1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
Apunts fragmentaris
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2012-13
2. 1. LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1789-1791).
A. REVOLTA DELS PRIVILEGIATS
B. 1789: DESMANTELLAMENT DE L’ANTIC RÈGIM.
Revolució del Tercer Estat.
Revolució urbana.
Revolució Camperola.
Revolució Jurídica.
C. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1791).
1) Assemblea Nacional Constituent (09-8-1789 /01-10-1791)
Abolició Feudalisme.
Constitució de 1791.
Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.
Constitució Civil del Clergat
Reformes econòmiques.
Reformes Administratives
2) La Fugida de Varennes
3) Assemblea Legislativa (1-X-1791/ 21-IX- 1792)
3. 2. LA REVOLUCIÓ RADICAL (LA CONVENCIÓ, 10-VIII-1792/ 02-XI-1794)
a) PERLLONGACIÓ ASSEMBLEA LEGISLATIVA (10.VIII-21.IX-1792)
b) CONVENCIÓ GIRONDINA (21.IX.1792-2.VI.1793)
c) CONVENCIÓ JACOBINA (2.VI.1793-27.VII.1794)
d) CONVENCIÓ TERMIDORIANA (27.VII.1794-2.XI.1795)
3. LA REVOLUCIÓ MODERADA (1795-1799)
a) EL DIRECTORI (02.XI.1795-9.XI.1799)
b) COLP D’ESTAT DEL 18 DE BRUMARI (9-XI-1799)
4. EL CONSOLAT (9.XI.1799-18.V.1804)
5. L’IMPERI (18.V.1804-18.V.1814)
6. IMPERI DELS 100 DIES (20.III.1815-28.VI.1815)
7. EL LLEGAT DE LA REVOLUCIÓ.
4. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1791).
1. Assemblea Nacional Constituent (09-8-1789 /01-10-1791)
a) Abolició Feudalisme.
• ABOLICIÓ DE LES DESPENDÈNCIES I DELS DRETS SENYORIALS.
• CONSERVEN LA PROPIETAT I LES RENDES VINCULADES
• ELS CAMPEROLS PODEN RESCATAR LES RENDES VINCULADES MITJANÇANT UN
PAGAMENT EN METÀL.LIC.
• ELS CAMPEROLS NO TORNAREN LES TERRES NI RESCATAREN LES RENDES
SENYORIALS, LA CONVENCIÓ LES ABOLÍ DEFINITIVAMENT
b) Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (26/VIII/1789)
DRETS NATURALS = Llibertat, Felicitat, Igualtat jurídica, Propietat.
LLIBERTATS = Religió, Pensament, Premsa, Reunió.
DRETS = Seguretat, Resistència a l’opressió.
c) Formació de partits polítics = clubs ideològics.
5. c) Constitució de 1791= inspiració ideològica = ROUSSEAU I MONTESQUIEU
• Règim monàrquic constitucional
• Divisió de poders
a) Poder Executiu = el Rei = dret de vet, tria el govern, el govern es responsable
davant del rei, nomena el Cap de l’exèrcit.
b) Poder Legislatiu = Assemblea Nacional.
c) Poder Judicial = Tribunals i Jutges.
• Declaració de drets de l’Home i del Ciutadà
• Significació conservadora = sufragi censatari i indirecte, dret de vet del Rei,
eliminació de les subvencions estatals als preus del blat; amb això la burgesia
moderada dóna per conclosa la revolució = ha substituït a l’aristocràcia .
• La nova legislació desagrada als PRIVILEGIATS i a les MASSES POPULARS,
s'organitzen en contra del nou sistema.
6. d) Constitució Civil del Clergat
• L’Església perd el DELME i les TERRES
• L’estat pagar el salari dels eclesiàstic però exigeix el JURAMENT DE FIDELITAT i
l’acompliment de CERTES TASQUES
• Divisió del clergat entre PATRIOTES (minoria) i REFRACTARIS
e) Reformes econòmiques.
Supressió d’impostos feudals i introducció d’impostos sobre la propietat
Igualtat fiscal = major pes dels impostos directes
Final dels obstacles a la propietat i l’herència
Llibertat de mercat = eliminació de duanes interiors, sistema mètric decimal,
desaparició dels gremis i abolició de l’esclavitud en França
Prohibició de l’associacionisme obrer (Llei Chapelier)
f) Reformes Administratives.
Organització del territori de manera igual i equilibrada = 83 Departaments
Ajuntaments electius
Reforma judicial= Jutges elegits per votació popular, Jutges funcionaris pagats per
l’estat, creació d’un Tribunal Suprem
7. 2. La Fugida de Varennes. (21.VI.1791)
a) El rei i la família reial intentaren fugir en direcció vers els Països Baixos, però
reconegut en Varennes fou empresonat i retornat a París amb tota la família .
b) El rei havia obstaculitza la tasca dels revolucionaris i l’Assemblea Constituent.
c) Suposa un intent d’eliminar la legitimitat del NOU RÈGIM.
d) Intentaren crear un exèrcit d’aristòcrates emigrats amb l’ajuda dels monarques
europeus, per tal d’imposar l’ORDRE.
e) Lluís XVI estava en contra de la CONSTITUCIÓ CIVIL DEL CLERGAT i (12.VII.1790) i
de les mesures que impediren la fugida dels nobles (principis de 1791).
f) Aquesta FUGIDA provocà una ONADA DE REPUBLICANISME EN L’OPINIÓ PÚBLICA.
3. Assemblea Legislativa (1.X.1791-21.IX.1792)
264 diputats moderats (defensors de la monarquia i girondins), 136 diputats
jacobins i 345 diputats independents.
PROBLEMES:
a) El rei sota sospita i vigilat
b) Sentiment popular antimonàrquic
c) Mobilització popular = influeix en l’executiu i el legislatiu; ocupació de
funcions administratives i policials en els districtes de París
8. d) El nou estat no arranca
• manca un exèrcit nacional = base de poder
• Manca d’una administració provincial
e) Empitjorament de la situació econòmica
1. Desordre econòmic = sense abastiment de productes i elevada especulació
2. Problemes financers= Inflació
3. Males collites
f) Amenaces monàrquiques des de l’exterior = MANIFEST DE BRUNSWICK
4. França declarà la guerra a Àustria i Prússia=
a) França comença amb derrotes = la PATRIA ESTÀ EN PERILL
b) L’ELIT REVOLUCIONÀRIA ESTÀ AMENAÇADA DINS I FORA = MESURES EXCEPCIONALS
• Por de perdre l’obra revolucionària.
• Por al càstig per l’obra revolucionària
• Por de perdre les compres dels BÉNS NACIONALS
9.
10. 2. LA REVOLUCIÓ RADICAL (LA CONVENCIÓ, 10-VIII-1792/ 02-XI-1794)
Coalició de les monarquies absolutistes contra la revolució
Contrarevolució en l’interior = la Véndee = reialistes, clergat refractari i camperols
contrarevolucionaris
Derrotes inicials contra els absolutistes
Formació d’un exèrcit revolucionari
Etapes:
a) PERLLONGACIÓ ASSEMBLEA LEGISLATIVA (10.VIII-21.IX-1792)
Instauració del govern popular= COMUNA DE PARÍS (10-VIII-1792)
Assalt de les Tulleries per les masses populars= el rei sota la protecció de
l’Assemblea Nacional (20-VI-1792)
Pressió popular sobre l’Assemblea Nacional
Abolició de la monarquia
Instauració de la CONVENCIÓ NACIONAL= nou organisme que assumeix tota la
sobirania nacional
Eleccions per sufragi universal= Nova Convenció
11. b) CONVENCIÓ GIRONDINA (21.IX.1792-2.VI.1793)
1. Estratègia girondina = creació d’una dictadura de l’elit revolucionària = posar ORDRE
i “SALVAR LA PÀTRIA”
2. Preparació d’un exèrcit per la guerra = allistament obligatori .
3. Proclamació de la República (21-IX-1792)
4. Execució de Lluís XVI (21-I-1793)
5. Fracassos militars =
1. derrotes,
2. PRIMERA COALICIÓ contra França,
3. intent de colp d’estat del general girondi Demouriez (antijacobí),
4. guera civil de la Véndee (10-III-1793)
6. Empitjorament econòmic
7. Mesures autoritàries= Comité de Seguretat Nacional (Polícia), Tribunal
extraordinari, Comité de Salvació Pública (govern)
8. Del 31 de maig al 2 de juny de 1793 = motins populars de París = colp d’estat i
imposició d’un GOVERN JACOBÍ.
14. b. CONVENCIÓ JACOBINA (2.VI.1793-27.VII.1794)
Estratègia jacobina = dictadura d’estat = mobilització popular = poder
• salvar l’estat revolucionari = guanyar la guerra, reprimir la revolta
interior, controlar la massa i aturar l’oposició interna
• TERROR = paralitza, esglaia i confon
Aliança entre JACOBINS, MUNTANYESOS i SANS-CULOTTES.
Obra Jacobina:
1. Constitució de 1793.
2. Estat d’excepció = suspensió temporal de les llibertats i la Constitució =
govern del Terror.
3. Victòries militars contra els estrangers i control de les revoltes internes.
4. Economia dirigida: llei del Maximum, Expropiacions als sospitosos i
traidors, Racionament, Expropiacions als enemics.
5. Nou calendari
6. LAICITZACIÓ: Matrimonis civils i culte de l’estat = Ésser Suprem.
7. Control dels moviments populars.
15. A. Grups polítics del període
• Dreta= Girondins
• Centre= La PLANURA
• Esquerra= Jacobins
B. Control de la CONTRAREVOLUCIÓ
a) Llei de Sospitosos
b) Comitè de Seguretat General
c) Tribunals revolucionaris
C. Oposar-se a l’enemic exterior i interior
1. Creació d’un exèrcit per lleva massiva, setembre 1793.
2. Expulsió dels austríacs, primavera de 1794.
3. Esclafar la insurrecció federalista e la Véndee (1793).
D. Mesurres Socials
1. Nou pla d’educació (llei Pelettier)= Obligatorietat i gratuïtat.
2. Prohibició de la mendicitat.
3. Sistema d’assistència a la infantesa, maternitat, vellesa i la malaltia
Maximilien Robespierre
17. CONSTITUCIÓ 1793 (juny)
1. Desenvolupa els principis d’una DEMOCRÀCIA SOCIAL.
2. Règim republicà
3. Sufragi universal masculí.
4. Declaració de Drets (nova)
a) Al treball.
b) A l’assistència social.
c) A l’educació.
d) A la insurrecció front a la tirania
e) A la igualtat.
5. Divisió de poders.
6. Legislatiu controla l’executiu.
7. Referèndum per aprovar les lleis fonamentals.
8. Abolició de l’esclavitud a les colònies.
9. Eliminació absoluta de la FEUDALITAT.
18. c) CONVENCIÓ TERMIDORIANA (27.VII.1794-2.XI.1795)
1. LA REPÚBLICA ESTÀ SALVADA
• Divisió dels revolucionaris
• RADICALS (Herbert, Roux) = portantveus dels Sans-Culottes volen
aprofundir en la reforma social
• MODERATS (Danton)= volen acabar amb l’excepcionalitat i el terror.
• AILLAMENT DELS JACOBINS (Robespierre, Saint-Just, Couthon) =
reforcen el poder personal i governen sense aliats = eliminen adversaris
de dreta (Danton) i esquerra (Sans-Culottes)
2. ELS JABOBINS NO SÓN NECESSARIS
a) Desapareix la percepció de la “Pàtria en perill”.
b) Esglaiats per la política del TERROR.
c) Connivència amb les masses
3. AlIANÇA DELS ENEMICS DELS JACOBINS
a) Supervivents de l’esquerra destrossada.
b) Burgesia contrària a la polìtica econòmica intervencionista i social.
c) Diputats de la PLANA
4. COLP D’ESTAT DE TERMIDOR (7.XI.1794) = Acusació de traïció a Robespierre
21. 5. ESTRATÈGIA TERMIDORIANA
a) Restabliment d’un sistema liberal i censatari.,
b) Restabliment de l’economia de mercat.
c) Reducció del pes polític dels radicals de dretes i esquerres= repressió.
d) Evitar les mobilitzacions de les masses socials.
6. CONSTITUCIÓ DE 1795.
a) Separació de poders
b) Legislatiu bicameral
• CONSELL DELS CINC-CENTS = proposa lleis / NO LES VOTA
• CONSELL DELS ANCIANS= vota les lleis / ni les proposa ni les esmena
c) Executiu = DIRECTORI (5 membres)
Renovable anualment= un membre per rotació
No proposa lleis
d) Sufragi censatari i indirecte
e) Restricció de les llibertats d'opinió, reunió, premsa, etc.
APROBADA LA CONSTITUCIÓ, ES CONVOQUEN ELECCIONS I COMENÇA EL DIRECTORI.
22. 3. LA REVOLUCIÓ MODERADA (1795-1799)
a) EL DIRECTORI (02.XI.1795-9.XI.1799)
La independència, pràcticament absoluta, dels poders fa ineficaç el govern .
INESTABILITAT POLÍTICA.
Revoltes polítiques= Conspiració dels Iguals, BABEUF, 1797.
Conspiracions reialistes.
Derrotes militars.
b) COLP D’ESTAT DEL 18 DE BRUMARI (9-XI-1799)
Preparat per part dels DIRECTORS, HOMES FORTS DEL RÈGIM I NAPOLEÓ.
Napoleó i les seus tropes prenen la seu del Consell dels CINC-CENTS i
obliguen als consellers a nomenar un 3 CÒNSOLS provisionals que dirigiran
el govern, mentre s’elabora una nova constitució .
CÒNSOLS nomenats: SIEYES, DUCOS, NAPOLEÓ
23. Per què Napoleó ?
1. Perquè era respectat en l’exèrcit = victòries
2. Era popular
3. Èxits militars (Toulon, Itàlia, Egipte, etc)
4. Havia estat JACOBÍ
5. Havia reprimit l’alçament reialista (5-X-1795)
6. Tenia una ideologia de l’ORDRE
24. 5. EL CONSOLAT (9.XI.1799-18.V.1804)
• 1799= Cònsol (3 cònsols)
• 1800 = Primer cònsol per deu anys= Constitució de 1800
• 1802 = Primer cònsol únic i vitalici = Reformes constitucionals
aprovades per plebiscits majoritaris.
• Votat emperador pel Senat el 18-5-1804, i coronat el 2-12-1804.
• PROGRESSIÓ DE L’AUTORITARISME I ACUMULACIÓ DE PODER EN
MANS DE NAPOLEÓ
• Ideologia de Napoleó = posar fi a les convulsions revolucionàries i
desenvolupa lleis, institucions polítiques del nou règim, que porten
progrés.
• Concordat amb l’església Catòlica (1801) = reconeixement de la
subjecció de l’església francesa al Papa, a canvi, reconeixement de les
desamortitzacions eclesiàstiques
25. CONSTITUCIÓ DE 1800 = Dictadura amb aparença de democràcia + Populisme
a) Divisió de poders
b) Executiu fort = controla tots els aspectes del poder
c) Judicial = independent, funcionaritzat i professional
d) Legislatiu dèbil i TRICAMERAL:
• SENAT = una mena de tribunal constitucional elegit per llistes presentades pel
Cònsol, Cos legistatiu i Tribunat.
• COS LEGISLATIU= aprova o rebutja les propostes de l’executiu, sense discutir-
les o esmenar-les. Elegit pel senat entre les Assemblees departamentals
• TRIBUNAT = Discuteix les propostes de l’executiu i prepara arguments pel Cos
legislatiu. Elegit pel senat entre les Assemblees departamentals
e) Les reformes són votades mitjançant PLEBISCITS.
f) Sufragi censatari i indirecte.
26. Jo sóc la Revolució, la
revolució ha finalitzat.
Napoleó I Bonaparte, emperador de
França
Napoleó emperador, Jean Auguste Dominique Ingres (1806). Museu de l’exèrcit, París
27. 2. L’IMPERI (18.V.1804-18.V.1814)
18.V.1804 = El senat nomena emperador a Napoleó.
06-XI-1804 = Plebiscit d’acceptació popular = ampla majoria del poble francès vota favorablement.
02-XII-1804 = Auto-coronació davant del Papa Pius VII.
1. L’exèrcit una peça clau del règim = Creació d’un Imperi = La guerra com a instrument
de conquesta i expansió
2. Constitució de 1804
a) Napoleó, emperador hereditari de França = plebiscit constitucional.
b) Reforçament dels poders de Napoleó = sistema autoritari.
c) Sufragi universal substituït per PLEBISCITS.
d) Defensa de la propietat i la igualtat legal.
3. Elements conservadors dels règim.
a) Nova noblesa familiar i militar = familiar, militars companys = delegats imperials
en els territoris ocupats.
b) La vella noblesa recupera part del seu poder.
c) Restauració de l’esclavitud = afavoreix a la burgesia.
4. Manteniment dels principis liberals = igualtat legal, llibertats individuals retallades,
forta censura, liberalisme econòmic, abolició dels drets feudals, ....
5. Reforma de l’ensenyament públic = control estatal = tres nivell d’estudis (Primària,
Secundària i Universitària) , el primer obligatori
28. 5. Uniformització fiscal, legal i judicial = publicació de diferents codis i establiment de
pesos i mesures
1. Codi Civil (1804)
2. Codi de Comerç (1807)
3. Codi Penal (1810)
6. Reforma administrativa = centralització estatal
1. Prefectes = caps dels departaments territorials o províncies.
2. Uniformització lingüística = prohibició de les llengües regionals = català, bretó,
alemany-alsacià, occità, etc.
3. Creació de la Policia estatal.
7. Reformes financeres
1. Creació d’una moneda comuna.
2. Creació del Banc de França
8. Napoleó féu realitat la vella tesi girondina = escampà per les conquestes de la
Revolució Francesa = APARICIÓ DE SENTIMENTS NACIONALISTES
a) Invasió del territori
b) Govern d'il·lustrats o simpatitzants de França
c) Imposició d’un pla de reformes = abolició de l’Antic Règim
29. 1ª 1792-1797 (Austria, Prusia, Nápoles, Cerdeña, Reino Unido, Países
Bajos, España)
2ª 1799-1801 (Aus, RU, Rusia, Imp. Turco, Portugal, Nápoles, Estados
Pontificios)
3ª 1805-1806 (Aus, RU, Rusia, Nápoles, Suecia) = Trafalgar (derrota), Ulm
(Àus), Austerlitz (Àus, Russ)
4ª 1806-1807 (RU, Prusia, Rusia, Sajonia y Suecia ) = Blocatge Continental i
Repartiment d’Europa en àrees d’influència = França-Rússia.
5ª 1809 (RU y Austria) = Matrimoni amb Maria Lluïsa d’Àustria
6ª 1812-1814 (RU, Rusia, Prusia, Austria y Suecia) + España y Portugal = =
Leipzig (Alemanya), Borodino (Rúss), Waterloo (Alemanya
7ª 1815 (Cien Días) (RU, Rusia, Prusia, Suecia, Austria, Países Bajos, España
y algunos estados alemanes)
Victòries
Coalicions Antifranceses
Derrotes
30. 1.- Elisa Bonaparte.
2.- General Murat (espòs de Carolina Bonaparte).
3.- Jerònim Bonaparte.
4.- Josep Bonaparte.
5.- Eugeni de Beauharnais (fillastre)
4
3
5
1
3
31. La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805). Museu del Louvre, París
32. 1. Napoleó (1769-1821): és dempeus, posant la corona a Josefina.
2. Josefina de Beauharnais (1763-1814): s'agenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no del
papa.
3. Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napoleó, ha estat col·locada a les tribunes pel
pintor. En realitat, no va assistir a la cerimònia per protestar de la baralla de Napoleó amb el seu
germà Lucien.
4. Lluís Bonaparte (1778-1846): al començament de l'imperi, va rebre el títol de gran conestable. Rei
d'Holanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina.
5. Josep Bonaparte (1768-1844): va ser rei de Nàpols el 1806 i d'Espanya el 1808.
6. Napoleó-Charles (1802-1807): fill de Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais.
7. Les germanes de Napoleó.
8. Charles-François Lebrun (1739-1824): ocupa el lloc de príncep- arxitresorer. Té el ceptre.
9. Jean-Jacques- Régis de Cambacérès (1753-1824): príncep-arxicanceller de l'imperi. Té la mà de
justícia.
10. Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat després mariscal de
l'Imperi el 1805. Té el globus coronat d'una creu.
11. Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l'11 de juliol de 1804.
12. Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de
Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
13. El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronació. És envoltat pels dignataris
eclesiàstics, designats per Napoleó des del Concordat; amb la seua mà dreta esbossant un gest
de benedicció. No porta ni mitra ni tiara, però el pal·li sobre les espatlles, només una banda de
llana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de l'Església
romana. És per això que se l'identifica.
14. El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.
33. 3. L’IMPERI DELS CENTS DIES (20.III.1815-28.VI.1815)
• El 20 de març de 1815, Napoleó regressa de l’illa
d’Elba, destitueix Lluís XVIII i es proclama
emperador.
• 18 de juny de 1815, batalla de Waterloo: derrota
de Napoleó.
• 28 de juny de 1815, reposició de Lluís XVIII, com a
rei de França.
• Napoleó perd el suport dels polítics , què intenta
fugir als Estats Units, però és apressat per
Anglaterra.
• Exili de santa Helena, Atlàntic sud.
• Napoleó Bonaparte mor el 5 de maig de 1821.
35. 7. EL LLEGAT DE L A REVOLUCIÓ.
a) ELS PRINCIPIS LIBERALS
PRINCIPI O DRET CONTRARI A
SOBIRANIA NACIONAL SOBIRANIA REIAL
DIVISIÓ DE PODERS ABSOLUTISME
LLIBERTAT INDIVIDUAL REGLES ESTAMENTALS
LLIBERTAT DE PENSAMENT DOGMES RELIGIOSOS
LLIBERTAT DE TREBALL I INDÚSTRIA REGULACIÓ DELS GREMIS
LLIBERTAT DE COMERÇ PEATGES I TAXES
LLIBERTAT DE BÉNS I PROPIETATS BÉNS VINCULATS (PRIMOGENITURES I
AMORTITZACIONS)
IGUALTAT JURÍDICA PRIVILEGIS DE NAIXEMENT
IMPOSTOS SEGONS LA RIQUESA DESIGUALTAT FISCAL
ESTAT LLIBERAL GARANTIA DE DRETS ABSOLUTISME GARANTIA DE PRIVILEGIS
36. b) ELS LÍMITS DEL LIBERALISME.
Dret de vot restringit als propietaris.
Dret de vot limitat als homes.
Dret d’associació i reunió negat als treballadors.
Drets d’expressió retallats a les classes mitjanes, treballadors i dones
37. REFERÈNCIES DOCUMENTALS
Presentaciones para Historia Contemporánea.
http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/
Pagina de Peter. http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-
revolucindemogrfica.html
http://www.pedrocolmenero.es/
www.claseshistoria.com
http://esquemasdehistoria.blogspot.com/
