3. El paisatge continental es localitza en indrets allunyats de les grans masses
d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora. És el paisatge propi de les
terres interiors d’Europa, Asia i Amèrica del Nord.
4. Les regions interiors dels continents, com que no reben la influència
reguladora del mar, presenten temperatures extremes (s’escalfen molt a
l’estiu i es refreden molt a l’hivern) i precipitacions escasses.
Els hiverns acostumen a ser molts sec. A l’estiu, el rescalfament del terra i de
l’aire provoco temperatures elevades.
Climograma del clima continental
5. Malgrat les escasses precipitacions, el cabal dels rius és considerable perquè
recullen l’aigua de les grans planes per on circulen.
6. A l’hemisferi nord les condicions climàtiques originen dos tipus bàsics de
paisatge natural:
A les zones situades més al nord, on els estius són menys calorosos, s’estén el
bosc de coníferes o taiga, integrada per pins, avets, làrics o bedolls. Aquests
arbres reben en nom de coníferes perquè tenen forma de con. Les arrels de
aquest arbres són llargues i poc profundes d’aquesta manera aprofiten millor
els nutrients.
Més al sud, en llocs on les temperatures durant l’estiu són altes i de
precipitacions escasses. La taiga dóna pas a extenses zones d’herba: les
estepes o praderies.
Bosc de coníferes
7. La fauna més característica que viu als boscos de coníferes esta formada,
entre altres animals com el cérvol, ants, esquirols, llebres de muntanya, etc.
8. Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de la
cel.lulosa, que després es transformarà en paper.
Aquestes zones estepàries són llocs molt adequats per al desenvolupament de
la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.
