SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  2
Télécharger pour lire hors ligne
La Reproducció humana.
Instruments òptics
La combinació de miralls, lents, prismes, etc., que formen el que anomenem sistemes òptics, permet d'ampliar la
capacitat d'observació de l'ull humà fins a límits insospitats. Aquests sistemes òptics són utilitzats en instruments
òptics que podem classificar en dos grans grups: els d'observació i els de projecció. El nom ja ens indica la seva
utilitat. És tan gran el nombre d'instruments òptics i tan important l’ús que se’n fa, que ens resulta difícil escollir-
ne un parell per estudiar-los. Descriurem molt breument el microscopi, que ens permet veure el món infinitament
petit, i el telescopi, que ens permet observar el món extraordinàriament llunyà.
El microscopi
Quan volem observar un objecte molt petit, hem de recórrer a mitjans òptics. El més senzill és la lupa. L'objecte es
col loca dins la distancia focal perquè es formi una imatge virtual ampliada.·
Però, moltes vegades, amb aquesta ampliació no n'hi ha prou. Aleshores, el que es fa és associar dues lents, de tal
manera que la imatge virtual resultant estigui molt ampliada.
Les dues lents L i L1 són col locades en els externs d'un tub subjectat a un suport, que porta també la seva platina·
i un mirall còncau. La primera de les lents, que anomenem objectiu, dóna una imatge real, A'B' que, en ser rebuda
per la segona, anomenada ocular, produeix una altra imatge, A"B", virtual i molt ampliada/ que és la que
nosaltres percebem.
Això exigeix que l'objecte AB es col loqui fora de la distància focal de l'objectiu, però al més a la vora possible del·
focus, i que la imatge real formada per l'objectiu se situï dins de la distància focal de l'ocular.
Els microscopis ofereixen combinacions diferents d'objectius i oculars per aconseguir augments molt variats.
El telescopi
Un telescopi és un instrument òptic que s'utilitza per a l'observació d'objectes molt llunyans. El sistema òptic que
forma el telescopi té també dues parts fonamentals: l'objectiu i l'ocular.
L'objectiu recull els raigs de llum que procedeixen d'un objecte infinitament distant i els fa convergir en el focus,
amb la qual cosa ens dóna una imatge molt petita, real i invertida de l'objecte, que podem impressionar damunt
una placa fotogràfica. Normalment l'observem amb una lent de gran potència, és a dir, d'una distancia focal molt
curta, anomenada ocular.
El telescopi s'anomena refractor si l'objectiu és una lent (normalment un conjunt de lents per corregir les
aberracions).
Si l'objectiu és un mirall corb, normalment parabòlic (per evitar aberracions d'esfericitat) el telescopi s'anomena
reflector. Com que els telescopis reflectors tenen el focus al mateix costat per on entra la llum, no podem mirar
directament amb l'ocular la imatge formada al focus, ja que amb el cap taparíem l'entrada de llum. Una forma de
resoldre aquest problema és col locar un petit mirall pla dins del tub i treure lateralment la llum. Aquesta mena de·
telescopi s'anomena reflector de Newton.
Quines són les característiques que defineixen un telescopi tant si és refractor com si és reflector? Aquestes
característiques són la potència i el poder de resolució.
Quan mirem la Lluna o els estels a ull nu, arriba fins a la retina la llum que, provinent d'aquests astres, passa a
través de la pupil la dels ulls, que, en la més absoluta foscor, només s'obre uns quants mil límetres. En canvi, quan· ·
mirem amb un telescopi, ens arriba tota la llum que recull l'objecte. Per exemple, un telescopi de 100 mm de
diàmetre recull 150 vegades més llum que l'ull humà. La imatge formada per l'objectiu és observada amb l'ocular.
Si aquesta imatge és molt lluminosa, com la de la Lluna o la d'un planeta, la podem mirar amb un ocular de molts
augments i veure aquests astres molt engrandits. Contràriament, si observem un objecte poc brillant, com una
nebulosa o una galàxia, la imatge serà poc lluminosa i podrem forçar pocs augments. Així, doncs, els augments
que podem obtenir amb un telescopi depenen del seu diàmetre i de l'objecte observat.
La potència d'un telescopi és donada per la capacitat d'observar objectes poc brillants, i el poder de resolució és
donat per la capacitat de veure imatges separades d'objectes que estan relativament apropats. La potència i el
poder de resolució depenen del diàmetre de l'objectiu. Per això és més econòmic i més fàcil fabricar miralls grans i
no pas lents grans. Aquest fet ens explica que els telescopis més importants són reflectors.”
Carla mir 2 19/03/14

Contenu connexe

Tendances (14)

TELESCOPI
TELESCOPITELESCOPI
TELESCOPI
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
Telescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu GalileiTelescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu Galilei
 
La camera
La camera La camera
La camera
 
tema 5 La càmera (1)
tema 5 La càmera (1)tema 5 La càmera (1)
tema 5 La càmera (1)
 
cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5
 
Tema4 magnituds
Tema4 magnitudsTema4 magnituds
Tema4 magnituds
 
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabatttttCultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
 
Practica tema 5
Practica tema 5Practica tema 5
Practica tema 5
 
Material usat en astronomia 2
Material usat en astronomia   2Material usat en astronomia   2
Material usat en astronomia 2
 
Material usat en astronomia 1
Material usat en astronomia   1Material usat en astronomia   1
Material usat en astronomia 1
 
Galileo
GalileoGalileo
Galileo
 
Telescopi
TelescopiTelescopi
Telescopi
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 

En vedette

En vedette (17)

Questions & Concerns About The Us Implementing Agreement, Farhana Yamin, Ids
Questions & Concerns About The Us Implementing Agreement, Farhana Yamin, IdsQuestions & Concerns About The Us Implementing Agreement, Farhana Yamin, Ids
Questions & Concerns About The Us Implementing Agreement, Farhana Yamin, Ids
 
Diapositivas de ensayo
Diapositivas de ensayoDiapositivas de ensayo
Diapositivas de ensayo
 
Huis van de Nederlandse documentaire
Huis van de Nederlandse documentaireHuis van de Nederlandse documentaire
Huis van de Nederlandse documentaire
 
10 escatologia em apocalípse iii
10 escatologia em apocalípse iii10 escatologia em apocalípse iii
10 escatologia em apocalípse iii
 
Web 2
Web 2Web 2
Web 2
 
CASTELAO
CASTELAOCASTELAO
CASTELAO
 
Test file
Test fileTest file
Test file
 
Especial artesanato
Especial artesanatoEspecial artesanato
Especial artesanato
 
aprende mejor
aprende mejoraprende mejor
aprende mejor
 
121 maravilhoso jesus
121   maravilhoso jesus121   maravilhoso jesus
121 maravilhoso jesus
 
Computacion Practica-Unidad 7
Computacion Practica-Unidad 7Computacion Practica-Unidad 7
Computacion Practica-Unidad 7
 
Ppoint escobar gabriela
Ppoint escobar gabrielaPpoint escobar gabriela
Ppoint escobar gabriela
 
Sin título 1
Sin título 1Sin título 1
Sin título 1
 
17
1717
17
 
2295_001
2295_0012295_001
2295_001
 
Sophisticated Dining Occasion Vignette2
Sophisticated Dining Occasion Vignette2Sophisticated Dining Occasion Vignette2
Sophisticated Dining Occasion Vignette2
 
Foros victor hugo
Foros victor hugoForos victor hugo
Foros victor hugo
 

Similaire à Reproducció

Similaire à Reproducció (20)

La llum
La llumLa llum
La llum
 
La càmera 5
La càmera 5La càmera 5
La càmera 5
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I SoUnitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5  Llum I SoUnitat 5  Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
Optica
OpticaOptica
Optica
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
Instruments òptics
Instruments òpticsInstruments òptics
Instruments òptics
 
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma seguraCom observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
Com observar l%27eclipsi de sol del 20 de març de forma segura
 
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESOAPUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
 
Propietats de la llum
Propietats de la llumPropietats de la llum
Propietats de la llum
 
La vista
La vistaLa vista
La vista
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
òPtica geomètrica
òPtica geomètricaòPtica geomètrica
òPtica geomètrica
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
power point expe
power point expepower point expe
power point expe
 
Presentación 2
Presentación 2Presentación 2
Presentación 2
 
Ppt Ull
Ppt UllPpt Ull
Ppt Ull
 

Reproducció

  • 1.
  • 2. La Reproducció humana. Instruments òptics La combinació de miralls, lents, prismes, etc., que formen el que anomenem sistemes òptics, permet d'ampliar la capacitat d'observació de l'ull humà fins a límits insospitats. Aquests sistemes òptics són utilitzats en instruments òptics que podem classificar en dos grans grups: els d'observació i els de projecció. El nom ja ens indica la seva utilitat. És tan gran el nombre d'instruments òptics i tan important l’ús que se’n fa, que ens resulta difícil escollir- ne un parell per estudiar-los. Descriurem molt breument el microscopi, que ens permet veure el món infinitament petit, i el telescopi, que ens permet observar el món extraordinàriament llunyà. El microscopi Quan volem observar un objecte molt petit, hem de recórrer a mitjans òptics. El més senzill és la lupa. L'objecte es col loca dins la distancia focal perquè es formi una imatge virtual ampliada.· Però, moltes vegades, amb aquesta ampliació no n'hi ha prou. Aleshores, el que es fa és associar dues lents, de tal manera que la imatge virtual resultant estigui molt ampliada. Les dues lents L i L1 són col locades en els externs d'un tub subjectat a un suport, que porta també la seva platina· i un mirall còncau. La primera de les lents, que anomenem objectiu, dóna una imatge real, A'B' que, en ser rebuda per la segona, anomenada ocular, produeix una altra imatge, A"B", virtual i molt ampliada/ que és la que nosaltres percebem. Això exigeix que l'objecte AB es col loqui fora de la distància focal de l'objectiu, però al més a la vora possible del· focus, i que la imatge real formada per l'objectiu se situï dins de la distància focal de l'ocular. Els microscopis ofereixen combinacions diferents d'objectius i oculars per aconseguir augments molt variats. El telescopi Un telescopi és un instrument òptic que s'utilitza per a l'observació d'objectes molt llunyans. El sistema òptic que forma el telescopi té també dues parts fonamentals: l'objectiu i l'ocular. L'objectiu recull els raigs de llum que procedeixen d'un objecte infinitament distant i els fa convergir en el focus, amb la qual cosa ens dóna una imatge molt petita, real i invertida de l'objecte, que podem impressionar damunt una placa fotogràfica. Normalment l'observem amb una lent de gran potència, és a dir, d'una distancia focal molt curta, anomenada ocular. El telescopi s'anomena refractor si l'objectiu és una lent (normalment un conjunt de lents per corregir les aberracions). Si l'objectiu és un mirall corb, normalment parabòlic (per evitar aberracions d'esfericitat) el telescopi s'anomena reflector. Com que els telescopis reflectors tenen el focus al mateix costat per on entra la llum, no podem mirar directament amb l'ocular la imatge formada al focus, ja que amb el cap taparíem l'entrada de llum. Una forma de resoldre aquest problema és col locar un petit mirall pla dins del tub i treure lateralment la llum. Aquesta mena de· telescopi s'anomena reflector de Newton. Quines són les característiques que defineixen un telescopi tant si és refractor com si és reflector? Aquestes característiques són la potència i el poder de resolució. Quan mirem la Lluna o els estels a ull nu, arriba fins a la retina la llum que, provinent d'aquests astres, passa a través de la pupil la dels ulls, que, en la més absoluta foscor, només s'obre uns quants mil límetres. En canvi, quan· · mirem amb un telescopi, ens arriba tota la llum que recull l'objecte. Per exemple, un telescopi de 100 mm de diàmetre recull 150 vegades més llum que l'ull humà. La imatge formada per l'objectiu és observada amb l'ocular. Si aquesta imatge és molt lluminosa, com la de la Lluna o la d'un planeta, la podem mirar amb un ocular de molts augments i veure aquests astres molt engrandits. Contràriament, si observem un objecte poc brillant, com una nebulosa o una galàxia, la imatge serà poc lluminosa i podrem forçar pocs augments. Així, doncs, els augments que podem obtenir amb un telescopi depenen del seu diàmetre i de l'objecte observat. La potència d'un telescopi és donada per la capacitat d'observar objectes poc brillants, i el poder de resolució és donat per la capacitat de veure imatges separades d'objectes que estan relativament apropats. La potència i el poder de resolució depenen del diàmetre de l'objectiu. Per això és més econòmic i més fàcil fabricar miralls grans i no pas lents grans. Aquest fet ens explica que els telescopis més importants són reflectors.” Carla mir 2 19/03/14