2. Què és la biosfera?
Quèés un ecosistema? Quins elements el
formen?
Quina diferència hi ha entre el marc
geològic (sòl, clima…) del desert del
Sàhara i el de la selva amazònica? Com
condiciona els éssers vius que l’habiten?
4. Pots fer una aproximació, a primer cop
d’ull, dels indrets de la Terra on hi ha
deserts? I serralades? Què més hi pots
veure?
El dinamisme de la biosfera
5. La biosfera i els biomes
La biosfera és formada per diversos
biomes o àmbits bioclimàtics, que són les
diferents zones de la Terra amb un clima
característic on es desnvolupen
comunitats específiques d’éssers vius, que
formen ecosisttemes molt diversos.
El dinamisme de la biosfera
7. La història i el dinamisme de la
biosfera
La biosfera va canviant al llarg del temps a causa de:
El suport físic i, per tant, la formació i la modificació de
les roques, el relleu terrestre i el sòl.
Les modificacions químiques i físiques de l’atmosfera.
La formació i el desplaçament dels continents i dels
mars (teoria de la tectònica de plaques).
Els canvis climàtics: deguts al desplaçament dels
continents i a petits cataclismes a escala planetària
(erupcions volcàniques, caiguda de meteorits, etc.)
L’evolució dels éssers vius: els permet adaptar-se a un
entorn canviant.
El dinamisme de la biosfera
9. Quinadiferència hi ha entre aquests dos sòls?
Per què creus que el sòl de la fageda afavoreix
que hi creixi molta vegetació? Què aporta la
vegetació al sòl?
El dinamisme de la biosfera
12. Els boscos caducifolis
Els boscos caducifolis o boscanes decídues, són
biomes constituïts per grans arbres que es
ramifiquen a partir d’una creta distància del terra,
a 2 o 3 metres com a mínim. Presenten un sotabosc
reduït, amb un estrat herbaci discret o, com a
màxim, amb alguns arbustos esparsos (ex. Una
fageda).
Els boscos
13. Hiha alguns éssers vius que s’adapten al bosc
caducifoli mitjançant diferents mecanismes. Per ex:
Arbres que perden les fulles per resistir millor l’estació
freda.
Herbes que tenen arrels o llavors resistents al fred, que
els permeten reviure després de les nevades.
Animals que entren en letargia.
Distribució
geogràfica de la
Selva Tropical
Veure mapa
pàgina 72 llibre
Els boscos
15. L’entorn geològic
Les boscanes es localitzen en zones de clima
temperat i plujós, sense extrems de fred ni de calor i
sense pertorbacions catastròfiques com huracans o
sequeres greus. El sòl és ric en nutrients, de color bru
o grisenc, a causa de l’humus acumulat.
Distribució geogràfica
bosc caducifoli
Els boscos
17. Els éssers vius
Vegetació: formada per arbres com faigs, roures,
castanyers, avellaners o bedolls, entre molts altres,
amb poca presència de sotabosc.
Abundant vida animal: amb complexes xarxes
tròfiques i molts nínxols ecològics diferents; insectes,
amfibis (salamandra), ocells boscans, rosegadors,
grans herbívors (porc senglar i el cèrvol) i
depredadors (llop i el linx).
Les persones
Molt transformats per l’home perquè estan en els
països científicament i tècnicament avançats. Han
patit tala no sostenible per aconseguir terrenys de
conreu, pastura o construcció d’indústries. Els boscos
18. Les selves
Per què creus que hi ha tantes plantes enfiladisses a
la selva?
La similitud en la flora entre les selves del món
reflecteixen l’antiga unió dels continents en
Gondwana, una de les dues masses continentals
resultants de la fragmentació de Pangea.
Hi ha alguns éssers vius que s’adapten a la selva
mitjançant diferents mecanismes:
Arbres amb arrels poc profundes, ja que el més
important és créixer cap amunt per rebre més
quantitat de llum solar. A més els nutrients són a les
capes més superficials del sòl.
Plantes enfiladisses per sortir de la penombra de la
selva.
Els boscos
20. Les selves són biomes humits molt exuberants i
diversos, de vegetació gairebé impenetrable, on es
localitza la màxima biodiversitat dins els
ecosistemes terrestres.
L’entorn geològic
Hi ha diversos tipus de selves:
Selva plujosa: clima molt humit i xafogós.
Bosc nebulós: amb núvols i boira gairebé permanents.
Bosc monsònic: amb una estació seca relativament
prolongada i una estació plujosa molt humida.
Selva temperada: plujosa però no especialment
càlida.
El sòl de les selves acostumen a ser pobres, ja que
l’exuberant vegetació que els caracteritza fa que
la majoria de nutrients formin part dels éssers vius,
sense que arribin a acumular-se al sòl
Els boscos
21. Els éssers vius
La llum del sol es concentra a la
part superior de la vegetació.
Plantes:
De fulla perenne i grosses (palmeres,
falgueres).
Enfiladisses (lianes, epífites (que
viuen sobre altres)
Animals:
Molts insectes
Rèptils, ocells i mamífers (primats).
Els boscos
23. Les persones
La necessitat de terres de conreu i pastura i la
possibilitat de fer tales massives d’arbres han
ocasionat el retrocés de totes les selves del món.
Els boscos
24. La sabana i el desert
El dinamisme de la biosfera
25. La sabana
Les sabanes recobreixen quasi una quarta part de les
terres emergides.
Les plantes que es recuperen més ràpidament de la
sequera i dels efectes del foc són les herbàcies.
Com s’adapten els éssers vius a la sabana:
Arbres que perden fulles durant l’estació seca per resistir el
calor i la manca d’aigua.
Grans herbívors migratoris que es desplacen per buscar
pastures durant l’estació seca.
De color groc: distribució
geogràfica de la sabana
Els boscos
26. Lasabana és un bioma tropical caracteritzat per la
presència d’herbes altes, entre les quals
predominen les gramínies, amb arbres o arbusts
dispersos. És un bioma de transició entre la selva i el
desert.
Els boscos
27. L’entorn geològic
Clima: presenta una estació seca i una
temperatura sempre càlida, sense hivern tèrmic.
Els sòls acostumen a tenir poca capacitat de
retenció d’aigua i són relativament pobres en
nutrients.
Els éssers vius
Vegetació:
Predominantment herbàcia amb pocs carbres i
arbustos, com a conseqüència de la rigorositat de
l’estació seca i la presència de focs periòdics.
Animals:
Grans herbívors (zebres, nyus, girafes, elefants i gaseles).
Grans carnívors(lleons, guepards).
Els boscos
28. Les persones
Actualment, a la sabana hi ha grups de persones
que encara viuen de la caça, la pesca i la
recol·lecció, però no pas de manera exclusiva. La
majoria de comunitat viuen de la ramaderia i
l’agricultura. Però hi ha hagut una forta migració
d’aquestes zones a les ciutats.
Els boscos
29. El desert
Adaptacions al desert:
Plantes amb reserves d’aigua, ja sigui a la
tija (cactus) o a les arrels, que són molt
llargues i ramificades per aprofitar tota la
humitat del sòl.
Plantes amb fulles petites per evitar la
pèrdua d’aigua per transpiració.
Animals amb reserves d’aigua i nutrients
(camells i dromedaris).
Animals amb determinats comportaments
que eviten pèrdues innecessàries d’aigua:
s’enterren a la sorra o entren en letargia
durant els períodes més calorosos.
Els boscos
30. Els deserts són biomes caracteritzats per la seva
extrema aridesa, per la manca de precipitacions i
per les grans fluctuacions tèrmiques entre el dia i la
nit i l’estiu i l’hivern.
Distribució
geogràfica del
desert
La sabana i el desert
31. Entorn geològic
Tipus de deserts:
Deserts càlids i temperats: situats entre els 20º i els 40º
de latitud sud i de latitud nord, es caracteritzen per
presentar temperatures extremes i una gran oscil·lació
tèrmica diària (fins a 70ºC de diferència entre el dia i
la nit) i anual, poques precipitacions i una vegetació
molt pobra, que deixa el sòl un.
Deserts freds: presenten hiverns especialment freds,
durant els quals es poden produir intenses nevades.
La manca de vegetació fa que l’erosió del sòl sigui molt
intensa.
Els boscos
32. Els éssers vius
Comunitats vegetals molt diverses però no formen
un mantell continu.
Herbes, matolls i cactus molt dispersos (depenent de
la disponibilitat d’aigua) i sobretot als oasis.
Animals: insectes, rèptils, amfibis, mamífers: però
pocs individus a causa de l’escassetat d’aliment
La sabana i el desert
33. Les persones
Escassa presència humana. Solen ser nòmades
perquè cerquen pastures per als seus ramats
(excepte els que viuen als oasis)
Vestimenta especial: per reduir al pèrdua d’aigua
per transpiració.
Els boscos
35. La praderia
Mecanismes d’adaptació a la praderia:
Herbes que rebroten en acabar l’època freda.
Grans herbívors migradors que es desplacen a la
recerca de pastures.
36. La praderia o estepa és un bioma continental
dominat per grans extensions d’herba.
Els éssers vius
Vegetals més abundants: plantes herbàcies,
sobretot gramínies. Arbres i arbustos escassos (o no
n’hi ha).
Animals: molts insectes, rèptils, poques aus, petits
mamífers excavadors de caus (marmotes), grans
mamífers migradors (cavalls i antílops) i
depredadors (llops i coiots).
37. L’entorn geològic
Clima: estius plujosos i hiverns molt freds.
Sòl ric en humus
Les persones
La riquesa del sòl de les praderies les fa molt útils
per a les explotacions humanes.
Tres quartes parts de les praderies del món estan
ocupades per camps de conreu i la resta està
destinada a la ramaderia
La praderia, la taigà i la tundra
38. La taigà
La taigà o bosc boreal és un bioma continental molt
fred format per boscos de coníferes, com pins i
avets. Acostuma a estar en contacte amb la
praderia en latituds més boreals i, per tant, més
fredes.
Adaptacions a la taigà:
Coníferes amb substàncies anticongelants a la saba
que eviten la mort de la planta durant l’hivern.
Herbívors migradors que es desplacen a la recerca de
pastures.
Animals que hivernen, com l’ós, per resistir el fred
hivernal.
animals constructors de caus aïllats del fred, com
erminis i castors.
39. L’entorn geològic
Clima: humit i fred, amb grans nevades durant
l’hivern.
Les baixes temperatures congelen els sòls, que no
es descongelen fins al final de la primavera.
Els éssers vius
Domini de les coníferes. Arbusts i herbes amb parts
llenyoses, molses i líquens.
Animals: grans herbívors (ant), carnívors (llop i linx),
omnívors (ós bru i ós negre). Rèptils, ocells boscans i
petits mamífers que viuen en caus.
El dinamisme de la biosfera
41. Les persones
El rigorós clima de taigà dificulta les activitats
agrícola i ramaderes, així les poques persones que
hi viuen basen les seves activitats econòmiques en
l’explotació forestal i la cacera.
42. La tundra i el domini antàrtic
La tundra és un bioma extremament fred, format
per zones pròximes a pol nord, que són cobertes de
neu diversos mesos l’any.
El domini antàrtic abraça el sòl sempre cobert de
neu del continent antàrtic, al voltant del pol sud, on
no hi ha població humana autòctona.
Les persones
No és un lloc acollidor per la vida humana, però
diversos pobles s’hi han adaptat. Viuen de la
cacera i la pesca.
43. Mecanismes d’adaptació a la tundra
Animals amb aïllament tèrmic en forma
de capes de greix i densos pelatges.
Animals que migren a la recerca de
pastures, com els rens i els lèmmings
(rosegadors). La majoria d’aquests
animals moren durant els desplaçaments.
44. L’entorn geològic
Clima tundra: temperatures extremament baixes a
l’hivern (quan el sol no sobrepassa la línia de
l’horitzó) i més tèbies a l’estiu (quan el sol no es pon).
Precipitacions escasses i l’aigua s’acumula en
aiguamolls i en forma sòlida (neu i gel).
Sota la cap superficial de sòl sempre hi ha gel (no es
fon mai)
• La part del sòl que
està glaçada tot
l’any, anomenada
pergelisòl, fa
impossible la vida
d’arbres i arbustos,
ja que no hi
poden arrelar
45. Els éssers vius
Vegetals: molses i líquens.
Animals:
ocells (tant autòctons com migradors) que hi passen
l’estiu.
Mamífers: rens, bous mesquers (buey), erminis,
mosteles, guineus, llops i óssos blancs.
47. Les mediterrànies
Lesmediterrànies són biomes caracteritzats per la
sequera estival, els hiverns benignes i la proximitat al
mar. El fred no és mai gaire intens, ni la secada és
molt marcada. Es troben a la conca Mediterrània.
48.
49. L’entorn geològic
És una transició entre el clima temperat típic de les
boscanes decídues i el tropical sec.
Característiques:
La sequera estival (en l’època calorosa)
La gran variabilitat interanual de les precipitacions.
Els estius calorosos i els hiverns frescos o
moderadament freds.
Les condicions de calor i sequedat estiuenques són
semblants a les de zones subtropicals desèrtiques
veïnes, mentre que les condicions hivernals són
semblants a les de latituds més fredes i humides.
Els biomes són fràgils a causa de la combinació de
sòls relativament pobres en nutrients, amb una
capa d’humus bastant escassa, i pluges torrencials.
50. Els éssers vius
Vegetals: llenyosos amb poques herbàcies ja que
el calor i sequedat d’estiu en dificulta la
supervivència (que són majoritàriament gramínies).
Arbustos i arbres de mida petita però amb arrels
llargues i ramificades per arribar a l’aigua acumulada
a les capes inferiors del sòl.
Animals: gran biodiversitat de tots els grups animals.
Invertebrats (cucs, insectes)
Vertebrats (rèptils, amfibis, ocells i mamífers).
Les persones
Desenvolupament de cultures molt diverses
Biomes modificats per l’agricultura i ramaderia des
de molt antic.
Hi ha incedis periòdics i els ecosistemes s’han de
regenerar sovint per aquesta causa.
53. Els mars i els oceans
Els mars i els oceans són biomes que es caracteritzen
pel medi geològic on viuen els diferents organismes:
l’aigua salada. Les condicions són molt estables,
amb poques oscil·lacions tèrmiques. Però no són
homogenis; determinen ecosistemes clarament
diferenciats:
Els corrents marins: freds o càlids.
La fondària on viuen els organismes
La proximitat de la costa
Bentos: conjunt dels organismes que habiten sobre
fons marins o d’aigües dolces.
Regió abissal: zona entre els 800 i els 10.000m de
profunditat.
Regió nerítica: zona de la plataforma continental.
Els ecosistemes aquàtics
54. Segons la distància a la costa, hi ha 2 regions:
La regió litoral: propera a la costa.
La regió pelàgica: la resta.
En vertical hi ha 2 zones:
Zona fòtica o il·luminada: fins als 200 m.
Zona afòtica: totalment fosca, per sota els 200m.
Els éssers vius
Organismes fotosintètics: plantes i algues i organismes
microscòpics fotosintètics o no (plàncton) a la zona
fòtica.
Animals: cucs, artròpodes i mol·luscs: zona fòtica
Peixos i mamífers (dofins i balenes) a la massa aquosa.
Els ecosistemes aquàtics
57. Les aigües continentals
D’aigua dolça amb sals dissoltes però en petites
quantitats.
Els rius
El més important és el corrent d’aigua contant i més
o menys fort segons el cabal i el pendent, amb
abundant oxigen dissolt.
Els organismes que hi viuen dependran del bioma
del voltant del riu (selva, bosc temperat,
mediterrània, etc.)
Els ecosistemes aquàtics
58. Zones d’un riu
Tram alt: té pendent pronunciat, l’aigua és clara i molt
oxigenada. Als rius mediterranis hi ha peixos capaços
de nedar contracorrent (truita), i molts invertebrat
(cucs, cargols, larves d’insectes).
Tram mitjà: no té tant pendent, l’aigua no flueix tan de
pressa i no està tan oxigenada. Hi viuen peixos (barb) i
invertebrats (planàries, cucs i larves d’insectes).
Tram baix: flux lent d’aigua, no tan oxigenada i
tèrbola. Peixos: carpa i tenca. Insectes: escarabats i les
seves larves, cucs i algues i plantes (jonc).
Els ecosistemes aquàtics
59. Al voltant dels rius hi viuen animals que l’alimenten
de peixos i altres animals aquàtics: merles i blauets.
Els llacs
La vida no és tan abundant com en els rius perquè
hi ha menys concentració d’O2.
Plantes aquàtiques: joncs, peixos (truita, barbs i
carpes), cucs, insectes i larves d’insecte.
Els humans han modificat els rius i llacs amb
construcció de preses i canals.
Els ecosistemes aquàtics
61. El litoral
El litoral no és un bioma pròpiament dit, però s’hi
desenvolupa una gran varietat d’ecosistemes amb
unes característiques comunes.
El litoral és la frontera entre la terra i el mar.
El marc geològic
El sòl pot ser:
Sòl rocós: immòbil, s’hi poden fixar animals i plantes
Sòl sorrenc: més movible.
Litoral, coves i alta muntanya
62. Els éssers vius
La fluctuació del nivell de les aigües (per les
onades i les marees) condicionen la vida del litoral.
Organismes adaptats a passa part de la vida fora de
l’aigua: musclos, crustacis, peixos costaners.
En terra ferma tenim comunitats animals i vegetals
adaptades al tipus de sòl rocós o sorrenc i a la
salinitat i humitats altes.
Les persones
Els humans n’obtenen aliment: pesca, cullen algues
o cacen mamífers marins (foques, balenes).
Litoral, coves i alta muntanya
63. Les coves i els avencs
Les coves i els avencs són ecosistemes especials
perquè no hi penetra mai la llum, i no hi ha vida
vegetal.
Temperatura i humitat molt constants i estables.
Organismes:
Hi viuen molt bé: crustacis, fongs, insectes i aràcnids.
Animals cecs i sense pigmentació.
La matèria orgànica per alimentar-se ve de fora.
Litoral, coves i alta muntanya
64. L’alta muntanya
Quan pugem una muntanya el tipus d’ecosistema
varia. Depèn del clima de la zona i l’alçada.
Tipus:
Muntanya baixa: de menys de 1.000m. Hi predominen
els boscos, amb sotabosc + o – desenvolupat.
Muntanya mitjana: entre 1.000-2.500m. Hi predominen
les formacions arbustives i més amunt els prats.
Muntanya alta: + de 2.500m. De prats passem a terres
més ermes amb molses, líquens i alguns insectes.
Hiverns molt freds amb fortes nevades, vent intens i
fortes oscil·lacions tèrmiques.
Alguns pobles s’han adaptat a viure a l’alta
muntanya, com els tibetans, que habiten la
serralada mñe alta del món.
65. Quins ecosistems de muntanya reconeixes en les
imatges? A quina altitud els situaries?
El dinamisme de la biosfera
