SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  37
 Hi trobem:
 Massissos i muntanyes antigues. Són massissos antics de l’era primària o
paleozoica.Destaquen: les serralades escandinaves, les muntanyes
Grampianes ( G. Bretanya), massissos com els Sudets i els Vosges, les Ardenes
i el Massís Central francès, situats a l’Europa central i sud-occidental.
 Muntanyes joves. Són muntanyes del període terciari, formades durant
l’orogènia alpina. Destaquen: els Alps, els Pirineus, els Balcans i els Càrpats.

 Planes. Destaca La Gran Plana Europea que s’estén des dels Pirineus cap al
nord seguint la costa de l’Atlàntic fins a la riba del Mar Bàltic. També trobem
terres planes que ocupen espais reduïts entre muntanyes : la vall de l’Ebre i
Guadalquivir, la depressió Tejo-Sado, les valls del Po i del Roine i la conca de
Londres.
 Hi predomina el clima temperat, tot i que hi podem distingir tres tipus de
climes:
 Clima oceànic, característic de les illes britàniques i de la façana occidental del
continent. Temperatures suaus i pluges elevades gràcies a la influència de l'aire
humit atlàntic.
 Clima continental, s'estén per la zona central i oriental de l'interior europeu.
Temperatures contrastades i precipitacions escasses.
 Clima mediterrani, ocupa la zona d'influència del Mar Mediterrani.
Temperatures càlides a l'estiu, suaus a l'hivern, precipitacions escasses i
irregulars.
 També hi trobem el clima polar i el clima d'alta muntanya.
 El sector agrari europeu està molt mecanitzat:
 A l'àrea mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà
( cereals, vinya, olivera) i regadius intensius ( producció
hortofrutícola)
 Les regions oceàniques es caracteritzen per l'especialització en la
ramaderia orientada cap a la producció de carn, llet i derivats.
 A l'interior continental destaquen les explotacions agrícoles de
cereals i ramaderes destinades a la producció de carn.
 Als països nòrdics és important l'explotació de recursos forestal.
 Un dels principals conreus de la UE són els cereals on quasi la
meitat correspon a blat i l'altra meitat a ordi i blat de moro. També
són importants els conreus de patata i de remolatxa sucrera.En les
hortalisses destaca la producció de tomàquets, pastenagues i cebes
i en les fruites : pomes, taronges i prèssecs.
 En la ramaderia Destaquen: la producció de carn procedent del
bestiar porcí i la producció de llet.
 En el sector pesquer la UE ha reduït la quantitat de captures de peix
marines i continentals en més de dos milions de tones. Les
principals espècies són l'arengada, l'amploia i el verat. Els països
amb volum de pesca més gran són: Dinamarca, Espanya, Regne
Unit, França i els Països Baixos. L'aqüicultura representa un 18% de
la producció pesquera i les espècies principals són mol·luscs, truita
irisada i salmó.
 Els sectors indutrials que generen un valor afegit més
gran i donen feina a un volum important de persones són :
els productes metàl·lics, maquinària, equipaments
electrònics i òptics, alimnets, begudes i químic.
 Els principals reptes de la indústria europea són la
globalització i els canvis tecnològics i s'ha vist afectada per
la recent crisi del sector de la construcció
 El comerç La UE és el principal exportador de mercaderies
i serveis del món, tot i que registra un dèficit comercial. Els
principals productes exportats per la UE són: maquinària,
productes farmacèutics, vehicles, avions.., i es destinen als
EUA, Suíssa, Rússia.. Les principals importacions són:
maquinària, productes energètics, vehicles.. i l'origen sól
ser Xina, EUA i Rússia.
 El comerç interior entre els països de la UE és el mercat
més important pels béns produïts a la Unió.
 Els transports. El transport més utilitzat és el transport per
carretera, tot i que el transport marítim també és molt
important ja que el 80% de les mercaderies entre la UE i la
resta del món utilitza aquest mitjà de transport. El
transport aeri es important pel volum de passatgers.
Destaca el aeroport de Heathrow a Londres, seguit dels
aeroports Charles de Gaulle de París, Frankfurt i Madrid-
Barajas.
 Educació. Sol finançar molts programes relacionats
amb l'educació. Ex. El programa Erasmus .
 Sanitat. Els ciutadans de la UE poden tenir assistència
sanitària a qualsevol país de la UE, gràcies a la targeta
sanitària.
 Treball i política social. Hi ha igualtat d'oportunitats
entre tots els països membres de la UE.
 Un dels objectius de la UE és el foment de la diversitat
cultural. Així les indústries culturals de la UE ( cinema,
música, editorials...) es beneficies d'ajudes de
programes de desenvolupament de tecnologies
digitals.
 Algunes polítiques culturals de la UE incideixen en:
 Promoció de la cultura europea
 Mobilitat de professionals de la cultura a escala
internacional
 Desenvolupament del multilingüisme .
 Protecció dels drets d'autor
 Preservació del patrimoni cultural
La bandera europea L’himne europeu
Dia d’Europa, 9 de maig
Lema “Unida en la diversitat”
 A l'any 2010, la UE tenia 501 milions d'habitants, amb una
densitat de població elevada ( 120h/km2). L'estructura de
la població per edats i sexes ofereix una piràmide
contractiva.
 El creixement natural de la UE és baix, encara que hi ha
una gran diferència entre els estats membres.
 En general, la taxa de natalitat de la UE és baixa en relació
amb la natalitat mundial. La fertilitat també és baixa (1,5
fills per dona) comparada amb la mundial (2,7). La taxa de
mortalitat és baixa.
 Destaca l'esperança de vida, 79,1 anys, superior a
l'esperança de vida mundial.
 Els corrents migratoris contribueixen de manera
important als canvis demogràfics de la UE. Els estats amb
un nombre més gran d'estrangers residents són Alemanya,
Espanya i Regne . Entre els països amb un nombre elevat
d'emigrants a causa de la seva situació econòmica
destaquen Irlanda , Romania i Polònia. Els corrents
migratoris procedents de l'exterior de la UE procedeixen
majoritàriament de l'Europa de l'Est ( Turquia, Amèrica
Llatina i Africa).
 La UE presenta un percentatge de població urbana molt
superior al mundial, tot i que depèn dels estats membres.
La Banana Blava
 L'any 1950 Robert Schuman va presentar una proposta per
a construir una Europa unida. El dia 25 de març del 1957 es
va signar el Tractat de Roma per part d'Alemanya, Bèlgica,
França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Es posava en
marxa la Comunitat Econòmica Europea CEE o Mercat
Comú.
 Al novembre del 1992 es va fer efectiu un nou tractat: El
Tractat de Maastricht, amb el qual la CEE passava a
anomenar-se Unió Europea.
 Actualment la UE està integrada per 27 països i s'ha
convertit en una gran potència econòmica i comerç.
 L'any 1978 es van iniciar les negociacions per l'adhesió
espanyola a la CEE. Aquestes negociacions es van prolongar
durant anys i es van centrar en la necessitat de transformar
l'economia espanyola a l'economia comunitària, sobretot en
les produccions agrària i ramadera.
 El Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE es va signar a
Madrid el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l' 1 de gener
de 1986 , quan entràvem com a membre de ple dreta al CEE,
actual UE. El govern pretenia amb aquesta integració,
recuperar per Espanya la identitat política i cultural europea
i assolir uns nivells de riquesa i de benestar similars als dels
altres membres de la Europa comunitària.
Konrad Adenauer
Winston Churchill
Robert Schuman
Alcide De Gasperi
Jean Monnet
1952 1973 1981 1986
1990
1995 2004 2007
 El Consell Europeu: és el màxim òrgan polític de la
UE. Està compost pels caps d’Estat o de govern dels
estats membres.
 El Parlament Europeu és una assemblea amb seu a
Estrasburg. Funció legislativa.
 El Consell de la Unió Europea està format pels
ministres dels Estats membres. Té com a funcions
principals aprovar les lleis. En molts àmbits legisla en
comú amb el Parlament Europeu ( codecisió) i el
pressupost.
 La Comissió Europea exerceix la funció executiva.
Garanteix el compliment de les normatives europees.
Està formada pel president i els comissaris, elegits
pels estats membres per un mandat de quatre anys.
 El Tribunal de Justícia exerceix la funció judicial.
Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment
de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de
cada país membre renovable cada 5 anys.
 El Tribunal de Comptes té com a funcions principals
comprovar que el pressupost de la UE s’executa
correctament.
 Ja en el moment de la seva creació la UE es marca com a
objectiu la formació d'una unió econòmica i monetària . Per
aconseguir la unió monetària s'eliminen una sèrie d'obstacles:
 Eliminació dels drets duaners entre països membres
 Eliminació de les barreres a la lliure circulació de mercaderies,
persones, serveis i capitals..
 Així, s'acaba implantant una moneda única, l'euro.
 L' 1 de gener de 2002 : Alemanya, Austria, Bèlgica, Espanya,
Finlàndia, França, Gràcia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països
Baixos i Portugal van començar a utilitzar l'euro com a
moneda única .
 A Espanya, amb la desaparició de la pesseta es va generar a
l'economia espanyola una alça de preus i de la inflació però a la
vegada se simplificaven els tràmits.
 Els habitants de la UE poden circular i residir a qualsevol lloc
del seu territori sense restriccions. No va ser fins al 1995 quan
l'acord de Schengen va establir la fi dels controls fronterers
interns dels estats que van signar aquest acord .
 Paral·lelament , la UE pretén crear una política exterior i de
seguretat comuna PESC, liderada per un representant de la
UE en els fòrums internacional.
 Per tal de fomentar el desenvolupament regional, la UE va
crear els Fonts Estructurals i els Fonts de Cohesió, els quals
provenen del pressupost anual de la UE i són gestionats per la
Comissió Europea.
Països de la UE que utilitzen l’euro
Països de la UE que no utilitzen l’euro
La unió europea
La unió europea
La unió europea
La unió europea

Contenu connexe

Tendances

Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesUnitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesCristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEAjcestrella
 
Albert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanyaAlbert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanyaErnest Orellana
 
FrançA
FrançAFrançA
FrançAnfont
 
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEAMario Vicedo Pellin
 
La Unió Europea.
La Unió Europea.La Unió Europea.
La Unió Europea.4ta
 
04. la unió europea
04. la unió europea04. la unió europea
04. la unió europeaPili Lopez
 

Tendances (11)

Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesUnitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
 
Tema 11
Tema 11Tema 11
Tema 11
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Tema 11
Tema 11Tema 11
Tema 11
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
Albert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanyaAlbert calafell i aaron espanya
Albert calafell i aaron espanya
 
FrançA
FrançAFrançA
FrançA
 
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entornUnitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
 
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
 
La Unió Europea.
La Unió Europea.La Unió Europea.
La Unió Europea.
 
04. la unió europea
04. la unió europea04. la unió europea
04. la unió europea
 

Similaire à La unió europea

La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europeajcestrella
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la uejordimanero
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iFarran Botargues Laura
 
Projecte Països d'Europa
Projecte Països d'EuropaProjecte Països d'Europa
Projecte Països d'Europaltorren6
 
Presetanció ue paula nicolau
Presetanció ue   paula nicolauPresetanció ue   paula nicolau
Presetanció ue paula nicolauPaula NE
 
Presetanció ue paula nicolau
Presetanció ue   paula nicolauPresetanció ue   paula nicolau
Presetanció ue paula nicolauPaula NE
 
Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europamflore22
 
Presetanció UE - Paula N.
Presetanció UE - Paula N.Presetanció UE - Paula N.
Presetanció UE - Paula N.Paula NE
 
Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018jordimanero
 
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catTemes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catPilar Gobierno
 
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyaLa població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyajuliabertolin
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020jordimanero
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaEscolaq
 

Similaire à La unió europea (20)

Tema 14 geo
Tema 14 geoTema 14 geo
Tema 14 geo
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
UNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEAUNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEA
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la ue
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial i
 
Projecte Països d'Europa
Projecte Països d'EuropaProjecte Països d'Europa
Projecte Països d'Europa
 
Presetanció ue paula nicolau
Presetanció ue   paula nicolauPresetanció ue   paula nicolau
Presetanció ue paula nicolau
 
Ue
UeUe
Ue
 
Presetanció ue paula nicolau
Presetanció ue   paula nicolauPresetanció ue   paula nicolau
Presetanció ue paula nicolau
 
Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
 
Presetanció UE - Paula N.
Presetanció UE - Paula N.Presetanció UE - Paula N.
Presetanció UE - Paula N.
 
Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018
 
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catTemes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
 
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyaLa població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europea
 
França power da ni
França power da niFrança power da ni
França power da ni
 

Plus de Farran Botargues Laura

Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaFarran Botargues Laura
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaFarran Botargues Laura
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsFarran Botargues Laura
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Farran Botargues Laura
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]Farran Botargues Laura
 

Plus de Farran Botargues Laura (20)

Mancomunitat --
Mancomunitat --Mancomunitat --
Mancomunitat --
 
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
Els serveis
Els serveisEls serveis
Els serveis
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrials
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Els recursos de la natura
Els recursos de la naturaEls recursos de la natura
Els recursos de la natura
 
Paisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambientPaisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambient
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
 
Els climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunyaEls climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunya
 
Geomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleidaGeomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleida
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Transició i democràcia
Transició i democràciaTransició i democràcia
Transició i democràcia
 
El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
 

La unió europea

  • 1.
  • 2.  Hi trobem:  Massissos i muntanyes antigues. Són massissos antics de l’era primària o paleozoica.Destaquen: les serralades escandinaves, les muntanyes Grampianes ( G. Bretanya), massissos com els Sudets i els Vosges, les Ardenes i el Massís Central francès, situats a l’Europa central i sud-occidental.  Muntanyes joves. Són muntanyes del període terciari, formades durant l’orogènia alpina. Destaquen: els Alps, els Pirineus, els Balcans i els Càrpats.   Planes. Destaca La Gran Plana Europea que s’estén des dels Pirineus cap al nord seguint la costa de l’Atlàntic fins a la riba del Mar Bàltic. També trobem terres planes que ocupen espais reduïts entre muntanyes : la vall de l’Ebre i Guadalquivir, la depressió Tejo-Sado, les valls del Po i del Roine i la conca de Londres.  Hi predomina el clima temperat, tot i que hi podem distingir tres tipus de climes:  Clima oceànic, característic de les illes britàniques i de la façana occidental del continent. Temperatures suaus i pluges elevades gràcies a la influència de l'aire humit atlàntic.  Clima continental, s'estén per la zona central i oriental de l'interior europeu. Temperatures contrastades i precipitacions escasses.  Clima mediterrani, ocupa la zona d'influència del Mar Mediterrani. Temperatures càlides a l'estiu, suaus a l'hivern, precipitacions escasses i irregulars.  També hi trobem el clima polar i el clima d'alta muntanya.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.  El sector agrari europeu està molt mecanitzat:  A l'àrea mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà ( cereals, vinya, olivera) i regadius intensius ( producció hortofrutícola)  Les regions oceàniques es caracteritzen per l'especialització en la ramaderia orientada cap a la producció de carn, llet i derivats.  A l'interior continental destaquen les explotacions agrícoles de cereals i ramaderes destinades a la producció de carn.  Als països nòrdics és important l'explotació de recursos forestal.  Un dels principals conreus de la UE són els cereals on quasi la meitat correspon a blat i l'altra meitat a ordi i blat de moro. També són importants els conreus de patata i de remolatxa sucrera.En les hortalisses destaca la producció de tomàquets, pastenagues i cebes i en les fruites : pomes, taronges i prèssecs.  En la ramaderia Destaquen: la producció de carn procedent del bestiar porcí i la producció de llet.  En el sector pesquer la UE ha reduït la quantitat de captures de peix marines i continentals en més de dos milions de tones. Les principals espècies són l'arengada, l'amploia i el verat. Els països amb volum de pesca més gran són: Dinamarca, Espanya, Regne Unit, França i els Països Baixos. L'aqüicultura representa un 18% de la producció pesquera i les espècies principals són mol·luscs, truita irisada i salmó.
  • 8.
  • 9.
  • 10.  Els sectors indutrials que generen un valor afegit més gran i donen feina a un volum important de persones són : els productes metàl·lics, maquinària, equipaments electrònics i òptics, alimnets, begudes i químic.  Els principals reptes de la indústria europea són la globalització i els canvis tecnològics i s'ha vist afectada per la recent crisi del sector de la construcció  El comerç La UE és el principal exportador de mercaderies i serveis del món, tot i que registra un dèficit comercial. Els principals productes exportats per la UE són: maquinària, productes farmacèutics, vehicles, avions.., i es destinen als EUA, Suíssa, Rússia.. Les principals importacions són: maquinària, productes energètics, vehicles.. i l'origen sól ser Xina, EUA i Rússia.  El comerç interior entre els països de la UE és el mercat més important pels béns produïts a la Unió.  Els transports. El transport més utilitzat és el transport per carretera, tot i que el transport marítim també és molt important ja que el 80% de les mercaderies entre la UE i la resta del món utilitza aquest mitjà de transport. El transport aeri es important pel volum de passatgers. Destaca el aeroport de Heathrow a Londres, seguit dels aeroports Charles de Gaulle de París, Frankfurt i Madrid- Barajas.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.  Educació. Sol finançar molts programes relacionats amb l'educació. Ex. El programa Erasmus .  Sanitat. Els ciutadans de la UE poden tenir assistència sanitària a qualsevol país de la UE, gràcies a la targeta sanitària.  Treball i política social. Hi ha igualtat d'oportunitats entre tots els països membres de la UE.  Un dels objectius de la UE és el foment de la diversitat cultural. Així les indústries culturals de la UE ( cinema, música, editorials...) es beneficies d'ajudes de programes de desenvolupament de tecnologies digitals.  Algunes polítiques culturals de la UE incideixen en:  Promoció de la cultura europea  Mobilitat de professionals de la cultura a escala internacional  Desenvolupament del multilingüisme .  Protecció dels drets d'autor  Preservació del patrimoni cultural
  • 17. La bandera europea L’himne europeu Dia d’Europa, 9 de maig Lema “Unida en la diversitat”
  • 18.
  • 19.
  • 20.  A l'any 2010, la UE tenia 501 milions d'habitants, amb una densitat de població elevada ( 120h/km2). L'estructura de la població per edats i sexes ofereix una piràmide contractiva.  El creixement natural de la UE és baix, encara que hi ha una gran diferència entre els estats membres.  En general, la taxa de natalitat de la UE és baixa en relació amb la natalitat mundial. La fertilitat també és baixa (1,5 fills per dona) comparada amb la mundial (2,7). La taxa de mortalitat és baixa.  Destaca l'esperança de vida, 79,1 anys, superior a l'esperança de vida mundial.  Els corrents migratoris contribueixen de manera important als canvis demogràfics de la UE. Els estats amb un nombre més gran d'estrangers residents són Alemanya, Espanya i Regne . Entre els països amb un nombre elevat d'emigrants a causa de la seva situació econòmica destaquen Irlanda , Romania i Polònia. Els corrents migratoris procedents de l'exterior de la UE procedeixen majoritàriament de l'Europa de l'Est ( Turquia, Amèrica Llatina i Africa).  La UE presenta un percentatge de població urbana molt superior al mundial, tot i que depèn dels estats membres.
  • 21.
  • 23.  L'any 1950 Robert Schuman va presentar una proposta per a construir una Europa unida. El dia 25 de març del 1957 es va signar el Tractat de Roma per part d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Es posava en marxa la Comunitat Econòmica Europea CEE o Mercat Comú.  Al novembre del 1992 es va fer efectiu un nou tractat: El Tractat de Maastricht, amb el qual la CEE passava a anomenar-se Unió Europea.  Actualment la UE està integrada per 27 països i s'ha convertit en una gran potència econòmica i comerç.  L'any 1978 es van iniciar les negociacions per l'adhesió espanyola a la CEE. Aquestes negociacions es van prolongar durant anys i es van centrar en la necessitat de transformar l'economia espanyola a l'economia comunitària, sobretot en les produccions agrària i ramadera.  El Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE es va signar a Madrid el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l' 1 de gener de 1986 , quan entràvem com a membre de ple dreta al CEE, actual UE. El govern pretenia amb aquesta integració, recuperar per Espanya la identitat política i cultural europea i assolir uns nivells de riquesa i de benestar similars als dels altres membres de la Europa comunitària.
  • 24. Konrad Adenauer Winston Churchill Robert Schuman Alcide De Gasperi Jean Monnet
  • 25.
  • 26. 1952 1973 1981 1986 1990 1995 2004 2007
  • 27.  El Consell Europeu: és el màxim òrgan polític de la UE. Està compost pels caps d’Estat o de govern dels estats membres.  El Parlament Europeu és una assemblea amb seu a Estrasburg. Funció legislativa.  El Consell de la Unió Europea està format pels ministres dels Estats membres. Té com a funcions principals aprovar les lleis. En molts àmbits legisla en comú amb el Parlament Europeu ( codecisió) i el pressupost.  La Comissió Europea exerceix la funció executiva. Garanteix el compliment de les normatives europees. Està formada pel president i els comissaris, elegits pels estats membres per un mandat de quatre anys.  El Tribunal de Justícia exerceix la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre renovable cada 5 anys.  El Tribunal de Comptes té com a funcions principals comprovar que el pressupost de la UE s’executa correctament.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.  Ja en el moment de la seva creació la UE es marca com a objectiu la formació d'una unió econòmica i monetària . Per aconseguir la unió monetària s'eliminen una sèrie d'obstacles:  Eliminació dels drets duaners entre països membres  Eliminació de les barreres a la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals..  Així, s'acaba implantant una moneda única, l'euro.  L' 1 de gener de 2002 : Alemanya, Austria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Gràcia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal van començar a utilitzar l'euro com a moneda única .  A Espanya, amb la desaparició de la pesseta es va generar a l'economia espanyola una alça de preus i de la inflació però a la vegada se simplificaven els tràmits.  Els habitants de la UE poden circular i residir a qualsevol lloc del seu territori sense restriccions. No va ser fins al 1995 quan l'acord de Schengen va establir la fi dels controls fronterers interns dels estats que van signar aquest acord .  Paral·lelament , la UE pretén crear una política exterior i de seguretat comuna PESC, liderada per un representant de la UE en els fòrums internacional.  Per tal de fomentar el desenvolupament regional, la UE va crear els Fonts Estructurals i els Fonts de Cohesió, els quals provenen del pressupost anual de la UE i són gestionats per la Comissió Europea.
  • 32.
  • 33. Països de la UE que utilitzen l’euro Països de la UE que no utilitzen l’euro