDO: pintura de
forma circular d‟una Verge amb
rostre de malenconia, de gran
bellesa. Entre els dos grups de
personatges apareix un espai, que
el pintor aprofita per a pintar el
paisatge i aconseguir la
profunditat. Gran harmonia
compositiva.
133.- Tondo. Obra artística
pintada o esculpida de forma
circular. Semblant a un medalló.
22. 136.- TREMP (P)
Sinònim: Pintura al tremp.
Detall de la
VERGE DEL TONDO o de la
MAGNIFICAT:
• Rostres de bellesa serena.
• Gran definició dels contorns
i extraordinària qualitat del
dibuix.
23. 98.- OLI (P)
37 Sinònim: Pintura a l’oli.
a
Tècnica pictòrica on els colors es
dissolen en oli de lli o de nous
(utilitza l‟oli de llinosa o algun additiu
per aglutinar els pigments). Es pot
realitzar sobre taula, fusta, paper,
metall i pedra. Un cop seca la
pintura es poden fer rectificacions.
Encara que aquesta tècnica era
coneguda des de l‟antiguitat, els
primers que la van utilitzar
sistemàticament van ser els pintors
gòtics flamencs al segle XV.
Castellà: Óleo; pintura al óleo.
EL MATRIMONI ARNOLFINI
(1434 dC)
JAN VAN EYCK
NATIONAL GALLERY. LONDON
24. Cap Cap d‟Eva
d‟Adam
98.- OLI (P)
Sinònim: Pintura a l’oli. Hubert i Jan van Eyck (germans)
Adoració de l’Anell Místic o
El Políptic de la Catedral de Sant Bavó
25. 98.- OLI (P)
Sinònim: Pintura a l’oli.
GIUSEPPE ARCIMBOLDO. Vertumnus, un retrat de Rodolf
II. Actualment en el Castell de Skokloster, Suècia.
Aquesta tècnica pictòrica, es realitza, generalment, damunt tela. L‟oli, amb que es dissol el
pigment, amplia la gama de colors, augmenta el contrast dels tons clars i obscurs i,
sobretot, permet la superposició de vàries capes transparents, tècnica de veladures. A
més, es pot controlar la velocitat d‟assecat de la pintura.
26. 98.- OLI (P)
Sinònim: Pintura a l’oli.
• SELECTIVITAT juny 2010/A:
Tècnica en què s‟utilitza una
pasta pictòrica amb l‟oli com a
aglutinant.
27. 98.- OLI (P)
Sinònim: Pintura a l’oli.
Géricault (romanticisme)
L'Envejosa
Oli sobre tela (cap el 1820)
Museu de Belles Arts de Lió (França)
28. 105.- PERSPECTIVA (P)
Rafaello Sanzio
Esposori de la Mare de Déu (1504)
Oli sobre taula (117 x 170 cm)
Pinacoteca di Brera, Milà
• Construcció geomètrica que permet
representar els objectes tridimensionals
sobre una superfície bidimensional. En
pintura, representació fictícia de la
tercera dimensió per a donar sensació
de profunditat. Mode de representar, en
una superfície plana, els objectes i les
persones creant profunditat.
29. PERSPECTIVA: Mode de representar, en una superfície
plana, els objectes i les persones creant profunditat; de
manera que semblin, en la seva forma i disposició com es
mostren, com si fossin vist per nosaltres a la realitat
(crear una 3a dimensió fictícia, una il·lusió de la profunditat).
30. LES FILOSES O LA FAULA D‟ARACNE (1657)
71 DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ
MUSEU DEL PRADO. MADRID
a 105.1.- PERSPECTIVA AÈRIA (P)
• Procediment pictòric que pretén aconseguir sensació de profunditat i, a la vegada, captar
l‟atmosfera d‟una escena de forma molt realista, i amb un treball molt acurat de la llum. Amb
aquest procediment les figures del fons, o que reben menys incidència de la llum, apareixen
més difuminats els seus contorn (per exemple, el color blau del fons del cel que es torna
blanquinós cap a la línia de l‟horitzó). Es va desenvolupar a partir del barroc.
31. 105.1.- PERSPECTIVA AÈRIA (P)
72 a
La que intenta
representar
l‟atmosfera que
envolta els
objectes
LAS MENINAS O LA
FAMÍLIA DE FELIP IV
(1656)
DIEGO RODRÍGUEZ DE
SILVA I VELÁZQUEZ
MUSEU DEL PRADO.
MADRID
32. a 52.- ESFUMAT (P)
53 LA GIOCONDA O MONNA LISA
(1503-1506)
LEONARDO DA VINCI
MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS
Definida i utilitzada per Leonardo da
Vinci (s XVI, tècnica esfumato) per qui
la perspectiva lineal era una abstracció
matemàtica que no satisfeia
completament l‟ull humà.
Considerava que s‟havia de tenir en
compte la variació de colors en relació
a la distància i la pèrdua de nitidesa
dels contorns dels objectes amb la
llunyania. S‟intenta representar
l‟atmosfera que envolta els objectes.
• Procediment pictòric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar sensació
que estan immerses en l‟atmosfera (vaporositat). Tècnica utilitzada per primer cop en la
pintura a l‟oli per Leonardo da Vinci, que consisteix en difuminar els contorns de les figures
amb la qual cosa s‟aconsegueix efectes atmosfèrics. Castellà: Esfumato; sfumato.
33. 52.- ESFUMAT (P)
• S‟ha establert un • En el paisatge podem
paral·lelisme entre la dona observar un pont com a element
mare i el paisatge format de civilització, que remarca la
per roques i aigua (forces importància de l‟enginyeria i
generadores de la natura). l‟arquitectura.
34. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)
• Tipus de perspectiva pictòrica en la qual les línies
son el mitjà per a disposar les figures en relació
amb el fons. Totes les figures estan col·locades en
diferents plans paral·lels al fons i convergeixen cap
a un punt de fuga. Es va descobrir en el
Renaixement.
Títol:Trinitat (1426-28)
Localització: Santa Maria Novella (Florència)
Autor: Masaccio
Estil: Renaixement Quattrocento
Tècnica: Fresc
Mides: 6‟67 x 3‟17 m
Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants
en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l‟ús de
l‟arquitectura.
35. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)
Respon a una formulació de base matemàtica.
Brunelleschi, arquitecte florentí del s. XV, la va
utilitzar per primera vegada com una forma de
projectar els edificis simulant les tres dimensions. Es
basa en la confluència de totes les línies de la
composició en un punt anomenat punt de fuga, que
se situa per darrere del plànol del quadre. Serà
l‟instrument amb que les representacions pictòriques
se situaran en un espai il·lusori que reprodueix
idealment l‟espai real organitzant les composicions
en diversos plànols.
En la perspectiva geomètrica lineal s‟intenta
representar les línies de les figures de forma
convergent cap el fons. Les mides disminueixen
d‟acord amb les anomenades línies de fuga, que
convergeixen cap el punt de fuga. Perspectiva que
es pot aplicar matemàticament.
36. PERSPECTIVA GEOMÈTRICA LINEAL: Las línies de les
figures són convergents cap el fons. Les mides
disminueixen d‟acord amb les anomenades línies de fuga,
que convergeixen cap el punt de fuga
37. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)
• SELECTIVITAT juny 2011/A: Sistema de Pietro Perugino (mestre de Rafael)
Lliurament de les claus a Sant Pere
representació que consisteix a estructurar Fresc (335 x 550 cm)
geomètricament la superfície bidimensional amb un Capella Sixtina, Vaticà
entramat de línies rectes amb una trajectòria
convergent envers uns punts anomenats de fuga.
38. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)
Leonardo da Vinci
El Sant Sopar (1495-97)
tècnica mixta (460 x 880 cm)
Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà
39. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR
•Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, els
sostre...
• Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres de
finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per crear una
aureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que anuncia la traïció de
Judes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums.
40. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)
54
FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol L’escola d'Atenes (La scuola di Atene)
Pintor Raffaello Sanzio (1483 - 1520)
Cronologia 1510-1511
Estil Renaixement (Cinquecento)
Localització Sala de la Signatura, al Vaticà, Roma
Tipologia Pintura al fresc sobre mur
Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur
Dimensions 500 770 cm
Tema Filosòfic: Actualització del coneixement clàssic
42. 105.2.- PERSPECTIVA CÒNICA (P)
• Perspectiva centrada en el punt de vista de
l‟observador.
Títol:Trinitat (1426-28)
Localització: Santa Maria Novella (Florència)
Autor: Masaccio
Estil: Renaixement Quattrocento
Tècnica: Fresc
Mides: 6‟67 x 3‟17 m
Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants
en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l‟ús de
l‟arquitectura.
43. Masaccio
La Trinitat de Santa Maria Novella
- Detall de la volta amb cassetons (que dóna sensació de
profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur).
- És una Diesi amb Déu pare i l‟Esperit Sant (colom blanc) i els
quatre personatges al peu de la creu (La Verge, Sant Joan el
Baptista, i els dos donants).
44. Fresc de la TRINITAT de
l‟església de Santa Maria Novella
de Florència (1426-1428)
• Introdueix una nova forma de representació
espacial, desenvolupada a partir de la
disposició de l‟arquitectura.
Esquema de la profunditat espacial
representada en La Trinitat
45. - El fresc simula una - El fresc representa la
capella funerària. El Trinitat, el símbol de la
tema evoca la idea del qual és el triangle, així
triomf sobre la mort, la composició queda
situada en la part rigorosament inscrita
inferior, i l‟accés a en el triangle.
l‟estat de gràcia.
- Composició basada
- Planteja el punt de en cercles, triangle i
fuga a l‟altura de balança, totalment
l‟espectador, i d‟uns equilibrada.
elements arquitectònics
que pren de
Brunelleschi. - Predomini de la línia.
Masaccio. Trinitat. 1426-1428. Santa Maria Novella. Florència
48. Masaccio
La Trinitat. Pintura mural al fresc de Santa
Maria Novella (Florència).
• Les figures són contundents, ocupen
un espai real volumètric.
• Du a terme un efecte visual, un
engany: al representar els donants de
mig cos, donen la impressió que són
figures reals. Representa els donants
a la mateixa escala que els
personatges sagrats.
• En ubicar la Passió en un fons
arquitectònic i no daurat o un paisatge
irreal, estableix un pont entre la fe i la
raó humana. És a dir, aplica la
matemàtica, la ciència més exacta,
reflex de la llum divina sobre la Terra.
49. LA SANTÍSSIMA TRINITAT
- Destaca la perspectiva geomètrica, la
piràmide visual i l‟emmarcament arquitectònic
amb elements clàssics.
- L‟esquelet o calavera personifica Adam, el
primer pecador, la mort de Crist redimirà la
gràcia perduda arran del pecat original.
50. LES DEMOISELLES D‟AVIGNON O LES SENYORESTES DEL
94 CARRER D‟AVINYÓ (1907)
PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D‟ART MODERN DE NOVA YORK (MoMA)
a 1
105.3.-
PERSPECTIVA
CUBISTA (P)
• Tipus de perspectiva
pictòrica que pretén captar en
un sol pla diversos punts de
vista a la vegada (frontal, de
costat, des de dalt...) i que
redueix les figures a formes
geomètriques com, per
exemple, petits cubs.
(Cèzanne, Braque, Picasso,
Gris).
51. GUERNIKA (1937)
95 PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D‟ART REINA SOFIA. MADRID
CUBISME. EXPRESSIONISME. SURREALISME
a
105.3.- PERSPECTIVA CUBISTA (P)
52. 30 a
105.5.- PERSPECTIVA
TEOLÒGICA O
JERÀRQUICA (P)
Tipus de perspectiva pictòrica en
la qual no se cerca la tercera
dimensió, sinó una relació
jeràrquica entre les figures, la
importància de les qual depèn de
la seva grandària i ubicació dins
la composició. Pròpia de l‟art
paleocristià, romànic i gòtic.
CONJUNT ICONOGRÀFIC PANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
(1123 dC consagració l‟església)
DESCONEGUT (MESTRE DE TAÜLL I DEIXEBLES, PROCEDÈNCIA ITALIANA?)
53. 105.5.- PERSPECTIVA TEOLÒGICA
30 O JERÀRQUICA (P)
b
PANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123 dC consagració l‟església)
DESCONEGUT (MESTRE DE TAÜLL I DEIXEBLES, PROCEDÈNCIA ITALIANA?)
54. 8. AMETLLA MÍSTICA (AEP)
Pintura romànica sobre taula.
Frontal (antependium) de La Seu d‟Urgell o del Apòstols. Lleida.
Primera meitat del segle XII. MNAC de Barcelona.
La doble màndorla simbolitza la unió Cel i Terra.
Realitzat sobre fusta, per cobrir la part davantera de l‟altar de l‟església de la diòcesi de
la Seu d‟Urgell, aquesta obra fou adquirida el 1905, i és una de les obres mestres de la
col·lecció de pintura sobre taula del MNAC.
55. 8.- AMETLLA MÍSTICA
30 (AEP)
Sinònim: Ametla mística o 82.- Màndorla.
Marc ornamental o sanefa de forma ametllada o
el·líptica que encercla una figura sagrada (Crist
o la Verge) a la qual es vol donar una
importància especial; originàriament símbol de
les esferes celestials de la narració bíblica. A
l‟art paleocristià, bizantí i romànic.
Castellà: Almendra mística; mandorla.
56. Crist mort
Andrea
Mantegna
Representació plàstica d‟una
deformació de les proporcions
d‟acord amb les regles de la
perspectiva, de manera que
algunes de les seves dimensions
apareguin considerablement
reduïdes per efecte de la
perspectiva. Escurçar o escorçar.
Representar, escurçant segons les
regles de la perspectiva, els
objectes o figures que s‟estenen
en sentit perpendicular o obliqüi al
51.- ESCORÇ (P,E) pla del paper o llenç en què es
pinta. Castellà: Escorzo.
57. Andrea de Mantegna (1430-1506)
Crist mort (1490, 68x81 cm)
Pinacoteca di Brera de Milà
• Crida l‟atenció el punt de vista que
pren l‟artista, que fa que el cos de
Jesús mort guanyi en grandiositat i
dramatisme, però no aconsegueix
imprimir color.
• Es tracta d‟una pintura “escultòrica”,
molt influïda per Donatello, de gran
austeritat i dramatisme.
• Els rostres afligits de la Verge i a
Magdalena semblen superflus;
apareixen a un cantó del quadre,
davant el protagonisme del cos inert
del difunt, dipositat sobre una taula i
vist en un escorç extraordinari, una
innovadora forma d‟usar la
perspectiva.
59. • Pintura o obra plàstica que representa
22.- BODEGÓ (P, E) éssers inanimats naturals o artificials
Sinònim: 94.- Natura morta. (animals morts, vegetals, objectes).
Castellà: Bodegón; naturaleza muerta.
Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre llenç.
Barroc. Escola andalusa de Sevilla. Museu del Prado. Madrid.
60. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
Paul Cézanne. Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre llenç (66 x 81 cm).
Postimpressionisme. Musée d´Orsay. París.
61. 22.- BODEGÓ, NATURA
MORTA (P, E)
Willem Claeszoon Heda. Natura Morta (vers
1650). Oli sobre tela. Rijksmuseum,
Amsterdam.
Chardin. Got d'aigua i gerra (vers 1760). Oli sobre Oldenburg. Dues Hamburgueses amb
tela. Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA). A: formatge (1962). Cartró pintat. Museu d'Art
Schneider: “Naturaleza Muerta”, p. 9. Modern, Nova York. A: Hughes: “The Shock
of the New”, p. 358.
62. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
Rembrandt. Bou obert en canal o escorxat. Barroc.
1r.- Vers 1643. Versió Glasgow. Oli sobre fusta. Art
Gallery and Museum, Glasgow.
2n.- 1655. Oli sobre fusta.
Museu del Louvre. París.
64. VOCABULARI
SELECTIVITAT
(PINTURA) 2011-2012
Jackson Pollock. Número U (1950). Oli i purpurines sobre tela. Museu d'Art Modern. Nova York.
D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen
dins; així s'arriba a l„abstracció. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297.
