4. 1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
a) ESTRUCTURALS
b) CONJUNTURALS
2. CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS.
3. EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789.
4. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)
5. LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1791-1792)
6. LA CONVENCIÓ NACIONAL
7. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
5. ESTRUCTURALS
1. ECONÒMIQUES
a. Crisi industrial ( Tancament dels tallers gremials, atur urbà, Sous baixos, Tractat
comercial amb Anglaterra desfavorable)
b. Política Mercantilista excessivament intervencionista= manca de llibertat
comercial DEMANDANDA PELS BURGESOS
2. SOCIALS
a) Societat Estamental
b) Desig de la burgesia de participació en el govern (= poder econòmic)
c) Conflictes entre el camperolat i els Privilegiats = drets senyorials
d) Conflictes entre les Manufactures (obrers-patrons, manca de drets laborals,
demandes de més sous)
6. 3. IDEOLÒGIQUES
a. Idees il·lustrades= fonaments de la Revolució
• Igualtat jurídica
• Sobirania nacional
• Divisió de Poders
• Drets de l’Home
• Crítica contra els privilegis
b. Minoria intel·lectual = grup marginal que expandeix la versió radical de les idees il·lustrades= Premsa,
Pamflets, Clubs Polítics, Reunions polítiques, etc.
4. POLÍTIQUES
• Incapacitat de la monarquia ABSOLUTA per a frenar la crisi econòmica, social i política (manca de
personalitat del rei i impopularitat de la reina, incapacitat de solucionar el conflicte entre manteniment
/reforma de les estructures sense trencar el sistema de privilegis) = conflictes entre els Privilegiats=
reforma en benefici propi
• Impopularitat i incompetència dels ministres (NECKER, CALONNE, BRIENNE)
• Aspiracions de diversos sectors per ocupar el buit de poder (= conflicte burgesia-noblesa)
7. CONJUNTURALS
1. CRISI DE SUBSISTÈNCIA
a) Males collites 1788 i anys anteriors = Fam entre el camperolat i les classes populars urbanes =
DESCONTENTAMENT POPULAR
b) Pujada dels preu del Blat (Creixement demogràfic, Males collites , Especuladors, Liberalització dels preus,
Mala distribució, Abastiment deficient de les ciutats, Escassa capacitat de decisió del govern)
c) Menor recaptació d’impostos
2. CRISI HISENDÍSTICA
1. Dèficit crònic de l’estat
a. Despeses de la Cort (Versalles= 10.000 nobles)
b. Despeses de Guerres dels 7 Anys (1756-63) i la Guerra Independència d’EUA
c. Pensions de la noblesa
d. Exempcions fiscals dels Privilegiats,
2. Augment dels interessos dels préstecs = Dificultats per aconseguir nous préstecs
9. 2.- CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
A. Reunió ASSEMBLEA DE NOTABLES ( Versalles, 1787) = Negativa dels Privilegiats a pagar impostos i
qualsevol reforma = REVOLTA DELS PRIVILEGIATS
B. Necessitat de reformes= Lluís XVI convoca els Estats Generals ( Assemblea Estamental del regne que
no havia estat convocada des de 1614).
1. Sectors de l'aristocràcia, la burgesia i l’administració (Laffayette, Danton, Condorcet) difonen
idees de canvi.
2. Intens debat polític= QUADERNS DE QUEIXES:
a. No es qüestiona la Monarquia= demanda de reformes, llibertats, contenció despesa, etc.
b. Els Privilegiats rebutgen la monarquia absoluta, la burgesia els privilegis, els camperols
amb terres els elevats impostos i els camperols sense terres aspira a tenir-les
c. Tercer Estado reclama :Supressió de los drets feudals, Abolició dels privilegis, Constitució,
sobirania i llibertats
3. El Tercer Estado aconsegueix igualar la seua representació amb la dels altres dos estaments
junts
11. 3.- EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789
• Debats dels Estats Generals per separat, cada estament, cada estament disposa
d’un sol vot.
a) Constitució de l’Assemblea Nacional
b) Jurament del JOC DE LA PILOTA = elaboració d’una CONSTITUCIÓ
• Els representants del Tercer Estat reclamen el vot individual (per persona)
• El rei cedeix davant l’Assemblea Nacional Constituent
• Mobilització popular en París)=
1. Presa de la Bastilla (fortalesa reial) el 14 de juliol de 1789= irrupció de les
masses popular en el procés revolucionari.
2. Trencament amb l’absolutisme
3. Revolta antisenyorial dels camperols= LA POR= saqueig dels castells i
residències senyorials
13. 4.- L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)
a) Sorgida del Tercer Estat i formada per diversos grups i tendències
Monàrquics constitucionals, partidaris d’una reforma moderada, es recolzen en
una part de l’aristocràcia (Laffayette)
Girondins, republicans moderats recolzats en sectors de la burgesia. Defensors
de la propietat i las revolució legal . Oposats als controls econòmics i la
democràcia radical dels Jacobins= intel·lectuals membres de la rica burgesia dels
negocis (manufactures, ports (Brissot).
Planura, grup important i divers, defensors de la revolució, sense ideari comú.
Jacobins, grup minoritari. Recolzats en la burgesia mitjana i les classes populars.
Aspiren a una reforma radical , àdhuc per la força, que limite la propietat
(Robespierre, Danton)
Radicals i Cordeliers, aliats amb el jacobins i recolzats en el Sans-Culottes,
s’apropen a idearis igualitaris (Herbert)
18. b) Aprovació del programa de reformes legislatives
1. Abolició del règim feudal i el delme (agost de 1789).
2. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Defensa la igualtat, la
propietat, la sobirania nacional i les llibertats individuals.
3. Constitució Civil del Clergat (1790). Els sacerdots es consideren funcionaris i han de
jurar fidelitat a la Constitució. Nacionalització dels béns eclesiàstics.
4. Constitució de 1791.
a) Sobirania nacional
b) Divisió de poders (Rei disposa de l’executiu, i el legislatiu l’Assemblea)
c) Sufragi censatari i indirecte segons el nivell de renda.
5. Llei Chapelier (juny de 1791). Prohibeix les associacions obreres i les vagues,
protecció de la llibertat econòmica. Abolició dels gremis.
19.
20. 5. - La Radicalització de l’Assemblea Legislativa
1. Oposició de gran part de la noblesa al procés revolucionari = fomenta la intervenció
estrangera per a restablir la monarquia absoluta.
2. Primeres divisions entre els revolucionaris
a) Constitucionalistes, partidaris de frenar els absolutistes i els revolucionaris radicals
b) Burgesia radical, defensa una major democratització
3. Malgrat la relativa moderació de l’Assemblea el rei conspira contra ella= Fugida de
Varennes, agost de 1791, per a posar-se al front d’un exèrcit contra-revolucionari = ACTE
DE TRAÏCÍÓ= Desprestigi= sectors partidaris de la REPÚBLICA
4. Temor contrarevolucionari= confiscacions propietats nobiliàries = guerra contra Àustria
(1792)
5. Crisi econòmica de 1792= els camperols demanen una rebaixa dels impostos i l’accés als
béns nacionalitzats; les MASSES URBANES (Sans Culottes) = MILLORES SOCIALS , més
República i més democràcia (Clubs)
23. LA CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-93)
1. Assemblea legislativa elegida per sufragi universal masculí (setembre de
1792).
2. Dominada per republicans moderats pertanyents a sectors burgesos.
3. Proclamació de la República i establiment d’un nou sistema de govern amb
tendències autoritàries per tal d’acabar amb la
1. CONTRAREVOLUCIÓ = procés i execució de Lluís XVI (gener de 1793)=
expressió del poder jacobí.
• LA VENDÉE = revolta camperola contrarevolucionària= lleves i crisi
econòmica
2. CONTROLAR LES MASSES POPULARS = la crisi econòmica i la guerra
radicalitzen les masses populars= Sans-Culottes
3. GUANYAR LA GUERRA = coalició de països europeus contraris a
l'expansió de la revolució (Anglaterra, Espanya, Prússia, Àustria) =
Victoria de VALMY (1792), gràcies a un exèrcit de lleva massiu
4. CONFLICTE POLÍTIC = els jacobins demanen mesures radicals de caràcter
social: limitació del benefici; i duresa contra els contrarevolucionaris =
augmenten el suport popular amb la marxa de la guerra.
35. Napoleó emperador, de Jean Auguste Dominique Ingres (1806) Museu de l‘Exèrcit, Paris
36.
37.
38. La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805). Museu del Louvre, París
39.
40. 1. Napoleó (1769-1821): és dempeus, posant la corona a Josefina.
2. Josefina de Beauharnais (1763-1814): s'agenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no del
papa.
3. Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napoleó, ha estat col·locada a les tribunes pel
pintor. En realitat, no va assistir a la cerimònia per protestar de la baralla de Napoleó amb el seu
germà Lucien.
4. Lluís Bonaparte (1778-1846): al començament de l'imperi, va rebre el títol de gran conestable. Rei
d'Holanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina.
5. Josep Bonaparte (1768-1844): va ser rei de Nàpols el 1806 i d'Espanya el 1808.
6. Napoleó-Charles (1802-1807): fill de Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais.
7. Les germanes de Napoleó.
8. Charles-François Lebrun (1739-1824): ocupa el lloc de príncep- arxitresorer. Té el ceptre.
9. Jean-Jacques- Régis de Cambacérès (1753-1824): príncep-arxicanceller de l'imperi. Té la mà de
justícia.
10. Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat després mariscal de
l'Imperi el 1805. Té el globus coronat d'una creu.
11. Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l'11 de juliol de 1804.
12. Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de
Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
13. El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronació. És envoltat pels dignataris
eclesiàstics, designats per Napoleó des del Concordat; amb la seua mà dreta esbossant un gest
de benedicció. No porta ni mitra ni tiara, però el pal·li sobre les espatlles, només una banda de
llana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de l'Església
romana. És per això que se l'identifica.
14. El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.
