1. Fet per: Pau Rodríguez Sánchez

2. Avui 17/07/2014 començo a escriure’t,
començaré per la primera setmana.
Justament al dia d’abans de Sant Joan
vaig anar-hi a comprar els petards. El meu
pare em va deixar que comprès una caixa
de “Extrem Verde” un dels petards més
forts que hi ha.
L'endemà a la nit vaig anar llençar els
petards i vaig anar-hi amb els meus amics
fins a les 3:30 de la nit.
L'endemà vam estar fent les maletes per
anar-nos de colònies.
I dijous pel matí, vam arribar a Cornellà
de Terri a la casa de Mas Batllori i només
arribar vam esmorzar a la gespa.
Allà vam fer un munt d’ activitats
divertides com posar-nos una serp al coll o
anar-hi amb bici pel bosc, etc., etc.
I vam tornar dissabte a la tarda molt
cansats, per això el diumenge no vam fer
res (tret de jugar a la Play) i descasar per
que dilluns havíem de començar el Casal,
però això ja t’ho explicaré......

3. Avui 18/7/2014 segueixo el meu diari.
Justament el dia de després d'anar-nos de colònies va començar el casal d’ hoquei.
El dilluns a les 9:00 la mare en va portar al casal on em van regalar una samarreta
i quan vaig entrar vaig veure que estàvem separats per civilitzacions, hi havia:
Inques, Grecs, Romans i Víkings jo estava als Inques i el meu germà estava als
Grecs.
Al meu grup hi havia: l'Hugo, el Max, l'Arnau, el Bruno, el Moisès, l'Arnau Mas, el
Jesús, el Jan, la Júlia, l'Aina, la Gemma i l'Anna.
El dia més divertit de tota la setmana va ser el dijous. Vam anar a la piscina tots
junts caminant amb els nens del casal de futbol sala.
El cap de setmana va ser FANTÀSTIC!!!!!! Però això, ho deixo per demà...
https://www.youtube.com/watch?v=yDRzXDaDw3k&feature=youtu.be
https://www.youtube.com/watch?v=69wu7zUx9nU&feature=youtu.be

4. El Dissabte com s’havia acabat el casal, vaig anar de festa amb els meus amics: l’Hugó, el
Bruno, el Màx, el Narcís, l’Arnau, el meu germà i jo.
Primer vam fer pin ball, ens vam dividir en equips i ens vam posar un casc un petó i un
mono de camuflatge. L'equip del Max era gris i el meu era verd.
Ens van dir les normes que eren:
• No podíem disparar si estàvem a menys de 10 metres.
• No podíem treure el segur de l’arma fora de la pista de joc.
• Si esgotaves les boles, de pintura havies d'aixecar la mà i anar fora de la pista.
Hi havia cinc pistes i es deien: jungla, bosc, camp de refugiats i assemblea nuclear.
Vam jugar al joc “d’agafar la bandera” i va guanyar l’equip del Max. Després, en altre joc
havíem de donar-li al capità de cada equip que era el Max i jo, aquest joc el va guanyar el
meu equip.
A continuació vam menjar i després vam fer Karts que eren súper ràpids, el guanyador va
ser l’Aaron i el segon el meu germà (i això que era el més petit de tots, però li encanten
els cars).
Els papes es van apuntar per a fer una cursa també i el papa va quedar primer i la mama
la segona i això que eren deu papes i mames.
Al final vam fer-nos un pòdium amb cava i tot.
Per acabar el dia i com que feia molta calor vam anar a casa de l’Arnau Serra a banyar-nos
a la seva piscina.
Aquest ha estat un dels millors dies de l’estiu.

5. UN DIJOUS NOCTURN
La següent setmana va ser tota igual menys el dijous que ens vam quedar a
dormir a Can Cladellas per què havíem fet el casal d'hoquei amb Girem
(l’empresa d'extraescolar de l’Eva la mare del Bernat Sistach).
Els meus amics i jo vam estar tota la setmana preparant qui dormia amb qui.
Però al final el meu germà no tenia tenda i vaig decidir anar a dormir amb ell
dintre del gimnàs, com tots els nens que no tenien tenda per dormir, al final
els meus pares van anar corrents a Decathló a comprar-nos una tenda i ens
van donar una sorpresa.
Abans de ficar-nos a dormir vam fer un lloc molt divertit de trobar pistes
per poder buscar a un noi que s’havia amagat però al final era al director del
Girem (el Jordi), el vam trobar i ho vam tornar a fer un altre cop i després
sí que si vam anar a dormir.

6. Marxem de vacances...
El dia 9 d’agost els meus avis, la mare, les meves cosines (Naiara i Erica), el meu
germà i jo vam agafar els cotxes i vam marxar de vacances a Castella i Lleó (sabeu
una cosa, Lleó també busca la independència de Castella).
El viatge era súper llarg, eren més de deu hores de camí, ja que Lleó està a 800km,
però per fí vam arribar al centre mateix de Lleó al “barrio húmedo” i es diu així
perquè a les nits va la gent a fer “unos mostos” que és com diuen a sortir de nit a
prendre copes.
Com que el pis on estàvem era al mateix centre podíem anar a la plaça de la catedral
a patinar mentre els meus avis prenien un vi que es diu Prieto Picudo. El més
interessant dels bars eren les súper tapes que et posaven, el menjar típic és “la
cecina (un pernil de vaca)”, el xoriço fumat, “el picadillo de morcilla” i "el mosto (que
és el suc del raïm sense alcohol)"
Una cosa també molt divertida eren els tricornis dels guàrdies civils, que és la policia
que hi ha a Espanya.
A Lleó hi ha molts rius truiters però això és una cosa que explicaré a la següent
pàgina del diari.
Pd.
No he dit res però la meva cosina Naiara va venir amb nosaltres amb un doble esquinç
al turmell i vam haver de llogar-li una cadira de rodes i va ser molt divertit
emprenyar-la i espantar-la de tan despresa que anaven.

7. El dia 15 d’agost vam anar una platja fluvial al poble de Llamas de la Rivera.
L’aigua estava súper freda.
Casualment eren les festes al poble i feien el “dia truchero”.
Es diu així perquè van deixar “truites arco iris” vives a la platja fluvial
perquè les atrapéssim els nens.
Per sort jo vaig atrapar 2 truites i les meves cosines van atrapar 7, en
total ens vam emportar 9 truites acabades de pescar cap a casa.
Al costat de la platja fluvial hi havia “la festa del xoriço”, i consistia en
xoriço calent gratis que picava moltíssim així que ens vam inflar a pa i
aigua.
Quan va acabar vam anar a un parc i a una tirolina súper guai.
A la nit vam sortir de mostos, en despertar vam esmorzar creps i a la
nit ens vam menjar les truites amb bacon i pebrot

8. Ens vam aixecar molt d’hora per anar a la platja del mar cantàbric, concretament
a la platja de Candas (Gijón).
Havíem de passar per la serralada Cantàbrica, per un port que es diu Pajares amb
una altura de més de 1300 m. I la carretera era plena de corbes.
Quan vam arribar a la platja vam dinar macarrons i després vam anar a agafar
“quisquillas” que són com unes gambes petitones però que hi havia moltíssimes,
crancs, peixets, caragols i fins a una estrella de mar”
Jo vaig agafar un peix grandíssim només amb una xarxa i un cub.
La platja no era com les d'aquí, l’aigua és molt més freda i la marea puja molt més,
a més hi ha moltes roques punxegudes on s’amaguen els crancs.
Amb tot el que vam pescar la mare va dir que faríem un arròs caldos i aquella nit
vam sopar l’arròs amb unes quantes coses que la mare li va posar a més de la
nostra pesca.
Després de sopar vam sortir de mostos com sempre i el meu germà Adrià li van
comprar un collaret amb una dent que diu que és d’un tauró malgrat que jo penso
que és de plàstic dur.

9. El dia 21 d’Agost ens vam emportar una gran sorpresa. L’Hugo i el Bruno els meus
companys d’hoquei van vindre a Lleó per estar amb nosaltres.
Ells van anar a Galicia de vacances i de tornada van estar 3 dies a Lleó.
El primer dia vam ensenyar-li tota la ciutat i ens vam fer fotos per tot arreu. La iaia es va
quedar a casa per fer-nos una paella i com a mi no m’agrada la paella em va fer carn.
L'endemà vam anar a Valencià de Don Juan un poble a uns 30 Km de Lleó on hi ha
moltíssimes piscines amb tobogans i una piscina d’onades amb una bola de més o menys
3 m i que tothom intentava pujar per una corda que hi havia. Les piscines eren gegants i
molt divertides i també hi havia una biblioteca per nens on feien treballs manuals.
Per mi hi havia moltes cues però la mare diu que no sé què és fer cues fins no anar a l'illa
fantasia i veure el que són les cues de veritat.
A totes les piscines de Lleó és obligatori l’ús de casquet de piscina així que la mare ens va
haver de comprar-ne per a tots. Així que tothom fa una pinta molt divertida.

10. El divendres dia 22 d’Agost va arribar el meu pare i els meus altres avis a Lleó. Ara érem
una pila, els meus avis (els quatre), els meus pares (els dos), el meu germà, les meves
cosines (Naiara i Erika), els meus amics (Hugo i Bruno) i els seus pares. Total catorze!!
I tots junts vam decidir fer una excursió als llacs de Covadonga també anomenats Llacs
d'Enol.
Aquests llacs estan situats al parc Nacional dels Pics d’Europa a Astúries.
Hi ha tres llacs: l’Enol, l’Ercina i el Brical, aquest últim no sempre té aigua, només té a
l’època del desgel, que és a la primavera.
Els llacs estan a més de 1.000 metres d’altitud sobre el nivell del mar.
Abans d’arribar passem pel Santuari de Covadonga on hi ha una església dins d’una cova.
Però el dolent és que no pots pujar als llacs amb el teu cotxe durant l’estiu, només pots
pujar amb autocar que val 4 euros els nens i 8 els adults i que et porta fins al mirador de
Buferrera.
Una cosa molt divertida també és que havíem de jugar a esquivar les vaques que hi havia a
la carretera.
Una vegada al mirador vam pujar per un camí de pedres que ens portava a fer un tomb pels
llacs.
Al costat dels llacs tots estava ple de vaques que ningú les vigila i les podíem tocar, va ser
molt divertit, a més havies de vigilar no trepitjar una bonyiga, ja que tot estava ple d’elles.
Va ser un dia espectacular perquè en va agradar moltíssim sobretot ficar els peus al llac i
que l’aigua estigués molt freda. (Després ens van dir que està totalment prohibit tocar
l'aigua)

11. Són 6 coves amb 1300 m de longitud i on vaig veure estalactites, estalagmites, banderes i
ponts que són formes que fa l’aigua en passar i deixar els seus sediments.
La cova es va formar per l’aigua del riu Torio que en passar per les esquerdes de la roca
calcària es va fonent i fent forats que amb el pas dels segles es van formant coves gegants.
En aquesta cova no han trobat restes ni d’animals ni d’humans, ja que dins feia set graus i una
humitat del 99% i el guia va dir que era impossible viure en aquestes condicions.
Les estalactites són les formes que surten des del sostre, les estalagmites del terra, les
banderoles es formen a la paret i els ponts són un conjunt d'estalactites i estalagmites que
tenen forma de pont.
És molt important no tocar cap pedra (malgrat que et donen moltes ganes) perquè en passar el
dit no més que sigui una mil·lèsima de segon li pots endarrerir el creixement més de dos-cents
anys, ja que t’emportes els sediments que hi ha a sobre.
Va ser una excursió molt divertida i vaig aprendre moltíssim si algun cop aneu a Lleó, no us la
podeu perdre per res del món.

12. De camí cap a casa vam fer una expedició al lloc més important de troballes
arqueològiques del món. ATAPUERCA!!!
A Atapuerca, es troba cada any el 95% dels restes arqueològics que es troben al món,
això vol dir més de 500 óssos al dia durant el període d’excavació que són dos mesos.
Un arqueòleg a Atapuerca treballa a les cimes d’excavació durant la temporada d’estiu i
després durant la resta de l’any van netejant i classificant els restes trobats.
Atapuerca la van descobrir per un ferrocarril d’una companyia anglesa que va fer el
forat perquè passes un tren de mercaderies a la muntanya però, el descobriment no va
ser fins 114 anys més tard que un arqueòleg va anar buscant restes d'ossos cavernaris.
Imaginar-vos quina cara va posar quan va veure la mandíbula inferior del que semblava
un ésser humà, i a partir de llavors milers d’arqueòlegs han treballat (gairebé tots
sense cobrar) a les tres cimes d’Atapuerca: cima dels óssos, cima de l’elefant i la més
famosa cima Dolita.
Canviant de tema, a què no sabeu com li diuen a Atapuerca? “La Montaña Màgica”.
Després de fer la visita a Atapuerca vam anar a un parc arqueològic i allà el monitor em
va regalar una arma prehistòrica feta de silex.