1. VINE A VISITAR LA MASIA FREIXA
“Projecte final COMPETIC 3. C4. Tractament de la informació escrita”
Carmen Cerdeño Ballesteros
CFN: Anna Murià
Data de lliurament: 22 de gener 2015
Masia Freixa Terrassa modernista
3. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
1._Nom
Masia Freixa
2._Introducció
La Masia Freixa és un edifici
modernista de la ciutat de Terrassa
situat al parc de Sant Jordi, antics
jardins i terreny adjacent a la masia,
dins el barri de Ca n'Aurell. Construïda
el 1896, va ser pensada originalment
com a fàbrica de filats i va ser
reformada entre el 1907 i el 1914 per
Lluís Muncunill i Parellada1
, que la va
transformar en la residència familiar de
l'industrial tèxtil Josep Freixa.
L'arquitecte la va convertir en una de
les joies del modernisme terrassenc,
amb la seva estructura d'arcs i voltes
d'inspiració gaudiniana i els murs
pintats de blanc, d'on sobresurt una alta
torre.
Durant molts anys ha albergat el
Conservatori Municipal de Música, que
actualment ha estat traslladat a un
edifici de nova construcció al Campus
Universitari, al barri del Cementiri Vell.
A hores d'ara acull les oficines del
Síndic Municipal de Greuges i de
l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.
També és seu de la Xarxa de Turisme
Industrial de Catalunya.
1 Arquitecte moderniste català
3/9
Ilustración 1: Portal Masia Freixa
4. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
3._Història
L'any 1899 l'empresa Freixa i Sans, encarrega
a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la
construcció d'aquesta fábrica en una área
industrial allunyada del centre urbá.
L'arquitecte projecta una nau rectangular
d'una planta amb teulada a doble vessant, amb
estructura interior de ferro i feta amb maó. S'hi
accedeix per un portal flanquejat per la portería i
les cotxeres, fets d'obra vista a l'alçada de l'actual
carrer Galileo.
La Masia Freixa neix quan Josep Freixa
decideix transformar aquesta fábrica en
residéncia familiar i confía l'obra novament a
Lluís Muncunill.
La recent aparició dels
certifícats d'obra daten el
projecte de la Masia
Freixa entre els anys 1905
i 1910 i no 1907 i 1910
com s'havia cregut
tradicionalment a partir de
fonts gráfiques.
La primera fase
constructiva, conserva
l'estructura de la nau
rectangular amb murs i
coberta preexistente.
Afegint un nou mur en el
qual se situen les
oberturas per a portes i
finestres de formes
parabóliques. Al costat
Sud sobra una galería
amb nou arcs gaudinians
coronats per voltes de
maó a manera de patites
cúpulas. Al costat Oest,
un gran arc que obre pas a
una era. Al nord, ¡'entrada
principal es cobreix amb
un pórtic seguint les formes sinuoses generala a
Vedifíci. Al costat Est s'afegeix una rotonda amb
finestrals recordant una estructura d'absis i amb
un cos superior destinat a dipósit d'aigua.
Cobreix la teulada amb voltes de maó plà que
es recolzen sobre ele murs primitius de la fábrica
i les recobreix de ciment amb incrustacions de
fragments de vidre, provocant un contrast de
colors entre el mur blanc i les cobertes fosques.
Posteriorment, en una segona fase, damunt el
cos d'entrada, al centre de la nau, s'afegeixen dos
pisos. Un destinat a cuina i habitació de jocs
infantils i l'altre a cambres per al servei doméstic.
L'obra finalitza amb la incorporació de la torre
amb estructura de minaret que
acaba de donar el toc personal a
l'obra: simplicitat ornamental i
domini de les formes arrodonides
i sinuoses guiadas pels arcs
parabólics i les voltes.
A l'interior veiem el treball
d'artesans locals, col-laboradors
habituals de Muncunill.
El serraller Pau Bros executa
part dels treballs en ferro
dissenyats per l'ebanista Pere
Sabater a qui també Muncunill
confía alguns dels mobles de
l'nterior de la Masia. El guixaire
Jeroni Aldabó és l'autor dels
treballs en guix que decoren el
sostre de les sales nobles. Del
fuster Pere Grau Mach és
l'acurada fusteria interior que
podem veure en portes i finestres
de vores arrodonides. Destaca a
també, el mosaic de paviment
hidráulic a l'interior i a l'exterior,
l'arrimador blanc de cerámica
segons disseny de Lluís
Muncunill i realitzat per la firma
Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.
4/9
Ilustración 2: Entrada
5. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
4._Descripció dels elements més destacats
• La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes
de maó pla que conjugaven la tradició de la volta
catalana amb la modernitat dels nous materials; el
revestiment de morter té petits vidres incrustats que li
donen l'aparença d'un gris brillant.
• Els arcs parabòlics inspirats en l'obra de Gaudí,
que conformen les finestres del cos principal i les
obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
• L'arrambador ceràmic blanc del porxo, obra
també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les
parets arrebossades i pintades de blanc.
• La rotonda del costat est, com a afegitó de dos
nivells al cos de l'antiga fàbrica; els finestrals de la
planta baixa són d'arc rebaixat, per permetre més
entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de
la resta d'obertures de la façana.
• La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del cos
inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim
dels quals voltat d'una balconada mirador.
• L'interior, molt reformat, però que encara conserva el
mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim
Vancells.
• El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels
pintors destacats de l'època, és d'estil romàntic i, junt amb el
de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins
terrassencs de la primeria del segle XX. El seu estat de
conservació, pel que fa a les característiques originals, no és
el que correspondria a un jardí històric.
5/9
Ilustración 3: Teulada
Ilustración 4: Torre
6. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
5._Importància
La seva singularitat, la seva originalitat i la seva exclusivitat la converteixen en un gran bé
cultural d'interès local i en una joia arquitectònica única en el Modernisme2
.
6._Els jardins
Els jardins de la Masia Freixa són un dels
valors patrimonials més importants amb què
compta la nostra ciutat.
La seva història s’inicia en el moment en
que la fàbrica de la industria tèxtil Freixa i Sans
situada en aquest indret, fou convertida a
petició del seu propietari, Josep Freixa i
Argemí, en residència familiar, fent l’encàrrec a
l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada cap a
finals de l’any 1905.
És durant el decurs de les obres de reforma
que es projecta el primer disseny dels jardins
datats, possiblement, al 1910, de la mà de
Rafael i Vancells.
És durant el decurs de les obres de reforma
que es projecta el que seria el primer disseny
dels jardins datats, possiblement, al 1910, de la
mà de Rafael Benet i Vancellsi Vieta.
A la seva maduresa artística es va convertir
en una figura clau dins de tota l’estela dels
promotors de la Nova Atenes catalana, tal i com
es va arribar a anomenar la nostra ciutat en
aquesta curta, però intensa etapa de resorgiment
artístic i cultural, anomenat com a Noucentisme
per Eugeni d’Ors. Noms com Alexandre de
Riquer, germans Viver, Francesc Assís Galí,
Antoni Badrinas, Enric Granados, germans
Llimona, Joan Llongueres... definirien el seu
entorn cultural en la Terrassa d’aquells anys del
Modernisme i el Noucentisme.
És cert que del disseny
original dels jardins de la
Masia en resten pocs vestigis,
doncs la mateixa història de la
casa i de les seves posteriors
reformes i amplia-cions,
reconfiguraren aquest traçat
original. Tot i això, el valor
històric i patrimonial és
remarca-ble, un jardí de
concepció noucentista on
hi perseveren testimonis
d’aquesta singularitat com els
seus xiprers i rosers, elements
primordials d’aquesta estètica
mediterrània i alhora tan
nostra on s’han anat
incorporant noves
adquisicions d’elements
decoratius i ornamentals:
escultures, fonts, la
glorieta i d’altres noves
especies vegetals conformant
noves estètiques en
concordància amb els nous
temps, però sense perdre mai
la seva alta capacitat
evocadora.
2 Moviment cultural produït a occident a la fi del s. XIX i al començament del s. XX.
6/9
7. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
Celebrem ara, en una doble festa, els 100 anys de jardí i els 50 anys com a Parc de Sant Jordi,
que fou el primer parc públic de Terrassa. Aquests espais han estat i han de ser en el futur un
element clau i dinamitzador dels nostre patrimoni paisatgístic, un digne marc natural abraçant un
altre gran patrimoni arquitectònic, la Masia Freixa, tot un llegat viu i obert a la ciutat i als seus
ciutadans i ciutadanes.
7/9
Jardins de la Masia Freixa
8. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
7._ Visites
Visita gratuïta a la Masia Freixa l'últim dissabte de cada mes (un primer torn a les 10:30 i un altre
a les 12:30)
El calendari de visites per a l'any 2015 és el següent:
CALENDARI DE VISITES PER A L'ANY 2015
abril 31
agost 28
desembre 28
febrer 25
gener 30
juliol 27
juny 25
maig 29
març 26
novembre 31
octubre 28
setembre 26
8/9
Ilustración 5: Vista aèria
9. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
8._Localització
La Masia Freixa està situada en la Plaça de Josep Freixa i Argemí,11, Ca n'Aurell3
(Terrassa).
9._Activitats
1. Diada de Sant Jordi4
: visita guiada
2. Estiu: visita comentada al roserar del Parc de Sant Jordi (2 de juliol).
3. Nadal: visites guiades i rutes dinamitzades per a famílies i grups amb infants.
4. Fira Modernista: visites guiades gratuïtes.
3 Barri de Terrassa situat al marge dret de la Rambla d'Ègara
4 Festa que es celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses.
9/9
Ilustración 6: Panoràmica
10. Masia Freixa Carmen Cerdeño Ballesteros
8._Localització
La Masia Freixa està situada en la Plaça de Josep Freixa i Argemí,11, Ca n'Aurell3
(Terrassa).
9._Activitats
1. Diada de Sant Jordi4
: visita guiada
2. Estiu: visita comentada al roserar del Parc de Sant Jordi (2 de juliol).
3. Nadal: visites guiades i rutes dinamitzades per a famílies i grups amb infants.
4. Fira Modernista: visites guiades gratuïtes.
3 Barri de Terrassa situat al marge dret de la Rambla d'Ègara
4 Festa que es celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses.
9/9
Ilustración 6: Panoràmica