1. Les terres valencianes en el segle XX
La situació de la Comunitat Valenciana de principis de segle XX fins a finals
del mateix.

2. Índex
1. L'esgotament del
sistema liberal
2. Anys d'agitació
social
3. La dictadura de
Primo de Rivera

3. Índex
4. L'arribada de la
Segona República
5. El Bienni
conservador
6. Guerra Civil i
revolució social
7. Bibliografia

4. 1. L'esgotament del sistema liberal

5. 1. L'esgotament del sistema liberal

6. 1. L'esgotament del sistema liberal
El republicanisme guanya força liderat per Vicent Blasco Ibáñez. Tant és així que en
1908 es crea el Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA).
Les condicions dels treballadores donaren peu al progrés de l'anarquisme. El
socialisme va aconseguir implantació a les ciutats i zones industrials.
El valencianisme polític va intentar articular un projecte comú, manifestats en 1902
en el discurs pronunciat per Faustí Barberà en Lo Rat Penat: defensa la llengua i de la
descentralització. En 1904 es funda València Nova, però cau en les eleccions.

7. 1. L'esgotament del sistema liberal
L'expansió del valencianisme fou molt lenta. A més es va dividir en tres tendències:
- De la ruptura de València Nova va sorgir en 1908, la Joventut Valencianista.
- Una segona tendència va sorgir en 1915, la Joventut Nacionalista Republicana.
- L'alta burgesia valenciana va crear en 1918 la Unió Valencianista Regional.

8. 2. Anys d'agitació social

9. 2. Anys d'agitació social
Era ja conflictiva a principis del segle XX, però va empitjorar quan l'impacte de la
Primera Guerra Mundial. Açò afecta a l'economia valenciana que va enpobrir la calitat de
vida dels treballadors.
En la crisi de 1917, els ferroviaris de València es van aturar per la vaga que va
fracassar.
A pesar de eixa repressió, més tard continuaren anomenant-se l'espiral de violència
entre 1919 i 1920. En 1919, centenars de persones assalten botigues d'alimentació i
altres establiments resultant gent morta. Tingueren lloc als pobles de l'Horta.

10. 2. Anys d'agitació social
Més notoris foren els conflictes al camp valencià a l'estiu de 1919. Els treballadors
sòls reivindicaven els drets justos ja que careixien d'ells. El fet mé important va ser el
de la Pobla Llarga, provocada per l'incompliment dels propietaris agrícols dels acords
firmats.

11. 3. La dictadura de Primo de Rivera
1923-1930

12. 3. La dictadura de Primo de Rivera
Al setembre de 1923, el general Primo de Rivera dona un colp d'estat. La burgesia
valenciana va donar suport al nou règim.
Fins a 1927, el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans
mantigueren el suport de la societat valenciana. Però en juny de 1926 i en gener de
1929 hi hagué dues temptatives militars per part de republicans valencians lligats al
blasquisme d'enderrocar-la per la força.

13. 4. L'arribada de la Segona República
1931-1933

14. 4. L'arribada de la Segona República
A València i Alacant van ser creamdes esglésies i convents en maig de 1931. També
hagué una vaga general en el sector tèxtil d'Alcoi i una vaga de la construcció a València
en 1932.
Anarquistes van proclamar a Sollana la repúlbica soviètica i el comunisme llibertari.
Juliol de l'any 1931, el PURA presenta un avantprojecte d'estatut.

15. 5. El bienni conservador

16. 5. El bienni conservador
Les eleccions de 1933 van donar triomf al centredreta. Victòria del PURA, aliat dels
radicals. DRV amb la CEDA.
La revolució d'octubre de 1934 tingué un ressò escàs. A altres ciutats pocs dies.
Per a les eleccions de 1936, l'EV i el PVE, es van integrar al Front Popular. La dreta
es va agrupar en una coalició amb la DRV, que va prendre el nom de Bloc Nacional.
Després de la victoria del Front Popular, els partits nacionalistes valencians van
elaborar un estatut.

17. 6. Guerra Civil i revolució social

18. 6. Guerra Civil i revolució social
La indecisió del general González Carrasco i la declaració de fidelitat al govern de la
República de la majoria dels caps militars feren que no hi tromfara el colp d'estat.
Els partits d'esquerra i els sindicats crearen un Comité Executiu Popular, a més de
comités revolucionaris.
Als primers mesos de la Guerra Civil, la situació social era caòtica i amb molta
violència com la crema d'eficis rel·ligiosos l'assassinat de dirigents.
La CNT i altres sindicats obrers iniciàren una revolució social.

19. 6. Guerra Civil i revolució social
Durant les primeres setmanes, els caps de fàbriques i indústries eren els mateixos
obrers. Al camp, les grans propietats formàren part de manera violenta dels camperols,
però els xicotets i mitjans propietaris van resistir.
La improvisació i la falta de coordinació restaren efectivitat a aquests atemptats.
Al novembre de 1936, el govern de la República es va traslladar a València,
convertint-se en capital de la República fins a l'any 1937, on més tard es va traslladar a
Barcelona (1937-39). Així el govern republicà va augmentar el control i va adoptar
mesures de centralització política.

20. 6. Guerra Civil i revolució social
Les terres que hui formen la Comunitat Valenciana van estar completament sobre el
domini republicà fins l'any 1938, quan el general les va Conquistar. València i Alacant
van ser les zones que mantenien la seua república com a ideologia.
Els valencians que no van aconseguir fugir van ser exiliats a camps de concentració
i altres 7.000 van ser afussellats.

21. Bibliografia
Informació trobada als
llibres d'Història de 4tESO
i a pàgines web.
Imatges trobades de
diferents llocs en els que
s'inclou: Wikimedia.com i
Ajuntament de València.