1. Aliments transgènics
Nom:Carla Borau
Curs:4º-B
Data de lliurement: 24-11-11

2. INDEX
• Que son els transgènics
• com s’obtenen: processos de transformació
• Les principal tècniques utilitzades són:
• Microinjecció
• Agobiacterium tumefaccions
• Sistema binari
• Biolística
• Transferència electroforètica
• cointegració
• avantatges i inconvenients
• els aliments transgènics a Espanya
• etiquetatge dels aliments

3. QUE SON ELS ALIMENTS
TRANSGÈNICS?
Els aliments transgènics són aliments obtinguts
d'espècies a les que s'han afegit de manera
artificial gens que no els són propis mitjançant
tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica.
Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments
amb qualitats particulars. Cal distingir entre
transgènic i Organisme Genètic Modificat: mentre
el primer per força ha d'haver rebut un gen que no
li és propi, el segon inclou qualsevol modificació
genètica, inclosa la supressió d'un gen.
índex

4. COM S’OBTENEN ELS
ALIMENTS TRANSGÈNICS?
• Els transgènics s’obtenen introduint un gen
d’una espècie al ADN d’una altra amb la
finalitat que el gen introduït s’expressi en un
organisme on abans no ho feia. De FET no
solament introduïm el gen sinó també un
promotor que el reguli i a vegades són
necessàries unes seqüències homòlogues
amb les de l’organisme on introduïm el gen.
índex

5. LES PRINCIPALS TÈCNIQUES:

6. MICROINJECCIÓ
• Primer hem d'obtenir oòcits i zoides i fusionar-los per a
obtenir un zigot. Seguidament injectem el DNA en el
pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. El
DNA que injectem és lineal perquè si és circular s`haurà
de tallar i no sabem per a on, és més segur si l'introduïm
en forma lineal. Un cop tenim l'embrió l'introduïm en una
femella. Quan neix la descendència hem de veure
quins individus han adquirit el transgen i l'expressen
adequadament. Per a comprovar si hi ha el transgen
fem una PCR.
Aparellant els transgènics esperaríem obtenir línies
transgèniques. La microinjecció és la tècnica més
utilitzada per a la obtenció d'animals transgènics.
índex

7. INCONVENIENTS
• -cost
-tediós
-baixa eficàcia
-inserció aleatòria pot alterar altres
gens
-cada espècie té les seves dificultats
afegides

8. AGROBACTERIUM TUMEFACIENS
• Per fer plantes trangèniques només cal eliminar el gen de la
fitohormona i el gen de síntesi i en el seu lloc col·loquem els
gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció.
(cal tenir en compte que el tamany dels gens i marcadors no
sigui gaire més gran que el tamany que tenien els gens
anteriors).
Quan ja tenim el vector preparat infectem una ferida i
esperem que es dongui conjugació que el palmidi que conté
Agrobacterium passi a les cèl·lules vegetals(usem
protoplastes)i tingui lloc la recombinació per zones
d'homologia i el gen quedi integrat al genoma de la cèl·lula.
Posteriorment seleccionem les cèl·lules que han incorporat el
DNA-T a través de la neomicina fosforil transferasa II, les
cè·lules resistents a l'antibiòtic són les que han incorporat el
transgen per tant les que ens interessen. A partir d'aquestes
cèl·lules podem obtenir plantes transgèniques.Haurem de
revisar que el transgen s'expressi.
índex

9. COM ACTÚA NORMALMENT
A.TUMEFACIENS
• Com a conseqüència d'una ferida el bacteri entra dins
la planta i forma uns tumors a la base de la tija. Si
observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen
espontàniament i si afegim antibiòtic no es veuen
afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.
El bacteri conté DNA-T (transformant) que forma part
del plasmidi TI (inductor de tumors) d'unes 200 Kb. El
DNA-T conté gens de fitohormones i una opina
(intermediari d'aminoàcids). El DNA-T està limitat per
unes repeticions directes.
En la resta del plasmidi hi trobem: ori C, catabolisme
d'opines i la regió vir (són els gens necessaris per
transferir el DNA-T).Les opines són font de carboni i
nitrogen per Agrobacterium.Agrobacterium obliga als
vegetals a fabricar les opines que ell necessita.

10. SISTEMA BINARI
• El plasmidi Ti és un vector helper, té els gens necessaris
per la transferència (gens vir) i DNA-T.
A demés tenim un plasmidi pBR322 que conté ori C, gen
de resistència a Amp, dos seqüències repetides directes
de DNA-T i comprès entre aquestes dues seqüències hi
ha els gens d'interès, que són:
-el promotor de dicotiledònies
-elements de regulació com el S35
-npt II
-gen a insertar
• El pBR322 el transferim a soques d'Agrobacterium que
tinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobre
el DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferència a
les cèl·lules vegetals (no cal que hi hagi integració).
índex

11. BIOLÍSTICA
• Tenim unes biobales de tungstè o or que
recobrim amb el nostre vector (obtenint així les
bales recobertes de DNA), les col·loquem en una
boca de canó i fem que les microbales es
dirigeixin cap als nostres protoplasmes. Els
canons que s'usen són d'heli que permeten una
elevada acceleració de les biobales que ens
donarà una gran penetrància. Aquestes bales
entraran a la cèl·lula introduint així el transgen.
Finalment hauríem de fer una selecció amb
l'antibiòtic.
índex

12. AVENTATGES
• -és fàcil d'utilitzar
-un dispar pot produir múltiples
integracions
-les cèl·lules poden sobreviure a varis
dispars
-els gens que recobreixen la partícula
recuperen la seva activitat biològica
-les cèl·lules diana poden ser de
diferents tipus
-les partícules arriben a les capes
cel·lulars més profundes

13. TRANSFERÈNCIA
ELECTROFORÈTICA
• Agafem una llavor amb dues pipetes,
una conté solució tampó amb el DNA
i l'altra agafa la llavor. Una té un
electròde positiu i l'altra un de negatiu,
fem passar una corrent i el DNA es
transfereix de la pipeta a la llavor.
índex

14. COINTEGRACIÓ
• Introduïm dins el DNA-T un plasmidi d'E. coli que tots els elements
necessaris de control:
-gen npt II (resistència a kanamicina)
-ori C
-lloc de clonació
-DNA-T
-resistència a ampicilina
• En el punt de clonació hi inserim els gens que volem que expressi la
planta. Seleccionem les cèl·lules resistents a ampicilina que són les
que hauran incorporat el plasmidi i les conjuguem amb
l'Agrobacterium.
• El plasmidi d'Agrobacterium i E. coli tenen zones d'homologia que
és el DNA-T de manera que es podrà donar recombinació. Fem un
cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina que
donaran les plantes modificades genèticament.
índex

15. Arguments a
favor i en contra
índex

16. A favor

17. • Augmenta la productivitat
• Agricultura més ecològica.
• Ingesta de vacunes
• Aliments vitaminats.

18. En contra

19. • Risc per la salut humana i animal
• Pot produir al·lèrgies
• Resistència a antibiòtics
• Risc pel medi ambient
• Augment dels químics en agricultura
• Resistència dels organismes modificats i
susceptibilitat dels organismes no modificats.
• Risc per a l’agricultura
• Alteració del valor nutritiu
• Pèrdua de biodiversitat
• Reducció dels cultius susceptibles.

20. Els aliments
transgènics en
Espanya
índex

21. Cotó
• Monsanto va desenvolupar
un cotó resistent al corc amb la
introducció de la toxinaBt en la seva
configuració genètica.

22. Blat de moro
• és un altre ingredient que està molt present tant en
la nostra dietaalimentària com en la ració per a
animals. La transnacional suïssa Ciba-
Geigy (Novartis) va desenvolupar un tipus de blat
de moro que produeix el
seu propi plaguicida, letal per a
un acarada anomenat barrenillo del blat de
moro. La Unió Europea ja ha expressat la
seva preocupació perquè aquest blat de
moro també conté un gen que transmetresistència
als antibiòtics.

23. Cafè
• Amb bon gust, resistent a les
plagues, amb menys cafeïna.

24. Pomes
• Resistents als insectes.

25. Gerds
Resistents a les gelades.

26. Bananes
• Amb capacitat per a albergar
vacunes.

27. Gira-sol
• Amb millor composició d'àcids
grassos.

28. Meló
• Més durador.

29. Patates
• Amb menors capacitat d’absorció
d’oli. Mes dolços. Resistents a les
plagues.

30. Codi de barres per
detectar transgènics
• L'Institut Nacional de
Botànica Agrícola britànic (NIAB) va obtenir
el passat mes de febrerla patent per un
"codi de
barres" singular. El nou mètode, basat
en ADN, persegueixdetectar ràpidament si u
n
aliment ha estat modificat genèticament o
no, qüestió essencialen estudis de
traçabilitat.
índex