SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
Quèestàpassant a                l’ Islàndia? El volcàFimmvorduhals
OntrobemIslàndia? Islàndiaésun paíssituat en el nord- oestd’ Europa, sent la segonailla europea més gran.  La capital és Reykjavik, ambaproximadament 200.000 habitants. És la capital més septentrional del món, té les terresméscubertesperglaciars que la resta de països de l’ Europa Continental. El clima éshumidi les temperaturesmitjanes a l’ estiusón de 15ºCi a                     l’ hivern, -5ºC.
El volcàestàubicat a uns 120 quilòmetres de  Reykjavik ija haviaerupcionatper última vegada fa  200 anys. Preocupa que l’ explosiópogui causar  inundacions al provocar el derramament de gel del  glacial.  L’erupció es va originar fa un mes quan la roca líquida subterrània, el magma, va trobar un puntdèbildins l’ escorça terrestre i a través de la qual va explotar. Peròdegut a la sevaubicació entre glaciars, aquesta primera erupció no va lliberar cendres.
Desprésd’ aquestapetitaerupció, es va crear la segona, moltmésforta, a través d’ una ruptura en el glaciar. El focllavors, es va trobaramb el gel. Es van derretir gransquantitats de gel icom a resultat, el volcà va començar a expulsar la cendra dirigida a l’ atmosfera.
El núvol de pols ha arribat a mesurar 11 km. S’ ha originatdegut al magma que a  l’ hora que s’ elevava des de la profunditat de la  Terra, va experimentar una caiguda de la pressió.  El gas dissolt en el magma va començar a emergiri formar bombolles.  Quanaquestsfragments de magma van topar amb el fred de l’ aire il’ aigua, es van congelar en  partícules de pols, elevant- se a l’ atmosfera per la  calor de l’ erupció, formant el núvol de pols.
Segonselsexperts de NacionsUnides, elsgassos volcànics que han anat a l’ atmosfera, poden   estendre’ s al voltant del planeta per les correntsd’ aire  quedant- se al voltant de 14 messosibaixar la  intensitatdelsraigssolars. Les partícules de cendres méspesades poden caure a  terracausantproblemesrespiratoris. Algunsanalistes,  però, consideren positiu  en aquesteserupcions  la  correcció en desaccelerarl’ escalfament global.
[object Object],[object Object]
	Jordi Pujol i Claudia Vera
El volcà d' islàndia

Contenu connexe

Tendances

Efecte hivernacle
Efecte hivernacleEfecte hivernacle
Efecte hivernacleartesutri
 
C:\Fakepath\El áRtico
C:\Fakepath\El áRticoC:\Fakepath\El áRtico
C:\Fakepath\El áRticocaroool28
 
canvis atmosferics
canvis atmosfericscanvis atmosferics
canvis atmosfericscarluskii
 
3 eso a l’efecte hivernacle
3 eso a l’efecte hivernacle3 eso a l’efecte hivernacle
3 eso a l’efecte hivernacleNereaPintado
 
L’efecte hivernacle
L’efecte hivernacleL’efecte hivernacle
L’efecte hivernacleerik14_9
 
Efecte Hivernacle
Efecte HivernacleEfecte Hivernacle
Efecte Hivernacleyvonne2
 
Fenòmens naturals
Fenòmens naturalsFenòmens naturals
Fenòmens naturalsesc25car
 
Cicle de laigua
Cicle de laiguaCicle de laigua
Cicle de laiguacatiaina
 
Quines coses formen el temps meteorològic
Quines coses formen el temps meteorològicQuines coses formen el temps meteorològic
Quines coses formen el temps meteorològicJoan Monferrer
 

Tendances (16)

Efecte hivernacle
Efecte hivernacleEfecte hivernacle
Efecte hivernacle
 
C:\Fakepath\El áRtico
C:\Fakepath\El áRticoC:\Fakepath\El áRtico
C:\Fakepath\El áRtico
 
Presenta4
Presenta4Presenta4
Presenta4
 
canvis atmosferics
canvis atmosfericscanvis atmosferics
canvis atmosferics
 
El Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTicEl Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTic
 
3 eso a l’efecte hivernacle
3 eso a l’efecte hivernacle3 eso a l’efecte hivernacle
3 eso a l’efecte hivernacle
 
L’efecte hivernacle
L’efecte hivernacleL’efecte hivernacle
L’efecte hivernacle
 
Efecte Hivernacle
Efecte HivernacleEfecte Hivernacle
Efecte Hivernacle
 
Neu.
Neu.Neu.
Neu.
 
O RECICLAS O COLLEJAS
O RECICLAS O COLLEJAS O RECICLAS O COLLEJAS
O RECICLAS O COLLEJAS
 
Fenòmens naturals
Fenòmens naturalsFenòmens naturals
Fenòmens naturals
 
El canvi climatic
El canvi climaticEl canvi climatic
El canvi climatic
 
ANETO
ANETOANETO
ANETO
 
Cicle de laigua
Cicle de laiguaCicle de laigua
Cicle de laigua
 
Quines coses formen el temps meteorològic
Quines coses formen el temps meteorològicQuines coses formen el temps meteorològic
Quines coses formen el temps meteorològic
 
La pluja
La plujaLa pluja
La pluja
 

En vedette

informática nazaret
informática nazaretinformática nazaret
informática nazaretjangelsp
 
Algorisme De Detecció De Cossos En Moviment
Algorisme De Detecció De Cossos En MovimentAlgorisme De Detecció De Cossos En Moviment
Algorisme De Detecció De Cossos En Movimentadriamp
 
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisa
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisaDossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisa
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisaomnia valls
 
1er trimestre 13 14 1-
1er trimestre 13 14  1-1er trimestre 13 14  1-
1er trimestre 13 14 1-cgalobar
 
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnozCENTRE SUPORT
 
Dom30 c13cas (27 oct 2013)
Dom30 c13cas (27 oct 2013)Dom30 c13cas (27 oct 2013)
Dom30 c13cas (27 oct 2013)escmauxi
 

En vedette (9)

Planos ♥
Planos ♥Planos ♥
Planos ♥
 
informática nazaret
informática nazaretinformática nazaret
informática nazaret
 
Llum Del Carbó
Llum Del CarbóLlum Del Carbó
Llum Del Carbó
 
Algorisme De Detecció De Cossos En Moviment
Algorisme De Detecció De Cossos En MovimentAlgorisme De Detecció De Cossos En Moviment
Algorisme De Detecció De Cossos En Moviment
 
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisa
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisaDossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisa
Dossier activitats taller memòria tic e sènior-amb webs luisa
 
1er trimestre 13 14 1-
1er trimestre 13 14  1-1er trimestre 13 14  1-
1er trimestre 13 14 1-
 
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz
8 cad-s evaluación de la adaptación al divorcio-separación - yarnoz
 
Orden pafde
Orden pafdeOrden pafde
Orden pafde
 
Dom30 c13cas (27 oct 2013)
Dom30 c13cas (27 oct 2013)Dom30 c13cas (27 oct 2013)
Dom30 c13cas (27 oct 2013)
 

Similaire à El volcà d' islàndia

El nostre planeta
El nostre planetaEl nostre planeta
El nostre planetamontsejaen
 
El temps atmosferic
El temps atmosfericEl temps atmosferic
El temps atmosfericAFerrater
 
Què és un volcà
Què és un  volcàQuè és un  volcà
Què és un volcàmaatkare55
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreisrrael_6
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA isrrael_6
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tescolagora
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4tescolagora
 
La Terra, el planeta blau
La Terra, el planeta blauLa Terra, el planeta blau
La Terra, el planeta blauimma v
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_internameryvilardi
 

Similaire à El volcà d' islàndia (20)

Tema1: El Medi Natural
Tema1: El Medi NaturalTema1: El Medi Natural
Tema1: El Medi Natural
 
El nostre planeta
El nostre planetaEl nostre planeta
El nostre planeta
 
L'efecte hivernacle. Maria
L'efecte hivernacle. MariaL'efecte hivernacle. Maria
L'efecte hivernacle. Maria
 
El temps atmosferic
El temps atmosfericEl temps atmosferic
El temps atmosferic
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Què és un volcà
Què és un  volcàQuè és un  volcà
Què és un volcà
 
El gel
El gelEl gel
El gel
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
LA TERRA
LA TERRALA TERRA
LA TERRA
 
Les glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i IkerLes glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i Iker
 
La neu
La neuLa neu
La neu
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4t
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4t
 
T6 la geosfera 1a part
T6   la geosfera 1a partT6   la geosfera 1a part
T6 la geosfera 1a part
 
La Terra, el planeta blau
La Terra, el planeta blauLa Terra, el planeta blau
La Terra, el planeta blau
 
geodinamica_interna
 geodinamica_interna geodinamica_interna
geodinamica_interna
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 

Plus de claudiavtls

Plus de claudiavtls (20)

Forats negres de reissner
Forats negres de reissnerForats negres de reissner
Forats negres de reissner
 
Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]
 
F.n reissner[1]
F.n reissner[1]F.n reissner[1]
F.n reissner[1]
 
Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]
 
Forats negres de schwarzschild
Forats negres de schwarzschildForats negres de schwarzschild
Forats negres de schwarzschild
 
La fi de l' univers
La fi de l' universLa fi de l' univers
La fi de l' univers
 
Big bang forats
Big bang foratsBig bang forats
Big bang forats
 
Noticia noticia
Noticia noticiaNoticia noticia
Noticia noticia
 
Noticia2
Noticia2Noticia2
Noticia2
 
Notícia
NotíciaNotícia
Notícia
 
Tecnoaddicció
TecnoaddiccióTecnoaddicció
Tecnoaddicció
 
Noticia
NoticiaNoticia
Noticia
 
Tecnoadicció
TecnoadiccióTecnoadicció
Tecnoadicció
 
La relativitat
La relativitatLa relativitat
La relativitat
 
La vida d' una estrella
La vida d' una estrellaLa vida d' una estrella
La vida d' una estrella
 
Colombia
ColombiaColombia
Colombia
 
La singularitat
La singularitatLa singularitat
La singularitat
 
Colòmbia
ColòmbiaColòmbia
Colòmbia
 
La singularitat
La singularitatLa singularitat
La singularitat
 
C.colombia
C.colombiaC.colombia
C.colombia
 

El volcà d' islàndia

  • 1. Quèestàpassant a l’ Islàndia? El volcàFimmvorduhals
  • 2. OntrobemIslàndia? Islàndiaésun paíssituat en el nord- oestd’ Europa, sent la segonailla europea més gran. La capital és Reykjavik, ambaproximadament 200.000 habitants. És la capital més septentrional del món, té les terresméscubertesperglaciars que la resta de països de l’ Europa Continental. El clima éshumidi les temperaturesmitjanes a l’ estiusón de 15ºCi a l’ hivern, -5ºC.
  • 3. El volcàestàubicat a uns 120 quilòmetres de Reykjavik ija haviaerupcionatper última vegada fa 200 anys. Preocupa que l’ explosiópogui causar inundacions al provocar el derramament de gel del glacial. L’erupció es va originar fa un mes quan la roca líquida subterrània, el magma, va trobar un puntdèbildins l’ escorça terrestre i a través de la qual va explotar. Peròdegut a la sevaubicació entre glaciars, aquesta primera erupció no va lliberar cendres.
  • 4. Desprésd’ aquestapetitaerupció, es va crear la segona, moltmésforta, a través d’ una ruptura en el glaciar. El focllavors, es va trobaramb el gel. Es van derretir gransquantitats de gel icom a resultat, el volcà va començar a expulsar la cendra dirigida a l’ atmosfera.
  • 5. El núvol de pols ha arribat a mesurar 11 km. S’ ha originatdegut al magma que a l’ hora que s’ elevava des de la profunditat de la Terra, va experimentar una caiguda de la pressió. El gas dissolt en el magma va començar a emergiri formar bombolles. Quanaquestsfragments de magma van topar amb el fred de l’ aire il’ aigua, es van congelar en partícules de pols, elevant- se a l’ atmosfera per la calor de l’ erupció, formant el núvol de pols.
  • 6. Segonselsexperts de NacionsUnides, elsgassos volcànics que han anat a l’ atmosfera, poden estendre’ s al voltant del planeta per les correntsd’ aire quedant- se al voltant de 14 messosibaixar la intensitatdelsraigssolars. Les partícules de cendres méspesades poden caure a terracausantproblemesrespiratoris. Algunsanalistes, però, consideren positiu en aquesteserupcions la correcció en desaccelerarl’ escalfament global.
  • 7.
  • 8.
  • 9. Jordi Pujol i Claudia Vera