Història d'Espanya

1. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
HISTÒRIA D’ESPANYA. 2n. Batxillerat

2.  CRISI DEL 98

PÈRDUES TERRITORIALS

FRACÀS IDEOLÒGIC I POLÍTIC
 CRISI CONSCIÈNCIA NACIONAL = REGENERACIONISME (JOAQUIN COSTA)
 REFORMA POLÍTICA = CACIQUISME, SISTEMA POLÍTIC
 REFORMA EDUCATIVA= KRAUSSISME (LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA), I.L.E (GINER DE LOS
RIOS

PÈRDUES ECONÒMIQUES
 INDÚSTRIA PERD TEMPORALMENT MERCATS PRINCIPALS
 ACCENTUACIÓ POLÍTICA PROTECCIONISDTA
 FI DE LA GUERRA = CONTROL DE LA INFLACCIÓ I EL DEUTE PÚBLIC
 REPATRIACIÓ DE CAPITALS = INVERSIONS EN LA INDÚSTRIA PENINSULAR

OPOSICIÓ CRÍTICA AL SISTEMA= INTEL.LECTUALS, OBRERS, MILITARS, NACIONALISMES

GENERACIÓ DEL 98 (BAROJA, AZORIN, MACHADO, MAEZTU, UNAMUNO) = DECADÈNCIA

NACIONALISMES PERIFÈRICS (CATALANISME)

REPUBLICANISME I MOVIMENT OBRER

DETERIORAMENT IMATGE EXÈRCIT

3.  REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)
 PROBLEMA POLÍTIC
 REFORMA DEL SISTEMA = CACIQUISME I REFORMA ELECTORAL
 DIVISIÓ DELS PARTITS DINÀSTICS = CANVI GENERACIÓ = SILVELA, VILLAVERDE,
MAURA (CONSERVADORS); MONTERO RÍOS, MORET, CANALEJAS (LIBERALS)
 DEGRADACIÓ DEL TORN BIPARTIDISTA
 INTENTS D’ADOPTAR MESURES REGENERACIONISTES
 PROBLEMA SOCIAL
 QÚESTIÓ AGRÀRIA = BAIXOS RENDIMENTS, CONCENTRACIÓ DE LA PROPIETAT
 DOS MILIONS DE JORNALERS SENSE TERRA
 CONFLICTIVITAT EN EL CAMP ANDALÚS (ANARQUISME)
 QÜESTIÓ OBRERA = DURES CONDICIONS LABORAL, MANCA DE SEGURETA,
JORNADES LLARGUES
 INCREMENT DE LA SINDICACIÓ, RECURS A LA VAGA, SABOTATGE I ACCIÓ
TERRORISTA
 TÍMIDES REFORMES = INSTITUT NACIONAL DE PREVISIÓO (1908)

4.  PROBLEMA REGIONAL
 APARICIÓ DE LES OPCIONS REGIONALISTES I NACIONALISTES
 ÈXIT ELECTORAL A LES MUNICIPALS DE SOLIDARITAT CATALANA (1907)
 CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914)
 PROBLEMA MILITAR
 VICTÒRIA DE LES MUNICIPALS DE LA LLIGA A CATALUNYA (1905)
 CRÍTIQUES DE LA PREMSA SATÍRICA CATALANA A L’EXÈRCIT = CU-CUT I LA VEU
DE CATALUNYA = ASSALT DE LA PREMSA DELS PERIÒDICS PER UN ESCAMOT
MILITAR
 LLEI DE JURISDICCIONS (1906) = ATRIBUCIONS A TRIBUNALS MILITARS
 FORCES OPOSICIÓ

5. LES FORCES DE L’OPOSICIÓ
1. REPUBLICANISME= PRINCIPAL MINORIA PARLAMENTÀRIA FRAGMENTADA EN DIFERENTS
GRUPS
•
UNIÓ REPUBLICANA(1903)= NICOLÀS SALMERON I ALEJANDRO LERROUX=
APROXIMACIÓ ALS NACIONALISMES DE CATALUNYA, P.V.,GALÍCIA
•
PARTIT RADICAL (1908) = ALEJANDRO LERROUX, ANTICATALANISTA
•
PARTIDO REFORMISMA, MELQUIADES ÀLVAREZ, A PARTIR DE 1922 MONÀRQUIC
2. NACIONALISMES
 LLIGA REGIONALISTA (CONSERVADORS)
 CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (ESQUERRES)
 PARTITAT NACIONALISTA BASC /COMUNIÓ NACIONALISTA BASCA
 SOLIDARITAT DE OBRREROS VASCOS (=ELA-STV, actualmente)
 “ABERRIS” (1921)
3. EL CARLISME = BASES SOCIALS PAÍS BASC,NAVARRA I CATALUNA, ANDALUCIA (SEVILLA-HUELVA)
•
MORT DE CARLOS DE BORBÓ (CARLOS VII) = SUCCESSOR JAIME DE BORBÓ
•
PARTIDO TRADICIONALISTA (VAZQUEZ MELLA) = GERMANÒFIL
•
PARTIDO CATÓLICO NACIONAL

6. 4. L’OBRERISME
 PSOE =
 PRESÈNCIA IMPORTANT A MADRID, ASTÚRIES I BISCAIA
 CREIXEMENT EN LA DÈCADA DELS 20 = 50.000 AFILIATS
 UGT = 250.000 AFILIATS
 PCE (1921) = ESCISSIÓ DEL SECTOR BOLXEVIC
 ANARQUISME
 MAJOR PRESÈNCIA EN ANDALUSIA, ARAGÓ, ASTÚRIES I LA MEDITERRÀNIA
 SOLIDARITAT OBRERA (BARNA, 1907)
 CNT (1910) = APOLÍTICA, DESTRUIR EL CAPITALISME I LA VAGA GENRAL
REVOLUCIONÀRIA = 700.000 AFILIATS EN 1919

7.  GOVERNS DE SILVELA, POLAVIEJA, (CONSERVADOR)
 DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA
 AUGMENT DELS IMPOSTOS = REDISTRIBUCIÓ I FER FRONT AL DEUTE
 LA REVOLUCIÓ DES DE DALT (ANTONIO MAURA) = 1904-1909
 REFORMAR EL SISTEMA PER EVITAR UNA REVOLUCIÓ
 CREAR UNA NOVA BASE SOCIAL DEL SISTEMA = CLASSES MITJANES
 ESTAT FORT I EFICAÇ = CACIQUISME, CORRUPCIÓ I DEMOCRATITZACIÓ SISTEMA
 REFORMA ELECTORAL DE 1907= FRACÀS
 INTENTA PACTAR AMB LA LLIGA = REFORMA ADMINISTRACIÓ = MAJOR AUTONOMIA
 LLEI COLONITZACIÓ INTERIOR
 LLEI DESCANS DOMINICAL, INSTITUT NACIONAL DE PREVISIÓ (1908)
 PARTICIPA AMB FRANÇA AMB L’OCUPACIÓ DEL MARROC = CONFERÈNCIA ALGESIRES, 1906
 OCUPACIÓ DEL RIF = TRIBUS CABILENYES INDEPENDENTS DEL SULTA =
 EXPLOTACIÓ DE MINES, FERROCARRIL
 MOBILITZACIÓ DE 40.00O RESERVISTES CASATS = JULIOL 1909
 CONCEPCIÓ AUTORITÀRIA ORDRE PÚBLIC = SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA, 1909
 VAGA GENERAL = SOCIALISTES, ANARQUISTES, Ç
 REPRESSIÓ VIOLENTA = AFUSELLAMENT DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA
 “MAURA NO!” = CAMPANYA INTERNACIONAL CONTRA EL GOVERN

8. SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909)
 CONFERÈNCIA D’ALGESIRES (1906) = CONSOLIDA PAPER COLONIAL D’ESPANYA EN ÀFRICA
 TRACTAT FRANCO-ESPANYOL (1912)= PROTECTORAT FRANCO-ESPANYOL DEL MARROC
 ESPANYA OCUPA EL SECTOR NORD: EL RIF
 TERRITORI MUNTANYÓS = ENCETA EL DOMINI I PACIFICACIÓ
 CERCA BENEFICIS ECONÒMICS (MINERIA, FFCC)
 PRESTIGI PER A L’EXÈRCIT ESPANYOL
 RECUPERAR EL PAPER DE POTÈNCIA COLONIAL
 RESISTÈNCIA INDÍGENA (CABILES) CONTRA LA DOMINACIÓ ESPANYOLA
 BARRANCO DEL LOBO (1909= + 1000 BAIXES
 AUGMENT DEL CONTINGENT DE SOLDATS ESPANYOLS = RESERVISTES AMB FILLS
 MOBILITZACIO SOCIAL CONTRA L’EMBARCAMENT DELS RESERVISTES
 BARRICADES
 ENFRONTAMENTS AMB LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC
 SENTIMENT ANTICLERICAL = CREMA DE CONVENTS
 COMITÉ DE VAGA = SOCIALISTES, ANARQUISTES I REPUBLICANS LERROUXISTES
 MOVIMENT FRACASSA PER MANCA DE LIDERATGE I UNITAT D’ACCIÓ

9. REPRESSIÓ CONTRA LA MOBILITZACIÓ SOCIAL DE LA SETMANA TRÀGICA
 216 CONSELLS DE GUERRA = 1700 PERSONES DETINGUDES
 17 PENES DE MORT= EXECUTADES 5 = FERRER I GUÀRDIA, CÀSTIG EXEMPLAR
o FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA = LAICA I INNOVADORA
o ONADA DE PROTESTES CONTRA L’ARBITRARIETAT DE LA REPRESSIÓ= MAURA NO!!!
o DISSOLUCIÓ DE LES CORTS= GOVERN LIBERAL DE JOSÉ CANALEJAS (1910-1912)
 ANTICLERICALISME = LLEI DEL CANDADO (19109
 REFORMES EDUCATIVES
 CANVIS EN EL SISTEMA DE RECLUTAMENT= DESAPARICIÓ DE LA REDEMPCIÓ
 PROJECTE DE MANCOMUNITATS PROVINCIALSA, 1914
 ASSESSINAT DE CANALEJAS (1912)= DESINTEGRACIÓ PARTIT LIBERAL
 POLÍTICA SOCIAL =
 ELIMINACIÓ CONSUMS
 RECLUTAMENT OBLIGATORI, SENSE REDEMPCIÓ
 MILLORA CONDICIONS LABORALS = NORMATIVA TREBALL NOCTURN DE LA DONA

10. L’IMPACTE DE LA GRAN GUERRA (1914-1923)
A. INICI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL = GOVERN D’EDUARDO DATO
A. GERMANÒFILS (CONSERVADORS, MILITARS)
B. ALIADÓFILS (SOCIALISTES, LIBERALS I DEMÒCRATES)
B. NEUTRALITAT ESPANYOLA
1. GENERALITZACIÓ D’UN IMPORTANT CREIXEMENT ECONÒMIC
2. POSSIBILITAT DE NEGOCIS PER A LA INDÚSTRIA I CAPITALS ESPECULATIUS (BURGESIA)
3. ELEVACIÓ DELS PREUS DEL CONSUM I ESTANCAMENT DELS SALARIS (CLASSES POPULARS
PERJUDICADES)
4. CREIXEMENT DEL CONFLICTE SOCIAL DE MANERA IMPARABLE
5. AL FINAL DE LA GUERRA = CRISI ECONÒMICA PER FINALITZACIÓ DE LA DEMANDA EXTERIOR
C. CRISI DEL 1917 = CONTEXT GENERAL REVOLUCIONARI = REVOLUCIÓ RUSSA
a) PROBLEMA MILITAR
 EXCESSIUS EFECTIUS D’OFICIALS / SOLDATS
 REIVINDICACIÓ MILLORES SALARIALS = AUGMENT DE SOUS I SISTEMA ASCENSOS
 MANIFEST DE JUNY DE 1917 = JUNTES DE DEFENSA = GRUP DE PRESSIÓ PROFESSIONAL
SENSE RELACIÓ AMB LES NECESSITATS DEL POBLE
 REIVINDICACIONS ATESES = RETORN DE L’EXÈRCIT A LA FIDELITAT DE LA MONARQUIA

11. b) PROBLEMA POLÍTIC
 GOVERN COMTE ROMANONES = SUBSTITUT DE DATO (1916)
 CORRUPCIÓ POLÍTICA
 DESCONTENTAMENT PER LES LIMITACIONS DEMOCRÀTIQUES (CORTS TANCADES)
 CONSTITUCIÓ ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (BARNA, 5-VII-1917) =
REPUBLICANS, REFORMISTES I CATALANISTES
 REOBERTURA DE LES CORTS, CONVOCATÒRIA ELECCIONS
 REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA
 DESCENTRALITZACIÓ ESTATAL
 INICIATIVA DE LA LLIGA = 71 PARLAMENTARIS DE 760 = REPRESSIÓ GOVERN
c) PROBLEMA SOCIAL
 PROTESTA CLASSE OBRERA PER LA DEGRADACIÓ NIVELL DE VIDA
 RECLAMACIÓ BAIXADA DE PRUES I CONVOCATÒRIA VAGA
 VAGA DELS FERROCARRILS VALENCIANS (JUIOL)
 CNT I UGT PROCLAMEN LA VAGA GENERAL (AGOST) = MADRID, BARNA, PBASC,
ASTÚRIES
 LA VAGA ESCLAFADA VIOLENTAMENT PER L’EXÈRCIT = LLEI MARCIAL
 FRACÀS DE LA VAGA PERÒ DEBILITA EL SISTEMA = RADICALITZACIÓ OPOSICIÓ

12. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923)
 CRISI POLÍTICA = NUL.LA VOLUNTAT DE RENOVACIÓ POLÍTICA DEL PARTITS DINÀSTICS
 MANCA DE LIDERATGE POÍTIC
 SENSE MAJORIES ESTABLES PER GOVERNAR
 INESTABILITAT
 GOVERNS DE CONCENTRACIÓ ( A PARTIR DE 1917) = GOVERN NACIONAL DE MAURA (1918)=
CONSERVADORS +LIBERALS+ LLIGA
 RETORN AL TORN DINÀSTIC (1918-1923)
 INESTABILITAT
 SUSPENSIÓ GARANTIES CONSTITUCIONALS
 CLOENDA DEL PARLAMENT
 DIVERSITAT I DEBILITAT DE L’OPOSICIÓ POLÍTICA
 CRISI SOCIAL = FINAL CONJUNTURA 1aGM = CONFLICTIVITAT OBRERA
 TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA
 FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA
•
CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES
•
DESCENS DE LA PRODUCCIÓ
•
AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS

13.  CONFLICTIVITAT OBRERA
 TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA
 FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA
•
CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES
•
DESCENS DE LA PRODUCCIÓ
•
AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS
•
AUGMENT DE LA CONFLICTIVITAT OBRERA
•
VAGA DE LA CANADENCA (BARNA)= PARALITZACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT
ELÈCTRIC
 TANCAMENT D’EMPRESES
 REPRESSIÓ SINDICATS
•
TRIENNI BOLEXEVIC A ANDALUSIA (1918-21) = REVOLTES AGRÀRIES
 OCUPACIÓ DE TERRES I CREMA DE COLLITES

•

MUNICIPIS CONTROLATS PELS COMITÉS DE VAGA
CREIXEMENT DEL SINDICALISME
RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS SINDICALS I PATRONALS= PISTOLERISME (1916-23)
o
EMPRESARIAT CATALÀ = SINDICATS LLIURES = PISTOLERISME I LOCKOUT
o
RESPOSTA ANARQUISTA = ATEMPTATS CONTRA AUTORITATS, PATRONS I FORCES ORDRE
o
PROTECCIÓ DE LES AUTORITATS = LLEI DE FUGAS
o
800 ATEMPTATS = 226 MORTES= EDUARDO DATO, EL NOI DEL SUCRE, FRANCES LAYRET

14. CRISI DEL MARROC = DESASTRE D’ANNUAL (1921)
a) TERRITORI INTERESSANT PER A LES COMPANYIES MINERES
b) FORTA INDIGNACIÓ POPULAR PER LA SAGNIA DE SOLDATS = SENSE PREPARACIÓ
MILITAR
c)
DESCONEIXEMENT DEL TERRITORI PEL GENERAL SILVESTRE
d) DEBAT PARLAMENTARI = COMISSIÓ PICASSO =
•
RELACIONAVA ALFONS XIII AMB LA MALA GESTIÓ DE LA CRISI MARROQUINA
•
OPOSICIO CONSERVADORA A DISCUTIR ELS DETALLS (EXÈRCIT, CONSERVADORS I
EL REI)
•
ENTREBANCS A LA DISCUSIÓ DE L’EXPEDIENT= COLP MILITAR DE PRIMO DE RIVERA

15. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
1. ORÍGEN DEL COLP D’ESTAT
 SECTOR PARTIDARIS = MILITARS, POLÍTICS CONSERVADORS MONÀRQUICS, CLASSES DIRIGENTS
 CANVIAR LA INESTABILITAT I BLOQUEIG DEL SISTEMA PARLAMENTARI
 ACABAR AMB EL DESPRESTIGI DEL SISTEMA = FRAU ELECTORAL
 TEMOR A LA REVOLUCIÓ SOCIAL = CONFLICTIVITAT OBRERA I CAMPEROLA
 AUGMENT DE LA INFLUÈNCIA DEL REPUBLICANISME I EL NACIONALISME
 DESCONTENT DE L’EXÈRCIT PER ANNUAL
 EVITAR RESPONSABILITATS PER LA GUERRA DEL MARROC

VALORACIÓ DEL COLP D’ESTAT


DARRER GOVERN = PRETÉN REFORMAR LA CONSTITUCIÓ, LLEI ELECTORAL, DEL TORN DE
PARTITS I LES RELACIONS LABORALS


INTENTÀ ELIMINAR LA POSSIBILITAT D’UNA DEMOCRATITZACIÓ DEL SISTEMA
SOLUCIÓ INCONSTITUCIONAL
OBJECTIUS DEL DICTADOR
 DISCURS REGENERACIONISTA I POPULISTA
 ELIMINAR ELS CACICS I EL BANDIDATGE
 ACABAR AMB LA INDISCIPLINA SOCIAL
 REFERMAR LA UNITAT NACIONAL

16. 2. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
a) DIRECTORI MILITAR (1923-1926)
 FORMAT PER MILITARS , JOSÉ CALVO SOTELO (HISENDA) I EDUARDO AUNÓS (TREBALL)
 SUSPENSIÓ DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL I DISSOLUCIÓ CORTS
 CESSAMENT DE LES AUTORITATS CIVILS = MILITARITZACIÓ
 PROHIBICIÓ D’ACTIVITATS DELS PARTITS POLÍTICS I SINDICATS
 ESTATUT MUNICIPAL I PROVINCIAL
 DISSOLUCIÓ AJUNTAMENTS = JUNTES DE MAJORS CONTRIBUENTS
 LIQUIDACIÓ DEL CONFLICTE DEL MARROC
 PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA I MANIFESTACIONS CATALANES= ABOLICIÓ MANCOMUNITAT
b) DIRECTORI CIVIL
 INTENT D’INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM
 MODEL EMPRAT = FEIXISME ITALIÀ
 CONVOCATÒRIA D’UNA ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA (1927)= CORPORATIVISME
 REPRESENTACIÓ DE MUNICIPIS, UNIVERSITATS, ADMINISTRACIONS, PATRONALS, OBRERS
 CREACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA = PARTIT GOVERNAMENTAL
 SUPORT SOCIAL A LA DICTADURA = CATOLICISME, FUNCIONARIS I CACICS RURALS
 REACTIVACIÓ DEL SOMATEN = CIUTADANS ARMATS VOLUNTARIS = MANTENIMENT
ORDRE PÚBLIC

17. 3. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL
 CONJUNTURA INTERNACIONAL FAVORABLE = “FELIÇOS VINT”
 FOMENT DE L’ECONOMIA = INDÚSTRIA I INFRAESTRUCTURES
 NACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA I INTERVENCIONISME ESTATAL
 FOMENT DE LES OBRES PÚBLIQUES ( FFCC, CARRETERES, PLANS HIDROELÈCTRIC)
 DECRET PROTECCIÓ DE LA INDÚSTRIA NACIONAL = AJUDES ECONÒMIQUES
 CREACIÓ DE MONOPOLIS = TELEFÒNIA, PETROLI (CAMPSA), FOSFORERA
 POLÍTICA LABORAL I SOCIAL = CODI DEL TREBALL (1926), ASSEGURANCES DE MATERNITAT,
FAMÍLIES NOMBROSES, COMITÉS PARITARIS
 ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL = SINDICALISME VERTICAL
 REGLAMENTACIÓ SALARIS, CONDICIONS LABORALS I ARBITRATGE
 REGULACIÓ DELS CONFLICTES LABORALS = COMISIONS PARITÀRIES
 REPRESSIÓ DEL MOVIMENT SINDICAL (ANARQUISTES I COMUNISTES PERSEGUITS)
 “COL.LABORACIÓ” DE LA UGT = CERTA LLIBERAT D’ACTUACIÓ
 ESCASSA PREOCUPACIÓ PEL SECTOR AGRARI= PREDOMINI LATINFUNDISME
 CREACIÓ DE LES CONFERACIONS HIDROGRÀFIEUQES = APROFITAMENT RECURSOS RIUS
 AUGMENT DEL DÈFICIT FISCAL = EMISSIÓ DEUTE PÚBLIC

18. 4. OPOSICIÓ
 ACCEPTACIÓ O PASSIVITAT DE LES FORCES POLÍTIQUES A L’INICI DE LA DICTADURA
 AUMENT DE L’OPOSICIÓ CONFORME CREIX LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM
a) MOVIMENT OBRER = ESCASSA CONFLICTIVITAT PERÒ PERSECUCIÓ CNT I FAI, COMUNISTES.
b) REPUBLICANS = CREACIÓ ALIANÇA REPUBLICANA (LERROUX, MANUEL AZAÑA)
c) NACIONALISTES CATALANS ESTAT CATALÀ (FRANCESC MACIÀ); COMPLOT DEL GARRAF
CONTRA EL REI (1925); INVASIÓ DE CATALUNYA PER ESTAT CATALÀ (PRATS DE MOLLÓ, 1926)
d) PART DE L’EXÈRCIT= SANJUANADA
e) INTEL.LECTUALS I ESTUDIANTS = MOBILITZACIONS CONTRA EL RÈGIM = PROTESTES CONTRA
LA LLEI DE REFORMA UNIVERSITÀRIA = UNAMUNO I ORTEGA (1929)
4. EL FINAL DE LA DICTADURA
 CREIXENT IMPOPULARITAT DE LA DICTADURA A PARTIR DE 1928
 AUGMENT DE LA OPOSICIÓ I CRÍTIQUES AL SISTEMA AUTORITARI
 DIMISSIÓ I EXILI DEL DICTADOR A PARÍS (1930)
 DICTABLANDA DEL GENERAL BERENGUER (GENER, 1930-FEBRER 1931)
 INTENT DE RECUPERACIÓ DE LA NORMALITAT CONSTITUCIONAL
 DESPRETIGI DE LA MONARQUIA ALFONSINA= COL.LABORACIÓ AMB LA DICTADURA
 GREUS DIFICULTATS PER TORNAR AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ= DESPRESTIGI
 INCAPACITAT PER ORGANITZAR LA TORNADA AL SISTEMA CONSTITUCIONAL

19.  PACTE DE SANT SEBASTIÀ (agost, 1930)
 ALIANÇA ANTIMONÀRQUICA DE FORCES REPUBLICANES I CATALANISTES
 COMITÉ REVOLUCIONARI PRESIDIT PER NICETO ALCALÀ ZAMORA
 PSOE I UGT S’INCORPOREN AL PACTE
 INSURRECCIÓ A JACA (desembre, 1930)
 GOVERN ALMIRALL AZNAR (febrer-abril, 1931)
 AUGMENTA L’OPOSICIÓ A LA MONARQUIA
 ORGANITZA ELECCIONS MUNICIPALS = PLANTEJADES COM UN PLEBISCIT
 VICTÒRIA DE LES FORCES MONÀRQUIQUES (22000 regidors contra 8000 regidors republicans)
 VICTÒRIA DELS REPUBLICANS EN LES PRINCIPALS CIUTATS (MONÀRQUICS EN EL MÓN RURAL)
 ELS RESULTATS SÓN CELEBRATS COM UNA CENSURA A LA MONARQUIA
 MANIFESTACIONS POPULARS DEMANANT LA REPÚBLICA
 ABDICACIÓ DEL REI 14 ABRIL DE 1931 = PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA