1. La Seu Vella de Lleida

2. Context històric
L’any 1149, els comtes Ramon Berenguer IV de
Barcelona i Ermengol VI d’Urgell van conquerir la
ciutat de Lleida als sarraïns.
Es va aprofitar l’edifici de la mesquita com a
catedral (Santa Maria l’Antiga).
A finals del S.XII, a causa del creixement de la
població, el bisbe de Lleida va decidir encarregar la
construcció d’una nova catedral.
Al 1203 es col·loca la primera pedra. El mestre
d’obres va ser Pere de Coma.

3. Pere Coma ja havia participat en diverses
intervencions a l’antiga mesquita reconvertida en
catedral.
El seu origen és incert: Llombardia? Solsonés?
Ribagorça?
Se’l considera l’introductor del romànic a Lleida.
Va dibuixar els plànols de la catedral, en la que va
treballar fins a la seva mort al 1221.
Es coneixen altres noms dels mestres d’obres de la
Seu Vella: Berenguer de Coma, Pere Ferrer de
Coma, mestre Mateus, Berenguer de Pennafreita...

4. ANÀLISI FORMAL
La Seu Vella de Lleida és un conjunt monumental
amb quatre elements ben diferenciats.
a) L’església
b) El claustre
c) El campanar
d) La Canonja (estances vinculades al capítol
catedralici).

6. Elements de suport i suportats
La Seu Vella de Lleida comença a construir-se com
un temple romànic, però a mesura que avanci la
construcció, s’adaptarà a les noves corrents del gòtic.
Els murs són gruixuts, pensats per suportar una
volta de canó.
Els pilars són cruciformes, gruixuts i robustos,
propis del romànic. Les fines i elegants columnes
adossades són gòtiques. Els capitells estan ricament
decorats.
El sostre és de volta de creueria: amb nervis i claus
de volta.
Els pilars es van haver de readaptar per acollir la
volta ogival.

9. Espai interior i exterior
L’aspecte exterior de la Seu Vella de Lleida combina
l’aspecte robust del romànic i la monumentalitat del
gòtic, especialment ressaltada per l’alçada del
campanar.
Les façanes són sòbries amb poca decoració.
Destaquen les finestres de traceria del claustres, les
portalades decorades i les rosasses.

11. Espai interior i exterior
La planta de l’església és de creu llatina amb tres
naus i transsepte.
La nau central fa 70m de llarg, 13 d’amplada i 19m
d’alt.
Les naus laterals fan 30 m de llarg, 8m d’amplada i
10m d’alçada.
El transsepte fa 53m de llarg, 10m d’amplada i 19 m
d’alçada.
Originalment, l’església tenia 5 absis. Un d’ells es va
perdre en una explosió en l’actualitat en queden
quatre. Queden restes molt deteriorades de la
pintura mural.

13. Sobre el creuer trobem un cimbori de planta
octogonal sobre trompes. Té una galeria transitable i
grans finestrals que il·luminen l’interior de l’edifici.

14. La nau central està dividida en tres trams
rectangulars coberts amb volta de creueria.
El transsepte està dividit en 5 trams.
Els pilars separen la nau central de les laterals.
Sobre els arcs formers apuntats s’obren finestres de
mig punt abotzinades amb arquivoltes i sense
decoració.
Les finestres obertes al mur i les fines tres del
cimbori il·luminen l’interior de l’edifici.
Els contraforts exteriors obren capelles a l’interior.

18. Els contraforts exteriors obren capelles a l’interior:
a)
b)
c)
d)
e)
C. dels Montcada
Capella dels Colom
C. dels Requesens
C. dels Sescomes
Capella dels Pinell
•
Importants mostres
d’escultura i pintura
•
Panteons funeraris
de famílies riques de
la ciutat

19. La Seu Vella de Lleida no té façana principal perquè
la manca d’espai va obligar a situar el claustre als
peus de l’església, amagant així la façana romànica
original.
L’església es comunica amb el claustre a través del
portal Major amb decoració escultòrica a les
arquivoltes.
A l’exterior trobem tres portalades que donen
entrada a l’església.
a) Porta de Sant Berenguer
b) Porta de l’Anunciata
c) Porta dels Fillols

20. Porta de Sant Berenguer:
Dóna entrada al transsepte i l’estil és romànic
auster.

22. Porta de l’Anunciata:
Rep aquest nom per una inscripció que fa referència
a l’Anunciació. Es coneixia també com la porta de
les núvies.

23. Porta dels Fillols:
Durant molt de temps va ser la porta principal. La
decoració és exuberant. Era la porta per on entraven
els nens que es batejaven.

25. L’església es comunica amb el claustre mitjançant la
porta dels Apòstols.
•Els apòstols es
trobaven a les
columnes.
•Al trencallums hi
havia una imatge de
la Verge Maria.
•Crist en Majestat al
centre del timpà.
•Arc apuntat i
abotzinat.
• Grans escultors
com Jaume Cascalls.

26. El claustre és de planta trapezoidal.
L’espai es configura a partir de quatre crugies
cobertes amb volta de creueria.

27. Els capitells estan ricament decorats.
17 finestrals apuntats de rica traceria i abundant
decoració escultòrica rodegen el claustre. Cinc
d’aquests finestrals són visibles des de l’exterior.
Les finestres són totes diferents entre elles, però
mantenen la unitat d’estil.

33. A l’interior del claustre, trobem tres portes que
donen a la Sala Capitular, la porta de la Pia Almoina
i la de la Canonja (porta de Santa Maria l’Antiga).
Totes tres són d’estil plateresc renaixentista.

34. El campanar es va construir a finals del S.XIV i inicis
del S.XV. És de planta octogonal i té una alçada de
60m.
Està format per dos
cossos:
a) Cos ample i alt.
Les finestres es
fan més grans
amb l’alçada.
b) Un segon cos
més petit i estret
coronat per
gablets.

35. Estil
La Seu Vella de Lleida es va iniciar com un temple
romànic i manté algunes de les seves
característiques: murs i pilars gruixuts, arcs de mig
punt a les finestres i les portalades.
En un segon moment, es va readaptar a l’estil gòtic,
visible en les fines columnes adossades als pilars, els
arcs apuntats, les voltes ogivals, el campanar, la
decoració del claustre i l’estructura del portal dels
Apòstols.

36. Contingut i significació
Funció
La Seu Vella de Lleida és producte de la
cristianització de les terres conquerides als
musulmans durant el S.XII.
Després de conquerir un territori, calia repoblar-lo i
mostrar símbols de poder. Monestirs i catedrals
atreien als camperols a instal·lar-se a aquests
territoris de frontera.
La seva etapa d’esplendor va acabar al S.XVI.

37. Funció
Entre el S.XII i XVI va ser la catedral de Lleida, on se
celebraven misses i altres cerimònies.
Al S.XVII, durant la guerra dels Segadors va ser
utilitzada com a magatzem d’armes i hospital.
Al 1707, Lleida va ser conquerida per les tropes
borbòniques de Felip V. Va ser convertida en
caserna (emplaçament privilegiat per vigilar la
ciutat) i tancada al culte. Part dels espais van ser
modificats i part del patrimoni va ser destruït.
La guerra del Francès va aprofundir el
deteriorament de l’antiga catedral.

38. Funció
Durant la Renaixença es va revaloritzar l’edifici. Es
va pensar en utilitzar-la com a panteó de catalans
il·lustres.
Al 1918 es va declara monument nacional.
Entre 1936 i 1948 va ser presó i camp de
concentració (Guerra Civil entre 1936 i 1939).
Actualment es troba en procés de restauració.