1. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
LA VIDA D’UNA ESTRELLA
DEFINICIÓ
Segons els astrònoms, una estrella és una gran esfera de gas aïllada
en el espai, i que en el seu interior produeix energia que més tard
trasllada a la seva propia
superficie i que, més tard, és
irradiada desde on és fins
l’espai, però en totes direccions.
El nom de estrella prové del llatí
‘stella’ i d’acord amb el
diccionari de la RAE, és
cadascun dels cossos celèstes
que bríllen a la nit, exceptuant
la lluna (encara que aquestes
són definicions menys tècniques
que la primera).
Són grans cúmuls de materia en estat de plasma. L’estat de plasma
es quan la materia perd els seus electrons a causa de les altíssimes
temperatures (encara que per arribar a aquest estat no son
necessàries les altes
temperatures). En el procés
de les estrelles interactúen
diferents forçes que
s’equilibren en un estat
hidrostàtic (líquids en
equilibri). Aquestes
acumulacions de gas, el que
produeixen és: radiació
electromagnética (oscilació
entre camps elèctrics i
magnètics), com per
exemple; els raigs x, llum
infraroja, etc. Vent estelar
(flux de particules amb les
quals, les estrelles perden massa), i neutrins (particules elementals
de massa practicament nula que es formen per reaccions nuclears).
La materia de les estrelles tendeix a concentrar-se en el centre degut
a la forta atracció gravitatoria que té.

2. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
ALGUNES ESTRELLES:
NOM TEMPERATURA RADI (EN TIPUS DE
SUPERFICIAL RADIS ESTRELLA
(ºC) SOLARS R)
CENTAURO 21.000 11 GEGANT
CAPELLA 5.500 12 GEGANT
BETELGEUSE 3.100 290 SUPERGEGANT
ANTARES 3.100 480 SUPERGEGANT
SIRIO B 7.500 0,054 ENANA BLANCA
TIPUS DE ESTRELLES:
Coneixem tres classificacions:
• CLASSIFICACIÓ DE SECCHI (1860, Angelo Secchi)
I: Són estrelles de coloració blanca o blava, i que per tant, ja es veu
que són d’elevades temperatures. És la més típica i numerosa,
presenten una gran quantitat de Hidrògen (H) i Heli (He) i són molt
denses.
II: Són estrelles grogues que es troven entre les més calentes i les
fredes. En aquest tipus, dominen el Sodi (Na), el Ferro (Fe) i el
Magnesi (Mg). Són un 40% del total d’estrelles conegudes de la
nostra galaxia, és a dir, les segones més numeroses.
III: Són de coloració taronja i és troven entre les fredes. Estàn
formades per Carboni (C), Òxids de manganès (MnO) i de Titani (Ti) i
es per aquests dos ultims que té aquesta coloració.
IV: És el tipus més fred i més escás. També són rojenques, però en
aquest cas la coloració deriva als colors morats.
• CLASSIFICACIÓ DE HARVARD (Principis de 1990, Edward
Pickering, Annie Cannon i Williamina Flemming)
O: Estrelles més calents, les temperatures de les quals oscilen entre
els 30.000 i 40.000ºC, i estàn compostes per Heli ionitzat. No són
facilment visibles.

3. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
B: Estan formades per Heli neutre, per la qual cosa són
extremadament calentes, amb temperatures que varíen desde els
12.000 fins als 25.000ºC. Són molt luminoses i visibles a simple
vista.
A: És un grup molt numerós d’estrelles, amb temperatures dels 8.000
fins als 12.000ºC, són el tipus de estrelles que tenen més quantitat
de hidrogen, i alguns metalls ionitzats.
F: Tenen una temperatura aproximada d’uns 7.000ºC. Absorveixen
més Calci (Ca), Magnesi (Mg) i Ferro (Fe) que Hidrogen, que
realment es troba molt debilitat.
G: Tenen una temperatura que varia entre els 4.000 i 6.000ºC i
destaca la intensitat de metalls com el Calci II, Hidrògen (H) encara
que molt débil i altres metalls neutres.
K: Les seves temperatures ronden els 4.000ºC i estàn compostes de
metalls neutres com el Òxid de Titani (TiO) en estat mol·lecular.
M: Són les estrelles més fredes, amb temperatures que varien entre
els 2.000 i els 3.500ºC i són de colors ataronjats o vermells.
Aquestes estrelles es poden veure a simple vista.
• CLASSIFICACIÓ MKK (Mitjans de segle XX, Morgan, Keenan i
Kellman)
I: Supergegants
II: Gegants brillants
III: Gegants
IV: Sub-gegants
V: Enanes
VI: Subenanes
VII: Enanes blanques
PARTS D’UNA ESTRELLA
Una estrella està formada per unes 13 parts, aproximadament, que
són les seguents:
1. NUCLI – ZONA DE FUSSIÓ: On només conté gas super calent, i
on és donen les reaccions de fussió nuclear combinant els

4. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
àtoms d’hidrògen per formar l’Heli (He). Durant aquest procés,
hi ha una alliberació d’energia.
2. ZONA RADIOACTIVA: L’energia que ha alliberat previament el
nucli o zona de fussió, és mou cap a la superficie de l’estrella
amb una cobertura de gas.
3. ZONA CONVECTIVA O DE CONVECCIÓ: És formen en aquesta
zona unes grans ‘bombolles’ de gas calent que transporten
l’energia fins a la superficie.
4. RADIACIÓ: Les
estrelles, poden
produir radiacions
electromagnètiques com ho són els raigs X, la llum infraroja,
etc.
5. FOTOSFERA: És la superficie de la estrella, la part de la estrella
que es visible. En les estrelles que formen part dels grups
calents (les que tenen les temperatures més elevades) tenen
un color blanc i les més fredes ataronjat.
6. CONVECCIÓ: Com hem dit a la zona convectiva o de convecció,
són bombolles que transporten l’energia desde la zona
radioactiva que previament les ha transportat desde el nucli,
fins la superficie.
7. PROTUBERÀNCIES: Són erupcions que es donen la Cromosfera i
que s’eleven fins a la Corona de l’estrella.
8. TAQUES: És una regió de la estrella amb la temperatura més
baixa que en els seus voltants i que té una intensa activitat
magnética.
9. GRANULACIÓ: Són turbulències en els nivells més alts de les
zones de convecció.

5. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
10.FAQULES: És solen donar a prop de les taques i són regions
que manifesten elevats camps magnètics i iguals temperatures
que les de la fotosfera.
11.PROMINÈNCIA: Són erupcions de gassos calents que es poden
extendre milers i milers de quilòmetres en l’espai.
12.CORONA: És la atmosfera exterior de l’estrella, calentada a
milions de graus per influènça del camp magnètic de l’estrella.
13. CROMOSFERA: És una capa fina de l’atmosfera de l’estrella. Es
troba entre la fotosfera i la corona.
NAIXEMENT I EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA
Totes les estrelles acaben sent forats negres. Una estrella en equilibri
té una perifèria i un nucli. I aquesta estrella està formant energia.
Cada cop s’escalfa més, i per lo tant, com tots els cossos que
s’escalfen, es dilata. Però, la força de la gravetat del seu propi nucli
no la deixa dilatar-se. El que passa es que arriba un moment que la
temperatura és tan alta que el cos acaba per dilatar-se. Llavors és
quan es converteix en el que s’anomena ‘GEGANT VERMELL’ o
‘NOVA’. En aquesta fase és donen fusions com el Ferro (Fe).
1. L’estrella de tipus solar: Té una massa de 1-6 M (M és la massa
del sol). L’Hidrògen (H) és va
gastan i cada vegada hi han més
fusions i la temperatura és comença
a refredar, és contrau i dona una
estrella que té molt poca llum, i és
fa molt petita, de 10.000 km,
aproximadament. Com que gira
molt ràpid, és fa encara més petit,
fins a uns 10 km de diàmetre.
Només heme ones de ràdio. Finalment, es converteix en un
forat negre.
2. Estrelles massives: Té una massa de 7-40 M (Massa solar). És
un súper gegant vermell, en aquesta estrella és donen fusions
fins al Níquel (Ni). Com que
aquesta estrella va acumulant
àtoms, acaba tenint una gravetat
impensable. Quan s’acaben els
hidrògens (H), es refreda i

6. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
llavors forma una reacció brusca, és contrau bruscament.
Llavors es quan hi ha l’aplicació de la TERCERA LLEI DE
NEWTON, la llei d’acció-reacció, és a dir, l’estrella rep la
mateixa força contrària que ha exerçit. Llavors l’estrella explota
i és en aquesta explosió quan és formen tots els elements de la
taula periòdica fins l’últim conegut fins al moment, l’Urani.
3. Estrelles supermassives: Té una massa 40 vegades superior a
la massa solar. Com les estrelles
massives, fa una contracció
brusca, però no hi ha rebot i
automaticament és transforma
en forat negre.

7. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
BIBLIOGRAFIA
INFORMACIÓ:
• http://feinstein.com.ar/Definiciondeestrella.html
• http://definicion.de/estrella/
• http://www.portaleureka.com/revista/quimica/22-quimica/125-
plasma-quart-estadi-materia
• http://www.liceodigital.com/fisica/hidrost2.htm
• http://www.windows2universe.org/physical_science/magnetism
/em_radiation.html&lang=sp
• http://www.astromia.com/glosario/vientoestelar.htm
• http://www.tendencias21.net/Cientificos-norteamericanos-
detectan-la-existencia-de-dimensiones-adicionales_a861.html
• http://www.google.es/search?
sourceid=navclient&ie=UTF-8&rlz=1T4IRFA_en___ES336&q=ox
ido+de+manganes
• http://www.astroplaneta.org/articulos/id30102.html
• http://www.astromia.com/glosario/protuberancia.htm
• http://es.wikipedia.org/wiki/Mancha_solar
• http://www.todoelsistemasolar.com.ar/sol.htm
• http://www.astromia.com/glosario/facula.htm
• http://radiouniverso.org/resources/mass/estrellas/secuencia_pr
incipal.html
• http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosfera
FOTOGRAFIES:
• http://www.redorbit.com/modules/reflib/article_images/6_dac4
e7d6b8fb5cf3a1458d796b90d7a9.jpg
• http://www.astromia.com/universo/estrellas.htm
• http://www.fas.org/irp/imint/docs/rst/Sect20/hr-diag.gif

8. NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D
• http://www.astroyciencia.com/wp-
content/uploads/2008/01/capas-internas-sol.jpg
• http://www.lancs.ac.uk/ug/hemmingl/TypeII.jpg
• http://radiouniverso.org/images/ssg/sun5.jpg
• http://www.atlasoftheuniverse.com/nebulae/eta_car.jpg