1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
GRATIS
Desallotjaments i noves 6000 exemplars
II època núm 24
Octubre-novembre 2005
okupacions a Manresa !Bages
Na Bastardes serà desallotjada el dia 22 de novembre. D'altra Fenoy: Roma no paga a
banda, també a Manresa, ha estat okupada una antiga fàbrica traïdors /pàg 17
El trepa Josep Maria Fenoy ha sigut cessat
que serà la seu dels sindicats de la CNT /pàg 3-4 de la direcció de les mines de Sallent i Súria.
El nou directiu que el substitueix és Luís
Gasa que ve de tancar Miniwat
!Berguedà
Ajuntament de Berga:
cinisme a cop de civisme
/pàg 6
Retallada de llibertats, control social i abús
d’autoritat sota la disfressa del civisme i la
seguretat.
!Arreu
La lluita contra les línees
de molta alta tensió: en
defensa del territori /pàg 15
Murs i morts a l’estret:
les nostres vergonyes a la
vista /pàg 10
Estats espanyol i marroqui fan la feina bruta
Berga reclama justícia, no a l’Europa-fortalesa.
institucional sinó social
Les úniques mesures que es Hem sabut del discret relleu
proposen són de caràcter o premi del cap de Mossos
policíac i això, a algunes, d'Esquadra de Berga Marc
ens mereix molt poca confi- Fornas (ara està com a cap
ança. Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Sarrià-
no paren de fer-se propa- Sant Gervasi), així com la
ganda amb la complicitat de incorporació del cap de la
les institucions i algunes Policia Local que afirmava
entitats (fins hi tot entren que Berga havia estat manip-
armats a les escoles!). ulada per una minoria (és
que som rucs i ells és molt
S'està obviant un dels princi- espavilat). Mentrestant, la
pals problemes: la violència veu del poble segueix recla-
institucional i els abusos de mant Justícia, no institu-
poder que els Mossos han cional sinó social.
protagonitzat tant sovint a
Berga (especialment els del
novembre d'ara fa un any). Presons de menors
2. Qui sap què ens depararà el futur. Tenim un estatut que, no en tinguem cap dubte, acabarà
Sumari
amb l'explotació de l'home per l'home, alliberarà les cultures oprimides de la corda de l'im- Pàgina 3: Volen desallotjar Na Bastardes el 22
perialisme capitalistaespanyol i finalment transformarà aquesta repugnant cultura del con- ·de novembre!
sum en una nova cultura emancipadora: arriba el feliç estatut, per lluitar contra la domi-
nació a la que es veuen sotmeses el comú de les persones de la nostra nació. Pàgina 4: La CNT torna a Manresa.
·Demanen 3 anys i 6 mesos de
Malgrat l'optimisme amb el que neixen tots els projectes (o no), altres persones només veiem presó per un jove manresà
"passillisme", comptes bancaris esperançats pels pactes a cases privades al voltant d'una ·Mossos dissidents.
bona truita (segons diuen els mitjans d'informació; perquè veiem com de l'Estatut tan sols
ens expliquen el culebró d'un pícnic entre polítics). El president es frega les mans: finalment Pàgina 5: Els carrers de Berga
serà algú. En Mas es frega les butxaques: de nou els comptes bancaris porten bons auguris; ·Aunque no quieras (poema)
en Carod es frega les urnes: aquest cop no desapareixen. En quant al pobre (és un dir, és
clar) d'Iniciativa, encara lluita per alguna cosa ("Conseller de Relacions Institucionals"; s'ha Pàgina 6: L’ajuntament i l’home del sac
de veure com ha acabat el pitjor del Comunisme! Si Marx aixequés el cap...).
Pàgina 7: Reterritorialización ya
En definitiva això és per nosaltres l'Estatut: trapis i intercanvis de xecs entre l'oligarquia
"divine". Parlen de política en serio però nosaltres sentim el brogit de les seves entitats Pàgina 8: Detecció d’interessos israelians al
bancàries. Vaja, com sempre. Bages i el Berguedà
Per altra banda, i malgrat l'Estatut, la misèria social creix lluny dels parlaments, els famo- Pàgina 9: Crònica des d’Amsterdam
lencs es deixen la pell en una reixa cada dia més alta; els menors de les classes marginades ·Emergència de cultura
es deixen la pell en murs cada cop més alts. I sempre els mateixos posaran els morts, supor-
taran les càrregues i pagaran els plats. I la única solució que té la nostra classe política pels Pàgina 10: El nostre mur de la vergonya
mals endèmics de la nostra societat són més tanques, més murs, més reixes. En el fons
l'Estatut s'edifica, casualment, rere un intens esforç per implantar més presons i desplegar Pàgina 11: Dossier central: Presons de
els Mossos d'Esquadra de joguina. Allò que els mossos ignoren és que no són el nostre ene- menors. Menors lleis i presons
mic, encara que ells no entenguin res d'aquest tinglado i ens tractin com a tal, cecs com són: Pàgina 13: Los CRAE en nuestra realidad
només marionetes, peons, peces que són dirigides al gust d'una classe dominant que també social desde la mirada crítica
a ells els domina: el mercenari és el pitjor dels titelles, perquè ha posat preu a la seva dig-
nitat. La vanitat és la filla de la ignorància, senyors policies. Pàgina 15: Parlament d’en Joan de Serrallonga
contra la MAT
Però la seva alienació ha arribat a cotes inestimables: acaben servint al sistema que els sot-
met, sense saber tan sols que són ells els sotmesos, malgrat la seva desorbitada nòmina. Pàgina 16: ALICIA en el món de les misèries
Mataran i moriran pels seus amos, com a gossos que són. I nosaltres encara desitgem saber ·Suspensión de la huelga de hambre
si són darrera o no del cas Isanta, però això sempre ho intuirem i mai ho sabrem: raó d'es- de los presos saharauis
tat incipient; mala flaire d'un estatut encara naixent.
Pàgina 17: Fenoy se ha caido de la parra
Mentrestant, que res essencial canviï: amb o sense estatut, el desallotjament de Na Bastardes ·Breus
seguirà endavant per perseverar en la seva estratègia lliberticida, l'estratègia de totes calla-
detes i a comprar que són dos dies, que el Nadal es vestirà un altre cop dels colors de la Pàgina 18: Canvi de noms de municipis durant
Coca Cola i arribaran les rebaixes d'hivern. El món podria parar de girar, però la població la revolució espanyola
ha de seguir consumint: el món podria deixar de girar però el sistema capitalista i la socie-
tat de mercat no ho ha de fer. Això és el que desitgen, volen i imposen, amb lògiques de Pàgina 19: Un día cualquiera
clausura subtils i no tan subtils, els tecnòcrates i capitalistes de totes les Espanyes.
Pàgina 20: Una visió anarquista sobre les olors
Nosaltres, tot i això, seguim anclats en la nostra cultura de la resistència: sorpresos que
encara ens sorprenguin els llibres d'en Kropotkin o n'Engels. Esperem que un dia canviem la Pàgina 21: Aguait amb als abusos de poder
música, en efecte, que un dia puguem deixar la trista cultura de la resistència per construir
alguna cosa, donar-nos un respir amb alegres avenços reals en qüestions socials, després de Pàgina 22: Ressenyes, agenda i poesia
tantes agressions, presons, pallisses i assassinats, esperem que un dia arribin nous instru-
ments, nous músics, perquè la veritat, aquest món cada dia fa més pena, la ràbia cada dia Pàgina 24: La fem petar amb Josep Simón
més pal i la angoixa cada cop es fa més gran.
I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap asso-
Directori
ciació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no represen- *BERGA: Ateneu Llibertari
ta a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'e- del Berguedà: c/ Pinsania
núm. 7 bxos, Berga 08600.
ditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A
Adreça electrònica: alliber-
qui li piqui que es rasqui. ga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació
Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la
Tancament d'aquesta edició: 02/11/2005 pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:
apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedalliber-
tari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu
En aquest Pèsol Negre han participat:
les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis
Joven Deiker, Cirne, Pep i tu, Un bastard, Assamblea CSO Valldaura, CNT Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història
Manresa, Un, Domund 2005, Chico Buarque, Quercux ilex, Koordinadora social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:
d’Osona contra la tortura i l’explotació laboral, Blanka, El mur, Col·lectiu apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallib-
Txinorris, un educador, Joan de Serrallonga, Pelussa, barcelona.indymedia.org, ertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener):
pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació Cultural La
Silvinita, Miliciano del comando pelayo, Atn-nu, Hiram Gascoine, Gbx,
Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on,
Barrikada, Milicianu, Boicot preventiu, La pantera negre, Faust, i Secció Sindical 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59.
CGT-correus Manresa. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de
Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) Na Bastardes (cen-
Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que tre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE
MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691
ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera.
Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es.
*NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca
n'Escaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SAL-
LENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:
amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5,
08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61.
Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent
*SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260
Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electròni-
ca: surialternat@latinmail.com
3. Volen desallotjar Na Bastardes el 22-N!
Després de més de tres anys i mig de funcionament el roc i d'obres, després de set anys de compravendes
CSO Na Bastardes ja té data de desallotjament: el 22- entre immobiliàries i empreses constructores, que han
N. Una altra vegada, la justícia dóna la raó als nous fet doblar el preu de la casa inflant la bombolla immo-
propietaris especuladors, que ja tenen permís d'ender- biliària
senyors de l'empresa barceloni-
Manresa, octubre 2005
na Comerium S.L., que compra
Un Bastard tot el pack per 132.200 euros
L
(uns 22,2 milions de pessetes),
'Antiga Casa de Na encarint de nou el preu del de la
Bastardes va ser cons- casa. Els nous propietaris espe-
truïda el 1854 al bell culadors, al mateix temps,
mig del Barri Antic, a la mouen fils per desnonar-nos per
zona corresponent a l'antiga ciu- falta de pagament en un judici
tat medieval de Manresa, a la on, per raons de paperassa, s'o-
confluència entre els carrers bliden d'adjuntar el títol de la
Fontanet i el carrer i la baixada propietat en el dossier d'instruc-
que porten el mateix nom de la ció. Al jutge, doncs, no li queda
casa: Na Bastardes. Al llarg de la més remei que desestimar la
seva història les seves parets demanda i els senyors de
han estat testimoni del trànsit de Comèrium recorren la sentència
la ciutat agrària a la ciutat indus- al tribunal superior directe, que
trial, així com de tots els canvis els acabarà donant la raó durant
polítics, socials, econòmics i cul- el mes d'abril del 2005. Però
turals dels convulsos segles XIX, aquesta petita història d'especu-
XX i principis del XXI. Fins i tot lació no acaba pas aquí: els sen-
durant la dictadura franquista va yors de Comèrium, dos mesos
veure com el carrer que donava més tard, tornaran a vendre la
nom a la casa canviava de nom casa a una nova empresa de ser-
per dir-se "Calle de las Vestales", veis immobiliaris, en aquest cas
un nom més políticament Autocarta S.L., que adquireixen
correcte referent a les divinitats Na Bastardes amb la qüestió
de l'antiga religió romana judicial encaminada i amb
garants de la virginitat que vet- # Centre social okupat Na Bastardes. permís d'enderroc i d'obres
llaven el foc de les cases. immediat, per una quantitat que
Toponímies apart, però, durant
$ Cartell de la campanya en contra del desallotjament. desconeixem però que de ben
aquests més de cent cinquanta segur supera amb escreix l'ante-
anys de vida entre altres coses la rior.
casa ha fet la funció de residèn-
cia burgesa, discoteca (la prime- El balanç final, doncs, és clarís-
ra de Manresa, per cert) o auto- sim: estem parlant de quatre
escola, però ja a la dècada dels vendes, com a mínim, en un
noranta va quedar abandonada període de temps de set anys,
per convertir-se en un cau de dues de les quals s'han produït
merda i un mer tros de terreny, amb el CSO Na Bastardes en fun-
a mans de les immobiliàries i les cionament; el preu de la casa, a
empreses constructores, amb el més, com a mínim s'ha doblat
qual especular. respecte la primera compraven-
da. I no és que Na Bastardes
"Na Bastardes ha con- sigui un exemple aïllat, sinó un
vocat una concentració entre tants. Aquesta és la
davant de la casa el de lluita que fins avui ha durat Per resseguir la història d'espe- A l'abril del 2000, Cypsele tendència marcada per l'urbanis-
més de tres anys i mig. Durant culació de la qual ha estat vícti- Promocions S.L. tornarà a vendre me neoliberal, fruit de l'aliança
mateix dia a partir de
aquest temps, amb Na Bastardes ma el que és l'actual CSO Na la casa, en aquest cas a Mas San entre les administracions públi-
les 8:00 del matí per en funcionament com a centre Bastardes no ens hem de remun- Modesto Construcciones SL, una ques i el capital privat que conti-
tal d'evitar-lo i una cer- social okupat i autogestionat tar pas massa enrera, només empresa de Sant Adrià del Besós nua dia a dia enriquint els que ja
cavila de protesta el han sorgit tota mena d'iniciati- fins el 1998. Aquest és l'any en propietat d'un individu engomi- són prou rics, sotmet a la pobla-
dissabte de la mateixa ves relacionades amb temàti- què les germanes Carrera Señal, nat a mig camí entre mafiós i ció a l'aïllament i mercantilitza
ques anticapitalistes, antirepres- propietàries de la finca per actor de tercera fila. El preu a les nostres vides. I és per això
setmana que es pro-
sives, sobre la memòria històri- herència familiar, venen la casa, pagar aleshores és d'uns 19 que okupem espais, perquè no
dueixi el desallotja- ca, l'especulació o la cultura ja buida i abandonada, a l'em- milions de pessetes i el nou pro- estem disposats a tancar els ulls
ment (18:00h a Sant popular, per citar alguns exem- presa de promocions immobilià- pietari l'adquireix mitjançant un davant d'una situació tan insos-
Domènec), entre altres ples, i també se n'han recolzat ries Cypsele Promocions S.L., préstec a Caixa Laietana, que al tenible.
accions de protesta. moltes altres. Paral·lelament a amb seu a Palafrugell, per la maig del 2003 li embargarà la
tota aquesta activitat, però, ens quantitat de 13 milions de les casa per impagament, ja amb el Com és sabut, a dia d'avui ja
hem vist immersos en un llarg antigues pessetes. A partir d'a- CSO Na Bastardes en ple funcio- se'ns ha comunicat la data del
És en aquest context quan el 18 procés judicial amb diferents quest moment i fins l'actualitat nament. Finalment però, el sen- desallotjament: el 22 de novem-
de maig del 2002 un grup de fases, però també amb diferents la casa entrarà en un procés de yors de Mas San Modesto troben bre. Na Bastardes ha convocat
joves vam decidir okupar l'im- propietaris especuladors al banc compravenda frenètic a mans una solució ben original per can- una concentració davant de la
moble amb l'objectiu de cons- dels demandants. I és que Na d'empreses constructores i cel·lar aquest embargament: casa el mateix dia a partir de les
truir-hi un centre social. Vam Bastardes ha vist com la casa es immobiliàries que farà augmen- tornar a vendre la casa, com no, 8:00 del matí per tal d'evitar-lo i
netejar la casa, la vam rehabili- venia com a mínim dues vega- tar-ne el preu significativament, però en aquest cas amb una una cercavila de protesta el dis-
tar parcialment i vam redistru- des, amb nosaltres a dins, un immersa en un procés especula- denúncia per usurpació arxivada sabte de la mateixa setmana que
buir-ne els espais, mentre procés també llarg i complex tiu que no s'ha aturat ni a partir i uns quants okupes a dins. es produeixi el desallotjament
començàvem amb la programa- que intentarem esbossar a conti- del maig del 2002, quan l'espai (18:00h a Sant Domènec), entre
ció de tota mena d'activitats i ini- nuació. va ser okupat. Així doncs, els nous afortunats altres accions de protesta. No hi
ciàvem el nostre particular camí des de l'octubre del 2003 són els falteu!
4. 4
La CNT torna a Manresa
Una nova okupació a Manresa la que estan subjectes els
Demanen 3 anys i 6 mesos de presó
per a un jove manresà pels fets
dona vida a una fàbrica abandon- immobles, es la de crear la CNT ocurreguts durant el
ada i en desús des de fa molts de Manresa i un centre social desallotjament de La Cocktelera
anys. La finalitat a banda de obert a tothom. Manresa, octubre 2005
als diferents projectes de
denunciar l'especulació ferotge a Un resistència i de denúncia social
E
que s'estan duent a terme a la
ls fets pels quals volen nostra ciutat.
jutjar al nostre company Si en toquen a un, ens toquen a
es remunten al dia 5 de totes! Absolució encausades de
Març d'aquest mateix any La Cocktelera!
després de què un grup de joves
okupessin una casa abandonada "Els Mossos d'Esquadra
a Manresa (per a més informa- varen desallotjar
ció, veure els pèsols anteriors). il·legalment aquesta
Els Mossos d'Esquadra varen casa, van detenir a 6
desallotjar il·legalment aquesta joves que en aquell
casa, van detenir a 6 joves que
moment es trobaven a
en aquell moment es trobaven a
l'interior i a més a més varen l'interior i a més a més
acusar a un d'ells d'atemptat a varen acusar a un d'ells
l'autoritat i de lesions per una d'atemptat a l'autoritat i
suposada agressió inexistent. de lesions per una
Ara l'acusació particular dema- suposada agressió inex-
na 3 anys i 6 mesos de presó
istent.
per a ell, mentre que el fiscal
en demana 3. Tot i que encara
no hi ha data oficial de judici,
es calcula que aquest es pro-
duirà durant els mesos de
desembre o de gener. Amb Per més informació:
aquesta actuació, els Mossos Mireu
d'Esquadra pretenen posar fi el pèsol negre núm 21
Mossos dissidents
# Centre Social Okupat Valldaura situat al carrer jorbetes núm 15.
de que no ens vendrem ni a la
Manresa, 15-10-2005
patronal ni al govern, com El C.S.O serà un espai a on por-
Assemblea CSO Valldaura
passa amb la resta de sindicats. tarem a terme moltes activitats,
/ CNT Manresa
F
a on podem fer xerrades,
a temps que a Manresa dinars i/o sopars populars,
veiem la mancança
"El CSO serà un espai passis de vídeo, tallers, etc. A
d'un sindicat on poder on portarem a terme més tindrà habilitades sales
unir-nos tots els/les moltes activitats, on d'estudi amb biblioteca, sales
treballadors/es per fer front a podem fer xerrades, de lloc i tot allò que els/les
la precarietat a la que estem veïns/es i ciutadans/es en
dinars i/o sopars pop-
sotmesos/es. Dia a dia en els general desitgin portar a
nostres llocs de treball, amb
ulars, passis de vídeo, terme. Serà un centre a disposi-
contractes "basura", sous irri- tallers, etc. A més tin- ció del poble. Per això us con-
soris, amenaces constants de drà habilitades sales videm a que us passeu a fer
deslocalitzacions i un llarg etc. d'estudi amb bibliote- propostes, preguntar o ajudar.
# Cotxe patrulla dissident.
Recordeu que el funcionament
ca, sales de joc i tot
Veient els preus desorbitats dependrà de la participació de Manresa, octubre 2005 fons per finançar la rehabilita-
que creixen a ritme insosteni-
allò que els/les tots i totes. ció social dels mossos penedits
veïns/es i ciutadans/es Domund 2005
D
ble, dels locals, pisos, etc. Hem d'ells mateixos.
decidit okupar una antiga fàbri- en general desitgin Per últim, us demanem que si urant les últimes S'agrairà la donació de:
ca química tancada fa desenes portar a terme. teniu alguna cosa que no us setmanes, diversos ·Llibres d'autoajuda (la cultura
de anys. La fàbrica en qüestió sigui útil (des de una taula, grups de Mossos els farà lliures)
es " TEQUISUR ", situada al C/ Totes les decisions es prenen cadira, postades, jocs, lli- d'Esquadra s'han
Jorbetes Núm. 15 (Barri de en assemblea on compten bres...) no la llenceu. Poseu-vos afegit a la campanya contra si
"Durant les últimes
Valldaura). L'edifici consta de totes les opinions independent- en contacte amb nosaltres al mateixos i la seva Gran Gurú setmanes, diversos
cinc plantes a on hi construi- ment del temps que portis al CSO, al Telèfon 686305111 o a (Sra. Tura), hem pogut veure grups de Mossos
rem la federació local de la sindicat, de l'edat, sexe, etc. No través del correu electrònic: patrulles policíaques circulant d'Esquadra s'han afe-
Confederació Nacional del participem en les eleccions sin- cnt_ait_manresa@yahoo.es per les nostres carreteres amb git a la campanya
Treball (CNT), i un Centre dicals dels comitès d'empresa nosaltres mateixos/es. l'enganxina que denuncia els
Social Okupat (CSO) per realit- perquè entenem que només abusos de poder que han estat
contra si mateixos i la
zar múltiples activitats destina- són per a aconseguir privilegis Seguirem informant. Salut i fins exercint recentment en la gran seva Gran Gurú (Sra.
des a tots el públics, dels més davant de la resta de treballa- aviat! majoria de poblacions catala- Tura)
petits als més grans. dors/es (hores sindicals, immu- nes.
nitat per acomiadaments, etcè- ·Medicaments (bàsicament
La CNT és l'únic sindicat lliure tera) en contrapartida consti- Des de diversos col·lectius ansiolítics i antidepressius)
d’España. No rebem subven- tuïm seccions sindicals, que socials coincidint amb l'aproxi- ·Sabó (es senten bruts)
cions de ningú, ni cobrem per també funcionen de forma mació del Nadal, i amb la ·Roba (per poder cremar l'uni-
les tasques que realitzem en el assembleària, també lluitem col·laboració de diverses forme)
sindicat, assegurant així la nos- per les injustícies social de tot parròquies s'ha decidit iniciar Gràcies per la vostre col·labo-
tra integritat moral i la garantia tipus. una campanya de recollida de ració.
5. Després oblit ni perdó dePatum
Pep Isanta, ni
del divendres 5
mai amb caràcter preventiu, A la familia Isanta-
sinó repressiu. Pel que fa a les Casellas
forces repressives, hem sabut
del discret relleu del Marc Dejen la memoria ahí, donde
Fornas, cap dels Mossos a la se olvida el olvido,
Comissaria de Berga així com para que el verdugo sepa que
del cap de la Policia Local. En adonde vaya lo sigo.
aquest segon cas, l'entrada va No importa que ya no esté,
ser triomfant: el nou cap de la soy un silencio testigo.
local afirmava que el poble de Si soy recuerdo, recuerda.
Berga havia estat manipulat per No olvides que no hay olvido.
una minoria. Vaja, que ens ha Cuando las madres pregunten
tractat de tontos en amunt. qué fue de nuestro destino,
no se olviden de acordarse de
"El passat 22 de setem- que aquí y ahí comienza el
bre la Plataforma per la camino.
Convivència del
Ni oblit ni perdó
Berguedà realitzava
una assemblea general
(...) Vam saber, que el AUNQUE NO QUIERAS
regidor de Governació,
Aunque no quieras
Sr. Fernández Pola no
mañana será
ha assistit a cap de les otro día
reunions realitzades, Y te pregunto:
que el tan cacarejat pla ¿Dónde te vas a esconder
de seguretat no existia, de tamaña alegría?
¿Qué vas a hacer
que l'acusació particu-
para evitar que cante el gallo
lar de l'Ajuntament de si el gallo insiste en cantar?
Berga, no fa més que Brotarà agua nueva
# Concert a Castellbisbal per recaptar fons pel cas Isanta. desviar les responsabil- nos amaremos todos
Als carrers de Berga
itats institucionals cap sin parar.
Cuando llege el momento
als col·lectius organ-
voy a cobrarme este
itzadors del concert i sufrimiento
poca cosa més. També con creces, te lo juro.
Passen els mesos, el poble demana mesures institucionals vam saber que les Todo este amor reprimido,
este grito ahogado,
segueix demanant justícia, les (polítiques, judicials i policíacs) úniques mesures que esta samba prohibido.
institucions insisteixen en la seva altres col·lectius, especialment es proposen són de Vos que inventaste la tristeza
caràcter policíac. tené la delicadeza
actitud enrocada i als carrers juvenils, animen a la mobil-
De dar marcha atrás.
s'adverteix una forta tensió ització. Bona manera de començar. Porque vas a pagar caro
social. Mentre la Plataforma De les accions sorgides de la todo el llanto derramado,
Plataforma i els col·lectius de Mi penar.
Manresa, octubre 2005 cant un nou protocol i per no fer cap de les reunions realitzades, joves cal destacar la Marató Aunque no quieras
créixer l'alarma social (paraules que el tan cacarejat pla de segu- esportiva que va tenir un gran mañana será
Gbx de l'alcalde) silenciaven aquest retat amb el que van estar mare- èxit de participació i de recapta- otro día.
J
fet. Tan sols quan els fets eren jant la perdiu durant una quants ció de fons, així com el concert Y te apuesto lo que sea
a han passat uns quants de domini públic, una setmana mesos no existia, com va solidari organitzat per com- que veré el jardín florido,
mesos des dels fets de després, Regió 7 en feia esment. reconèixer el cap de la Policia panys d'en Pep Isanta a ese jardín
Patum. Des de llavors per- L'alcalde donava poca gravetat Local durant la última reunió, Castellbisbal, on vam anar a fer que tu odio no desea.
sones afectades i bona part als fets, però el que no es deia que l'acusació particular de un cop de mà i gaudir de la festa Cómo te vas a amargar
del poble hem viscut tot un és que l'agressor és un dels acu- l'Ajuntament de Berga, que a per donar una patada a la tragè- viendo nacer el día
seguit de circumstàncies que sats pels fets de Patum, en lli- hores d'ara ja ens costa a totes dia. Moltes gràcies als organit- de repente, impunemente.
han fet augmentar el dolor, la bertat provisional. El passat 22 les ciutadanes vora 20.000 zadors, grups i assistents al fes- ¿Y como vas a sofocar
ràbia i la impotència a la què de setembre la Plataforma per la euros, no fa més que desviar les tival, al poble de Castellbisbal nuestro coro, nuestra gente?
ens aboquen les institucions Convivència del Berguedà realit- responsabilitats institucionals per cedir-nos el local cultural i Aunque no quieras
d'aquest país. Davant la desídia zava una assemblea general. Hi cap als col·lectius organitza- recreatiu (que guapo), i sense mañana será
institucional, el poble organitzat varen assistir representants de dors del concert i poca cosa que serveixi de precedent, a otro día.
no ha parat de treballar per a més de 40 entitats i associa- més. També vam saber que les l'Ajuntament de Castellbisbal, Y vas a tener que ver
que fets similars no es tornin a cions de la comarca. En aquesta úniques mesures que es propo- que ens va donar les facilitats i la mañana renacida,
repetir i per a que els responsa- assemblea es va poder calar l'es- sen són de caràcter policíac, i suport que no trobem al nostre el desborde de poesía.
bles i còmplices no segueixin tat d'ànim del poble berguedà: això, a algunes, ens mereix molt poble. I sobretot al Pep, perquè ¿Cómo te vas a explicar
eternament malferint-nos en les per una banda no van faltar crí- poca confiança. En aquesta sense ell això no hagués estat que el día pueda asomar
seves dinàmiques criminals. Ja tiques al paper de l'Ajuntament assemblea, per altra banda es possible (Punk not dead!). sin pedirte permiso?
vam explicar com les amenaces de Berga i la seva Policia Local posava a votació la junta provi- Finalment dir que Berga no Me voy a morir de risa,
continuaven amb la passivitat així com a la nostra estimada sional de la Plataforma, que va s'aTura. Ho llegim a les parets ese día va a llegar
institucional de qui no fa, ni tan Conselleria d'Interior per la seva ser reafirmada per majoria acla- del poble i ens ho creiem ferma- antes de lo que creés
sols declaracions d'intencions o actitud tancada i enrocada. paradora, potser per acallar cer- ment. Que escoltin, els que no Aunque no quieras
suport. En aquest context a Entre altres aspectes es va ges- tes veus difamadores. Tornant a ho han fet fins ara, la veu d'un mañana será
principis de tionar el paper de l'Ajuntament les amenaces per part de l'en- poble que reclama Justícia, no otro día.
setembre corria la veu sobre en les diverses reunions realit- torn dels detinguts, la institucional sinó social. Te vas a sentir tan mal,
una altra agressió amb navalla zades amb representants de la Plataforma n'ha recollit informes va a ser algo fenomenal
al Passeig de la Pau. Algunes Plataforma, a la que tracta com i fins i tot s'hi ha celebrar un
persones van ser testimoni d'a- a adversària política. Vam saber, judici creuat. És convenient, en Chico Buarque
quest fets però Mossos entre d'altres coses, que el regi- tot cas, no deixar aquests fets
d'Esquadra, Policia Local, dor de Governació, Sr. només en mans de la policia i la
Ajuntament i Regió 7, tot apli- Fernández Pola no ha assistit a justícia ineficient, que no actuen
6. 6
L’ajuntament i
l’home del sac
Aprovació de la polèmica i arbitrària nova
normativa municipal
Berga, 1/11/2005 pretacions, per exemple "no es
La pantera negra pot tenir una actitud molesta pel
L
carrer", el deure de tenir una con-
legia el passat 22 d'octu- ducta encaminada a prevenir el
bre un article al Berguedà deteriorament de Berga", ...
Setmanal per part de l'ad- És a dir per una part dissimulen
vocat, historiador i amic regular els bons i mals costums
Isaac Soca en el qual es referia a de la gent de Berga i per l'altra
la nova Ordenança de disposa una normativa confusa i
Convivència Ciutadana i bon arbitrària que permet la lliure
govern de Berga aprovada pel ple interpretació per part de
de la Corporació Municipal de l'Ajuntament de Berga i de la seva
Berga en data 3/05/2005. força policíaca (Guàrdia Urbana)
per tal d'aplicar la normativa al
Doncs bé, en dit article es qües- seu gust i poder intervenir i repri-
tionava l'habilitat del consistori mir les actituds que considerin
per redactar una normativa amb molestes a la via pública. Imagino
una mica de cara i ulls en el seu que aprofitant el clima de mal
aspecte formal i legal, entrant en rotllo general que hi ha a la ciutat
constants contradiccions, reitera- de Berga s'han afanyat a aprovar
cions innecessàries i aportant tota aquesta arbitrària normativa
més confusió que no pas res clar. (confusa inclòs pels experts). No
s'ha d'anar gaire lluny per veure
L'article en qüestió em va motivar com els governants solen aprofi- # Ajuntament de Berga
a llegir-me dita normativa, no tar una situació de conflicte per
entenc massa de qüestions legals aprovar unes lleis que en situa- tant els abusos i el desig de Per altra banda, és bastant mes- i a posar una espelmeta a que l'a-
o formals d'una ordenança muni- cions "normals" haurien tingut poder ens acostaríem millor a quí però eficaç barrejar una ini- gent de policia en qüestió hagi
cipal, però si que vaig treure'n una forta polèmica (cas de la aquesta millor Berga. ciativa (ni que sigui fallida, però tingut una bona nit i no ens ho
dues conclusions: ordenança de Barcelona sobre els que segur que tindrà bona rebu- faci pagar a nosaltres.
1- no es pot llegir una nor- "aldarulls" de les passades festes "És a dir per una part da en alguns sectors), amb un
mativa municipal sense adormir- de Gràcia, o el cas de l'adminis- dissimulen regular els grapat de normatives que perme- Per la meva part, si m'haguessin
se a la meitat tració Bush aprovant la Patriotic tin l'opció de l'abús de poder per dit: "o ets millor persona i comen-
bons i mals costums de
2- nens i nenes de Berga Act després dels atemptats del part de l'Ajuntament i la seva ces a ajudar les iaies a creuar els
val més que ens portem bé per- 11 de setembre). la gent de Berga i per policia, suposem que és una passos zebra i deixes de pixar al
què si no vindran els urbanos i l'altra disposa una nor- forma de camuflar el desig prohi- carrer els dissabtes a la nit o
ens faran pam-pam al cul Per una banda, no crec que per mativa confusa i arbi- bitiu, intervencionista i que pro- vindrà l'home del sac", m'hagués
millorar els costums i l'educació trària que permet la lli- mou l'arbitrarietat del consistori sentit més còmode i segurament
Si algú vol llegir la normativa la de la gent de Berga (petits i amb un conjunt de bones parau- hagués fet més cas. De totes for-
ure interpretació per
pot trobar a la següent adreça grans) calguin tantes prohibi- les i propostes populistes, per- mes a partir de l'any nou ja tinc
www.josepisanta.org/docs/ord- cions i normatives ni l'amenaça part de l'Ajuntament què ara resultarà que els proble- un nou propòsit a oblidar en una
convivencia.pdf (la tassa de cafè de "ay que avisarem a la Guàrdia de Berga i de la seva mes de Berga són que la gent es setmana:
no va inclosa) És llarga i enreves- Urbana", honestament em feia força policíaca pixi al carrer
sada però bàsicament ve a dir més respecte l'home del sac, els (Guàrdia Urbana) per "Prometo que aquest any nou dei-
que ha estat motivada per crear papus, o alguna bruixa dolenta. Senyors del consistori ja en tenim xaré de pixar-me als carrers, no
tal d'aplicar la normati-
un clima de civisme, convivència, Tant de bo no hi hagués incivis- prou d'abusos de poder com per llançaré el xiclet al terra, prometo
relacions solidàries, tolerants i me ni aquí ni enlloc, la gent va al seu gust i poder tenir-ne un de nou, més enllà de no treure la pols a l'estora a par-
respectuoses a la ciutat de Berga reciclés, no embrutés els carrers, intervenir i reprimir les demana'ls-hi que solucionin els tir de les 10 del vespre, etc, etc,
i per tal d'aconseguir-ho més no es barallés; tant de bo vis- actituds que considerin problemes, si us plau no en creïn tot sigui perquè als de
enllà d'un reguitzell de prohibi- quéssim rodejats de solidaritat, molestes a la via públi- de nous, perquè amb normatives l'Ajuntament no els serveixi d'ex-
cions (no pixar-se al carrer, no fer tolerància, respecte i llibertat (per com la última en la que tot es pot cusa per encolomar-nos un gruix
ca.
graffittis, no llançar papers al cert aquesta paraula no surt als considerar com a interpretació de de mal govern i de retallades de
terra, no drogar-se, no barallar- desigs de l'Ajuntament), segura- la llei per part de les forces de llibertat i és que aquests Pepe
se...) inclou tot un seguit de dis- ment evitant l'egoisme, la l'ordre no deixa de ser una carta Gotera i Otilio del consistori tot el
posicions realment confuses i ignorància, els perjudicis racials, blanca a futurs malentesos, dis- que toquen ho espatllen.
que donen lloc a múltiples inter- socials, polítics i econòmics, evi- cussions, mals rotllos en general,
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Ateneu difussor de les idees Centre
C./ Pinsania s/n. Berga
anarquistes
C./ del Balç, 4 baixos
esquerre. d’Estudis
Berga. Josep
Ester i
Borràs
Distri de material alternatiu
Llibreria i Arxiu Històric
C./ del Balç, 4. Berga
7. 7
Reterritorializacion ya
Estamos hartos de sentir que el bosque es patrimonio los impuestos del conjunto de la sociedad. Sin embargo
de todos. El bosque es de todos cuando de quema y a la hora de explotarlo y sacar rendimiento económico
todos vamos como voluntarios a apagarlo a la vez que el bosque deja de ser de todos.
los medios públicos de extinción han sido pagados con
Sallent, octubre 2005 sólo cuentan con su casa de
payés donde pasan periodos de
Quercus Ilex
E
vacaciones, por no hablar de la
n el pasado número de iglesia, la duquesa de Alba, y
El Pèsol Negre, Himan tantos otros condes, duques y
Gascoigne escribía un demás "nobleza" que no saben
gran artículo sobre los ni donde tienen las fincas.
incendios, con el que coincido
plenamente, pero al hilo de este Con dinero público se sostienen
y de lo mucho que se ha habla- todas las dotaciones de bombe-
do y se sigue hablando sobre ros, con dinero público se refo-
los incendios, quisiera tocar restan las zonas quemadas y
algún punto que él no toca en con dinero público se hace tam-
su artículo, y que no he escu- bién el mantenimiento de cami-
chado a nadie cuestionar. Se nos forestales. Entonces, ¿qué
trata del tema de la propiedad sentido tiene que esos bosques
privada de los bosques y la ges- estén en manos privadas? Estos
tión que estos grandes terrate- grandes hacendados no invier-
nientes hacen de sus bosques. ten nada en sus bosques, sólo
hacen cortas que les reportan
"Con dinero público se unos ingresos fáciles, y todo el
ramaje y las picotas de los árbo-
sostienen todas las
les quedan en el bosque, consti-
dotaciones de tuyendo un montón de combus-
bomberos, con dinero tible que en caso de incendio es
público se reforestan imposible apagar.
las zonas quemadas y
Para nada se acuerdan de hacer
con dinero público se
podas o entresacar los pinos en
hace también el man- # Incendi forestal
sitios donde la densidad de
tenimiento de caminos árboles por metro cuadrado es Esta señora también dijo que el ción posterior de terrenos que- mine con los terratenientes y
forestales. Entonces, tal que impide el crecimiento de incendio de Navarcles se había mados. sean las administraciones públi-
¿qué sentido tiene que estos. Estas tareas histórica- apagado gracias a que los cas más cercanas las que ges-
mente han dado trabajo a miles "Navarclins" habían rezado al Hay más cosas que no entiendo, tionen los bosques que nos
esos bosques estén en
de personas. Una de las pocas patrón del pueblo, vamos, que por ejemplo, cualquier comercio rodean y los ciudadanos los que
manos privadas? cosas inteligentes que se han las avionetas que llegaron tarde, o industria está obligado a tener exijamos a estas un buen man-
dicho fue la que dijo un hombre pero llegaron, y los bomberos y extintores o medios que sofo- tenimiento con lo que a pesar
El territorio que ha ardido en el de campo, cargado de razón, demás medios estaban allí de quen el fuego en el supuesto de del bajo precio de la madera se
Bages en su inmensa mayoría afirmando que los incendios se adorno. que este se dé. Las personas de autofinanciaran los muchos
pertenece a particulares que dis- apagan en invierno, haciendo que hablamos, estos terrate- puestos de trabajo que se
ponen de cientos de hectáreas, estas tareas. De las medidas restrictivas y nientes, con cientos o miles de podrían crear, y desde estas
cuando no miles, pero nunca se penas más duras, que es lo pri- hectáreas y un riesgo potencial administraciones impulsar con
escucha decir que se le han que- Tonterías se han escuchado mero que se le pone en boca a de incendios muy alto ¿de cuán- más fuerza la creación de cen-
mando tantas hectáreas a tal o muchas, por ejemplo la alcaldesa cualquier político, sea del color tos coches de bomberos, avio- trales térmicas de biomasa
cual terrateniente, ni tampoco de Navarcles decir que pusieran que sea, cuando hacen declara- netas y demás disponen? como fuentes de energía.
sale ninguno de estos persona- a los presos a reforestar el bos- ciones, mejor no hablar. Ya no Simplemente devolver al pueblo
jes agradeciendo la labor de que. Y yo pregunto ¿el bosque de se puede ir ni al campo ni a la Otra pregunta: Si a cualquiera lo que del pueblo salió.
bomberos y voluntarios. Bajo mi una persona particular? ¿eso es riera, y ni se te ocurra encender en su casa se le quema la coci- Reterritorialización.
punto de vista no tiene sentido decente?. Los presos han hecho un cigarro! Sin embargo el na, por decir algo, y tienen que
que los bosques estén en grandes gestas cuando se les ha número de incendios no para de acudir los bomberos, luego le
manos de grandes terratenien- dejado, en catástrofes humanita- crecer, cuando antes se hacían pasan la factura. ¿Por qué estos
tes, no estoy hablando de agri- rias, pero pedir que le reforesten hogueras y los incendios eran mismos bomberos van a apagar
cultores o ganaderos que pue- el bosque a un terrateniente me mínimos. Esto solamente se un incendio al bosque y no pre-
dan tener algunas fincas fores- parece abusar un poco. Otra entiende sabiendo que tras los sentan la factura a nadie?
tales, todo lo contrario. Estos cosa sería si estos fueran de la incendios existe un transfondo
señorones viven en la ciudad comunidad, del pueblo. económico, como la urbaniza- Ya va siendo hora de que se ter-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Barri Antic
c/ Sta Maria
28
Manr esa
Encara no la tens?
8. 8
Campanya per a la detecció d'interessos
israelians al Bages i el Berguedà
Davant la criminal ocupació que pateix el poble palestí Entre aquests productes s'han detectat els de l'empre-
amb la connivència de la comunitat internacional, des sa Eden Springs, en el sector dels surtidors d'aigua que
de Boicot Preventiu volem engegar una campanya de acostumem a trobar a oficines, fàbriques, universitats,
boicot comercial als productes israelians que campen administracions públiques, etc.
pel Bages i el Berguedà.
Manresa, octubre 2005
Altres interessos El 729 al codi de barres
Boicot Preventiu israelians identificats a
E
la comarca: Hi ha diferents organismes
den Springs, que internacionals que elaboren
comercialitza l'aigua de ·Màquines de fer fotos de car- sistemes de codificació per
la marca Eden, no úni- net TECNOTRONICS (Bar Plaça classificar productes. El més
cament és una empresa de Manresa, Carrefour important és l'EAN
israeliana, sinó que a més està Manresa) International - UCC. Cada orga-
implantada a Katzrin, als Alts nisme nacional que s'hi adscriu
del Golan, un territori de sobi- ·Empresa explotadora de les té assigant un codi numèric
rania siriana que les forces isra- mines de Sallent i Súria IBERPO- que l'identifica. En el sistema
elianes ocupen des de la TASH SA de codificació EAN-13, el més
Guerra dels Sis Dies, el 1967. estandarditzat, el primer grup
Amb aquesta ocupació, Israel ·FRUITA I VERDURA d'Israel a numèric, de dues o tres xifres,
ha expulsat més de 120.000 Caprabo, Mercadona i indica un país.
persones d'aquestes terres (la Carrefour
majoria habitants sirians, però La codificació d'un producte
també refugiats palestins), ha ·L'empresa TYCO ELECTRO- generalment no la fa el fabri-
destruït dues ciutats , 133 NICS AMP ESPAÑA, SA (Berga), cant, sinó un emmagatzema-
pobles i 61 granges. A més de propietat de la multinacional dor, un importador o un majo-
la devastació material i huma- nord-americana Tyco, ha venut rista, i hi posa el codi numèric
na, l'ocupació del Golan va per- components militars a Israel. que li correspon segons l'orga-
metre a Israel exercir el control nització nacional a la qual està
directe de les fonts d'aigua.
"Tot i que l'aigua que associat. És a dir: els primers
Actualment el 22% del consum a nosaltres ens arriba dígits del codi de barres EAN
d'aigua a Israel procedeix de amb la marca Eden no identifiquen el país d'origen
l'Altiplà del Golan. s'extreu de fonts cata- del producte, sinó el de l'em-
presa que l'ha codificat, que
lanes boicotejar una
Immediatament després de la pot ser un altre.
Guerra, una de les primeres
empresa que a Israel
mesures de les autoritats mili- sí ven aigua robada, El 729 és el codi que atorga la
tars d'ocupació fou la de decla- permet visualitzar un Israeli Barcode Association i
rar les aigües dels nous territo- dels elements clau del que, per tant, empren les
ris ocupats "recursos estratè- empreses que hi estan associa-
conflicte: la política
gics de control militar", impo- cotejar una empresa que a Per poder fer un boicot efectiu des quan codifiquen algun pro-
sant als palestins mesures Israel sí ven aigua robada, per- a Eden és necessari saber qui
de l'aigua als terri- ducte. És a dir: La xifra 729 a
humiliants que els restringien met visualitzar un dels ele- en compra, ja que no es ven en toris ocupats que, sota del codi de barres indica
l'accés a l'aigua. Ara, una ments clau del conflicte: la polí- els formats de 1,5 o 5 litres que sota el control de les que un article ha passat per
potència ocupant manté una tica de l'aigua als territoris ocu- podem trobar als supermer- autoritats militars Israel en algun moment del
posició de domini utilitzant l'ai- pats que, sota el control de les cats, sinó únicament en dipò- procés de producció o de dis-
israelianes, es carac-
gua com a part d'una estratègia autoritats militars israelianes, sits grans per a expenedors tribució.
de càstig al poble ocupat i com es caracteritza per la limitació d'aigua. Si saps d'alguna
teritza per la lim-
a arma de pressió per despo- del consum palestí en benefici empresa, oficina, o qualsevol itació del consum Altres codis EAN-13 interes-
blar de palestins determinades dels colons instal·lats a altre lloc que tingui surtidors palestí en benefici sants:
zones. Cisjordània i el Golan. Per als amb aigua d'aquesta marca dels colons instal·lats EUA: del 00 al 13
colons l'aigua està subvencio- digues-nos-ho a boicot@debt- Regne Unit: 50
a Cisjordània i el
Així doncs, tot i que l'aigua que nada perquè la paguen els watch.org perquè ens hi
a nosaltres ens arriba amb la palestins a un sobrepreu. puguem posar en contacte.
Golan
Per més informació:
marca Eden s'extreu de fonts L'aigua a Palestina és una arma A Eden ni aigua!
catalanes -l'embotella l'empre- política i militar. www.boicotpreventiu.org
sa Aigua del Montseny SA-, boi-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Passeig de la
indústria 62
9. 9
Crònica des d’Amsterdam, 31-10-05
Després de mesos sense saber-ne res ens assabentem que el nostre company Roberto B. Catrino està pres a
Amsterdam. I és des d’allà que ens arriba aquesta crònica.
Amsterdam, 31-10-2005
tes persones, arribades per de resignació cristiana, i el cru- turística obligada. dels assassins d'aquell noi, el
Koordinadora d'Osona carretera i amb tren, sobretot cifix i les flors penjats a la A la presó, la bandera està a Josep Maria Isanta; que si ja han
des d'Amsterdam. Però diuen mateixa reixa de la presó. Et mig pal, perquè, segons ens sortit de la presó, que en una
Kontra la Tortura i
que, anys enrera, se n'haurien venien ganes de cridar…però explica l'advocat holandès que altra època, la resta de presos
l'Explotació laboral ajuntades cinc-mil, al centre de hauria estat pitjor el silenci. ens acompanya, ahir varen els ho haurien fet passer mala-
A
la ciutat, en comptes d'aquestes Les càmeres de la televisió hi guardar un minut de silenci a ment, a aquests, a la presó…
msterdam és la ciutat dues-centes als afores. eren, i per això el Roberto va totes les presons del país en
de les mil olors: de poder-ho veure des de dins de homenatge als morts de A mesura que parlem, en
menjar, sobretot; pa i "En Roberto pregunta la presó de Middle Holland, a Schiphol. És com si les pitjors Roberto es va animant, en veure
melmelades, cafè amb llet, frui- per Berga, i per l'as- Haarlem. desgràcies es digeríssin aquí que, també a Amsterdam, pot
ta, salses. Però també fa olor de sassinat de l'última d'una manera especial, suau i tenir amics holandesos que el
fulles seques, de tardor daura-
Patum. Demana què se La presó de Haarlem discreta, de tal manera que no vindran a veure i li escriuran.
da, d'aigua dòcil…és una ciutat A Haarlem, si hi ha diferència, destorbin la tranquil.litat i la Podrà tenir roba i sabates,
confortable, on et sembla que
n'ha fet dels assassins aquesta sensació de confort de hipocresia dels qui s'atorguen després de quatre mesos de
ets ben acollit. Aparentment, hi d'aquell noi, el Josep què parlàvem s'accentua: hi és el dret de viure millor que sobreviure amb el que portava
ha poca policia als carrers, als Maria Isanta; que si ja tot més petit, més íntim, més ningú. posat i poc més. Els pocs diners
trens, i els pocs que hi veus han sortit de la presó, amable encara. Roberto Belarmino Catrino que hem recollit per a ell li arri-
semblen inofensius i amables. Tocant al riu Spaarne, on neden López és un pres català; del baran per una transferència
que en una altra
Costa d'entendre, doncs, que, els cignes i suren les fulles gro- Berguedà, concretament. Antic bancària dirigida al seu número
no fa ni una setmana, onze per-
època, la resta de pre- gues a l'aigua encalmada (un pres FIES (Fichero de Internos de pres i al seu número de
sones mal anomenades sense sos els ho haurien fet paissatge de postal) hi ha la de Especial Seguimiento) a les cel.la, gràcies a la darrera inno-
papers moríssin en un incendi a passer malament, a presó, amb una cúpula grisa i presons de l'estat espanyol, on vació carcerària, per afavorir
la presó de l'aeroport de aquests, a la presó… arbres al voltant. Podria ser un ha passat més de quinze anys, encara més els beneficis de la
Schiphol, i que moltes altres en pavelló esportiu, però no ho és. ara pateix la repressió carcerà- banca internacional. La qüestio
resultessin ferides. Ens va sobtar una mica veure És una presó segurament igno- ria holandesa. és que cada vegada hi hagi més
Per això vam anar ahir a la con- que qui copresidia l'acte eren rada pels turistes que, a tocar, En Roberto pregunta per Berga, entrebancs, a les presons euro-
centració davant de la presó de un grup de cristians. Feien una visiten el "Molen de Adriaan", i per l'assassinat de l'última pees…
l'aeroport. Érem unes dues-cen- mica d'angúnia, tantes cancons un antic molí del 1778, parada Patum. Demana què se n'ha fet,
Emergència de cultura
Premis Octubre, XVIII Encontre d'Escriptors,València
Casserres, octubre 2005 un suposats objectius enfocats a veix per a res més que per a nificaria fer ús de la perversa pri- Però el risc és essència, fins i tot
joves i principiants escriptors, crear fronteres mentals i cultu- vatització del saber, sinó de rein- necessari i fonamental, i s'ha de
Blanka
A
amants de la paraula) una se rals. I amb això no estic defen- ventar-los, recrear-los i canviar- córrer, experimentar, provar,
quí, en l'emergència, sent com si li estesin explicant, sant la subordinació i opressió los de forma, color i perspectiva, tocar, dibuixar i palpar, perquè
l'eixida, la sortida i en detall i lèxicament perfecte, d'una llengua per una altre, ben fent-los grans o petits, eterns o sense córrer el risc, el risc d'a-
l'explosió de la cultu- el mural d'una època convertida al contrari, sinó elevant al màxim infinits, volant així, per l'ampli prendre, la llibertat queda frag-
ra catalana, i sota la en dogma, en comptes d'un la força, l'energia i el dinamisme espectre invisible, intangible i mentada, reprimida i manipula-
falsa demagògia del valor de la procés de construcció, passió, del català, com a tal, autònom i visceral, que hi ha entre allò petit da.
paraula, s'ha vulnerat, violat i art i creació. lliure. i quelcom que "és" gran.
esquarterat el que per a mi, I és que.... val la pena ser feliç,
ingènua i aprenent, significa la Oh grans erudits! Profetes litera- I seguint l'estètica de les cites, Aquí, una s'adona que aprendre també.
paraula: emoció. Expansions ris, acadèmics, intruïts i discipli- aquí, "ja no hi ha mots per a dir té el seu risc, el risc de transfor- Permeteu-me doncs, ara, córrer
permanents d'emoció i sensació. nats, això és, al meu entendre, el que els mots ja no són mots", mació del coneixement en el risc de preguntar-me perquè
míting burocràtic i institucional aquí, per primer cop, oh gran arrogància, pedància, despreci i tinc la sensació que visc fent
Ponències, taules rodones, d'un concurs de frases cèlebres i innocent! M'he qüestionat el sen- fins i tot, en un arma opressiva i maletes i fent malabars amb
debats i demés transmissions de cites respectuoses, d'un concurs tit del coneixement i del procés discriminatòria. Arrogància cap a pocs equipatges...
coneixements en formes diver- que, a més de ser concurs, és a d'aprenentatge, com tot, emmar- tot allò volàtil, indecís, poc precís
ses sobre ciència, teatre, narrati- dir, a més de ser un perplexe quem-ho doncs dins d'aquest i espontani. Despreci cap a tota Així que, potser és el moment de
va, poesia, traducció, i fins i tot, procés d'autodestrucció i falta món on el desordre s'ha conver- simplicitat, cap a tot allò incert, donar veu als sense veu, de
increïbles gèneres literaris, com d'humilitat, porta una pancarta tit en l'ordre establert, depèn de il·limitat, àcrata i caòtic; i en tant donar vers a les paraules trans-
ara la poesia erotico-burlesca del (amb un perfecte i correcte estil com i cap a on encaminis la que tot allò incert, il·limitat, parents, i de fer emergir (ara sí)
s.XIX!!! De moment, bé. literari, si es vol) en defensa màgia, la intensitat i la força d'a- àcrata i caòtic és, per a mi, sen- a una cultura popular, jove, cre-
d'una llengua. La defensa d'una prendre i d'adquirir coneixe- sació, el risc que comporta és ativa i de carrer.
A vegades però, davant d'aquest llengua és donar-la per morta, ments. I no només d'adquirir-los, matar tot sentiment i tota crea-
bombardeig d'informació (amb per acabada i limitada, i no ser- perquè la senzilla adquisició sig- ció.
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
SINDICAT DE MINERIA
SINDICAT D’ACTIVITATS 973 37 01 89
DIVERSES Plaça Major,
SALLENT 6
25716
C./ Clos, 5. 1r pis. Gósol
08605 Sallent
tel. 938370724