4. Quina va ser la primera actuació d’una part de l’oposició al franquisme? Des de 1939 a 1948 partides de guerrillers coneguts com “maquis” van tractar de mantindre la lluita contra el Règim franquista, però en cap moment van tindre l’oportunitat de fer perillar la continuïtat del Règim. No obstant en 1944 desprès de l’ alliberació de França pels aliats va haver un intent d’invasió per la Vall D’Aran. La major part dels membres del maquis van ser membres del Partit Comunista. No obstant a partir de 1948 el Partit Comunista va abandonar aquesta estratègia d’oposició al considerar-la inviable.
5. Què estratègia van adoptar els partits polítics republicans en l’exili? Els partits republicans van tindre una actuació molt limitada. Els exiliats republicans van establir un govern republicà en l’exili amb seu en Mèxic i després en Paris. Es mantindria fins a 1977. Al perfilar-se el final de la Segona Guerra Mundial una part de l’oposició monàrquica esperava la intervenció dels aliats per pressionar el Règim de Franco. La seua esperança era la restauració d’una monarquia democràtica liderada per Don Juan de Borbó i per això alguns es van integrar en una Aliança Nacional de Forces Democràtiques. En aquest context Don Juan va llançar el MANIFEST DE LAUSANA EN 1945 No obstant a partir de 1948, la constatació que les potències occidentals no farien res per derrocar a Franco va quedar clara,i aquesta coalició de forces heterogènies es va desfer.
6. Quina seria l’actuació del PSOE en l’exili? El PSOE, que havia sigut el principal partit polític durant la Segona República i la Guerra Civil va quedar molt dividit. Després els seus líders (Rodolfo Llopis) van optar per una estratègia de: No fer cap tipus d’aliança amb el Partit Comunista. No prendre iniciatives per dirigir el moviments socials reivindicatius que espontàniament sorgirien en l’interior d’Espanya. Aquesta inacció del PSOE es va acabar finalment amb l’elecció d’una nova direcció, quan ja finalitzava la dictadura franquista en un Congrés celebrat en França, en Suressnes en 1974. En aquest Congrés FELIPE GONZALEZ va ser elegit Secretari General.
7. Què estratègia d’oposició va desenvolupar el PCE durant la dictadura franquista? El PCE, que havia sigut minoritari durant la Segona República, i molt important durant la guerra civil, es va convertir en el principal partit de l’oposició en l’exili durant la dictadura franquista degut a que: A partir de 1948 va oferir a la resta de forces de l’oposició al franquisme una política de reconciliació nacional. A que gaudia del suport de la URSS. Però sobretot perquè va decidir actuar dins d’Espanya de forma clandestina organitzant vagues o el moviment estudiantil. La seua influència entre els estudiants universitaris serà molt gran. D’aquesta forma el partit d’oposició al franquisme amb més prestigi al final de la Dictadura. El seu dirigen va ser Santiago Carrillo.
8. Quins van ser el primers conflictes socials que es van viure durant el franquisme? Malgrat que les vagues estaven prohibides i sancionades com actes de rebel·lió militar, les dures condicions de la postguerra van fer que esclataren de manera espontània alguns moviments de protesta entre els quals destaquen: Protestes obreres en Catalunya i el País Basc Boicot a l’ús de tramvies en Barcelona, per la pujada dels preus en 1951
9. Quins van ser els primers actes de protesta que es van viure en la Universitat? En la dècada de 1950 va començar la conflictivitat en la Universitat. Es va deure en certa manera al intent de modernitzar la vida universitària duta a terme pel Ministre d’Educació Joaquin Ruiz Jiménez, que va tractar de incentivar el intercanvi d’ idees. Però aquest cert ambient de tolerància va fer que una part dels estudiants tractarà d’actuar al marge de les directius del SEU (Sindicat Espanyol Universitari) integrat en el Moviment Nacional. En 1956 la conflictivitat va donar lloc a altercats entre aquests estudiants i els falangistes del SEU, que va acabar amb un mort. Ruiz Jiménez va ser destituït. Posteriorment en la dècada de 1960 Ruiz Jiménez iniciaria la publicació de la Revista “Cuadernos para el Dialogo” i es situaria en l’oposició al franquisme
11. Quins són els aspectes més rellevants de l’oposició al franquisme en la dècada de 1960? La reorganització del nacionalisme en el País Basc i Catalunya. Els intents de l’oposició de denunciar la falta de democràcia en Espanya que van culminar en 1962 en l’anomenat pel Règim “Contubernio de Munich”. L'execució de Julián Grimau en 1963, per delictes comesos durant la guerra civil L’augment de la conflictivitat laboral L’ augment de la protesta estudiantil. La crítica al Règim d’alguns sectors de l'Església.
12. Quins són els fets més destacats de la reorganització del nacionalisme Basc? En 1958 en un marc d’absència de llibertats es va produir una escissió dins del Partit Nacionalista Basc, que donaria pas al naixement de ETA (Euskadi Ta Askatasuna) o Euskadi Llibertat. En el context internacional de guerra freda van assumir la idea de autodeterminació del poble basc utilitzant la lluita armada com estava fent en eixa època un bon nombre de pobles sotmesos a l’acció del imperialisme europeu. A més de nacionalistes o “abertazales” es declaraven socialistes i volien també acabar amb el capitalisme Els seus primers atemptats amb morts atribuïts i reivindicats per ETA es remunten a 1968 i van ser dos membres dels cossos de seguretat de l’Estat.
13. Com va reaccionar el Règim franquista davant de l’amenaça del terrorisme? En 1970 es van celebrar el judicis de Burgos (justícia militar)contra 16 membres d’ETA (entre ells dos clergues) acusats de l'assassinat d’aquestos policies. 9 van ser condemnats a mort. Però davant de la pressió interna i internacional Franco va commutar les penes de mort.
14. Com es va reorganitzar el nacionalisme català? Els partits nacionalistes en Catalunya i les associacions de qualssevol tipus estaven totalment prohibits. Per això les possibilitats de mantindre vives les aspiracions del nacionalisme català només es van poder donar en el marc d’associacions de tipus cultural lligades a l’Església catòlica. Entre els militants d’aquests grups catòlics destacarà per exemple Jordi Pujol.
15. Què va ser el “Contubernio de Munich” de 1962? En l’any 1962 el govern espanyol va fer una primera petició d’entrada en la CEE (Comunitat Econòmica Europea). La petició va ser rebutjada ja que era una exigència bàsica l'existència d’una democràcia com a sistema polític. El intents d'aprofundir en la unitat europea van fer que es celebraren reunions de caràcter internacional, Congressos Europeus. En 1962 el IV Congrés Europeu es va celebrar en Munich i els organitzadors van propiciar la reunió de totes les forces opositores al franquisme, tant les que es trobaven en l’exili, com destacades figures intel·lectuals que vivien en Espanya. La denuncia de la dictadura franquista i la petició de democratització va ser com una provocació pel Regim, la premsa del qual va denunciar aquesta reunió com una autèntica Conspiració contra Espanya.
16. Perquè es va produir l’execució de Julian Grimau? Aquest havia ingressat en el partit comunista en 1936 i va desenvolupar el càrrec de policia durant la guerra civil. En 1962 va ser enviat a Espanya pel PCE, però va ser detingut. Va ser acusat de tortures durant el període de la Guerra Civil i el Tribunal Militar que el va jutjar el va considerar culpable sent executat en 1963.
17. Perquè es va produir un augment de la conflictivitat en el món laboral? Per l’augment del nombre d’obrers industrials i de miners, degut a la industrialització generalitzada de la dècada de 1960 A la infiltració dins dels sindicats verticals de forces que demanaven millores reials en les condicions de vida dels obrers, que van ser: Alguns membres del associacionisme sindical cotòlic agrupat en organitzacions com la HOAC,(Hermandad Obrera d’ Acció Catòlica) i la seua organització juvenil, la JOC (Juventud Obrera Católica). A la decisió presa pel Partit Comunista d’Espanya de promoure la lluita sindical clandestina.
18. Quina va ser la forma d’organització que va permetre actuar als comunistes i també a membres de la HOAC i de JOC? La creació de Comissions Obreres dins de cada empresa. CCOO en l’actualitat es un sindicat organitzat i legal, però en aquella època no podia actuar como tal, perquè només estaven permesos els sindicats verticals. Per tant l’estratègia, sobretot del PCE va ser que de manera clandestina i sempre sense mostrar la seua verdadera ideologia, treballadors amb carisma i capacitat de lideratge es presentaren a les eleccions a enlaces sindicals que s’integraven en els sindicats verticals. Una vegada elegits defensaven els drets del treballadors inclús declarant vagues il·legals. Els líders de Comissions Obreres assumien els risc de ser detinguts i condemnats a penes de presó.
19. Què fets destaquen en l’actuació de Comissions Obreres durant el franquisme? Aquesta forma d’actuació va cobrar forma sobretot a partir de 1964. En les eleccions sindicals de 1966 Comissions Obreres va obtindre uns resultats molt favorables. Els serveis de Seguretat del Règim van detectar l’actuació organitzada d’aquest sindicat il·legal amb infiltrats del PCE i van il·legalitzarel moviment associatiu en 1967. No obstant la seua actuació va continuar cada vegada amb més força. En 1972 els seus dirigents entre els que destacava MarcelinoCamachovan ser detinguts. En un juí conegut com el Procés 1001 es va declarar la culpabilitat dels seus dirigents. Per exemple MarcelinoCamacho va ser condemnat a 20 anys de presó.
20. Perquè va augmentar la protesta estudiantil en la dècada de 1960? En la dècada de 1960 la societat espanyola va viure un procés molt important de modernització i elevació del seu nivell de vida. Van començar a créixer les classes mitjanes i l’accés a la universitat ja no era un privilegi d’una minoria. El nombre d’universitaris també va créixer. Aquest estudiants universitaris eren conscients de la humiliació que suposava viure en un país sense democràcia i van començar a reivindicar la reinstauració de les llibertats. Entre els estudiants que protestaven es trobaven inclús alguns fills dels dirigents del règim. Aquest ambient de lluita universitària es va vore reforçat al final de la dècada dels 60 pel ressò de les manifestacions de Maig de 1968 en França
21. Quins són els incidents més greus deguts a la participació dels estudiants? Els estudiants universitaris van tractar d’aconseguir el reconeixement d’un Sindicat Democràtic d’Estudiants. En 1965 una manifestació d’estudiants en Madrid va provocar la destitució de Catedràtics com Enrique TiernoGalvan o Jose Luis Aranguren. En 1969 es donaren nous conflictes en Barcelona i en Madrid on va morir l’estudiant Enrique Ruano.
22. Com va evolucionar l’Església Catòlica en la dècada de 1960? Entre 1963 i 1965 en Roma es va celebrar el Concili Vaticà Segon, patrocinat pel Papa Juan XXIII. Tractava d’adequar l’actuació de l’Església Catòlica als nous temps. Entre altres coses en aquest concili es va suprimir la missa en llatí. El nou Papa Pau VI va seguir en aquesta línea renovadora i això va fer que foren elegits bisbes en Espanya, membres de la jeràrquica catòlica que van començar a fer crítiques als aspectes més repressius de la dictadura. Al mateix temps van començar a actuar en els barris humils gran nombre de sacerdots, que van continuar la línea de preocupació per les condicions socials del les persones més necessitades, que van ser qualificats en l’època com els cures rojos. El franquisme va vore amb desconcert aquesta nova línea oficial de l’Església Catòlica
23. Què repercussions va tindre l’aplicació de la nova llei de Premsa de Fraga Iribarne de 1966? Aquesta Llei havia suposat l’eliminació de la censura prèvia encara que mantenia les sancions i les suspensions de diaris si les noticies eren critiques amb la dictadura. Tanmateix aquesta llibertat va permetre en 1969 denunciar un cas de corrupció: l’anomenat CASO MATESA. Es tractava d’una fàbrica de producció de maquinaria tèxtil que rebia subvencions de l’Estat en funció de les màquines exportades. Es va descobrir que aquestes xifres d’exportació havien sigut manipulades per rebre més subvencions. Aquest fet va provocar el cessament de Fraga Iribarne.
25. Quins són els factors claus per entendre l’evolució final de la dictadura franquista i la posterior transició a la democràcia? La divisió dels polítics franquistes entre els immobilistesi els aperturistespartidaris de una transició cap a la democràcia. L’actitud del Princep d’Espanya Joan Carles I, que encara que no ho manifestara obertament volia restaurar la democràcia. La nova actitud de l’Esglèsia Catòlica, partidaria de la reconciliació nacional. El reforçament de la protesta obrera i estudiantil contra el Règim, aguditzada per l’esclat de la crisis econòmica internacional de 1973. El recurs al terrorisme de grups com ETA vinculats al nacionalisme basc i altres grups d’extrema esquerra. El recurs de nou a la repressió, com a forma de no mostrar feblesa per part de la dictadura i tractar de sobreviure L’ organització de les forces polítiques i socials de l’oposició, davant de la previsible mort de Franco que va superar els 80 anys.
26. Quines són les tendències que van sorgir dins del franquisme a finals de la dictadura? IMMOBILISTES. PARTIDARIS DEL MANTENIMENT DE LA DICTADURA. Els immobilistes que volien mantindre les institucions del franquisme després de la mort de Franco en la seua integritat. Eren fonamentalment els polítics i militars vinculats a Falange, i els familiars de Franco. Seràn coneguts com el BÚNQUER. Els tecnòcrates i Carrero Blanco, que volien introduir certes reformes, però mantindre al mateix temps les institucions franquistes, donant suport com a cap de l’Estat a Joan Carles APERTURISTES. PARTIDARIS DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA Un sector de polítics tecnòcrates, generalment joves que poc a poc es van deixar atraure per la ideologia de la Democracia-Cristiana europea i que consideraran necessari per al progrés d’Espanya la instauració d’una monarquia parlamentària democràtica, i que donaran suport a Joan Carles. Part d’ells van formar un grup d’opinió que es manifestava en la premsa conegut com el GRUPO TÀCITO
27. Perquè el grup partidari de mantindre la dictadura franquista es conegut com el búnquer? Aquesta és una expressió figurada o metafòrica que volia donar a entendre que aquest grup era totalment immobilista. Era totalment contrari a qualsevol reforma ( Literalment un búnquer és una Construcció defensiva de murs d’hormigó) Era un grup que desconfiava del Princep d’Espanya Joan Carles i que conspiraria per substituir-lo
28. Què postura mantenia l'Església Catòlica en aquesta etapa final del franquisme? L'Església Catòlica havia sigut un dels pilars del Règim franquista. Però des de la finalització del Concili Vaticà Segón l'Església catòlica havia canviat la seua orientació. En Espanya la renovació de l'Església Catòlica va ser impulsada sobretot pel nou bisbe de Madrid i President de la Conferencia Episcopal Espanyola VICENTE ENRIQUE I TARANCON. TARANCON va fer autocrítica del paper de l’Església en la guerra Civil i el franquisme i va subratllar que el objectiu del cristianisme era buscar la reconciliació entre tots els espanyols. Per tant l’Església donava suport als sectors aperturistes i a aquells que lluitaven per la justícia social. Els franquistes i el mateix Franco van quedar desconcertats per aquesta nova posició.
29. Mentrestant que actitud mantenia Joan Carles? Joan Carles havia segut educat en Espanya pels preceptors nomenats per Franco. En molts actes públics apareixia associat a la figura de Franco. Ni abans ni desprès de la seua designació com a successor va fer crítiques al franquisme. Va procurar mantindre una actitud ambigua. Per tant molts li adjudicaven falta de caràcter, un home al que seria fàcil manipular. En conseqüència els polítics de l’oposició antifranquista tampoc confiaven en Joan Carles i el consideraven com una titella dels polítics franquistes.
30. Què conseqüències va tindre aquesta actitud de Joan Carles, en les relacions amb el seu pare Don Juan de Borbó? Don Juan de Borbó tenia el drets dinàstics. Era el successor legítim d’ Alfons XIII Des de sempre havia defensat el restabliment de la democràcia i de les llibertats. Però Franco en 1969 va designar a Joan Carles com a successor, fet que va comportar un distanciament i un deteriorament de les relacions personals entre pare i fill.
31. Tanmateix perquè Joan Carles mantenia aquesta actitud ambigua? Joan Carles i els seus assessors entre els que destacava TorcuatoFernàndez de Miranda, pensaven que si per part del Princep es feia una declaració clara a favor de la restauració de la democràcia seria inevitablement substituït per un altre. Per tant pensaven que la única forma de aconseguir una evolució del Règim era convertir-se en Rei i fer ús del poders que s'atribuïen al cap de l’Estat per transformar el sistema polític
32. Quins d’aquests sectors polítics va controlar el poder polític en la etapa final del franquisme? EL SECTOR LIDERAT PER CARRERO BLANCO. Franco, per primera vegada en el transcurs de la seua dictadura, per motius de salut, va cedir el càrrec de President del Govern en juny de 1973 a l’Almirall Carrero Blanco. Per a Franco amb el nomenament de Carrero Blanco quedava garantit que el règim franquista es prolongaria després de la seua mort.
33. Quin era el projecte polític de CARRERO BLANCO, i part dels tecnòcrates després de la mort de Franco? Aquest grup havia donat suportal nomenament de Joan Carles com a successor en la Jefatura de l’Estat. Però pensaven que Joan Carles no tindria el mateix paper que Franco. Seria només una figura simbòlica, mentre que el poder efectiu seria exercit pel Cap del Govern i la resta d’institucions franquistes. (Corts, Cosell Nacional del Moviment,etc) Per tant suposava també la continuació del franquisme desprès de la mort de Franco.
34. Què fet va provocar el fracàs del pla previst per Franco per a fer sobreviure el franquisme després de la seua mort? L’ASSASSINAT DE L’ALMIRALL CARRERO BLANCO, en una atemptat terrorista d’ETA en Madrid en desembre de 1973. Amb la seua mort desapareixia el home carismàtic que podria condicionar l’actuació posterior de Joan Carles.
35. Qui va ser elegit com a President del nou Govern per part de Franco? L’elegit va ser Carlos Arias Navarro, que en el Govern de Carrero era Ministre del Interior. Era un home que procedia dels serveis de seguretat i volia transmetre la idea que el règim no anava a permetre, ni tolerar cap tipus de desordre social, es a dir, que anava a actuar amb ma dura. Carlos Arias Navarro va ser de l’agrado del búnquer i podia suposar un entrebanc major per els projectes de Joan Carles d’iniciar una transició a la democràcia després de la mort de Franco. No obstant en el seu govern es van mantindre ministres aperturistes com Antonio Carro i PioCabanillas, i molts subsecretaris del govern tenien aquesta mateixa orientació. Amb aquest grup va mantindre contactes Joan Carles.
36. Quin va ser el primer programa polític de Carlos Arias Navarro? ARIAS NAVARRO VA PLANTEJAR INFLUIT PELS MINISTRES APERTURISTES UN PROGRAMA DE REFORMES Arias Navarro va pronunciar el 12 de febrer de 1974 un discurs davant les Corts on declarava la seua intenció d’introduir alguns canvis en el sistema polític: Elecció d’alcaldes. Augment del poder dels procuradors de les Corts. Iuna Llei d’associacions polítiques que es podrien integrar en el Moviment nacional Per això es va començar a parlar de l’esperit del 12 de febrer i l’oposició i la premsa van pensar en la possibilitat d’una evolució democràtica.
37. No obstant que fets faran a Arias Navarro utilitzar de nou la repressió i abandonar les idees reformistes? Un conflicte amb l'Església Catòlica. El anomenat Caso Añoveros. Les crítiques del búnquer als ministres aperturistes. L’augment de la protesta estudiantil i de la conflictivitat laboral. La continuació del terrorisme d’ETA i l’aparició de noves organitzacions terroristes d’extrema esquerra com el FRAP (FrenteRevolucionarioAntifascista i Patriota) en 1973 i el GRAPO (GruposRevolucionariosAntifascistasPrimero d’Octubre) en 1975.
38. Quan i perquè es va produir el cas Añoveros? En març de 1974 el bisbe de Bilbao va fer una homilia on va fer una defensa de les llibertats i de la cultura pròpia dels pobles, en relació al cas basc. La reacció del Govern Arias va ser l’arrest del bisbe i la seua intenció d’expulsar-lo d’Espanya. Tanmateix el Cardenal Tarancon va amenaçar a Arias amb l’excomunió i per intervenció del mateix Franco no es va aplicar cap sanció al bisbe de Bilbao.
39. Perquè es va produir la dimissió del ministres aperturistes del govern d’Arias? Per les crítiques que va rebre el Ministre d’Informació PioCabanillas que havia permès una amplia llibertat d’informació. En solidaritat la resta de ministres reformistes van anar abandonant el govern.
40. Com va reaccionar el govern d’Arias davant el repte del terrorisme? El govern d’Arias va respondre a la violència terrorista amb l' imposició de condemnes a mort i una dura repressió. En març de 1974 es va produir la condemna a mort de l’anarquista Salvador Puig Antic. El setembre de 1975 van ser executats tres membres del FRAP i dos membres d’ETA. Es van produir manifestacions i condemnes a la dictadura franquista en molts països europeus. Com a conseqüència el Règim de Franco va organitzar una gran manifestació en la Plaza de Oriente de Madrid, on Franco va fer la seua última aparició pública (1 Octubre de 1975)
41. Com es va produir la malaltia de Franco que va provocar finalment la seua mort? A finals d’Octubre de 1975 Franco va patir un atac cardíac. La seua etapa final es prolonga fins el 20 de novembre de 1975 quan definitivament es certifica la mort del dictador.
42. Com es va reorganitzar l’oposició en aquesta etapa final del franquisme? Els partits de l’oposició interna i externa van començar a coal·ligar-se per tractar de derrocar la dictadura. D’aquesta manera abans de la mort de Franco es van crear tres aliances de forces polítiques i sindicals: L’ Assemblea de Catalunya. La Junta Democràtica La Plataforma de Convergència Democràtica.
43. Com es va crear i que defenia l’Assemblea de Catalunya? Es va crear en 1971 per iniciativa del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) A aquesta plataforma es van sumar totes les forces polítiques de l’àmbit polític català. El seu lema era “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”
44. Com es va crear i que pretenia la Junta Democràtica d’Espanya? Es va crear en juliol de 1974 per iniciativa del PCE. A mes del PCE es van integrar: CCOO Partit Socialista Popular, d’Enrique TiernoGalvan.
45. Com es va crear i que pretenia la Plataforma de Convergència Democràtica? Va ser creada en juny de 1975 Va ser iniciativa del PSOE, que des de 1974, des de el Congreso de Suressnes estava liderat per Felipe Gonzàlez. A la Plataforma es van sumar: UGT Izquierda Democràtica, grup democristià de Ruiz Jiménez PNV.
46. Què esperaven aquestes forces polítiques de l’oposició? Esperaven que a la mort de Franco es crearen les condicions per aconseguir una transició a la democracia.
