Continguts del Renaixement Musical

1. UNITAT 2
EEll RReennaaiixxeemmeenntt ((ss.. XXVV––XXVVII))

2. CONTEXTUALITZACIÓ
RENAIXMENET  Itàlia
(Polifonia)
AVANÇOS DE L’ÈPOCA
Científic
• Progrés: Medicina
Astronomia
Humanisme: que el major
nombre de persones
accedís al coneixement.
• Ciències experimentals: mètodes científic.
• Grans descobriments geogràfics (Amèrica)
• Creació de la impremta: permet una major
difusió dels textos, partitures..., és dir, del
coneixement.

3. CARACTERÍSTIQUES
• Tenen més importància els autors.
• Els artistes no treballen exclusivament per
l’església.
• Perfecció dels instruments.
• A l’església l’objectiu principal és
compondre peces on els textos es puguin
entendre.
• Els artistes no tan sols es dediquen a un
Art en concret.

4. MÚSICA VOCAL
S’afegeix una quarta veu a la polifonia vocal, per aquest
motiu ara les veus es classifiquen:
• Soprano: condueix la melodia
• Contratenor o altus: tessitura intermèdia entre tenor i
soprano. Actualment contralt.
• Tenor: és la veu que reprodueix el cant Gregorià original,
però a partir del s. XV té el mateix tracte que les altres.
• Baix o bassus: és la veu més greu i que sustenta les
altres veus.
Les dones no poden cantar.
Els falsetistes eren els encarregats d’interepretar les
tessitures més agudes.

5. MÚSICA VOCAL
Nous estils compositius polifònics
Cantus firmus
Polifonia homofònica
Contrapunt imitatiu

6. MÚSICA VOCAL
RREELLIIGGIIOOSSAA
Església protestant alemanya. (Luter)
• Participació de fidels a missa, cantant.
• Coral
– Obra polifònica a quatre veus, melodia principal la
més aguda.
– Tipus homofònic.
– El text en alemany.

7. MÚSICA VOCAL
RREELLIIGGIIOOSSAA
Església catòlica.
• Composicions amb complexitat tècnica vocal.
• Missa.
– Composició vocal no litúrgica.
– S’anomena missa perquè té les mateixes parts que
una celebració.
• Motet.
– Cant a dues o més veus.
– Text en llatí.
– Extensió breu.
– S’interpretava per l’Advent, Quaresma o Setmana
Santa.

8. MÚSICA VOCAL
PPRROOFFAANNAA
• La música profana estava molt relacionada amb
la literatura.
• La música es considerava un signe de distinció i
refinament.
– Era l’entreteniment i l’esbarjo de les minories cultes.
Això no significa que desaparegui la música popular.
Composicions més significatives
• Madrigal
– Polifònic i sense acompanyament instrumental.
– Música sense repeticions, per expressar de la millor
manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i
cada mot dels versos del text.

9. MÚSICA VOCAL
• Òpera in musica.
PPRROOFFAANNAA
– Representació escenogràfica amb textos cantats.
• Villancet
– Cançó de caràcter popular,
– El terme prové del castellà villancico, derivat
de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter
popular.
– La forma bàsica del villancet musical consta de dos
elements: una tornada i diverses cobles.

10. MÚSICA INSTRUMENTAL
• La música instrumental pren més protagonisme.
• Es converteix en un gènere propi.
Els quin feien música se’ls anomenava:
• Mestre de capella: encarregat de dirigir i preparar les
peces.
• Ministrils: encarregats d’interpretar la part instrumental
de les peces.
• Cantors: encarregats
d’interpretar la part vocal
de la música, ja sigui
religiosa com profana.

11. MÚSICA INSTRUMENTAL
Les primeres tècniques utilitzades per la música instrumental:
1. Composicions derivades de la música vocal. Canzona,
recercare, provenen dels motets o madrigals.
2. Composicions improvisades. Tiento, fantasia o tocata.
3. Composicions per a dansa. Pavana, gallara,
sarabanda i passamezzo.
• La dansa era un entreteniment social i es feia servir per al
ritual de festeig.
Els instruments de l’èpoc es classifiquen segons:
• Polifònics: són capaços d’interpretar més d’una nota.
• Melòdics: només poden interpretar una línia melòdica.

12. MÚSICA INSTRUMENTAL
Clavicèmbal Orgue
Llaüt
Viola de gamba
Flauta de bec

13. ELS ACORDS
• Una acord és la superposició de tres o
més notes que sonen a la vegada.
• Si la distancia entre les notes és de 3a,
s’anomenen acords perfectes.
• Cadascuna de les notes de l’acord rep un
nom concret:
– La 7a.
– La 5a.
– La 3a.
– Fonamental: la nota més greu.

14. ELS ACORDS
• Els acords que tenen 3 notes s’anomenen
tríades.
• Els acords que tenen 4 notes se’ls anomena de
sèptima o quatríades.
• Per saber si un acord tríade és perfecte major o
perfecte menor, s’ha d’analitzar l’interval que hi
ha entre la fonamental i la tercera de l’acord.
– Interval major  Acord Perfecte Major. (2tons)
– Interval menor  Acord Perfecte menor. (1½to)

15. LES ESCALES
• Les escales és una successió de notes per graus
conjunts.
• Les escales es diferencien bàsicament com estan
ordenats els tons i els semitons.
– Escala major: T – T – S – T – T – T – S.
– Escala menor: T - S – T – T – S – T – T.
• Cada nota de l’escala rep un nom, i se li assigna un
número, on aquest indica el grau d’importància dins les
composicions que estiguin relacionades amb aquesta
tonalitat.
• Els graus més importants de l’escala són:
– I: Tònica
– IV: Subdominant
– Dominant
I II III IV V VI VII I*

16. PATRONS HARMÒNICS
• Els patrons harmònics és una seqüència d’acord, que
permeten interpretar fragments musicals de manera
improvisada a més d’un instrument a la vegada, ja que
marca la referència tonal que s’ha de tocar.