Activitat3 integrada v.3

Elaboració d’una pauta d’anàlisi de manera col•laborativa d’un
PAC 3
escenario formatiu

Grup 10 Eva Bruballa, Martí Cerezo, Ana Pons, Balbina Rocosa

Assignatura ESCENARIS FORMATIUS I DOCÈNCIA. PAC3.

Consultor Margarida Romero

Màster i Curs TIC i Educació

Data Abril 2011

PAC 3-Grup 10-Pauta avaluació escenari formatiu

ÍNDEX

0. Marc teòric de referència i estructura de la pauta................................................................... 3

1. Fitxa tècnica ............................................................................................................................ 4

1.1. Identificació de l’acció formativa....................................................................................... 4

1.2. Modalitat de formació ....................................................................................................... 5

1.3. Enfocament pedagògic..................................................................................................... 6

2. Interactivitat tecnològica potencial .......................................................................................... 7

2.1. Usos i eines ...................................................................................................................... 8

2.2. Requeriments tècnològics ................................................................................................ 9

2.3. ACCESSIBILITAT........................................................................................................... 10

2.4. INTERACTIVITAT .......................................................................................................... 11

3. Interactivitat pedagògica potencial........................................................................................ 14

3.1. BASE PEDAGÒGICA DE REFERÈNCIA....................................................................... 14

3.2. OBJECTIUS D’APRENENTATGE.................................................................................. 14

3.3. FINALITAT DELS RECURSOS...................................................................................... 15

3.4. TIPUS DE TREBALL QUE PROPOSA .......................................................................... 15

3.5. TIPUS D’ACTIVITATS.................................................................................................... 15

3.6. QUÈ LES ACTIVITATS PROMOUEN (segons la taxonomia de Bloom) ... .................. 16

3.7. ROL DEL DOCENT ........................................................................................................ 16

3.8. ROL DE L’ALUMNAT ..................................................................................................... 17

3.7. AVALUACIÓ ................................................................................................................... 17

4. Interactivitat tecnopedagògica real ....................................................................................... 19

4.1. Usos de les TIC com a instruments mediadors d’accés als continguts.......................... 19

4.2. Usos de les TIC com a instruments que potencien la comunicació ............................... 21

4.3. Usos de les TIC com a mediadores del procés d’ensenyament/aprenentatge ............. 22

4.4. Usos de les TIC en el marc de l’activitat conjunta.......................................................... 23

4.5. Usos de les TIC com a instruments d’avaluació............................................................. 24

5. Conclusió .............................................................................................................................. 25

5.1. Perspectives de transformació dels usos ....................................................................... 25

5.2. Conclusió final: Anàlisi DAFO de l’escenari ................................................................... 26

6. Bibliografia ............................................................................................................................ 27

2


0. Marc teòric de referència i estructura de la pauta

El nostre treball parteix del marc teòric de la teoria sociocultural de Vigotsky per a l’elaboració
d’una pauta d'anàlisi estàndard d'escenaris formatius amb TIC.

El procediment d’anàlisi i avaluació proposat comença per la identificació de l’escenari a avaluar a
partir de la definició dels diferents elements que hi intervenen (fitxa tècnica), per després entrar en
l’anàlisi propiament dels tres nivells dimensionals següents, d’acord amb l’exposat en el document
“Pautas para el análisis de la intervenció en entornos de aprendizaje virtual: dimensiones
relevantes e instrumentos de evaluació” de Barberà i alt. (2004) :

• La interactivitat tecnològica potencial.
• La interactivitat pedagògica potencial.
• La interactivitat tecnopedagògica real.

En cadascun d’ells s’ha tingut en compte el triangle didàctic interactiu, segon s’exposa en el
document “Psicología de la educació y practicas educativas mediadas por las tecnologías de la
informació y la comunicación: una mirada constructivista” de Coll (2004):

• Continguts
• Activitat educativa del professor
• Activitat d’aprenentatge dels alumnes

Puntuació de l’escenari
La valoració de cadascun dels ítems que trobarem, es realitza d’acord amb l’escala 0-4 que indica
el grau d’acord amb l’indicador analitzat, segons la codificació següent:
4: totalment d’acord; 3: d’acord; 2: regular; 1: en desacord ; 0: molt en desacord

En el cas de preguntes dicotòmiques, serà: 0=No i 4=Sí.

Per a treure la qualificació dels diferents apartats, proposem que es qualifiqui cadascún dels blocs
que veurem de manera independent, sumant la nota de tots els indicadors del bloc que es divideix
pel nombre total d’indicadors del mateix. D’aquesta manera es té una idea clara de cadascú de
manera independent.

Encara que, també s’extraurà una mitja de tots els indicadors aquesta proporcionarà una
informació massa general del conjunt i per això considerem que és positiu mantindre separats els
diferents elements ja que resultarà més fàcil detectar les debilitats d’un escenari formatiu concret
que una mitjana podria amagar. I resultarà més fàcil la millora de l’escenari.

3


1. Fitxa tècnica

En aquest primer apartat es demana informació sobre els elements que defineixen l’escenari
formatiu a avaluar i les seves característiques principals, per tal d’identificar-lo i conèixer-ne les
seves especificitats.

Aquesta definició es farà a través d’una breu descripció textual d’aquests elements identificant les
seves característiques més rellevants (anàlisi qualitatiu de l’escenari formatiu), i de la determinació
de la seva modalitat de formació i el seu enfocament pedagògic, omplint les següents taules:

En la taula 1 es recullen les dades d’identificació de l’acció formativa a través d’un anàlisi
descriptiu dels diferents elements que la integren.

1.1. Identificació de l’acció formativa

Nom o títol

Descripció del context

Prerrequisits

Objectius d’aprenentatge

Continguts

Destinataris

Nivell d’estudis mínim

Requeriments tecnològics

Recursos didàctics

A continuació es dóna una breu explicació dels elements a descriure:
• Descripció del context: Àmbit, àrea, curs, assignatura, nivell educatiu, etc.
• Prerrequisits: Condicions necessàries per als usuaris per a portar a terme
l’aprenentatge.
• Objectius d’aprenentatge: Finalitats que persegueix el procés d’aprenentatge
(generals i específics).
• Continguts: Breu descripció de l’estructura: mòduls, blocs, unitats temàtiques.
• Destinataris: Edat, nivell d’estudis, situació laboral, etc.
• Requeriments tecnològics: Condicions tecnològiques necessàries per a portar a
terme el procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Recursos didàctics: Materials i continguts didàctics utilitzats en el procés de formació.

4

A partir de la informació demanada en la taula 2 es vol determinar el tipus d’escenari formatiu
respecte al nivell d’integració i l’ús que es fa de les TIC. Cal marcar amb una creu la opció que
defineix l’acció formativa objecte de l’avaluació:

1.2. Modalitat de formació

Plantejament Formal No formal
educatiu

Total (100%) Alta (>50%) Moderada (50%) Baixa (<50%)
Presència de les Curs en línia Ascendent en línia Curs equilibrat Ascendent presencial
TIC

Funció informativa Simulacions i casos pràctics Funció comunicativa
Ús de les TIC

Coincidència ST/SP ST/DP DT/SP DT/DP
Tempora/espaial
(Quadrants de
Coldeway)

Situació Situació presencial Situació no presencial
Tipus d’entorn d’autoaprenentatge

Es dóna a continuació una breu explicació dels diferents indicadors de la taula:
• Presència de les TIC: Situació del curs atenent al percentatge de presència de les TIC
com a vehicle educativo-comunicatiu (Simonson, M. i Barberà).
• Ús de les TIC: Ús que es fa de les TIC en el curs com a instrument mediador que influeix
en l’aprenentatge, atenent a les diferents funcions que se’ls pot atorgar.
• Coincidència temporal: Situació del curs en els quadrants de Coldeway, atenent a la
coincidència temporal i espaial entre professor, estudiants i continguts. La definició dels
quadrants bé determinada per les dues variables temps i espai:
o Educació en el mateix temps i espai (ST/SP)
o Educació en temps diferents i al mateix espai (DT/SP)
o Educació al mateix temps i en diferents espais (ST/DP)
o Educació en temps i espais diferents (DT/DP)
• Tipus d’entorn: Segons l’ús de les TIC com a instrument informatiu o comunicatiu i
la necessitat de coincidència temporal de professors i alumnes. D’acord amb els
objectius de la nostra avaluació, els proposats a la taula s’identifiquen com a tipus d’entorn
més habituals en el panorama educatiu actual.

5


En la taula 3 es donen alguns exemples de mètodes d’ensenyament segons l’enfocament
pedagògic de l’acció formativa, segons la relació existent entre els elements del triangle interactiu
(professor-estudiants-contingut). Es tracta d’identificar aquest enfocament a través del mètode
d’ensenyament utilitzat. Cal marcar amb una creu la opció que s’identifiqui amb el mètode
d’ensenyament de l’acció formativa objecte de l’avaluació:

1.3. Enfocament pedagògic SI NO

Ensenyament programat
Aprenentatge centrat en
l’estudiant Aprenentatge basat en recursos

Autoaprenentatge

Videoconferència
Transmissió d’informació Instrucció directa

Tutor intel·ligent

Interacció sincrònica per teleconferència
Aprenentatge de col·laboració
Discussions virtuals

Aquesta classificació ha esta extreta de Badia, A. 2007. Les competències docents en l’ús formatiu de les TIC.

6


2. Interactivitat tecnològica potencial

Es produeix interactivitat tecnològica tant amb el materials o recursos pedagògics virtuals
com amb les prestacions de les plataformes i eines 2.0.

En aquest apartat s’avaluen els usos, possibilitats, facilitats i limitacions que ens proporciona la
tecnologia en relació al nostre escenari formatiu.

Els usos generals interactius que han introduït les eines 2.0 són:
Recerca d’informació, interacció no lineal i simultània entre més d’una persona, comunicació
síncrona i asíncrona per diferents canals (telefònic, videotrucada, textual), producció i accés
compartit a la informació.
Altres prestacions de la tecnologia possibiliten interacció amb món virtuals, escenaris 3D i realitat
augmentada.

La tecnologia emfatitza els processos informatius, els comunicatius i els interactius que es donen
en l’activitat formativa, facilitant la construcció de significats de manera compartida i l’organització
de l’activitat conjunta amb eines col.laboració.

La triangulació interactiva didàctica (contingut, alumne, professor) queda reforçada amb la
interactivitat tecnològica en totes les seves dimensions:

• alumne-contingut: en la recerca d’informació i interacció “hipermedia”.
• alumne-professor i alumne-alumne: en la compartició d’informació, en comunicació
simultànea i en la traçabilitat d’aquesta comunicació.

7


eina 1 Eina 2 Eina 3 eina 4 eina 5 eina 6
2.1. Usos i eines

Interacció informació

Accés a la informació

Cerca d'informació

Presentació/publicació
d'informació

Disseny i realització d'activitats

Interacció hipermèdia

Treball col.laboratiu

Comunicació síncrona

Comunicació asíncrona

Compartir informació

Edició simultània d'informació

Traçabilitat interacció

Avaluació

Eines avaluació

Seguiment i avaluació

Aquesta interactivitat permet eliminar barreres de distància i de temporalitat i dotar als escenaris de
formació virtuals de funcionalitats més presencials.
Des del punt de vista de la interactivitat tecnològica potencial els materials i eines virtuals
disponibles es poden avaluar des de tres grans àmbits:

8

● Els requeriments tècnològics: conjunt de criteris que avaluan els requisits dels materials o
eines i la seva facilitat d’instal.lació.
● L’accessibilitat: conjunt de criteris que avaluan la facilitat dels materials o eines, per a
arribar al màxim nombre d’usuaris potencials (alumnes i professors).
● L’interactivitat: conjunt de criteris per a avaluar la potència de les prestacions
tecnològiques per a assolir els objectius d’aprenentatge.

2.2. Requeriments tècnològics

Criteri Valoració Observacions
(SI=4, NO=0)

2.2.1. INSTAL.LACIÓ

2.2.1.1. Requeriments de maquinari
específic. (SI=0, NO=4) Quin?

2.2.1.2. Requeriments de
dispositius i perifèrics específics.
(SI=0, NO=4) Quins?

2.2.1.3. Instal.lació de programari
addicional. (SI=0, NO=4) Quin?

específic per vídeo. (SI=0, NO=4)
Quin?

específic per audio. (SI=0, NO=4)
Quin?

2.2.1.6. Facilitats d’instal.lació

2.2.1.7. Existència d’eines per a la
instal.lació assistida
(automatitzada)

2.2.1.8. Requeriments tecnològics
segons eines i versions actuals

2.2.2. INTEGRACIÓ

2.2.2.1. Facilitat d’integració amb
altres eines o entorns. Quins?

9


2.2.3. EXECUCIÓ

2.2.3.1. Compatibilitat amb
plataformes tecnològiques diverses

2.2.3.2. Compatibilitat amb
navegadors diversos

2.2.3.3. Requeriments de capacitat
de procés del maquinai. Quins?

2.2.4. CAPACITATS DELS USUARIS

2.2.4.1. Nivell de capacitació en
internet per a utilitzar el
material/eina. Quin?

2.2.4.2. Habilitats o coneixement
especials per a utilitzar el
material/eina. Quines?

VALORACIÓ 2.2.
REQUERIMENTS TÈCNICS

2.3. ACCESSIBILITAT

(SI=4, NO=0)

2.3.1. Interfície multiidoma

2.3.2. Resolució de pantalla
adequada

2.3.3. Continguts són llegibles

2.3.4. Les imatges i gràfics
compten text de suport associat.

2.3.5. Els vídeos i sons compten
amb subtítols

2.3.6. Els colors no tenen cap
significat

VALORACIÓ 2.2
ACCESSIBILITAT

10


2.4. INTERACTIVITAT

(de 0 a 4)

2.4.1. INTERFICIE

2.4.1.1. El disseny del contingut
(text, icones) s'interpreta i comprèn
fàcilment?

2.4.1.2. Consistència i equilibri del
text, gràfics, sons i fonts,
individualment i interrelacionats.

2.4.1.3. Seguiment d’estàndards de
presentació.

2.4.1.4.Interfície lleugera i
transparent. No indueix a distreure.

2.4.2. SUPORT

2.4.2.1. Existència d'ajudes on-line

2.4.2.2. Facilitat per accedir a les
ajudes

2.4.2.3. Claredat de les instruccions

2.4.2.4. Accés a eines o materials
complementaris de suport o reforç

2.4.3. NAVEGACIÓ/INTERACCIÓ

2.4.3.1. Existència d'un mapa de
navegació

2.4.3.2. Navegació amb fil
d'Ariadna: endavant, enrera, accés
a l’inici

2.4.3.3. Visualització de l’índex del
grau de progrés

2.4.3.4. Navegació fàcil i intuïtiva

11


2.4.3.5. Feedback amb l'usuari:
respostes a errors immediatesa

2.4.4. MULTIMÈDIA

2.4.4.1. Combinació de sons,
imatges en moviment, animacions i
gràfics

2.4.4.2. Qualitat de les imatges,
audios, vídeos i animacions

2.4.4.3. Disseny amigable de la
interfície

2.4.4.4. Disseny adequat a les
característiques del públic objectiu

2.4.4.5. Efectes visuals coherents
(no distosionen l’atenció) i eficaços
(no carreguen el temps de
resposta)

2.4.4.6. Contingut interactiu

2.4.4.7. Utilització de funcionalitats
d’avantguarda: 3D, realitat
augmentada, simulacions, móns
virtuals

2.4.5. COMUNICACIÓ

2.4.5.1. Disponibilitat de canals de
comunicació. Quins? (telèfon, text,
videoconferència)

2.4.5.2. Disponibilitat d’eines amb
facilitats per a la comunicació on-
line

2.4.5.3. Disponibilitat d’eines per a
la comunicació síncrona de més de
dues persones

12


2.4.6. FUNCIONAMENT

2.4.6.1. Temps càrrega de les
pantalles

2.4.6.2. Funcionament correcte dels
enllaços

2.4.6.3. Temps de resposta general

2.4.6.4. Possibilitat d’imprimir les
pantalles i els continguts

2.4.6.5. Disponibilitat
d’estadístiques d'ús i traçabilitat de
les accions dels usuaris

VALORACIÓ 2.4
INTERACTIVITAT

VALORACIÓ TOTAL
2. INTERACCIÓ TECNOLÒGICA
POTENCIAL

13


3. Interactivitat pedagògica potencial

En aquest apartat tractarem d’analitzar l’escenari des d’un punt de vista pedagògic. S’inicia amb
una valoració de la base pedagògica que es contempla, per a passar a valorar els objectius
d’aprenentatge.

Un cop s’ha tingut en compte la part més genèrica, s’analitza el continguts (recursos, activitats,
treball que es proposa), el rol del docent i el rol de l’alumnat, per a, d’aquesta manera, comprovar
l’idoneïtat de la proposta en el triangle pedagògic.

Per últim, no podia faltar una referència a l’anàlisi de l’avaluació.

(SI=4, NO=0)

3.1. BASE PEDAGÒGICA DE REFERÈNCIA

3.1.1. Està explicitada

3.1.2. És adient per al col·lectiu a qui
va destinada la proposta

VALORACIÓ 3.1. BASE
PEDAGÒGICA DE REFERÈNCIA

(0-4)

3.2. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

3.2.1. Estan definits de manera clara

3.2.2. Inclou objectius generals i
específics (NO/SI)

3.2.3. Estan graduats de més general
a més específics

3.2.4. Són adients a la proposta

3.2.5. Es poden extrapolar a d’altres
situacions d’aprenentatge

14


VALORACIÓ 3.2 OBJECTIUS
D’APRENENTATGE

3.3. FINALITAT DELS RECURSOS

3.3.1. Informativa

3.3.2. D’entreteniment

3.3.3. Instrictiva

3.3.4. Motivacional

3.3.5. Avaluadora

3.3.6. Ofereixen espai de treball
(creació, expressió, …)

3.3.7. Faciliten la comunicació

VALORACIÓ 3.3. FINALITAT DELS
RECURSOS

3.4. TIPUS DE TREBALL QUE PROPOSA

3.4.1. Treball autònom individual

3.4.2. Treball en petit grup

3.4.3. Treball en gran grup

3.4.4. Participació en espais comuns

3.4.5. Altres
_____________________________

VALORACIÓ 3.4 TIPUS DE
TREBALL

3.5. TIPUS D’ACTIVITATS

3.5.1. Debat

3.5.2. Creació individual

3.5.3. Creació col·lectiva

15


3.5.4. Anàlisi de casos

3.5.5. Resum de textos

3.5.6. Resposta a preguntes
tancades

3.5.7. Resposta a preguntes obertes

3.5.8. Altres
_____________________________

VALORACIÓ 3.5 TIPUS DE
TREBALL

3.6. QUÈ LES ACTIVITATS PROMOUEN (segons la taxonomia de Bloom1) ...

3.6.1. Recordar

3.6.2. Entendre

3.6.3. Aplicar

3.6.4. Analitzar

3.6.5. Avaluar

3.6.7. Crear

VALORACIÓ 3.6 QUÈ PROMOUEN
LES ACTIVITATS

3.7. ROL DEL DOCENT

3.7.1. Facilitador de material

3.7.2. Resolució de dubtes

3.7.3. Moderador

3.7.4. Seguiment de l’evolució de les
tasques

3.7.5. Intervenció en les activitats de
l’alumnat

1
Churches, A. (2001). Taxonomia de Bloom para la era digital. Eduteka. Obtingut el 09/04/11 de
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php

16


3.7.6. Avaluador

3.7.7. Altres
______________________________

VALORACIÓ 3.7 EL ROL DELS
DOCENTS

3.8. ROL DE L’ALUMNAT

3.8.1. Participa en el disseny del curs

3.8.2. Gestiona la temporització

3.8.3. Ajuda a iguals

3.8.4. Comparteix material (resultats,
enllaços, bibliografia, …)

3.8.5. Avalua els companys

3.8.6. Avalua el curs

3.8.7. Avalua l’acció docent

VALORACIÓ 3.8 ROL DE
L’ALUMNAT

3.7. AVALUACIÓ

3.7.1. Exclusiva del docent

3.7.2. Es realitza coavaluació

3.7.3. L’alumnat fa autoavaluació

3.7.4. Es coneixen els criteris
d’avaluació

3.7.5. El retorn dels resultats és
qualitatiu

quantitatiu

públic

3.7.8. El retorn dels resutlats és privat

17


3.7.9. Està prevista una avaluació
única/final

3.7.10. Es realitza avaluació
continuada

VALORACIÓ 3.7. AVALUACIÓ

VALORACIÓ TOTAL
3. INTERACTIVITAT PEDAGÒGICA
POTENCIAL

18


4. Interactivitat tecnopedagògica real

En aquest apartat analitzem les possibles dimensions d’anàlisis reals. Al nostre treball hem
seguit l’argument de Barberà et al.2 considerant que els elements tecnològics i pedagògics
s'influeixen i condicionen mútuament en el transcurs mateix de la interactivitat; és a dir, que la
interactivitat tecnològica i la pedagògica reals s'influeixen i es (re)creen mútuament en el procés de
la interactivitat en què es manifesten, i d'acord amb els canvis del mateix procés d'interactivitat. En
conseqüència, hem previst l’estudi conjunt d’aquestes dues dimensions sota l’epigraf “la
interactivitat tecno pedagògica real d'acord amb els canvis del mateix procés d'interactivitat.

Aquest anàlisi suposarà l’estudi del seu ús en entorns específics i en condicions que es
construeixen en el marc de la interactivitat professor - alumne - continguts al llarg del temps i
durant el transcurs mateix de la interactivitat.

Com es podrà veure a continuació hem seleccionat 5 elements d’anàlisis en relació als usos
reals de les TIC:
• com a instruments mediadors d’accés als continguts
• com a instruments que potencien la comunicació
• com a mediadores del procés d’ensenyament/aprenentatge
• en el marc de l’activitat conjunta
• com a instruments d’avaluació

4.1. Usos de les TIC com a instruments mediadors d’accés als continguts

(0-4)

4.1.1 FORMALISME

4.1.1.1. L’escenari presenta una varietat de
fonts d’informació (textos, àudios, vídeos,
animacions, gràfiques, etc..

4.1.1.2. L’ús de les fonts d’informació ha estat
el planificat

4.1.1.3. L’organització dels continguts és

2
Barberà, E. et al. (2004). Pautas para el análisis de la intervenció en entornos de aprendizaje virtual:
dimensiones relevantes e instrumentos de evaluació [documento de proyecto en línea]. IN3:UOC.
(Discussion Paper Series: DP04-002) Obtingut el 05/04/2011 de
.<http://www.uoc.edu/in3/dt/esp/barbera0704.html>

19


adequada, lògica i coherent

4.1.1.4. Es destaquen els continguts més
importants

4.1.1.5. Resulta fàcil buscar continguts
específics

4.1.1.6. La seqüènciació dels continguts permet
diferents estils d’aprenentatge

4.1.2. INTERACTIVITAT

4.1.2.1. L’escenari oferta diferents itineraris

4.1.2.2. Les eines tecnològiques afavoreixen
una relació més activa amb la informació

4.1.2.3. Es contempla l’ús de diferents eines per
a la recerca d’informació

4.1.2.4. La interacció amb les eines
tecnològiques fan que se reflexioni, analitzi i
extregui conclusions

4.1.3. DINAMISME

4.1.3.1. Es contempla el treball amb simulacions
de la realitat

4.1.3.2. L’escenari permet l’exploració i
l’experimentació

4.1.3.3. La navegació facilita que l’usuari estigui
sempre orientat i en control del procés

4.1.4. MULTIMÈDIA

4.1.4.1. L’escenari integra diverses tecnologies
específiques i els sistemes i formats propis de
cadascun

4.1.4.2. Resulta fàcil transitar d’un format a altre

4.1.4.3. Es presenten continguts en formats
diferents per a reforçar l’aprenentatge

4.1.4.4. Un mateix contingut es presenta en

20


diferents formats per a adaptar-se a diferents
maneres d’aprendre

4.1.4.5. Els elements multimèdia no retarden la
navegació.

4.1.4.6. Els elements multimèdia no distrauen
l’atenció

4.1.5. HIPERMÈDIA

4.1.5.1. L’escenari afavoreix l’ús dels materials
hipermèdia com a instruments cognitius per a
l’exploració del contingut

4.1.5.2. L’escenari presenta diferents enllaços
que potencien la curiositat i l’aprenentatge per
descobriment

4.1.5.3. Els enllaços condueixen a diferents
itineraris d’acord als interessos o necessitats
dels usuaris

4.1.5.4. Els enllaços porten a diferents formes
de presentació de la informació

4.1.5.5. Es pot navegar fàcilment d’un contingut
al altre i tornar sense perdre’s

VALORACIÓ 4.1. ACCÉS ALS CONTINGUTS

4.2. Usos de les TIC com a instruments que potencien la comunicació

(0-4)

4.2. COMUNICACIÓ

4.2.1. Les eines tecnològiques permeten la
connexió en xarxa dels docents i els estudiants

4.2.2. L’escenari ofereix un entorn de treball que
facilita el treball col·laboratiu i en grup

4.2.3. Les eines tecnològiques permeten la
comunicació dels actors de l’acció.

21


4.2.4. Les eines tecnològiques permeten accedir
a fonts d’informació diverses

4.2.5. L’escenari formatiu afavoreix
l’aprenentatge dialògic

4.2.6. L’escenari ofereix els recolzaments i les
ajudes en quantitat i qualitat per a promoure i
orientar l’aprenentatge

VALORACIÓ 4.2. POTENCIAR LA
COMUNICACIÓ

4.3. Usos de les TIC com a mediadores del procés d’ensenyament/aprenentatge

Criteris Valoració Observacions
(0-4)

4.3. PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

4.3.1. Els objectius a assolir són evidents

4.3.2. L’escenari ofereix l’oportunitat d’activació
de coneixements previs

4.3.3. L’escenari presenta punts de vista diferents
per donar equilibri i objectivitat

4.3.4. Les tecnologies afavoreixen l’aprenentatge
basat en la resolució de problemes

4.3.5. Les tecnologies afavoreixen l’aplicació
pràctica dels nous coneixements

4.3.6. L’aprenentatge no és declaratiu /instructiu

4.3.7. L’escenari permeti analitzar el nous
coneixements

4.3.8. L’escenari permeti utilitzar el nous
coneixements

4.3.9. L’usuari rep una adequada retroacció

4.3.10. L’escenari permet diferents formes

22


d’apropament i utilització del coneixement

VALORACIÓ 4.3. PROCÉS
D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

4.4. Usos de les TIC en el marc de l’activitat conjunta

(0-4)

4.4. ACTIVITAT CONJUNTA

4.4.1. L’escenari presenta espais (fòrum) on els
estudiants podem consultar dubtes que el
professor o altres estudiants respondran.

4.4.2. L’escenari contempla la presència de
debats on els estudiants intercanvien missatges,
elaboren conclusions sobre el seu contingut.

4.4.3. L’escenari contempla la creació i
constitució de grups de treball per a l’intercanvi
d’informació i coneixement

4.4.4. L’escenari contempla l’activitat en grup per
a la col·laboració i cooperació entre els seus
integrants de manera que es generi coneixement

4.4.5. L’escenari proporciona les ajudes
progressives en quantitat i qualitat que
amplifiques les possibilitats de col·laboració entre
els membres

4.4.6. Les tecnologies amplifiquen les possibilitats
de col·laboració entre els membres per presentar
formes d’organització de la activitat conjunta la
seqüència de la qual revela un ajust progressiu en
la quantitat i qualitat de les ajudes oferides als
estudiants

VALORACIÓ 4.4. ACTIVITAT CONJUNTA

23


4.5. Usos de les TIC com a instruments d’avaluació

(0-4)

4.5. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

4.5.1. L’escenari permeti l’avaluació només
utilitzant les tecnologies

4.5.2. L’escenari presenta eines de seguiment i
avaluació (per ex. qüestionaris en línea auto
correctius o no) per a la avaluació individual de
l’estudiant.

4.5.3. L’escenari contempla la participació en el
fòrum com a instrument d’avaluació

4.5.4. L’escenari contempla la participació en els
debats com a instrument d’avaluació

4.5.5. L’escenari contempla la activitat grupal i
col·laborativa com a instrument d’avaluació

4.5.6. L’escenari contempla la co avaluació (en
línia) com a instrument d’avaluació.

VALORACIÓ 4.5.6. AVALUACIÓ

VALORACIÓ TOTAL
4 . INTERACTIVITAT TECNOPEDAGÒGICA
REAL

VALORACIÓ TOTAL DE L’ESCENARI

24


5. Conclusió

Els estudis recents que hem vist en els diferents articles proposats al pla docent, ens mostren que
en la majoria dels escenaris formatius estudiats, hi ha grans diferències entre els usos
planificats/dissenyats i els usos que realment es desenvolupen després a l’hora d’emportar
endavant l’escenari concret.

Per això que hem considerat per acabar la nostra proposta de pauta seria interessant que aquesta
inclogui les perspectives de Mcluhan3 i que tractarien d’analitzar:

5.1. Perspectives de transformació dels Observacions
usos

5.1.1. Quins usos potencials s’han eliminat a
l’escenari formatiu?

5.1.2. Quins usos potencials s’han transformat?

5.1.3. Quins usos potencials s’han corroborat?

5.1.4. Quins usos reals no s’havien imaginat?

Siguin quins siguin els usos previstos i els usos reals experimentats el més important és que
l’escenari hagi complert els objectius d’aprenentatge definits.

I finalment caldria considerar des d’una visió global els beneficis globals obtinguts en relació als
costos (esforç en hores i econòmics) així com els problemes detectats amb l’entorn tecnològic i
nivell real de capacitació tecnològica necessitat tant dels alumnes com dels professors.

En aquest sentit un bon anàlisi de conjunt final de l’escenari seria realitzar una anàlisi DAFO
considerant els punts anteriors.

3
McLuhan, M: Tetrad of media effects. Obtingut el 07/04/11 de http://en.wikipedia.org/wiki/Tetrad_of_media_effects

25


5.2. Conclusió final: Anàlisi DAFO de l’escenari

5.2.1. Fortaleses 5.2.2. Debilitats

5.2.3. Oportunitats 5.2.4. Amenaces

26


6. Bibliografia

● Almirall, M. i Bellot, A. “Conceptualització de plataformes” dins Magí Almirall, et al. (2007).
Fonaments del disseny tecnopedagògic amb e-learning. Barcelona: FUOC

● Badia, A. (2007). Les competències docents en l’ús formatiu de lesTIC. (Mòdul 3 dels materials
didàctics de l’assignatura Del docent presencial al docent virutal: el procés educatiu). Barcelona:
FUOC.

● Barberà, E. et al. (2004). Pautas para el análisis de la intervenció en entornos de aprendizaje virtual:
dimensiones relevantes e instrumentos de evaluació [documento de proyecto en línea]. IN3:UOC.
(Discussion Paper Series: DP04-002) [Data de consulta: 05/04/2011]
.<http://www.uoc.edu/in3/dt/esp/barbera0704.html>

● Chao, T., Saj, T. i Tessier, F. (2006). Establishing a quality review for a online courses. Royal Roads
University, British Columbia. Canada. [Data de consulta: 09/04/2011].
http://net.educause.edu/ir/library/pdf/eqm0635.pdf

● Churches, A. (2001). Taxonomia de Bloom para la era digital. Eduteka. [Data de consulta:
05/04/2011]. http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php

● Coll, C. (2004) Psicología de la educació y practicas educativas mediadas por las tecnologías de la
informació y la comunicación: una mirada constructivista. Sinéctica, 25,1-24., 1-24. [Data de
consulta: 09/04/2011].http://giddetunam.org/prod/articulos/practicas_mediadas.pdf

● Coll, c. Onrubia J. i Mauri,T. (2007). Tecnología y prácticas pedagógicas: las TIC como instrumentos
de mediació de la actividad conjunta de profesores y estudiantes. [Data de consulta: 04/04/2011].
]http://www.raco.cat/index.php/AnuarioPsicologia/article/viewFile/76571/98224

● Coll, c. Onrubia J. i Mauri,T. (2008). Análisis de l`os usos reales de las TIC en contextos educativos
formales: una aproximació socio-cultural. [Data de consulta: 05/04/2011]
]http://redie.uabc.mx/vol10no1/contenido-coll2.html

● Ejarque, E., Buendía F., Hervás A. (2008). Aplicació de un modelo de calidad para evaluar
experiencias e-learning en el Espacio Europeo Universitario. Proyecto AEEVA (TIN2005-08788-C04-
02). [Data de consulta: 05/04/2011]. http://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn41p11.pdf .

● Marquès, P. (coord.) (2003). Fitxa de catalogació i avaluació de multimèdia educatiu. En línia. [Data
de consulta: 05/04/2011] <http://dim.pangea.org/mediateca/fitxaval/avacat.rtf> .

● Marquès, P. (2010). Multimedia educativo: clasificación, funciones, ventajas, diseño de actividades.
DIM. En línia. [Data de consulta: 09/04/2011] http://peremarques.pangea.org/funcion.htm

● Martínez, F., Prendes, M.P., Alfageme, M.B., i altres (2002). Herramienta de evaluació de multimedia
didáctico. Pixesl-Bit. Article en línia (núm. 18) [Data de consulta: 05/04/2011]
<http://ocw.um.es/gat/contenidos/mpaz/tema4/evaluacionMMdidactico.pdf> ISdSN 1133-8482

27

● Mauri, J Onrubia, C Coll& R Colomina. La calidad de los contenidos educativos reutilizables:diseño,
usabilidad y prácticas de uso. [Data de consulta: 04/04/2011]
http://www.um.es/ead/red/M2/mauri_onrubia.pdf

● Michigan Virtual University. Standards for Quaity On-line Courses . [Data de consulta: 09/04/2011]
http://standards.mivu.org/standards/

● McLuhan, M: Tetrad of media effects. [Data de consulta: 07/04/2011]
http://en.wikipedia.org/wiki/Tetrad_of_media_effects

● Simonson, M. i Barberà, E. (2007). Processos de planificació docent amb suport de TIC (Mòdul 4
dels materials didàctics de l’assignatura Del docent presencial al docent virutal: el procés educatiu).
Barcelona: FUOC.

● Simonson, M., 2007. Concepcions sobre l’educació oberta i a distància. (Mòdul 1 delmaterials
didàctics de l’assignatura L’Ús de les TIC en l’educació i teories de l’aprenentatge). Barcelona:
FUOC.

● VVAA (2006). Guide to online course design and quality standards. CELT: U.S. Department of
Education. [Data de consulta: 07/04/2011]
http://www.ipfw.edu/celt/grants/PDFs/qualitystandards_rubric.pdf

28

Activitat3 integrada v.3

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Activitat3 integrada v.3

Similaire à Activitat3 integrada v.3 (20)

Activitat3 integrada v.3