Dossierquirfan

cures bàsiques
d’infermeria c4 CAI i
tp’s
Curs 2013-2014
Jordi Capdevila. INS S’Agulla
Crèdit 4 dossier de treball
win7
Dossier BLOC QUIRÚRGIC i Tp’s
Nom de l’alumne/a………………………………………………………………………………………………………

Jordi Capdevila
PTFP 620 Programació didáctica 13/14 Página 2
Avaluació*:
Bloc teòric: 50% del crèdit en dos o tres exàmens dels fets, conceptes i sistemes conceptuals
de la unitat subjecte d’estudi.
Bloc Teoricopràctic ( TP’s) 20% del crèdit. La Tp és l’execució d’un procediment simulat a l’aula
taller i un examen teorico-pràctic si la UD ho escau.
CAT. Treball d’auto aprenentatge basat en ABP. 10%
AEA. Activitats d’ensenyament aprenentatge. Degudament complimentat el quadern de
treball. 10%
Valoració actitudinal. 10%. Graelles d’observació i criteris estipulats.
*l’avaluació s’especifica degudament a cada trimestre.
UNITAT DIDÀCTICA NÚM.5- EL PACIENT QUIRÚRGIC
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals.
Organització de l’àrea quirúrgica. Quiròfans i REA. Material bàsic.
Cures preoperatòries: la preparació físisca i psicològica.
El procés quirúrgic. Tipus d’anestèsia, classificació de les IQ.
Les cures postoperatòries. El postoperatopri immediat i el continuat. Complicacions.
IQ més habituals en COT. l’ATM, fractures.
EC en COT.
Teoricopràctiques (TP’s)
Cura de la ferida. Tipus de ferides. Els drenatges i la seva classificació
Retirar punts de paper. Grapes i sutures.
Fèrules en COT
CAT’s
Aquesta UD té un treball de fisiopatologia
AEA
S’especifiquen

Jordi Capdevila
Objectius de la UD3.
2,3,5,16,17
Nuclis d’activitat
N.A Títol Durada AEA codi Avaluació
NA1 L’àrea
quirúrgica
d’un
hospital.
5 hores Estructura física del Bloc
quirúrgic, especificacions
del servei, REA i sala de
parts, mobiliari del
quiròfan i accés a les
dependències. L’àrea
d’esterilització. Mesures
d’asèpsia en el bloc
quirúrgic. Els recursos
humans i el seu rol
professional. Tipus
d’intervenció quirúrgica. El
pre, l’intra i el
postoperatori, anestèsia
icomplicacions immediates.
Paper del TCAI.
C4/UD6/NA1/A1 -Exercicis
d’avaluació
continuada.
Visionats de vídeos.
Elaboració de
làmines.
-continguts per la
prova escrita.
NA2 2h EC en COT C4/UD6/NA2/A1 -continguts per la
prova escrita.
NA3 6h Patologia osteoarticular.
Fractures tipus i
classificació. Luxacions.
L’artoplàstia totla de
maluc. Cures d’infermeria.
C4/UD6/NA3/A1 Exercicis
d’avaluació
continuada.
continguts per la
prova escrita.
NA1,2 i 3 tenen
una prova.

Jordi Capdevila
Procediments ( Teoricopràctiques)
Nuclis d’activitat
NA5 Cura de la
ferida.
Tipus de
ferides.
2h La ferida quirúrgica. La
seva cura, mètodes i
procediment.
C4/UD6/NA5/A1
Identificació
material.
Assistència.
NA6 Els
drenatges i
la seva
classificació
2h Visualització dels diferents
drenatges en cirurgia.
Classificació.
C4/UD6/NA6/A1 Identificació
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
NA7 Retirar
punts de
paper.
Grapes i
sutures.
2h Retirada de punts de
seda/catgut, grapes de
Michel i paper.
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
NA8 Fèrules en
COT
1 Visionat de les diferents
fèrules que s’utilitzen en
COT.
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
CAT ( crèdit d’autoaprenentatge)
NA9 Fisiopatolo
gia
1h Realització d’un treball
d’una patologia triada a
partir un llistat que lliura el
professor. Cal fer-lo segons
la rúbrica que s’especifica.
C4/UD6/NA9/A1
Lliurament d’un
treball de
fisiopatologia
proposat pel llistat
que dona el
professor.
Assitència a la taula
rodona.
UD. 5 EL PACIENT QUIRÚRGIC
Estructura física
L’àrea quirúrgica normalment es troba en una zona independent de la circulació general de la
resta de l’hopsital.
Distribució de l’espai:

Jordi Capdevila
Zona sense limitacions, és a dir es permet la roba de carrer ( o uniforme del centre) en els
vestuaris.
Zona semelimitada, es requereix roba quirúrgica, però no és necessari mascareta( passadis,
magatzem, secretaria etc) si polaines i casquet.
Zona limitada, es requerix l’ús de la mascareta com a complenment de la roba( passadissos
interns preanestèsia, rentat de mans quirúrgic, quirofans)
Zones d’intercanvi: vestidors hi ha de metges i personal d’infermeria, os es posen la roba de
color verd i així poden entrar en les zones semilimitades.
El transfer, és el lloc per on arriba el malalt a l‘AQ, és el lloc de canvi de rodes o llitera per
poder passar.

Jordi Capdevila
CMA

Jordi Capdevila
sala
d’operacions: sol antiestàtic, evacuació de gasos anestèsics a l’exterior, emplomat de parets,
subministrament elèctric d’energia.

Jordi Capdevila
HEPA
filters, high efficiency particulate air.
Condicionns ambientals: temperatura de 22º, humitat del 50%, filtratge d’aire que penetri de
l’exterior, renovació del volum d’aire.
MOBILIARI
gabinet de subministraments

Jordi Capdevila

Jordi Capdevila
taula de quirofan, cubetes ind i dobles, taula posterior en ronyó, escabel. Mayo, taula de
preparació
Lebrillo, carro per a caixes de cirurgia.
també trobarem el NEGATOSCOPI, RELLOTGE DE PARET, RESPIRADORS,
ASPIRADORS,MONITROS DE CTS VITALS, MONITORS DE GASOS, DESFIBRIL·LADOR.

Jordi Capdevila
Cicle de procediment de l’equip.
1er: lloc d’us que és el quiròfan.
2n: “desarmado”

Jordi Capdevila
3r:neteja amb ultrasons o bé descontaminació amb rentadores.
4rt: inspecció
5: armado y envoltura
6: esterilització. Vapor humit ( autoclau) OE..
7 emmagatzematge
8 de nou lloc d’ús
Atenció entre el lloc d’us i la rentadora hi ha RISC BIOLOGIC

Jordi Capdevila
Cal saber que les activitats de neteja que s’usen en els submisntraments i les tècniques més
eficaces que estiguin dispopniobles són un aspecte de gran importància per al control de la
infecció.
Roba de quiròfan
Per la pràctica correcta de l’aspèsia cal tenir en compte diferents aspectes: Roba quirúrgica,
l’ha de portar tota persona que entri a l’àrea quirúgica,pantaló jaqueta, casquet, mascareta,
esclops amb polaines, no jòies, no esmalt d’ungles.
Com obrir elpaquet per a la taula
El professor fa la demostració

Jordi Capdevila
Com obrir una safata de material
El paquet petit s’obre prenen les cantonades de l’embolcall i posant-la sobre les mans.
Obrir una safata d’instrumental.
http://www.youtube.com/watch?v=dtiCcZ2fvY8
obertura en “laminado”

Jordi Capdevila
Taula d’operacions
1- placa de cap
2- mòdul de placa d’esquena ( uns 40cm)
3- segment mitjà central
4- mòdul de placa de cames uns 20cm amb secció perienal
5- mòdul de placa de cames uns 40 cm
6- palanca de maneig
7- connexió de xarxa
8- interruptor comandament taula operacions
9- compensació potencial
10- placa de característiques
11- cargol de maneig
12- palanca de maneig
13- comandament
14- interruptor de peu
15- plafó maneig de columna

Jordi Capdevila

Jordi Capdevila
Disposició correcta de la sala d’operacions.
Perfil del personal d’infermeria en el bloc quirúrgic: ( sala de parts, REA, esterilització)
Formació professional en l’àrea de quiròfan, DUI cal postgrau/master TCAI mesos de formació,
alt nivell ètic, formació continua, alt nivell d’organització de l’area quirúrgica, intel·ligència
emocional.

Jordi Capdevila
Activitats de la infermera circulant o TCAI
Moltes infermeres comencen com a infermeres generals i passen a ser després infermeres
circulants també conegudes com infermeres de quiròfan, la infermera circulant ( o TCAI segons
els lloc de treball ) controla, col·labora, ajuda i té coneixament de l’àrea medicoquirúrgica
Verifica el pla d’IQ programades, controla el que s’utilitza i repostant el material, col·labora en
la col·locació del pacient en la taula d’operacions, realitza el seu rentat quirúrgic.
Verifica si el pacient porta venoclisi, sondes, talla, que no porti pròtesi ni ungles pintades ( des
de planta també això es verifica).
Ajuda al metge anestesista, porta la fulla de control de cirurgia, tanca la bata al cirurgià i
instrumentista, està atenta a les necessitas dels professionals, realitza el “conteo” de
compreses abans de tancar la cavitat, és la que agafa les mostres. Connecta el bsiturí, vigila les
normes d’aspèsia, és la que obre la primera talla d’equips de roba i caixes d’instrumental,
controla portes, avisa al portalliteres quan acaba la IQ, acompanya al pacient a REA.
Infermera anestesista
Acull i identifica el pacient, revisa la HC, full preop CI etc, revisa els aprells, preparara la
medicació, controla cts vitals, controla STP monitors, via aèrea, col·laobra en la IOT , controla
les drogues i normes d’assèpsia, neteja laringos, posa apunt per una altre IQ, si escau trasllada
a REA al pacient.

Jordi Capdevila
Infermera instrumentista
Coneix abans de tot la IQ que es realitzarà, verifica que no falti cap instrument per la IQ, és la
primera que fa el rentat quirúrgic entra al quiròfan, obre la segona talla dels equips de bates,
es posa la bata i els guants estèrils, ha de prearar el material amb la disposició i ordre de la IQ,
té funció mecànica (tranaferir material) i també participativa, s’anticipa a les necessitats del
cirurgià.
TCAI:
neteja de carros i equips, revisar la integritat del precinta en especial de les caixes de material
estèril, revisar dates de caducitat del material i repostar el material, revisar que funcionen els
equips, registres.

Jordi Capdevila
Normes bàsiques

Jordi Capdevila

Jordi Capdevila
Fotocòpia material quirúrgic:
Tall o dièresi- s’utilitza per la insició o separació dels teixits per arribar a la zona desitjada, per
l’exeresi ó extirpació complerta d’un òrgan o obtenció de làmines cutànies.
Hemostàsia- s’utilitza per ocluir de manera provisional la llum dels vasos sanguinis.
Exposició/separadors: són instruments metàl·lics que s’utlitzen per fer visible el camp
operatori, poden ser manuals o estàtics.
Disecció: s’utilitzen per controlar i subjectar el teixits, per agafar els cantos de la pell en les
sutures i permet analitzar estructures anatòmiques.
Tracció o aprehensió- s’utilitza per agafar adecuant-se a l’espesor i resistència dels teixits.
Síntesi o sutura: s’utilitza per restaurar la continuïtat dels teixits durtant la IQ o en finalitzar
aquesta.
El pacient qururgic
1.1: Classificació de la cirurgia.
1.1.1: segons el seu objectiu.
Fa referència a la raó per la qual es realitza la IQ, inclou els següents tipus de cirurgia.
1. Diagnòstica: es realitza per verificar un dx mèdic o bé per comprovar l’extensió de la
malatia. Unexemple seria la biòpsia de ganglis axilars per determianr l’extensió d’un
procés cancerígen al pit.
2. Curativa: soluciona el problema de la malaltia del pacient. Un exemple seria la
colecistectomia 8(extipació de la bufeta del fel)
3. Reparadora: es dur a terme per corregir deformitats o defectes, tan congènita com
adquirts. Ex PTG
4. Estètica: es realitza amb la finalitat de millorar l’aspecte físic. Exemple cirurgia plàstica
nasal, blefaroplàstia..
5. Pal·liativa: es relaitza per aliviar els simptomes que presenta el pacient, però no se
cura la maltia de base.
1.1.2: segons el temps de realització.
Fa referència a si la cirurgia pot o no esperar i a la urgència amb que cal dur-la a terme. Inclou
els següents tipus:
1. Urgència Immediata. Cal fer-la el més aviat possible, ja que està molt compromesa la
vida delpacient. Exemple una obstrucció intestinal, una perforació per un ulcus, una
hemorràgia interna..
2. Urgència mediata relativa: cal fer-se entre les 24 i 48 h
3. Programada necessària ( essencial) cal realitzar-la per prevenir problemes. Coma ra
cataractes

Jordi Capdevila
4. Programada electiva: no és del tot imprescindible però caldrà realitzar-se per a
millorar la qualitat de vida del pacient ( varius)
5. Programada opcional: es fa a petció delpacient, en general es per motius estètics o
psicològics coma ra una blefaroplàstia.
1.1.3: Segons el risc i la seva complexitat
Fa referència al risc potencial que patirà el pacient com a cosneqüència de la intervenció i
a la magnitud i complexitat d’aquesta.
1. Cirurgia major: comporta un risc important pel pacient i acostuma a realitzar-se amb
anestèsia general. El concepte de risc sol estar associat a la durada dela IQ o bé amb
la seva extensió i complexitat. Gastrectomia.
2. Cirurgia menor: s’inclou dins d’aquesta classificació les IQ de la durada curta o bé a
les que afecten a localitzacions anatòmiques o que no impliquen un risc per a la vida
del pacient. Fimosis
1.1.4: segons el risc d’infecció.
1. Cirurgia neta: no té a veure amb el TGI
2. potencialment contaminant. Es GI però permet preparar al pacient amb ènemes,
irrigacons, ATB, parri...
3. cirurgia contaminant: és la cirurgia GI que No podem preparar al pacient.
ATENCIÓ D’INFERMERIA AL PACIENT DURANT EL PERIODE PREOPERATORI
Es considra que el periode preop abarca l’espai de temps comprès des de que elpacient és
informat que el problema de salut ha de ser tractat quirurgicament, ho acepti i es fixi la data
de la iIQ fins que el malalt arriba a l’àrea quirúrgica.
1- Preparar al pacient tan fiscament com psicològicament ( relació d’ajuda) C7
2- PAI. C1 però no oblideu la següent documentació. Motiu de l’ingrés, dx mèdic,
antecedents patològics i IQ realitzades, medicació que pren, al·lèrgies, antecedents
familiars, presència d’incapcitat física o mental, si utilitza pròtesis o dispositius, hàbits
tòxics, situació emocional.
3- Exploració física.
3.1- estat nutricional, mesures antropomètriques, dieta especial per la IQ
3.2-funció repasiratòria, MPOC, molt important ja que representa pel pacient un risc
de desenvolupar complicacions respirtòries. Valoreu F.R i si hi ha hàbit tabàquic.
3.3- Funció cardiocirculatòria: si hi ha IC, malatia cornària o arítmies.
3.4-Funció GI: nàusees, vòmits, evacuació, carcterístiques de la femta.
3.5-Funció genitourinària: hàbit d’eliminació, dolor, cuïssor, hematúria, nictúria, cicle
mestrual, està embarassadaa?

Jordi Capdevila
3.6- Estat mental i neurlògic. NDC o alteracions
3.7- Estat de la pell: lesions, inflamació, edemes, com té les mucoses...
4- PROVES DX.
Sempre ha de tenir abans de baixar a quiròfan
RX DE TÒRAX, ANALÍTICA ( RUTINA) I EKG
5-EDUCACIÓ SANITÀRIA.
L’anestèsia general provoca un excés de secrecions que han de ser expulsades, per la qual cosa
s’ha d’ensenyar FSTR o bé Incentiu respiratori per saber tossir. Li recordarem que l’activitat
serà progressiva. Enllitat, sedestat, bipedestació i demabulació.
6- GENERALITATS ( EXAMEN) PRPARACIÓ DEL PACIENT
1- Higiene preoperatòria general, en el centre amb clorhexidina
2- Preparació de la zona que cal intervenir. ( mireu camps operatoris) rasurat, pintat i
talla.
3- Preparació intestinal. En IQ llargues, de colon, recte, de regions pèlviques, perineal..
4- Valium a la nit i al mati.
5- Dieta i dejú. Dejú absolut de mínim 8 hores anas de la IQ. No aigua, no líquids, ja pot
fer broncoaspiració. La darrea diet anasmde la IQ sempre es de fàcil digestió.
7-PREPARACIÓ DE L’HABITACIÓ
Mentre elpacient es troba en la fase INTRAOPERATORIA el TCAI s’encarrega, d’obrir el llit (c6)
tipus d’obertura de llit, vigila que funcioni la presa de buit, d’o2, equips de suero, etc..
8-Atenció a la família
9-DdI. Ansietat, por, manca de coneixements.
TIPUS D’ANESTÈSIA
L’anestèsia és l’estat revesrsible del SNC ocasionat per la’admistració d’un anèstesic.
Hipnosi: estat semblant a la de la son induït artificialment.
Analgèsia: insensibilitat al dolor
Relaxació muscular: pèrdua de motricitat
Protecció neurovegetativa: pèrdua de l’activitat reflexa ( aquí hi ha perill de broncoaspiració)
Anestèsic inhalatoris:
Líquids: Éteres, cloroform, clorur de etilè, halotà
Gasos: òxid nitrós, xenon.

Jordi Capdevila
Anestèsia intravenosa
Propofol, barbiturics
Medicació preanestèsia:
Neurolèptics i ansiòlitcs.
Intradural o raquídia: a l’interior de la duramadre (PL)
Epidural: pel part o IQ infraumbilicals
Local: es punxa en una petita zona sbc o Im per exemple per fer una GSA, sínteis d’una ferida
etc,
Regional ( trocular) s’injecta el fàrmac dins o al voltant del plec de nervis específics. S’anestesia
la innervació d’aquell membre.

Jordi Capdevila
Aspectes importants a valorar
1. NDC ( reflexe perpebral)
2. Funció respiratòria ( permeabilitat de les vies aèreies, respiració, color de la pell)
3. Funció cardiocircualtòria ( FC, TA)
4. Ferida operatòria ( drenatges, apòsits, si hi ha hemorràgies) valoració de l’aposit. La
primera aixecada la fa el cirurgia.

Jordi Capdevila
5-Equips especials: SVP. SNG, STP, NPT etc..
6-Revisió de la HC i nota d’acollida
7-Dolor, en especial en la zona de la incisió.
8-Hipotèrmia
9-Nàusees i vòmits
Atenció a problemes de la llengua: obstrucció, broncoaspiració, millor Fowler i si no amb cap
laterlitzat.
Atenció durant les 6-12 hores següents. (TCAI)
Control de les cts vitals, c/ 2-4 hores, mirar apòsits i drenatges, dolor i efecte de l’analgèsia (
identificació del dolor, tipus,origen i un cop administrada l’analgèsia valorar l’efectivitat)
Micció: ha de micconar a les 6-8 hores despres de la IQ, detectar signes de distensió abdominal
( vents, peristaltisme)
Proves Dx en COT
1- Placa/Rx
2- Artrocentesi/punció articular
És el procedimient que consisteix en la punció articular i l’extracció d’una mostra del
líquid sinovial de l’espaci articular en una articulació.

Jordi Capdevila
3- ARTROSCÒPIA
Visulaització de l’interior d’una articulació per endoscòpia. La seva finalitat es dx o terapèutica.
Les cures posterior a l’artroscopia són: cts vitals, CNV ( pols, edema, color, T, mobilització,
sensibilitat), control de l’embenat compressiu, repòs relatiu.
4- Biopsia òssia

Jordi Capdevila
5- RMN
6- Gamagrafia òssia
Medicina nuclear. Una gammagrafía òssea és una prova funcional, el que significa que medeix
un aspecte del metabolisme ossi o remodelació òssea, ja que les altres tècniques d’imatge
no fa.

Jordi Capdevila
COT PATOLOGIA OSTEOARTICULAR
Les malalties de l'aparell locomotor.
Les principals són:
Artritis. Dolor en les articulacions mòbils a causa d'una inflamació de la membrana
sinovial que segrega la càpsula sinovias. En ocasions està produïda per una infecció.
Artritis reumatoide. Artritis crònica simètrica d'origen desconegut o deguda a una
resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial.

Jordi Capdevila
Artrosis. Dolor en les articulacions deguda a una degeneració dels cartílags articulosos
a causa de l'edat.
Osteoporosis. Disminució de massa òssia a causa d'una falta de matriu extracel·lular
de col·làgen sobre la qual pugui acumular-se el fosfat càlcic. És un procés natural
durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els que es
produeixen durant la menopausa.
Osteomalàcia. Dèficit de vitamina D que dona com a conseqüència que l’os sigui tou i
es pugui deformar.
Neoplàsies d’os. Constituexen en el creixement anormal d’una zona, el qual
s’anomena tumor i pot ser benigne o maligne. Solen ser metastasis d’altres tumors
malignes.

Jordi Capdevila
Esquinç. Estirament excessiu d'un tendó a causa d'un mal moviment.
Es caracteitza per dolor, tumefacció ràpida i incapacitat de moviment. Cal posar fred
local, embenat compressiu, CNV, aine’s, posible IQ si hiha inestabilitat de l’articulació.
Cruiximent. Dolor muscular a causa de l'àcid làctic acumulat en les fibres musculars en
veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.
Hèrnia discal: o de disc és la prostrució del nucli polpós del catíleg intervertebral ( disc)
de manera que pressiona la medul·la espinal. Apareix sobretot a la columna vertebral
lumbar i cursa amb molt de dolor, alteració de al sensibilitat i deterioment de la
mobilitat.

Jordi Capdevila
Gota: és una malatia que apareix per hiperucèmia, és a dir un augment dels nivells
d’àcid úric a la sang. En condicions normals l’àcid úric els filtren els runyons i l’eliminen
per l’orina però si hi ha una elevada concentració passa a la sang i i aquests cristalls es
generen en dipòsits d’urat sòdic en una articulació generalment en el dit gros del peu.
Luxació:
tp’s/JT ( cabestrillo)

Jordi Capdevila
És caracteritza per un dolor intens i totlament localitzat, equimosis,
contractura,impotència funcional, canvis en la morfología.
Tto: reudir i immobilitzar. CNV, analgèsia.
Fractures
Tipus: Tancada o senzilla: teixit del voltant intacte
Oberta o complicada: amb ferida exterior.
Cominuta: amb diversos fragments
Directa: en el mateix punt del traumatisme
Doble: a dos punts d’un mateix os.

Jordi Capdevila
Tractament de les #: Fèrula, tracció per estabilitzar la fractura que pot ser cutània o
transesquelètica.
kit de tracción cutania
Cures d’infermeria.
Preparació del llit ( c6) control de la tracció i pes ( alineació), integritat de la pell,
mobilitzacions, eliminació, ferida de l’Steimann ( es fan costres)
CP: Xoc hipovolèmic, Sindrome compartimental, embolia gasesosa, tromboembolisme,
complicacions pròpies de les fractures:

Jordi Capdevila
El síndrome compartimental és una afecció seria que implica augment de la pressió en un
compartiment muscular. Pot danyar en nervis i músculs, a l’igual que problemes amb el fluxe
sanguíni.
El síndrome compartimental causa dolor intens que no desapareix quan un pren
analgèsia o eleva l’àrea afectada. En els casos més seriosos, los símptomes poden
abarcar:
 Disminució de la sensibilidat.
 Entumeciment i parestesia ( hormigueo)
 Palidesa de la pell
 Dolor intens que empitjora
 Debilitat
 En general, signes i símptomes relacionats amb la pèrdua d’irrigació i inervació.
(CNV)
Artroplàtia total de maluc (examen Tot)
Consisteix en la cirurgia ortpèdica que cerca reemplaçar de forma total o parcial
l’articulació de la “cadera” amb un implant artificial anomenat pròtesi.

Jordi Capdevila
Preop: Com qualsevol altre ( generalitats), heu d’ensenyar a la utilització del trapezi.
Preparar la zona quirúrgica.
Post op: com en qualsevol altre procés quirúrgic.
Cal saber però les complicacions potencials. CP 2/a IQ: control de l’apòsit, controls de
cts vitals, de drenatges i analítica ( hematòcrit).
DdI. Diàgnistics d’Infermeria: Risc del deteriorament de la mobilitat física
Alteració de la mobilitat.
Cal repòs absolut les 48-72 hores, D.S, matalàs dur i trapezi per descarregar pes. Canvi
de llençols de dalt a baix. EE alineades, control NVC, alternar capçal, profilaxis de
decúbits, Rx a les 48 hores, sedestació

Jordi Capdevila
Aixecar i enllitar al pacient per el costat operat (pibotan), utilitzar sabates tancades,
cadires altes amb recolzabraços, evitar rotacions, embenat elàstic EE.II.
DdI. Diàgnistics d’Infermeria: manca de coneixements.
RHB, no ajupir-se, no inclinar-se, no creuar cames, no seure sobre coixins.

Dossierquirfan

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Plus de bertachico

Plus de bertachico (20)

Dossierquirfan