European history, Germany, Italy

1. LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I ALEMANYA
VICENT PUIG I GASCÓ
IES. HISTORIADOR CHABÀS. DÉNIA
CURS 2013-2014

2. CONTEXT HISTÒRIC
1. CONGRÉS DE VIENA
a) Alemanya i Itàlia dividides
b) Creixent control d’Àustria sobre la Confederació Germànica i nord d’Itàlia
c) Política de blocs /equilibri europeu
d) PROBLEMES:

Creixement poder de Prússia = trenca l’equilibri europeu

Creixent rivalitat amb França, Àustria i Rússia

Guerra de Crimea (1853-1856)= enfrontament de Rússia contra França, Regne Unit, Imperi Otomà,
Grècia i el Piamont, amb la neutralitat d’Àustria i Prússia. = DERROTA RUSSA = DEBILITAT I REFORMES
EN RÚSSIA
2. LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA NECESSITA ESTATS VIABLES (MERCAT NACIONAL )
 REDIMENSIONAMENT = UNIFICACIÓ

Liquidació de les duanes interiors

Sistema unificat de pesos, mesures i implantació d’una moneda estatal

Codi de Comerç

Sistema financer estatal amb un Banc Central

3. 3. DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT NACIONALISTA
a) SENTIMENT NACIONAL sorgeix fruit de la influència
a) Esperit Romàntic = exaltació de la identitat pròpia = llengua, història, cultura i
religió comunes
b) Recerca de la identitat en el passat històric de l’Antiguitat o l’edat Mitjana
c) La causa nacional es reforça lluitant contra l’enemic exterior o estat opressor
b) DEBILITAT DE LA BURGESIA
a) Escassa, dividida i sense exèrcit
b) Fracàs dels moviments de 1848
c) L’ANTIC RÈGIM PREN LA INICIATIVA
DEL CANVI = Manteniment del poder i
reformes econòmiques necessàries (Industrialització, Unió duanera, Reformes
econòmiques

5. 4. NAPOLEÓ III (FRANÇA) “ RECUPERAR EL PAPER DE FRANÇA COM A GRAN POTÈNCIA “
A. OBTENCIÓ DE TERRITORIS
 a costa de la potència més feble = ÀUSTRIA
B. ACONSEGUIR ÀREES D’INFLUÈNCIA
a) PAPER “MORAL” = Dóna suport a les reivindicacions justes d’Alemanya i Itàlia
b) PAPER “MILITAR” = Recolzament al Piamont en la guerra contra Àustria
c) IMPERIALISME-COLONIALISME

ALGER

INDOTXINA

COSTES AFRICANES OCCIDENTALS

6. TRETS COMUNS DELS PROCESSOS D’UNIFICACIÓ D’ALEMANYA I ITÀLIA
1. Reacció davant l’ocupació francesa, suposa la difusió dels ideals revolucionaris (llibertat,
igualtat, sobirania nacional ) que suposa un DESPERTAT DE LA CONSCIÈNCIA NACIONAL=
(Herder, Fichte en Alemanya; i Mazzini o Gioberti en Itàlia)
2. Processos dirigits per un estat emergent de la zona (Piamont i Prússia)
3. Són resultat de l’acció de la monarquia i de l’elit de l’antic Règim (ara INNOVADORS)
4. S’enfronten a la influència austríaca en l’Europa Central.
5. Acaben establint estats liberal-constitucionals.
6. No venen mitjançant alçaments populars ( tenen una fase “inviable”, corresponent a la
revolució de 1848).
7. La formació de moviments de Joves Patriòtes romàntics, la Jove Itàlia de Mazzini i la Jove
Alemanya, inspirada pels intel·lectuals alemanys.
8. El poble hi participa en el marc de l’exèrcit.

7. LA UNIFICACIÓ ITALIANA

8. Italià
Traducció al català
Va, pensiero, sull'ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!
Vola, pensament, sobre ales daurades;
vola i posa't sobre els turons i els pujols,
on exhalen la seva suau i tèbia olor
els dolços aires de la terra natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes de Sió...
Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh, record estimat i fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
Arpa d'or dels profetes fatídics,
per què penges muda dels salzes?
Revifa els records en el teu pit
i parla'ns dels temps passats!
O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
Tot recordant el destí de Jerusalem
toca el so d'un trist lament
O que el Senyor t'inspiri un cant
que infongui coratge al patiment!

9. ITÀLIA ABANS DE LA UNFICACIÓ
1. Territori dividit en diversos estats:
a) Piamont-Sardenya (sota domini dels Savoia, única dinastia pròpiament italiana)
b) Regne de Llombardia-Venècia, sota domini dels Habsburg de Viena, des de 1815.
c) Ducats de Parma, Módena i Toscana, territoris satèl·lits d’Àustria.
d) Estat Pontificis, domini del Papa, comprenia la Itàlia Central: Roma, Romanya, i
Umbria.
e) Regne de Nàpols-Dues Síciles, pertanyent a la dinastia dels Borbons des de 1726.
2. IL RISORGIMENTO , moviment nacionalista italià sorgit a partir de principis del segle XIX
•
Format per sectors de la burgesia radical mitjana inserits en els CARBONARIS
•
Corrent cultural moderada de la burgesia que cerca les arrels italianes del passat =
historiados (Balbo, Cantu), escriptors (Leopardi)músics (Verdi, Rossini)
3. A partir de la revolució de 1848 sorgeixen les principals corrents nacionalistes
 La Jove Itàlia, organització paramilitar creada per Giuseppe Mazzini = república
democràtica i centralista
 Neogüelfos o nacionalisme catòlic = unificar Itàlia sota el comandament del Papat
 Creació d’un regne sota es Savoia (D’Azeglio i Balbo)

10. Giuseppe Mazzini (1805-1872).
VITTORIO EMMANUELE II
PIUS IX

12. FASES DE LA UNIFICACIÓ
Introducció
 Al Piamont regna la dinastia dels Savoia, única nissaga pròpiament italiana
 El regne de Piamont-Sardenya controla Savoia, Tori, Sardenya i Gènova (incorporada en
1815)
 El ressó de la revolució de 1848 a Itàlia = alçaments en la Toscana, Llombardia, Vènet,
Nàpols i als Estats Pontificis = reivindicacions liberals
 Concessió de sistemes parlamentaris liberals amb sufragi censatari
 Als territoris sota domini austríac = liberalisme i nacionalisme = restauració de la
república de Venecia
 Carles Albert de Piamont dóna suport a les revoltes liberals = enfrontament amb
Àustria = Itàlia fara da se
 Derrota piamontesa de Custozza (juliol 1848) = capitulació i retorn dels territoris
sublevats als dominis corresponents.
 Després de la revolució de 1848 resta evident que la unificació italiana haurà de cercar
l’ajuda d’una potència estrangera per fer front a Àustria (principal obstacle per a la
creació d’Itàlia del nord) .

14.  Des de 1847-1848 l’estat piamontés enceta una sèrie de reformes constitucionals
(llibertat de premsa, reorganització administrativa, Constitució liberal, etc) que el
converteix en el símbol de les llibertats nacionals italianes
 Abdicació del reic Carles Albert de Savoia en el seu fill Vittorio Emmauele II qui amb el
seu primer ministre Cavour estableix un pla estratègic basat en
 Establiment d’un sistema parlamentari moderat i laic de l’estat Piamontés
 Modernització del Piamont, gràcies al desenvolupament econòmic que volia
establir un sistema fiscal modern, rellançar la indústria i ferrocarril i fomentar les
inversions públiques = atrau la burgesia financera convertint-la en partidària de la
UNIFICACIÓ
 Recerca d’un acord diplomàtic amb potències estrangeres que permeta consolidar
la unificació italiana= Cavour cerca l’acord amb França i Alemanya
a) L’aliança amb Napoleó III permetrà al Piamont derrotar als austríacs
b) L’aliança amb Prússia permetrà aprofitar la derrota austríaca contra Prússia
(1866) per traure’n profit vers Itàlia
 A partir de 1859 era evident el paper del Piamont en el procés d’unificació italiana, però
el protagonisme l’assumí la burgesia del nord = imatge de moderació
 Així Cavour aconseguí separar la qüestió italiana de la democràcia i de la revolució
social= suport de la gent d’ordre i de la majoria dels governs liberals europeus

15. 1. La creació de la Itàlia del nord (1849-1860).
 Aliança amb França contra Àustria (Acord de Plombiers, 1857)
 Cavour provoca a Àustria en Llombardia= derrotes de Magenta i Solferino (1859)=
França paral.litza la guerra per temor a Prússia (aliat d’Àustria)= Annexió de
Llombardia al Piamont, mentre el Vénet restava en mans austríaques , a canvi
França rebia Niça i l’alta Savoia.
 Revoltes en Módena, Parma i la Romanya com a reacció a la guerra contra Àustria =
Instauració de governs liberals i demanen la incorporació al Piamont mitjançant
referendum (1860) = Creació del Parlament d’Itàlia del nord.
2. Incorporació de Nàpols-Sicília i la Itàlia Central (1860-1865)
 Alçament dels dels camperols de Nàpols contra el rei de Nàpols (1860)
 Cavour amb el suport de Giuseppe Garibaldi (nacionalista republicà) contra el
regne de les Nàpols- Dues Silícies (Borbons) = enviament de “camises verdes” =
1000 partidaris .
 Ocupació de Sicília (= govern provisional democràtic) i continuació cap a Nàpols =
suport popular = entrada en Nàpols el 7 de setembre de 1860
 Mentre el Piamont invadia els Estats Pontificis i incorporava les Marques i la
Umbria al regne del Piamont = derrota pontifícia
 Acord entre Victor Emanuel i Garibaldi (1860) = creació del regne d’Itàlia sota el
Piamont = els piamontesos assumeixen la tasca d’alliberar tota Itàlia

16. Camilo Benso, comte de Cavour
Giuseppe Garibaldi

18.  Parlament reunit a Torí proclama Victor Emanuel rei d’Itàlia (1861)
3. Annexió del Venet i Roma (1865-1870)
 Només per incorporar al regne d’Itàlia la ciutat de Roma i el Venet.
 Tractat entre Prússia i Itàlia contra Àustria (1866) = cessió del Venet a Itàlia , però
el Trentino ni Istria (actual Croàcia)
 Només quedava la “Qüestió romana” = Roma seu del Papat era desitjada com a
capital del nou regne majoritàriament catòlic
 Garibaldi i els republicans van atacar Roma i davant l’auxili demanat pel Papa,
Napoleó III va intervindre a favor del Papa, ocupant Roma per a protegir-lo dels
republicans garibaldins (1867-1870)
 La derrota Francesa de Sedan (1870) = Guerra Franco-Prussiana , provocà la
desprotecció francesa de Roma, immediatament ocupada pels Piamontesos i
declarada capital d’Itàlia.
 El Papa no reconegué l’annexió ni el regne d’Itàlia (Concili Vaticà I)= PRESONER
DEL VATICÀ = POSTURA QUE INFLUIRIA EN ELS CATÒLICS DEL MÓN= qüestió
solucionada entre Mussolini i Pius XI (1929)= CIUTAT-ESTAT DEL VATICÀ

20. CONSEQÜÈNCIES DE LA UNIFICACIÓ
1. Les regions irredemptes van continuar sota sobirania austríaca: Istria i Trentino.
2. El Papat no va reconéixer el nou estat i es va refugiar en el Vaticà (influència de
la seua postura en el món catòlic) = no hi hagué acord fins a 1929 (MussoliniPius XI) = naixement del nou estat Ciutat del Vaticà.
3. Contrast entre el nord industrialitzat i un sud endarrerit i agrari, on dominaven
les extenses propietats aristocràtics, això fou un obstacle pel desenvolupament
harmònic del nou estat = qüestió meridional.
4. Van restar marginades del procés d’unificació les forces populars, que havien
participat en la lluita nacional. Una vegada aconseguit l’objectiu final, la
burgesia va voler garantir que la classe treballadora no pogués qüestionar el
nou ordre social

22. LA UNIFICACIÓ ALEMANYA

24. 1. ELS ORÍGENS DEL NACIONALISME ALEMANY
a) NAPOLEÓ I

s’annexà la riba esquerra del Rin i dissolgué el Sacre Imperi Romano-Germànic
(900-1805)= Creà la CONFERACIÓ DEL RIN vinculada a la seua dinastia
b) HERDER = defineix els components del VOLKGEIST (esperit nacional alemany = el
passat medieval, els MITES tradicionals , el folclor i la llengua,

Encara que els pobles no tingueren consciència de posseir un esperit nacional,
però no per això deixaven de ser una nació

La nació estava per damunt de la pròpia voluntat dels individus
c) FICHTE
•
Discurs a la nació alemanya, 1807
•
Crida a la lluita contra el domini napoleònic
•
Estableix la superioritat alemanya basada en una llengua i cultura pròpia, vincles
d’unió de la comunitat germànica
d) ROMANTICISME
a) Rebel·lia = reivindica la llibertat del creador
b) Exaltació dels sentiments i de la passió
c) Actitud favorable a la natura
d) Valoració de l’edat Mitjana = origen cultural i lingüístic dels pobles europeus

25. GUILLEM I DE PRÚSSIA
OTTO VON BISMARCK
JOHANN GOTTLIEB FICHTE
JOHANN GOTTFRIED HERDER

27. FASES DE LA UNIFICACIÓ
1. ANTECEDENTS
a) Congrés de Viena (1815) = Creació de la Confederació Germànica (Deustsche Bund)
= associació d’estats sobirans (34 principats i 4 ciutats lliures) presidida per
l’emperador d’Àustria, amb una Dieta o Parlament federal en Frankfurt.
b) Constitució del Zollverein (Unió Duanera, 1834)= Prússia pretén liderar el procés
d’unificació = reforçament exèrcit i reformes polítiques i econòmiques
c) Revolució de 1848 = revoltes socials que suposen l’aparició de Constitucions liberals i
parlaments en diferents estats alemanys
a) Enviament de representants al Parlament de Frankfurt
b) Elaboració d’una constitució d’Alemanya unida
c) Oferiment al rei de Prússia de la corona alemanya = REBUTJA LA CORONA
DEMOCRÀTICA
d) Fracàs de la revolució = fracàs de la via liberal i democràtica a la Unificació
d) PRÚSSIA pren el lideratge de la unificació = hegemonia prussiana en Alemanya

Unificació d’Alemanya

Exclusió d’Àustria

Instauració d’un sistema constitucional

Hegemonia alemanya en Europa continental

29. 1. El conflicte dels ducats d’Sleswing-Holstein (1859-1865)
• Cristian de Glücksburg, nou rei danès, atorga una constitució a Dinamarca que inclou
els ducats d’ Schleswig i Holstein, administrats per Dinamarca, però membres de la
Confederació Germànica (1863)
• Nacionalisme alemany ho considera un acte d’annexió de territoris alemanys
• Pacte anti-danés entre Prússia i Àustria (gener, 1864)
• Victòria Austro-Prussiana contra Dinamarca (Batalla naval d’Heligoland, 1864) =
Àustria administra Holstein i Prússia administra Schleswig-Lauenburg).
• Conflictes fronterers en l’administració dels ducats entre Àustria i Prússia
2. Exclusió d’Àustria i hegemonia d’Alemanya del nord (1866-1869)

Acord Prússia-Itàlia (1866) = obertura d’un front italià contra Àustria

Tractat Franco-austríac = garanteix la neutralitat francesa en una guerra entre
Àustria i Prússia, a canvi França rebrà el Vènet, que el cedirà a Piamont.

Guerra Austro-Prussiana pel control dels ducats = Invasió prussiana del ducat de
Holstein, davant del retraïment de Saxònia, Hannover, Hesse = invassió i annexió
per part de Prússia = Mobilització dels estats del sud i Àustria = Derrota austríaca
de Sadowa (238/VI/1866)

30. 
Pau de Praga, (23/VIII/1866)
 Dissolució
Germànica
de
la
Confederació
 Creació de la Confederació Alemanya
del Nord (1867)
 Prússia s’annexa Schleswig, Holstein,
Hesse-Casel, Hannover, Nassau i
Frankfort.
 la Confederació Alemanya del Sud
(Baviera, Wurttemberg, Baden)
 Àustria accepta quedar excluida de la
futura Alemania = manteniment
integritat territorial austríaca.
 Tractat entre Prússia-estats del sud = posen
els exèrcits sota autoritat prussiana, en cas
d’aquesta siga atacada = Debilitat austríaca +
amenaces prussians + pretensions franceses

31.  CONSTITUCIÓ DE LA CONFEERACIÓ ALEMANYA DEL NORD (1867)
1. Confederació (Bund) de estats associats, amb els seus propis governants (els
prínceps que no s’havien oposat a Prússia conserven la corona), les lleis pròpies i el
dret a recaptar impostos.
2. El cap del Bund era el rei de Prússia =
a) Nomena el canceller imperial
b) Govern responsable davant el rei i el Bundesrat
c) Nomena el cap de l’exèrcit, el cap de la diplomàcia i dirigeix la política exterior
d) Dret exclusiu per a declarar la guerra i signar la pau.
3. Bundesrat: Consell federal: reunió dels representants dels representants dels
diferents governs, proporcionalment a la grandària de cada estat  Supremacia
prussiana
4. Reichstag: parlament alemany.
1. Elegit por sufragi universal,
2. elabora les lleis, però no té control sobre l’executiu

32. 3. Hegemonia continental = Guerra Franco-Prussiana (1869-1870)
 PRÚSSIA = vol ser la potència europea hegemònica i unificar els estats de la
Confederació Alemanya del Sud.
 FRANÇA = no és la potència europea hegemònica i necessita èxits en política exterior

Ha fracassat en Mèxic (= Maximilià d’Habsburg afusellat)

La neutralitat davant l’unificació alemanya no li ha suposat cap compensació

No ha aconseguit la subordinació d’Itàlia

AÏLLADA INTERNACIONALMENT =
1. Enfrontament amb Rússia (suport als polonesos + Guerra Crimea)
2. Enfrontada amb Àustria = recolzament unificació italiana
3. Enfrontament amb Regne Unitat = desaprova la política colonial i europea
 Prússia vol la guerra i cerca una EXCUSA = la candidatura dels Hohenzollern la
CORONA ESPANYOLA i el telegrama d’EMS
 Guerra Franco-Prussiana (1869-1871)
• 19-VII-1870: França declara la guerra a Prússia
• 1-IX-1870: exèrcit francès destrossat en Sedan
• 4-IX-1870: insurrecció: Comuna de París: resistència.
•18-1-1871: Guillermo se proclama Kaiser del II Reich en Versalles.
•28-I-1871: Capitulació francesa.