SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  77
PROJECTE DE MEDI SOCIAL
4t Ed. Primària – Curs 15-16
Vivim a Catalunya
Visitem el Parlament
de Catalunya, situat
al Parc de la Ciutadella
de Barcelona, construït el
1716 i reformat el 1748.
Dibuixem al natural
la façana d’aquest
edifici històric,
que antigament
era un arsenal
(magatzem d’armes).
Som uns artistes!
Som uns
artistes!
Seiem als escons i veiem on
es situen els parlamentaris
de cada grup polític. Al
davant hi ha la Mesa amb la
Presidenta, Carme Forcadell.
Simulem
unes votacions:
-Grups de treball.
-Pensem el nom del nostre
partit.
-Busquem un eslògan i un
logotip
que ens identifiqui.
-Elaborem un programa de
govern: 5 o 6 coses que volem
canviar perquè la ciutat i
l’escola vagin millor.
-Fem la campanya electoral:
rètols, propaganda...
-Triem el candidat/ata.
-Preparem el cens i les
paperetes
-Expliquem el programa a
classe.
-Votem tots i escollim el
guanyador.
Treballem en equip: decidim el
nom del nostre partit, l’eslògan,
el logotip i el programa electoral.
El nostre cens
electoral, les
paperetes de
cada partit i
l’urna per a
poder votar.
Presentació dels cartells i programes
Estem molt guapos i guapes!
I per fi… arriba el dia de les eleccions!
El resultat de les
votacions de 4t: guanya
“Tots junts som millors”.
FELICITATS!
Power point
sobre una comarca:
Cadascú tria una comarca:
-Power point individual (TIC + a casa)
-Màxim 12 diapositives
-Índex:
1-Nom comarca
2-Capital i localitats importants
3-Situació (muntanya, litoral, interior)
4-Clima
5-Vegetació
6-Principals activitats de la població
7-Menjars típics
8-Festes populars
9-Curiositats
-Exposició oral a classe
Tots escoltem el treball
d’investigació dels experts i
anotem les principals dades de
cada comarca en una graella.
També hem jugat amb puzzles
…i a l’ordinador hi ha jocs
interactius molt xulos!
http://online.seterra.net
httP://mapasinteractivos.didactalia.net
serbal.pntic.mec.es/ealgo0027/catcom3.html
Aquí teniu una mostra dels
power points que hem fet.
Aquests han aconseguit un 10!
Zoe Morago Fernandez
ÍNDEX
1- Nom comarca.
2-Capital i localitats importants.
3-Situació (muntanya, litoral, interior).
4-Clima.
5-Vegetació.
6-Principals activitats de la població.
7-Menjars típics.
8-Festes populars .
9-Curiositats.
CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANT
• El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva
capital es Lleida.
• Localitats, per exemple:Alúms, els Albatàrrec,
Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés,
Alguaire, Almacelles.
SITUACIÓ
• Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb
el Pla d’Urguell i les Garrigues, al sud amb
la Ribera d’Ebre, i a l'oest amb el Baix Cinca i
el Matarranya.
EL CLIMA
• La característica principal és el contrast
tèrmic, tant entre el dia i la nit com entre
l'estiu i l'hivern, l'oscil·lació tèrmica és
elevada, els hiverns són extremadament
freds.
LA VEGETACIÓ
• La vegetació natural ha estat totalment
modificada. El clima sec i extremat de la
comarca no permet un desenvolupament
de grans masses forestals.
• A la part oriental de la comarca
trobem l’alzinar de carrasca, inclosos en
un paisatge d’erms, brolles i garrigues.
PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA
POBLACIÓ
• El Segrià és una comarca eminentment agrícola i
ramadera. El seu creixement ha estat derivat
directament de l'extensió del regadiu. L'activitat
ramadera hi ha vingut associada, encara que en
nombroses ocasions s'ha convertit en la base
econòmica de moltes empreses familiars.
MENJARS TÍPICS
• Els plats més tradicionals de la comarca del
Segrià són l’escalivada, els cargols, les carxofes
al caliu , la carn a la brasa, la catxipanda o
l’arengada amb suc.
FESTES POPULARS
• El Segrià és un territori amb una gran
tradició cultural.
• Per exemple:Festa de Moros i
Cristians,Aplec del cargol, trobada de
puntaires al segrià.
CURIOSITATS
• La Seu Vella de Lleida es va construir l'any
1203 per Pere de Coma, la catedral és d'estil
romànic, tot i que a l'interior hi ha presents
elements d'estil gòtic.
• Llardecans és el municipi del Segrià que acull la
farmàcia més antiga de Catalunya.
ESPERO QUE US HAGI
AGRADAT
Gràcies per la vostra
atenció
MARESME
LAURA COSTA
4t
INDEX
• Nom de la comarca.
• Capital i localitats importants.
• Situació (muntanya, litoral, interior).
• Clima.
• Vegetació.
• Principals activitats de la població.
• Menjars típics.
• Festes populars.
• Curiositats.
Capital i localitats
importants• El Maresme està integrat per un total de
30 municipis.
• Mataró és la capital i la ciutat més gran de
la comarca del Maresme.
• Altres localitats importants del Maresme
son:
• Vilassar de Dalt, Arenys de
Mar, Calella, Canet de Mar, el
Masnou, Premià de Mar,
Tordera i Sant Pol de Mar.
SITUACIÓ
• El Maresme està situat
a la franja litoral entre
el mar i la Serralada
Litoral.
• Entre les comarques
de Barcelonès, Vallès
oriental i Selva.
CLIMA
• El clima del Maresme és Mediterrani.
• A l’ hivern no fa molt fred i els estius
son calurosos.
• L'estació plujosa és la tardor i la seca
l'estiu.
VEGETACIÓ
• Més de la meitat de la comarca està
coberta per bosc.
• Als boscos principalment trobem pins i
alzines.
PRINCIPALS
ACTIVITATS
• Les principals activitats del maresme son:
•La pesca.
•L’ horta.
•Regates Esportives.
MENJARS TÍPICS
• En la cuina del Maresme destaquen els
productes del mar i de l'horta.
• Els mes coneguts son:
• Les maduixes.
• els pèsols de Sant Andreu de
Llavaneres .
• les gambes i els calamars
d'Arenys de Mar.
• Tot tipus de peixos.
FESTES POPULARS
• Les principals festes populars del
maresme son:
–Festa major de cada població.
–Festival musical Canet Rock.
–Fira de la Maduixa.
–Fires Artesanes , com per exemple
la fira alternativa de Sant Pol.
CURIOSITATS
• A Sant Pol de Mar es troba el
restaurant de la cuinera Carme
Ruscalleda. Te 3 estrelles
Michellin, i es reconeguda a
nivell mundial.
• El restaurant es diu Sant Pau.
Espero que us hagi
agradat
OSON
A
1-Nom comarca
2-Capital i localitats importants
3-Situació (muntanya, litoral, interior)
4-Clima
5-Vegetació
6-Principals activitats de la població
7-Menjars típics
8-Festes populars
9-Curiositats
ÍNDEX
 La seva capital és Vic, situada al centre d’Osona i
del centre de la plana de Vic.
 La seva població és de 155.000 habitants
aproximadament. Les localitats més importants són
Vic, Manlleu i Torrelló.
Capital i localitats importants
 Es una comarca situada a l’interior de Catalunya
i està envoltada pel prepirineu.
 Al centre de Osona està Vic.
plana de vic
Situació
El clima d’Osona és mediterrani i humit, tot i que als
relleus del nord i del est la temperatura és més baixa.
Riu Major
Clima
La vegetació d’ Osona és molt variada.
El paisatge natural ha anat canviant a la
plana de Vic: abans hi havia moltes
rouredes, i ara n’ hi ha de ben poques, a
causa de l’ocupació de terreny com els camps de
conreus i per les pinedes que s’ hi han plantat.
Vegetació
Molta gent a Osona treballa de agricultors, pagesos
o ramaders ja que es un lloc on hi ha bastants
camps de conreu i bestiar.
camps de conreu
Principals activitats de la població
A Osona hi fan molts embotits i derivats del porc, la
llonganissa de Vic és molt famosa, també hi ha
botifarra, bisbe, somalla, fuet, baiona, etc.
 Els millors productes són els que fan els artesans
perque treballen la terra i en saben extreure el
millor.
embotits
Menjars típics
PASTORETS: Són les representacions teatrals més
arrelades, amb una tradició de més de 800 anys.
Són extraordinàriament populars i cada Nadal el
solen representar companyies o grups d’aficionats.
Festes populars
Curiositats
Osona es caracteritza per la seva important
explotació porcina, és una font important per a la
riquesa de la comarca.
•
GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ
EL TARRAGONÈS
Teo B.
4º B
ÍNDEX
CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANTS 1
SITUACIÓ 2
CLIMA 3
VEGETACIÓ 4
PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ 5 i 6
MENJARS TÍPICS 7
FESTES POPULARS 8
CURIOSITATS 9
CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANTS
La capital del Tarragonès és Tarragona.
Està format per 21 municipis entre els que destaquen, a més de
Tarragona, Salou , Vila-seca , Altafulla i Torredembarra .
1
SITUACIÓEl Tarragonès pertany a la província de Tarragona situada al sud de
Catalunya .
Arran de costa , limita amb les comarques de l’Alt Camp,
el Baix Penedès i el Baix Camp així com amb el Mar Mediterrani.
També forma part de la Costa Daurada.
2
CLIMA
El clima del Tarragonès és mediterrani litoral sud.
Predominen els estius calorosos i hiverns moderats.
L'estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa és l'estiu.
Les glaçades són poc freqüents, exceptuant els tres mesos
d'hivern, la resta de l'any no n'hi ha.
3
VEGETACIÓ
La vegetació que hi predomina és l'ametller , el garrofer ,
l'avellaner , el pi blanc , l' alzina , l'olivera , les brolles de
romaní i el llentiscle tot i que el paisatge actual ha estat alterat
per l'home.
Pi blancAmetller Garrofer Olivera
RomaníLlentiscle
4
PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ
Se centren al voltant del turisme i la indústria petroquímica, la més
representativa de la comarca.
Destaca l'activitat agrícola i la ramaderia de porcí i aviram d’una
certa importància.
.
Fent turisme Petroquímica
5
Dins l'activitat comercial cal
ressaltar el Port de Tarragona
que és el segon port de l'Estat
en quant a volum de
mercaderies.
I en el sector turístic cal fer esment
al parc d'atraccions Port Aventura, el
més gran de l'Estat del seu tipus.
Port Aventura
Port de Tarragona
6
MENJARS TÍPICS
El romesco és el plat més típicament tarragoní.És una salsa que
normalment es presenta freda, per acompanyar musclos, peix a la
planxa, verdures o carns.
Cal ressaltar com a menjar típic de la província de Tarragona ,els
calçots.
Romesco Calçots
7
FESTES POPULARS
SANTA TECLA
Són les festes principals de la ciutat de Tarragona. És un esclat que,
durant deu dies, omple la ciutat d’alegria, música i color.
SANT MAGÍ
És la festa major del patró de Tarragona.
Altres festes importants són la festa del Quadre de Santa Rosalia a
Torredembarra , la festa dels Tres Tombs a Vila -seca i Constantí i la
festa del Rei Jaume I al Catllar.
8
CURIOSITATS
Al 2017 a Tarragona es celebraran els XVIII Jocs del
Mediterrani que són una competició multi esportiva on
participen els estats banyats pel Mediterrani.
Tarragona és la segona ciutat del
món més important per les
seves restes romanes.
Tarragona és una de les ciutats de
referència del món casteller.
Actualment disposa de 4 colles
castelleres.
9
.
El paisatje vegetal actual és molt
contrastat a causa dels sòls, del clima
i sobretot de la intervenció de l'home
al llarg de la història. A la plana no
resta gairebé res del que seria la
vegetació pròpia del territori.
• Al litoral hi ha llentiscle i
margalló.
• A la plana domina l'alzinar.
• La muntanya estaria formada per
boscos de roure valencià.
mostra que hi ha una gran activitat econòmica
en l’agricultura, ramaderia i pesca.
L'activitat industrial es trobava molt
concentrada a Reus.
El turisme ha incrementat notablement a la fi
de la dècada dels anys seixanta.
El potaco, es el plat
típic del Baix Camp
que, malauradament,
en els últims anys ha
perdut presència en
les nostres taules.
Es tracta d’un guisat amb patates, tomàquets, carabassons,
ganyims de tonyina, cargols, i altres ingredients, que preparaven
antigament els pagesos de casa nostra.
Primavera
Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
Estiu
Festa Major de Sant Pere
Fira de Sant Jaume
Diada Nacional
Tardor
Festes de Misericòrdia
Tots Sants
Hivern
Cicle de Nadal
Sant Antoni, els Tres Tombs
Cicle de Carnaval
La Quaresma
Vista general, entorn. Al fons de la
fotografia, el castell.
Porta d'entrada al recinte on hi han
les minses restes.
Absis de la capella del castell, entitat
supervivent amb més rellevància del conjunt.
Castell de Prades
Situació: A la població
de Prades (Baix Camp)
Època: Segle XII. Estat: Malmès. Escasses
restes. No és visitable.
Aparcament als carrers dels
voltants.
Projecte catalunya

Contenu connexe

Tendances

El temps
El tempsEl temps
El temps
Mprof
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
miriamgirona
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
Melani GuePe
 

Tendances (20)

El temps
El tempsEl temps
El temps
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Projecte el món 2n A Escola Nova
Projecte el món 2n A Escola NovaProjecte el món 2n A Escola Nova
Projecte el món 2n A Escola Nova
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatges
 
Inicis i finals de contes
Inicis i finals de contesInicis i finals de contes
Inicis i finals de contes
 
Les hores a cicle inicial
Les hores a cicle inicialLes hores a cicle inicial
Les hores a cicle inicial
 
Tema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el climaTema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el clima
 
Les comarques de Catalunya
Les comarques de CatalunyaLes comarques de Catalunya
Les comarques de Catalunya
 
Els rius de catalunya
Els rius de catalunyaEls rius de catalunya
Els rius de catalunya
 
Fórmules del conte
Fórmules del conteFórmules del conte
Fórmules del conte
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
 
Seqüenciació de restes
Seqüenciació de restesSeqüenciació de restes
Seqüenciació de restes
 
ELS RODOLINS
ELS RODOLINSELS RODOLINS
ELS RODOLINS
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una persona
 
Dinàmica autoestima valors
Dinàmica autoestima valorsDinàmica autoestima valors
Dinàmica autoestima valors
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
 

En vedette

PARLAMENT DE CATALUNYA
PARLAMENT DE CATALUNYAPARLAMENT DE CATALUNYA
PARLAMENT DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
PARLAMENTO DE CATALUNYA
PARLAMENTO DE CATALUNYAPARLAMENTO DE CATALUNYA
PARLAMENTO DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
Visita al parlament de Catalunya
Visita al parlament de CatalunyaVisita al parlament de Catalunya
Visita al parlament de Catalunya
mmart101
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
Oscar juan
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
mgome276
 

En vedette (20)

Els petits exploradors de 2n
Els petits exploradors de 2nEls petits exploradors de 2n
Els petits exploradors de 2n
 
Primària
PrimàriaPrimària
Primària
 
CONNECTATS A EUROPA
CONNECTATS A EUROPACONNECTATS A EUROPA
CONNECTATS A EUROPA
 
Transports
TransportsTransports
Transports
 
Projecte Espanya 5è
Projecte  Espanya 5èProjecte  Espanya 5è
Projecte Espanya 5è
 
Projecte catalunya
Projecte catalunyaProjecte catalunya
Projecte catalunya
 
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLARProjecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
 
Power point poblats 16-17
Power point poblats 16-17Power point poblats 16-17
Power point poblats 16-17
 
6è L'APARELL LOCOMOTOR
6è L'APARELL LOCOMOTOR6è L'APARELL LOCOMOTOR
6è L'APARELL LOCOMOTOR
 
Projecte 5è: ELS SENTITS
Projecte 5è: ELS SENTITSProjecte 5è: ELS SENTITS
Projecte 5è: ELS SENTITS
 
Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA
Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURAProjecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA
Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA
 
PARLAMENT DE CATALUNYA
PARLAMENT DE CATALUNYAPARLAMENT DE CATALUNYA
PARLAMENT DE CATALUNYA
 
PARLAMENTO DE CATALUNYA
PARLAMENTO DE CATALUNYAPARLAMENTO DE CATALUNYA
PARLAMENTO DE CATALUNYA
 
Visita al parlament de Catalunya
Visita al parlament de CatalunyaVisita al parlament de Catalunya
Visita al parlament de Catalunya
 
Símbols i tradicions catalanes
Símbols i tradicions catalanesSímbols i tradicions catalanes
Símbols i tradicions catalanes
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
 
Power point parlament
Power point parlamentPower point parlament
Power point parlament
 
Característiques comarques costa
Característiques comarques costaCaracterístiques comarques costa
Característiques comarques costa
 
Power point comarques i geografia basica
Power point comarques i geografia basicaPower point comarques i geografia basica
Power point comarques i geografia basica
 

Similaire à Projecte catalunya (20)

Projecte 4 t_ 1718_comarques
Projecte 4 t_ 1718_comarquesProjecte 4 t_ 1718_comarques
Projecte 4 t_ 1718_comarques
 
Antequera presentació
Antequera presentacióAntequera presentació
Antequera presentació
 
L4AC3_T Presentació final
L4AC3_T Presentació finalL4AC3_T Presentació final
L4AC3_T Presentació final
 
Pallar subira
Pallar subiraPallar subira
Pallar subira
 
Projecte sobre Espanya
Projecte sobre EspanyaProjecte sobre Espanya
Projecte sobre Espanya
 
Comarca la selva
Comarca la selvaComarca la selva
Comarca la selva
 
Segria
SegriaSegria
Segria
 
Segria
SegriaSegria
Segria
 
Baix penedes
Baix penedesBaix penedes
Baix penedes
 
Baix penedes
Baix penedesBaix penedes
Baix penedes
 
Berguedà
BerguedàBerguedà
Berguedà
 
Pallars sobira (sort) ultim
Pallars sobira (sort) ultimPallars sobira (sort) ultim
Pallars sobira (sort) ultim
 
POBLES DE CATALUNYA - SORT - RIALP - ESPOTS - L ` ESTANY DE SANT MAURICI I L ...
POBLES DE CATALUNYA - SORT - RIALP - ESPOTS - L ` ESTANY DE SANT MAURICI I L ...POBLES DE CATALUNYA - SORT - RIALP - ESPOTS - L ` ESTANY DE SANT MAURICI I L ...
POBLES DE CATALUNYA - SORT - RIALP - ESPOTS - L ` ESTANY DE SANT MAURICI I L ...
 
La rioja
La riojaLa rioja
La rioja
 
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloretAnna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
 
Panavi222
Panavi222Panavi222
Panavi222
 
Diari d un_viatge_revista5
Diari d un_viatge_revista5Diari d un_viatge_revista5
Diari d un_viatge_revista5
 
Activitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujolActivitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujol
 
Act2uoc
Act2uocAct2uoc
Act2uoc
 
El priorat
El prioratEl priorat
El priorat
 

Plus de coordinacioprimaria

Plus de coordinacioprimaria (20)

Pronoms personals
Pronoms personalsPronoms personals
Pronoms personals
 
Puntuació - català 6è
Puntuació - català 6èPuntuació - català 6è
Puntuació - català 6è
 
Reunió de Pares de 6è 2018
Reunió de Pares de  6è 2018Reunió de Pares de  6è 2018
Reunió de Pares de 6è 2018
 
Un dia molt especial!
Un dia molt especial!Un dia molt especial!
Un dia molt especial!
 
Fem de profes
Fem de profesFem de profes
Fem de profes
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Projecte 6e 1718_avis
Projecte 6e  1718_avisProjecte 6e  1718_avis
Projecte 6e 1718_avis
 
Projecte 3r 1718_animals
Projecte  3r 1718_animalsProjecte  3r 1718_animals
Projecte 3r 1718_animals
 
Projecte 2n 1718 oficis
Projecte 2n 1718 oficisProjecte 2n 1718 oficis
Projecte 2n 1718 oficis
 
Projecte 1r : La Prehistòria
Projecte 1r : La PrehistòriaProjecte 1r : La Prehistòria
Projecte 1r : La Prehistòria
 
PROJECTE: EL COS a 1r
PROJECTE: EL COS a 1rPROJECTE: EL COS a 1r
PROJECTE: EL COS a 1r
 
PROJECTE : LES PLANTES a 2n
PROJECTE : LES PLANTES a 2nPROJECTE : LES PLANTES a 2n
PROJECTE : LES PLANTES a 2n
 
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3èPROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
 
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4tPROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
 
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5èPROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
 
L'APARELL LOCOMOTOR
L'APARELL LOCOMOTORL'APARELL LOCOMOTOR
L'APARELL LOCOMOTOR
 
El gran dictat
El gran dictatEl gran dictat
El gran dictat
 
Setmana de la ciència curs 17-18
Setmana de la ciència curs 17-18Setmana de la ciència curs 17-18
Setmana de la ciència curs 17-18
 
Qui diu que fer català és avorrit?
Qui diu que fer català és avorrit?Qui diu que fer català és avorrit?
Qui diu que fer català és avorrit?
 
Gràcies Pares
Gràcies ParesGràcies Pares
Gràcies Pares
 

Projecte catalunya

  • 1. PROJECTE DE MEDI SOCIAL 4t Ed. Primària – Curs 15-16 Vivim a Catalunya
  • 2. Visitem el Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, construït el 1716 i reformat el 1748.
  • 3. Dibuixem al natural la façana d’aquest edifici històric, que antigament era un arsenal (magatzem d’armes).
  • 4. Som uns artistes! Som uns artistes!
  • 5. Seiem als escons i veiem on es situen els parlamentaris de cada grup polític. Al davant hi ha la Mesa amb la Presidenta, Carme Forcadell.
  • 6. Simulem unes votacions: -Grups de treball. -Pensem el nom del nostre partit. -Busquem un eslògan i un logotip que ens identifiqui. -Elaborem un programa de govern: 5 o 6 coses que volem canviar perquè la ciutat i l’escola vagin millor. -Fem la campanya electoral: rètols, propaganda... -Triem el candidat/ata. -Preparem el cens i les paperetes -Expliquem el programa a classe. -Votem tots i escollim el guanyador.
  • 7. Treballem en equip: decidim el nom del nostre partit, l’eslògan, el logotip i el programa electoral.
  • 8. El nostre cens electoral, les paperetes de cada partit i l’urna per a poder votar.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Estem molt guapos i guapes!
  • 14. I per fi… arriba el dia de les eleccions!
  • 15. El resultat de les votacions de 4t: guanya “Tots junts som millors”. FELICITATS!
  • 16. Power point sobre una comarca: Cadascú tria una comarca: -Power point individual (TIC + a casa) -Màxim 12 diapositives -Índex: 1-Nom comarca 2-Capital i localitats importants 3-Situació (muntanya, litoral, interior) 4-Clima 5-Vegetació 6-Principals activitats de la població 7-Menjars típics 8-Festes populars 9-Curiositats -Exposició oral a classe
  • 17.
  • 18.
  • 19. Tots escoltem el treball d’investigació dels experts i anotem les principals dades de cada comarca en una graella.
  • 20. També hem jugat amb puzzles …i a l’ordinador hi ha jocs interactius molt xulos! http://online.seterra.net httP://mapasinteractivos.didactalia.net serbal.pntic.mec.es/ealgo0027/catcom3.html
  • 21. Aquí teniu una mostra dels power points que hem fet. Aquests han aconseguit un 10!
  • 23. ÍNDEX 1- Nom comarca. 2-Capital i localitats importants. 3-Situació (muntanya, litoral, interior). 4-Clima. 5-Vegetació. 6-Principals activitats de la població. 7-Menjars típics. 8-Festes populars . 9-Curiositats.
  • 24. CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANT • El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital es Lleida. • Localitats, per exemple:Alúms, els Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles.
  • 25. SITUACIÓ • Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb el Pla d’Urguell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d’Ebre, i a l'oest amb el Baix Cinca i el Matarranya.
  • 26. EL CLIMA • La característica principal és el contrast tèrmic, tant entre el dia i la nit com entre l'estiu i l'hivern, l'oscil·lació tèrmica és elevada, els hiverns són extremadament freds.
  • 27. LA VEGETACIÓ • La vegetació natural ha estat totalment modificada. El clima sec i extremat de la comarca no permet un desenvolupament de grans masses forestals. • A la part oriental de la comarca trobem l’alzinar de carrasca, inclosos en un paisatge d’erms, brolles i garrigues.
  • 28. PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ • El Segrià és una comarca eminentment agrícola i ramadera. El seu creixement ha estat derivat directament de l'extensió del regadiu. L'activitat ramadera hi ha vingut associada, encara que en nombroses ocasions s'ha convertit en la base econòmica de moltes empreses familiars.
  • 29. MENJARS TÍPICS • Els plats més tradicionals de la comarca del Segrià són l’escalivada, els cargols, les carxofes al caliu , la carn a la brasa, la catxipanda o l’arengada amb suc.
  • 30. FESTES POPULARS • El Segrià és un territori amb una gran tradició cultural. • Per exemple:Festa de Moros i Cristians,Aplec del cargol, trobada de puntaires al segrià.
  • 31. CURIOSITATS • La Seu Vella de Lleida es va construir l'any 1203 per Pere de Coma, la catedral és d'estil romànic, tot i que a l'interior hi ha presents elements d'estil gòtic. • Llardecans és el municipi del Segrià que acull la farmàcia més antiga de Catalunya.
  • 32. ESPERO QUE US HAGI AGRADAT Gràcies per la vostra atenció
  • 34. INDEX • Nom de la comarca. • Capital i localitats importants. • Situació (muntanya, litoral, interior). • Clima. • Vegetació. • Principals activitats de la població. • Menjars típics. • Festes populars. • Curiositats.
  • 35. Capital i localitats importants• El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. • Mataró és la capital i la ciutat més gran de la comarca del Maresme. • Altres localitats importants del Maresme son: • Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Tordera i Sant Pol de Mar.
  • 36. SITUACIÓ • El Maresme està situat a la franja litoral entre el mar i la Serralada Litoral. • Entre les comarques de Barcelonès, Vallès oriental i Selva.
  • 37. CLIMA • El clima del Maresme és Mediterrani. • A l’ hivern no fa molt fred i els estius son calurosos. • L'estació plujosa és la tardor i la seca l'estiu.
  • 38. VEGETACIÓ • Més de la meitat de la comarca està coberta per bosc. • Als boscos principalment trobem pins i alzines.
  • 39. PRINCIPALS ACTIVITATS • Les principals activitats del maresme son: •La pesca. •L’ horta. •Regates Esportives.
  • 40. MENJARS TÍPICS • En la cuina del Maresme destaquen els productes del mar i de l'horta. • Els mes coneguts son: • Les maduixes. • els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres . • les gambes i els calamars d'Arenys de Mar. • Tot tipus de peixos.
  • 41. FESTES POPULARS • Les principals festes populars del maresme son: –Festa major de cada població. –Festival musical Canet Rock. –Fira de la Maduixa. –Fires Artesanes , com per exemple la fira alternativa de Sant Pol.
  • 42. CURIOSITATS • A Sant Pol de Mar es troba el restaurant de la cuinera Carme Ruscalleda. Te 3 estrelles Michellin, i es reconeguda a nivell mundial. • El restaurant es diu Sant Pau.
  • 43. Espero que us hagi agradat
  • 45. 1-Nom comarca 2-Capital i localitats importants 3-Situació (muntanya, litoral, interior) 4-Clima 5-Vegetació 6-Principals activitats de la població 7-Menjars típics 8-Festes populars 9-Curiositats ÍNDEX
  • 46.  La seva capital és Vic, situada al centre d’Osona i del centre de la plana de Vic.  La seva població és de 155.000 habitants aproximadament. Les localitats més importants són Vic, Manlleu i Torrelló. Capital i localitats importants
  • 47.  Es una comarca situada a l’interior de Catalunya i està envoltada pel prepirineu.  Al centre de Osona està Vic. plana de vic Situació
  • 48. El clima d’Osona és mediterrani i humit, tot i que als relleus del nord i del est la temperatura és més baixa. Riu Major Clima
  • 49. La vegetació d’ Osona és molt variada. El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes, i ara n’ hi ha de ben poques, a causa de l’ocupació de terreny com els camps de conreus i per les pinedes que s’ hi han plantat. Vegetació
  • 50. Molta gent a Osona treballa de agricultors, pagesos o ramaders ja que es un lloc on hi ha bastants camps de conreu i bestiar. camps de conreu Principals activitats de la població
  • 51. A Osona hi fan molts embotits i derivats del porc, la llonganissa de Vic és molt famosa, també hi ha botifarra, bisbe, somalla, fuet, baiona, etc.  Els millors productes són els que fan els artesans perque treballen la terra i en saben extreure el millor. embotits Menjars típics
  • 52. PASTORETS: Són les representacions teatrals més arrelades, amb una tradició de més de 800 anys. Són extraordinàriament populars i cada Nadal el solen representar companyies o grups d’aficionats. Festes populars
  • 53. Curiositats Osona es caracteritza per la seva important explotació porcina, és una font important per a la riquesa de la comarca.
  • 56. ÍNDEX CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANTS 1 SITUACIÓ 2 CLIMA 3 VEGETACIÓ 4 PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ 5 i 6 MENJARS TÍPICS 7 FESTES POPULARS 8 CURIOSITATS 9
  • 57. CAPITAL I LOCALITATS IMPORTANTS La capital del Tarragonès és Tarragona. Està format per 21 municipis entre els que destaquen, a més de Tarragona, Salou , Vila-seca , Altafulla i Torredembarra . 1
  • 58. SITUACIÓEl Tarragonès pertany a la província de Tarragona situada al sud de Catalunya . Arran de costa , limita amb les comarques de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Baix Camp així com amb el Mar Mediterrani. També forma part de la Costa Daurada. 2
  • 59. CLIMA El clima del Tarragonès és mediterrani litoral sud. Predominen els estius calorosos i hiverns moderats. L'estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa és l'estiu. Les glaçades són poc freqüents, exceptuant els tres mesos d'hivern, la resta de l'any no n'hi ha. 3
  • 60. VEGETACIÓ La vegetació que hi predomina és l'ametller , el garrofer , l'avellaner , el pi blanc , l' alzina , l'olivera , les brolles de romaní i el llentiscle tot i que el paisatge actual ha estat alterat per l'home. Pi blancAmetller Garrofer Olivera RomaníLlentiscle 4
  • 61. PRINCIPALS ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ Se centren al voltant del turisme i la indústria petroquímica, la més representativa de la comarca. Destaca l'activitat agrícola i la ramaderia de porcí i aviram d’una certa importància. . Fent turisme Petroquímica 5
  • 62. Dins l'activitat comercial cal ressaltar el Port de Tarragona que és el segon port de l'Estat en quant a volum de mercaderies. I en el sector turístic cal fer esment al parc d'atraccions Port Aventura, el més gran de l'Estat del seu tipus. Port Aventura Port de Tarragona 6
  • 63. MENJARS TÍPICS El romesco és el plat més típicament tarragoní.És una salsa que normalment es presenta freda, per acompanyar musclos, peix a la planxa, verdures o carns. Cal ressaltar com a menjar típic de la província de Tarragona ,els calçots. Romesco Calçots 7
  • 64. FESTES POPULARS SANTA TECLA Són les festes principals de la ciutat de Tarragona. És un esclat que, durant deu dies, omple la ciutat d’alegria, música i color. SANT MAGÍ És la festa major del patró de Tarragona. Altres festes importants són la festa del Quadre de Santa Rosalia a Torredembarra , la festa dels Tres Tombs a Vila -seca i Constantí i la festa del Rei Jaume I al Catllar. 8
  • 65. CURIOSITATS Al 2017 a Tarragona es celebraran els XVIII Jocs del Mediterrani que són una competició multi esportiva on participen els estats banyats pel Mediterrani. Tarragona és la segona ciutat del món més important per les seves restes romanes. Tarragona és una de les ciutats de referència del món casteller. Actualment disposa de 4 colles castelleres. 9
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71.
  • 72. . El paisatje vegetal actual és molt contrastat a causa dels sòls, del clima i sobretot de la intervenció de l'home al llarg de la història. A la plana no resta gairebé res del que seria la vegetació pròpia del territori. • Al litoral hi ha llentiscle i margalló. • A la plana domina l'alzinar. • La muntanya estaria formada per boscos de roure valencià.
  • 73. mostra que hi ha una gran activitat econòmica en l’agricultura, ramaderia i pesca. L'activitat industrial es trobava molt concentrada a Reus. El turisme ha incrementat notablement a la fi de la dècada dels anys seixanta.
  • 74. El potaco, es el plat típic del Baix Camp que, malauradament, en els últims anys ha perdut presència en les nostres taules. Es tracta d’un guisat amb patates, tomàquets, carabassons, ganyims de tonyina, cargols, i altres ingredients, que preparaven antigament els pagesos de casa nostra.
  • 75. Primavera Setmana Santa Sant Jordi Sant Isidre Corpus Estiu Festa Major de Sant Pere Fira de Sant Jaume Diada Nacional Tardor Festes de Misericòrdia Tots Sants Hivern Cicle de Nadal Sant Antoni, els Tres Tombs Cicle de Carnaval La Quaresma
  • 76. Vista general, entorn. Al fons de la fotografia, el castell. Porta d'entrada al recinte on hi han les minses restes. Absis de la capella del castell, entitat supervivent amb més rellevància del conjunt. Castell de Prades Situació: A la població de Prades (Baix Camp) Època: Segle XII. Estat: Malmès. Escasses restes. No és visitable. Aparcament als carrers dels voltants.