5. Les potències europees vencedores (Anglaterra, Àustria, Rússia i Prússia) es reuneixen en
el CONGRÉS DE VIENA (18154-1815) sota la direcció del Príncep de Metternich, canceller
de l’imperi austríac per a RESTAURAR, recuperar, la situació anterior a la Revolució
Francesa i acabar amb els principis de SOBIRANIA NACIONAL I CONSTITUCIONALISME.
PRINCIPIS GENERALS :
1. LEGITIMITAT HISTÒRICA, restauració dels legítims reis i sobirans de cada regne,
2. ABSOLUTISME, els regnes són propietat dels sobirans legítims ( independentment de la
llengua, costums, tradicions culturals, etc.) i han de ser governats per la GRÀCIA DE
DÉU= ORÍGEN DE LA LEGITIMITAT
3. EQUILIBRI DE PODERS, entre les diferents nacions que configuren el continent europeu
= reordenació de les fronteres segons els interessos dels vencedors i ssne tenir en
compte les aspiracions nacionals dels pobles.
6. 4. Dret d’Intervenció, dissenya un sistema de seguretat col·lectiva per a intervindre quan un
monarca ha estat deposat il·legítimament.
Santa Aliança (Rússia, Àustria i Prússia)
Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, Rússia, Àustria i Prússia)
5. Nou MAPA EUROPEU
a) Rússia, recupera part de Polònia, reté Finlàndia i Bessaràbia (presa als Turcs).
b) Àustria, renúncia als Països Baixos, i ocupa Il·líria napoleònica i el regne de
Llombardia-Venècia, controla els ducats de Parma, Mòdena i Toscana, en la Itàlia
Central.
c) Prússia, obtingué part de Saxònia i Renània, limitarà amb França.
d) Gran Bretanya, illes Heligoland (Mar del Nord), Malta, illes Jòniques, prop de
Grècia.
e) França, retorna a les fronteres de 1792
7. L’EUROPA DELS CONGRESSOS
• Conferències estatals per arbitrar solucions a conflictes que alteren l’equilibri
territorial europeu
• Intervenció militar en els països amenaçats per una revolució liberal (SANTA
ALIANÇA= França, Rússia, Àustria)
1. CONGRÉS D’AQUISGRÀ (1818): retirada de les tropes de França i incorporació
d’aquesta a la Santa Aliança de les potències absolutistes.
2. CONGRÉS DE TROPPAU (1820): Petició d`Àustria per a intervenir en el moviment
revolucionari de Nàpols contra els Borbons.
3. CONGRÉS DE LEYBACH (1821).
4. CONGRÉS DE VERONA (1822): Intervenció de l’exèrcit francès en Espanya contra el
govern del TRIENNI LIBERAL, per a restaurar a Ferran VII (1823) com a monarca
absolut.
8. EUROPA 1815. Font: Història. 2n Batxillerat. Editorial ECIR
29. CONSTABLE, John. Salisbury Cathedral from the Bishop's Grounds. c. 1825. Metropolitan Museum of
Art, New York
30.
31. Revolució de 1820 : GRÈCIA
Sotmesa a l’Imperi Otomà, com la resta dels Balcans (des del s. XVI)
Insurrecció independentista liberal = LORD BYRON
Congrés d’Epidaure (1822)= Independència
Suport Francès, Angles i Rus= afeblir els Turcs i lliure circulació pel Bòsfor
Revolució de 1830: BÈLGICA
Independència dels Països Baixos : dinastia Saxònia- Coburg (creat pel Congrés de Viena).
Diferències religioses, lingüístiques i culturals= enfrontament amb els Holandesos.
Revolució de 1848 = LA PRIMAVERA DELS POBLES= Imperi Austríac
Imperi en mans d’una minoria austríaca i germànica.
Instauració d’una Constitució i Assemblea Nacional, abdicació de Francesc I.
Moviments nacionalistes a Praga, Hongria, Polònia, Itàlia (Llombard- Vènet)
Insurrecció reprimida i reformes del sistema imperial= Sistema liberal moderat
Monarquia Dual (Compromís de 1866)= Imperi Austro- Hongarès (1867-1920)
33. a) Societats Secretes (Francmaçons, Carbonaris italians, Decembristes russos)
1. Formades per estudiants, comerciants, intel·lectuals i professionals liberals
2. Hereues de la Il·lustració i la Revolució Francesa i partidàries de la revolució contra
l’absolutisme.
3. Grups minoritaris en la clandestinitat que organitzen aldarulls i “pronunciaments”
4. Fracassaran per ser una minoria mal organitzada i guiats per un idealisme romàntic: les
condicions socials dels països no estaven suficientment madures.
5. Estratègia, les Societats Secretes s’estenen per les ciutats i confiaven que el poble
s’incorporaria a l’alçament una vegada haguera començat.
b) Context
Cartes Atorgades
Pronunciament del general Riego (Cadis, 1820)= Trienni Liberal espanyol (1820-23),
extensió de l’onada revolucionària a Portugal, Nàpols i el Piemont= curt període liberal
Triomf del sistema de “Congressos”: Intervenció de la Santa Aliança en Itàlia i Espanya =
“Cent mil fills de sant Lluís “ (1823) = Restauració de Ferran VII (1823-33)= liberals detinguts
executats o exiliats
34. c) Repercussions
• Insurrecció de Nàpols (Nola) = els Carbonaris obliguen al rei a jurar una
Constitució semblant a l’espanyola
• Les colònies americanes culminen la independència (1821-26)
• Independència de Grècia del domini turc (1821-29): LORD BYRON.
• Moviment decembrista rus = inspirat en el model espanyol. Fracassa
37. a) Derrocament de Carles X, rei de França.
b) Jornades de juliol de 1830= lògies republicanes, estudiants, guàrdies nacionals retirats
i obreres= barricades populars famolenques=
Pujada dels preus= males collites
Caiguda de sous
Atur
c) Context
a) Elit liberal moderada que monopolitza l’acció política i margina la mitjana i petita
burgesia, així com les classes populars = sufragi censatari i limitació de llibertats
bàsiques= prohibició de les associacions obreres
b) Victòria del liberalisme moderat en Europa occidental (= constitució francesa de
1791).
c) Consolidació del domini de la burgesia propietària aliada amb l’aristocràcia que
renuncia als seus privilegis estamentals.
38. d) Repercussions
• Constitucions
• Instauració d’una Monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans, “el rei
burgés”, l’ORLEANISME es recolza en la burgesia dels negocis (industrialització),
l’aristocràcia liberal i els intel·lectuals = governs d’ELITS
• Extensió de la revolució = independència de Bèlgica, intent revolucionari polonès
sufocat per l’exèrcit rus.
• Revolta Suïssa = règims liberals en els cantons.
• Alemanya= extensió de la revolució als estats del centre i sud (= Constitucions
liberals) = forta repressió.
• Itàlia = moviments liberals i nacionalistes sotmesos per Metternich
• Reforma electoral anglesa (1832)= possibilita el vot a la burgesia mitjana.
41. Significació
Liquida definitivament el sistema de la Restauració.
Insuficiència de les reformes de 1830.
Malestar sobre el desenvolupament del capitalisme = condicions classe obrera.
Causes
Extensió dels Principis democràtics
• Demandes dels ciutadans: sufragi universal, defensa llibertats individuals.
• Reformes socials que atenuen les desigualtats socials
• Republicanisme front a les monarquies constitucionals (liberalisme doctrinari)
Crisi Econòmica
Crisi agrària = males collites de creïlles (1845-46), cereals (1846).
Crisi financera = fallida expansió del ferrocarril (abús del crèdit i especulació)
Crisi industrial = mineria i siderúrgia (fallida ferrocarril)
Crisi Social
• Reducció dels beneficis de la burgesia
• Reducció dels sous i rendes dels obrers i camperols= atur, fam, misèria =
aldarulls socials
42. Origen
• Primera revolta popular = París, febrer de 1848=
1. restricció de llibertats per Lluís Felip d’Orleans (dret de reunió, premsa)
2. Assalt del Palau Reial i fugida del rei= proclamació de la República.
3. Govern provisional = republicans, socialistes i radicals = Programa reformes socials i
polítiques (sufragi universal masculí, supressió esclavitud, abolició pena de mort,
intervenció de l’estat en la vida econòmica per a garantir el treball dels aturats (Tallers
Nacionals)
4. Republicans moderats guanyen les eleccions
• Segona revolta popular= juny de 1848
1. Tancament dels Tallers Nacionals i liquidació reformes socials
2. Enfrontament burgesia-proletariat
3. Instauració govern fort front a la pressió popular (solidaritat de classe burgesa)
4. Pas al govern de Napoleó III= Segon Imperi (1851)
43. Extensió
a) Europa Oriental = abolició del feudalisme (excepte Rússia)
Àustria =monarquia constitucional i abolició servitud
Viena,
Praga
Hongria
b) Europa Occidental= ideals democràtics = sobirania popular, sufragi universal masculí
• Parlament de Frankfurt= projecte d’unificació
• Revolta de Roma i Milà
47. FORMACIÓ DELS ESTATS-NACIÓ EUROPEUS
Inici entre els segles XVII i XVIII (estat modern, reforma protestant)
Revolució Industrial = articulació del MERCAT NACIONAL
• Liquidació de les duanes interiors
• Sistema unificat de Pesos i Mesures
• Codi de Comerç
• Sistema financer amb un Banc Central
Revolució Liberal estimula la creació d’una NACIÓ (opció francesa i opció alemanya)
Diversitat de “situacions “ nacionals europees
a) Nacions amb formació política i nacional alhora= Portugal, Dinamarca.
b) El sistema liberal crea estats amb diverses nacionalitats politico-culturals (Gran
Bretanya, Espanya, França) = processos d’uniformització
c) Nacions que formen part de diferents estats (Itàlia, Alemanya, Polònia, Balcans)
d) Estats Multinacionals (Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus)
49. 1. Territori dividit entre diversos estats: Piamont-Sardenya, Toscana, Parma, Modena,
Àustria, Estats Pontificis, Dues Sicílies.
2. IL RISORGIMENTO, onada nacionalista de mitjan segle XIX=
1. Sectors radicals de la burgesia italiana= SOCIETATS SECRETES
2. Corrent Cultural de tendència moderada = sectors intel.lectuals de la burgesia=
reflecteixen en les seues obres l’interés pel passat: historiadors (Balbo, Cantú),
escriptors (Leopardi), músics (Verdi, Rossini)
3. Revolució 1848= principals corrents nacionalistes
a. GIUSSEPPE MAZZINI (JOVE ITÀLIA) = creació d’una República democràtica, unida i
centralista .
b. Nacionalisme catòlic= unificació al voltant del Papa= Conferència d’estats italians
c. D’AZEGLIO, BALBO= unitat italiana al voltant dels SAVOIA.
d. Fracàs de la revolució augmenta el sentiment d’unitat i anti-austríac.
50. ETAPES DE L’UNIFICACIÓ ITALIANA
1. Creació del Regne unit d’Itàlia (1859.1861).
• Victor Emanuele II de Savoia nomena primer ministre al comte Cavour
• Tractat de Plombières (1858) = aliança franco-piemontesa contra Àustria
• Agitacions revolucionaries a Parma, Mòdena i Romanya = incorporació al Piemont
• Reconeixement de Napoleó III a les annexions de Parma, Mòdena i Romanya.
• Creació del Parlament de l’Alta Itàlia (1860)
2. Incorporació del Vènet (1866)
Guerra Austro-Prussiana (1866)= Piemont aliat de Prússia
Victòria prussiana = cessió austríaca del Vènet a Itàlia.
51. 3. Annexió de Roma (1870) i la qüestió romana.
1. Suport de Napoleó III al Papa de Roma (des de 1848)
2. Derrota francesa de Sedan (Guerra Franco-Prussiana, 1870)= retirada
francesa de Roma
3. Incorporació dels ESTATS PONTIFICIS a Itàlia = plebiscit
4. Roma capital d’Itàlia.
5. Pius IX no reconeix el regne d’Itàlia = es declara presoner del Vaticà=
6. LA QÜESTIÓ ROMANA (1870-1929)= Pactes del Laterà = Pius XI- Mussolini
56. ETAPES DE L’UNIFICACIÓ ALEMANYA
0 Àustria i Prússia rivalitzen pel lideratge de la CONFEDERACIÓ GERMÀNICA = 38
estats de llengua i cultura alemanya que “volen unificar-se”
a) Romanticisme i idealisme filosòfic
b) Fracàs del Parlament de Frankfurt (1848) = divergències en el sistema
constitucional del “futur estat) : tendència progressista i tendència conservadora
(Prússia).
c) Triomfa la tendència conservadora (Bismarck- Prússia) =
a) Obstaculitzar l’entrada d’Àustria en el Zollverein.
b) Crear un exèrcit de prestigi i fortament nacionalista. i
c) Aïllar a Àustria
57. 1. Unió Duanera ZOLLVEREIN = mercat de lliure circulació comercial de 26 milions de
persones = prepara la unió política fomentant els contactes comercials i la
interdependència econòmica.
2. Crisi dels ducats danesos (Schleswig i Holstein), 1864.
• Dinamarca administra els comtats des de 1852.
• Mort de Frederic VII de Dinamarca = els comtats no reconeixen el nou rei.
• Àustria i Prússia en auxili dels comtats= declaració de guerra contra Dinamarca.
• Victòria sobre Dinamarca = Tractat de Gastein (1865): Àustria administra Holstein,
Prússia Schleswig.
58. 3. Guerra austro-prussiana (1866)
• Conflictes en l’administració dels comtats= pacte franco-prussià i Piemont
• Victòria prussiana de Sadowa = Àustria renuncia als comtats i accepta la creació de
la Confederació Alemanya del Nord (1867)
• Prússia (Bismarck) signa tractats comercials amb els estats del sud d’Alemanya
(Baviera, Wurtemberg, Baden, Palatinat)
• Tensions amb Napoleó III = considera que les accions de Bismarck duen a
l'hegemonia prussiana en el continent europeu
4. Guerra Franco-Prussiana (1870)
• Trencament de l’aliança= candidatura de Leopold de Hohenzollern a la corona
espanyola (febrer, 1870)= rebuig de Napoleó III
• Victòria prussiana de Sedan i Metz= capitulació de París i abdicació de Napoleó III.
59. 5. Fundació del II Reich
• Proclamació en Versalles de l’imperi Alemany= incorporació dels estats del sud.
• Imperi federal sota la presidència del rei de Prússia.
• Dualitat religiosa: luteranisme al nord i catolicisme al sud.
• Caràcter inconclús de la UNIFICACIÓ = no integra els alemany d’Àustria.
• No es consolida la Gran Alemanya.
60. Etapes de la Unificació Italiana. Font: Història. 2n Batxillerat. Editorial ECIR
