1. Setmana d’activitats extraordinàries
Un plat pla ple de poesia està
El dijous dia19 vam assistir a un espectacle anomenat
Un plat pla ple de poesia està
a la biblioteca Jaume Fuster dirigit per la Roser Ros.La Roser Ros ens va fer arribar una mica abans perquè veiéssim com es muntava un espectacle. I que necessitaven per muntar-lo en primer lloc un fons per decorar, en segon lloc una taula, en tercer lloc els plats, unes tovalles, uns davantals, un parell de micròfons per poder tindre una bona acústica i que tothom o puges escoltar perfectament, etc. Imatge feta per Caterina Canas Solé És un recital poètic (quan no parlen només reciten poesia). Dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, es discuteixen, salten, corren, juguen, ballen, es persegueixen, fan les paus... en un escena quotidiana. Els estats d’ànim i les expressions dels infants: Abans que comencés aquest espectacle van vindre dues escoles de primària del barri de Lesseps, per veure les seves reaccions les seves cares, si participaven, si s’aixecaven de la cadira... Al principi de l'espectacle els nens venien nerviosos, alegres perquè feien algú nou, contents, parlen per els descosits, es fan bromes... En canvi durant l’espectacle tenien una cara de felicitat, de sorpresa, reien, feien diversos comentaris, imitaven sorolls, contestaven, cantaven, imaginaven, opinions en veu alta, rialles quan els actors feien coses gracioses, etc. Els hi va fascinar quan van observar que a través d'uns plats tan quotidià i comú es podia crear una melodia o un ritme d'una cançó que a més coneixien. D'altra banda, cal esmentar la seva col·laboració amb els actors durant tot l’espectacle quan els actors s’equivocaven com per exemple que deien que tenien 10 dits ells els i corregien. També ajudaven els actors quan un s’amagava de l’altre li deien on era per ajudar-lo, encara que també se sentien com dos nens deien: no li diguis! ets un “chivato”! Els petits aplaudien quan ells ho creien convenient, i s'emocionaven i cridaven quan ells creien que era convenien. Però quan ja quedaven 10 minuts perquè s’acabés l’espectacle ja es queixaven de tot que si tenien ganes de anar al lavabo, gana, son... Al finalitzar l'espectacle els nens han sortit els primers, riallers, cantant i comentant lo bé que s'ho havien passat. Tota la son que tenien la gana se’ls i havia anat de cop com per art de màgia. Al final quan els actors estaven a la porta tots els nens se’ls i volien apropar però voldria destacar que una nena es va apropar i li va donar una abraçada a cada un ben forta. La meva vivència: Jo em vaig sentir molt bé, vaig gaudir molt de l’espectacle. Em va agradar moltíssim, vaig intentar no perdrem cap detall. Em vaig en recordar de moltes coses que ja havíem fet la universitat que havíem posat en practica, que ja les coneixíem... però hi havia coses noves que em sorprenien. El autors em va agradar molt com van actuar, ho van fer molt bé. A mi l’espectacle sem va fer curt, ja que va ser molt divertit, amè i entretingut. M’agües agradat que agües durat una mica més ja que només va durar 45 minuts. Però com es un espectacle més dirigit els nens és un temps adequat per ells. Per mi no ha estat gens pesada perquè tot eren moviments i tenies de parar molta atenció per no perdre’t res durant tot l'espectacle, tant a nivell auditiu, com visual. M’agrada’t el recull de cançons que han fet i les poesies esmentades, primer de tot perquè són cançons conegudes que els nens també se les sabien i podien seguir fàcilment tot l’espectacle. Que son les dels següents autors: Joan Arús, Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseït, Pere Quart, Miquel Desclot, Olga Xirinacs, Maria Antònia Salvà, Joaquim Ruyra, Maria Mercè Marçal, Antoni Albalat, Rafael Alberti, Climent Forner, Albert Ràfols Casamada, Núria Albó, Roser Ros, Josep Carner, Joan Brossa, Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, Populars. En segon lloc perquè crec que la poesia és un art que ens acompanya en les situacions més quotidianes de la vida i sense aquest espectacle no m’agües donat compte, ja que es d’una manera inconscient i no ens adonem. La poesia té molts usos i recursos, i és una font molt important d'aprenentatge, la qual va acompanyada de música, el ritme i de moviments, també és molt importants dins de l'educació. L'escenografia ha estat senzilla però molt ben trobada ja que no podia ser algú extravagant o cridaner perquè llavors no agüéssim estat atens als actors i també ho hem pogut relacionar amb el tema i el títol de l’espectacle. Els mecanismes que em posat en marxa: Els mecanismes que vam posar en marxa un cop va començar l’espectacle van ser l’oïda, la vista ja que ho representaven, la memòria al recordar-nos de les cançons o del que hauríem de fer després per realitzar el treball o els pensaments... Es tracta d’un art, sempre necessita aquests dos mecanismes per ser rebuda la poesia, ja que no només entre per les orelles sinó que també entre per la vista. Aquests dos sentits son fonamentals per rebre perfectament la poesia. Son els dos mecanismes més importants perquè ens arribi, ens commogui i ens transmeti, ja que la vista ens permet veure totes les imatges poètiques. L’oïda ens permet tindre ganes d’escoltar i no de sentir. Així escoltem amb atenció i no només sentim, encara que la poesia es pot sentir perquè te un ritme però et pers tot lo important que transmet la poesia. I en aquest espectacle lo més impressionant es quan es comuniquen a treves de la poesia perquè com sabem la poesia es un llenguatge. També em de tindre en compte la memòria ja que ens permet prendre’ns tot el repertori de poesies. La memòria a més a més ens proporciona tornar enredera en el temps i en recordar-nos de la nostre infantesa. La memòria també ens fa en recordar de tots aquells sentiments innocents de quan érem petits. Ens recorda moments de la nostre infantesa. Aquest espectacle em va fer com si tornes a la meva infància i em tornes una nena ja que seguia les cançons i m’ho passava la mar de bé escoltant de nou aquestes cançons i tenint moltes ganes de participar com o feien els nens que havien vingut a veure l’espectacle. A més la poesia és un art i com va dir la Eulàlia Bosch l’art a de ser el millor amic dels mestres. Però em de dir que en aquest espectacle el rei dels mecanismes era l’oïda, ja que es la protagonista i la que em utilitzat més durant tot l’espectacle. Valors del llenguatge poètic: El llenguatge poètic ens aporta captar des de el to de veu en el que es diuen les coses que permet cantar cançons i recitar, la posició correcte per recitar, el ritme i la rima que són molt importants. A més a més ens educa i sempre es treballa en directe i si surt malament només pots improvisar sense que es noti de que ens em equivocat. Podem dir que és molt important el llenguatge poètic per poder-nos comunicar, ja que ens transmet sentiments. La poesia fa que la mirada sigui molt important ja que es poden transmetre moltes més coses. El llenguatge poètic afavoreix la memòria tan com per qui la diu com per qui l’escolta. Gràcies a la seva musicalitat i el seu ritme que fa que et quedi més ràpidament gravat a la memòria. També ens aporta imatges poètiques sobretot en aquest espectacle, en que el segon mecanisme més important era la vista. L’oïda és molt important en aquest llenguatge perquè depèn de com ho dius et pot transmetre un sentiment o un altre. Com em pogut veure en aquest espectacle la poesia ens envolta constantment dia a dia, es a dir a la vida quotidiana de cadascú com parar la taula o mil escenes diferents que també s’agüés pogut fer aquest espectacle. És podria dir que una de les seves funcions es alliberar sentiments i realment aquest espectacle ho va aconseguir. Caterina Canas Solé 1er grau d’educació infantil Classe K Grup A Seminari