Guia per a professorat del material i tu de què vas? elaborat en matèria de drogues per joves.

2. I TU, DE QUÈ VAS?
GUIA D’ACTIVITATS
PER AL PROFESSORAT

3. 4

4. ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ 7 6. DESENVOLUPAMENT
EDUCATIU DE L’EXPOSICIÓ 19
2. PRESENTACIÓ 9 6.1. Grup I. Joves de 12-14 anys 20
Àmbit 1. Informació 20
3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMS DE DROGUES 11 Activitat: Tots els joves fumen tabac
i prenen begudes alcohòliques?
3.1. Final dels 70:
un temps marcat per l’heroïna 11 Àmbit 2. Creences i mites 21
Activitat: Creences sobre el tabac
3.2. Els 80 la cocaïna i les begudes alcohòliques
entra en escena 11
Àmbit 3. Actituds 22
3.3. Els 90 s’incorporen Activitat: Per què haig de fumar
les drogues de síntesi 12 tabac?
3.4. La companyia permanent Àmbit 4. Influències 23
de l’haixix 12 Activitat: Ens donen gat per llebre?
3.5. Alcohol i tabac,
sempre al capdavant 12 Àmbit 5. Presa de decisions 24
Activitat: Puc decidir sobre
el meu futur?
4. PREVENIR LES DROGODEPENDÈNCIES 13
6.2. Grup II. Joves de 14-16 anys 25
4.1. Actuacions parcials 13
Àmbit 1. Informació 25
4.2. Actuacions globals 13 Activitat: Què se’n diu,
de les drogues?
5. L’EXPOSICIÓ I TU, DE QUÈ VAS? 15 Àmbit 2. Creences i mites 26
5.1. Drogues i adolescència 15 Activitat: Què t’hi jugues…?
5.2. Un apropament diferent Àmbit 3. Actituds 27
a la prevenció 15 Activitat: I jo què hi guanyo,
fumant?
5.3. Població destinatària 16
Àmbit 4. Influències 28
5.4. Objectius 16 Activitat: Quins romanços,
5.5. Components de l’exposició 17 la publicitat!
5.5.1. Propostes per a la Àmbit 5. Presa de decisions 29
interacció 17 Activitat: Què busques?
5.5.2. Visita guiada 17
7. AVALUACIÓ 30
5.5.3.Treball en grup entorn
dels 5 àmbits temàtics 17
8. MÉS INFORMACIÓ 30
5

5. 6

6. 1. PRESENTACIÓ
L’evolució i els canvis en la panoràmica dels consums de drogues han generat la
necessitat d’articular respostes innovadores que, tenint l’àmbit local com a escenari
preferent, permetin impulsar actuacions preventives adequades a la situació actual dels
consums de drogues.
L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, en el marc de les seves
competències de suport municipal, ha posat en marxa nous programes i recursos
adaptats a les noves demandes i a una nova realitat social , fent especial èmfasi en
actuacions preventives dirigides als adolescents i joves i a les seves famílies.
La disminució de l’edat d’inici del consum de determinades drogues, la precocitat en
les modes de la nostra societat i la baixa percepció de risc de les drogues entre els joves
posen de manifest la necessitat de realitzar intervencions preventives cada cop en edats
més inicials, així com oferir suport i estratègies als pares i a les mares en el seu rol
educatiu.
Com resposta a tot això, neix l’exposició “I tu, de què vas?” que treballa la prevenció de
les drogodependències en el joves de 12 a 16 anys amb l’objectiu de prevenir i retardar
l’edat d’inici en el consum de substàncies treballant d’una forma interactiva els factors
de protecció.
Durant la visita guiada a l’exposició, els joves fan un camí d’informació i aprenentatge
en actituds, creences, influències i presa de decisions.
Realitzada la visita, es facilita al professor que acompanya al grup aquest document que
us presentem , la “Guia d’activitats per al professorat” que vol ser una eina pràctica per
facilitar el desenvolupament d’activitats preventives a l’aula i reforçar els continguts de
l’exposició sobre la prevenció de les drogodependències, des d’un vessant pedagògic.
En aquesta guia s’exposen activitats per grups d’edat per tal d’adequar la seva aplicació
i afavorir un treball més enriquidor , reflexiu i de debat amb els joves.
Espero que aquesta guia sigui d’utilitat en la tasca que desenvolupeu i que ajudi als
joves a prendre decisions més informades i saludables davant el consum de drogues.
Katy Carrerras-Moysi
Diputada presidenta de l’Àrea de Benestar Social
Diputació de Barcelona
Març de 2007
7

7. 8

8. 2. INTRODUCCIÓ
Cada any, el personal educatiu inverteix part del seu temps en la prevenció de les
drogodependències. I ho fan sense que existeixi cap tipus d’obligació legal. Ho fan
perquè, tot i la sobrecàrrega i les dificultats que pateixen en l’activitat educativa, saben
que l’educació és un component ineludible en la prevenció de les drogodependències.
Són conscients que la prevenció d’assumptes socials com aquest va més enllà de
l’educació, però també que sense aquest vessant pedagògic difícilment es pot portar a
terme.
Una educació que contribueixi, durant la infància i l’adolescència, al desenvolupament
de coneixements, actituds, valors i competències psicosocials útils per adoptar
decisions saludables, autònomes i responsables vers les drogues.
Per facilitar aquest procés, cal disposar d’eines pràctiques fàcils d’utilitzar, que
responguin al coneixement actual i incorporin les estratègies de comunicació més
efectives. A vegades, les propostes educatives de les institucions públiques i
organitzacions socials presenten un dèficit d’empatia, per la qual cosa no
aconsegueixen captar les necessitats i les possibilitats reals de l’educació. Per això, poc
després de presentar-los públicament, força programes queden relegats a la
immobilitat.
Atenent aquesta necessitat neix l’exposició I tu, de què vas?, una proposta per abordar
la prevenció de drogodependències amb l’adolescència de 12 a 16 anys en contextos
educatius, que poden ser escolars o d’un altre tipus (espais d’educació en el temps
lliure, etc.).
L’exposició es complementa amb aquesta guia, creada per aprofundir en els continguts
que s’hi tracta, que dóna continuïtat en cada espai educatiu a un procés de reflexió
susceptible d’afavorir estils de vida no condicionats per les drogues.
La guia educativa proposa el desenvolupament d’una dinàmica educativa per a cada un
dels cinc àmbits temàtics en què s’estructura l’exposició, que són els següents:
Àmbit 1: Informació sobre les drogues.
Àmbit 2: Creences i mites.
Àmbit 3: Actituds.
Àmbit 4: Influències.
Àmbit 5: Presa de decisions.
Es proposa abordar aquests cinc àmbits temàtics a través de cinc activitats per a cada
una de las franges d’edat en què es distribueixen les persones destinatàries de
l’exposició:
Grup I. Adolescència de 12 a 14 anys.
Grup II. Adolescència de 14 a 16 anys.
9

9. 10

10. 3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMS
DE DROGUES
El panorama actual de l’abús de drogues il·legals comença a prendre força en el nostre
país durant la dècada dels setanta, adquirint en cada moment un perfil particular en
funció de la nostra evolució socioeconòmica i cultural.
A un problema tradicional amb l’alcohol i una relació de segles amb el tabac, s’hi van
anar afegint altres consums abans gairebé inexistents. Des de llavors, les drogues i el
consum que se’n fa han anat evolucionant, com tota la nostra vida social, fins adquirir
el perfil que a continuació esbossem.
3.1. Final dels 70: un temps marcat per l’heroïna
A principi dels anys setanta es comencen a detectar els primers consums d’heroïna.
Una droga que progressivament es va associant a la marginació. Tanmateix, era una
substància que comptava, entre qui en consumia, amb un marcat caràcter
contracultural.
L’evolució del perfil de les persones que consumeixen aquesta substància, en un procés
gradual d’exclusió social, i la irrupció de la sida, van anar dotant l’heroïna, i de manera
especial el consum injectat que se’n feia, d’unes connotacions de marginalitat. La
disminució del consum evidenciada en totes les enquestes i el progressiu envelliment
de les persones que en consumeixen, en són un clar reflex.
Avui en dia poques persones s’inicien en el consum d’heroïna, perquè hi ha més
informació sobre els problemes que comporta. Algunes de les persones que en
consumeixen ho fan des de fa molts anys, i pateixen problemes de salut i socials molt
seriosos.
3.2. Els 80 la cocaïna entra en escena
Els anys vuitanta va començar a posar-se de moda, en certs ambients, el consum de
cocaïna, pel fet de tractar-se d’una droga estimulant que permetia viure amb més
intensitat les nits dels caps de setmana. La imatge de glamour associada a aquesta
substància n’ha afavorit, en gran mesura, l’expansió.
El consum de cocaïna en aquells anys no va generar al nostre país els problemes
ocasionats en altres llocs com els Estats Units, ja sigui perquè va ser inferior al previst
o perquè es va limitar, en la majoria dels casos, a les nits dels caps de setmana.
11

11. No obstant això, uns anys més tard, com a conseqüència de l’increment dels consums,
van començar a fer-se evidents els efectes de l’abús habitual d’aquesta substància, com
mostren els diferents indicadors que recullen l’impacte sanitari de les drogues
(demandes de tractament, atencions a urgències i mortalitat associada al consum de
drogues).
Actualment l’ús de cocaïna s’està banalitzant, essent ja més accessible a les persones
joves que les pastilles tipus èxtasi.
3.3. Els 90 s’incorporen les drogues de síntesi
Els anys noranta les drogues de síntesi química s’incorporen en l’àmbit de les drogues.
Substàncies preparades en laboratoris clandestins obren noves possibilitats. L’èxtasi i
altres productes coneguts popularment com “drogues de disseny” van encaixar a la
perfecció amb alguns estils d’oci juvenils que, durant les dècades anteriors, s’havien
anat generalitzant fins a identificar-se amb la pròpia realitat social de l’adolescència i de
la joventut.
3.4. La companyia permanent de l’haixix
Aquest panorama no suposa que una determinada droga desapareix per passar el
testimoni a una altra que encaixa millor amb els ritmes socials de l’època. Cal parlar,
més aviat, d’un procés d’incorporació de noves substàncies que coexisteixen amb
drogues que han anat a menys, presentant constel·lacions de consums variats en funció
de les modes.
En aquest procés de canvi l’haixix ha estat, i continua sent, entre les drogues no
institucionalitzades, la substància objecte d’un consum més gran, tant per part de la
societat general com, sobretot, per part dels adolescents i joves.
3.5. Alcohol i tabac, sempre al capdavant
El consum de tabac ha anat experimentant un lent retrocés, però, tot i els esforços
preventius realitzats, no ha baixat en el nostre país del 30-35% de les persones més
grans de 15 anys. No oblidem que més de 50.000 persones moren cada any a l’Estat
espanyol per malalties relacionades directament o indirectament amb el consum de
tabac.
Pel que fa a l’alcohol, la visibilitat dels consums juvenils (grans concentracions en els
territoris nocturns dels caps de setmana) ha anat generant en alguns sectors de la
societat una sensació de preocupació i de certa confusió.
12

12. 4. PREVENIR LES
DROGODEPENDÈNCIES
Per actuar preventivament contra els consums de drogues s’han assajat diverses
respostes per part de l’àmbit educatiu i altres espais socialitzadors.
Centrant-nos en l’educació, presentem algunes de les condicions que l’experiència
mostra com a més prometedores en el camp de la prevenció, començant per les
intervencions que no mostren resultats positius.
En cap cas són convenients les intervencions basades en la por, que focalitzen la
dimensió informativa a generar temor sobre les últimes conseqüències del consum de
drogues, recorrent en ocasiones a l’exageració per intentar dissuadir-ne l’ús.
4.1. Actuacions parcials
L’experiència i estudis científics d’avaluació de programes sobre prevenció han permès
identificar algunes modalitats d’intervenció com a poc eficaces:
- Programes fragmentaris, que només se centren en dimensions parcials del
funcionament psicosocial (afectivitat, autoestima, alternatives al temps lliure,
control de l’oferta, etc.).
- Acciones merament informatives, que únicament pretenen millorar el
coneixement dels riscos associats a l’ús o abús de les drogues.
4.2. Actuacions globals
Existeix un raonable consens tècnic sobre alguns elements que els programes de
prevenció educativa haurien d’incloure. Elements que aïllats són insuficients, però que
integrats entre si formen una actuació compacta, sòlida i prometedora.
- Un coneixement adequat i veraç sobre les drogues. Insuficient però necessària,
en treballar amb l’adolescència la informació haurà de reunir les condiciones
següents:
• Ser realista, sense caure en alarmismes que la facin inversemblant i anul·lin
la credibilitat de qui l’emet.
• Centrar-se en les conseqüències immediates més probables de l’ús o abús de
drogues; aquelles que poden experimentar a curt termini les persones que en
consumeixen i que poden ser útils per prendre decisions racionals.
• Orientar-se a desactivar mites i creences que reforcen els consums en tant
que dipositen sobre les drogues expectatives errònies.
13

13. - Una visió més realista dels consums dels seus iguals. Les persones adolescents
poden distorsionar la percepció dels consums reals dels seus iguals (“tothom qui
surt beu alcohol”), confonent-los amb els consums del seu entorn, necessàriament
limitat. Aquesta percepció actua com una coartada que reforça els propis consums.
Confrontar-los amb la realitat plural i minoritària de l’ús problemàtic de drogues, és
un element a incorporar en els programes preventius, amb l’objectiu de desactivar
pretextos (“ho faig perquè tothom ho fa”) i arguments de pressió sobre els iguals
(“fes-ho, perquè tothom ho fa”).
- Educació en habilitats socials. La pressió grupal és un factor de risc de primer
ordre en el consum de drogues. Per això, els programes basats a educar
l’adolescència en competències psicosocials útils per neutralitzar, de manera
socialment acceptable, les pressions de grup al consum de drogues, mostren les
taxes d’eficàcia més elevada. L’educació en habilitats socials és la perspectiva
teòrica de major consens en el camp de la prevenció primària, especialment en les
edats més primerenques. Amb paraules de l’Organització Mundial de la Salut1: “Les
habilitats per a la vida són capacitats per adoptar un comportament adaptatiu i
positiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i desafiaments
de la vida quotidiana. Són habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiques
que permeten a les persones controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant la
capacitat per viure amb el seu entorn i aconseguir que aquest canviï. Com a
exemples d’aquestes habilitats per a la vida es poden citar la presa de decisions i
la solució de problemes, el pensament creatiu i crític, el coneixement d’un mateix,
i l’empatia, les habilitats de comunicació i de relació interpersonal i la capacitat per
fer front a les emocions i manejar l’estrès.”Aquestes habilitats per a la vida es poden
classificar en tres dimensiones:
• Cognitives. Habilitats per afrontar positivament dilemes vitals: resolució de
problemes, presa de decisions, pensament crític, etc.
• Emocionals. Destreses útils per a la gestió positiva de les emociones:
autoestima, maneig de l’estrès, autocontrol emocional, etc.
• Socials. Competències que afavoreixen un comportament social efectiu:
assertivitat, comunicació, resistència a les pressions, etc.
- Aprendre a gaudir en múltiples escenaris. L’ús de drogues s’imposa més on altres
fonts de gratificació són deficitàries. Aprendre a gaudir de diverses fonts de
satisfacció (persones, objectes, situacions, etc.) que la vida social posa a l’abast de
l’adolescència, constitueix un element que pot disminuir l’interès per al consum de
drogues.
14

14. 5. L’EXPOSICIÓ
I TU, DE QUÈ VAS?
5.1. Drogues i adolescència
Per què una exposició per a adolescents de 12 a 16 anys? Perquè aquesta és la franja
d’edat en què comencen a fer-se visibles els primers contactes amb l’alcohol, el tabac
i altres drogues. Una etapa clau, a més, per a la construcció de la identitat psicosocial
i el desenvolupament d’estils de vida.
L’apropament a les drogues no es pot aïllar del conjunt d’experiències vitals de
l’adolescència en el procés d’explorar la realitat i descobrir les seves pròpies capacitats.
Algunes persones s’acostaran a les drogues per curiositat i per experimentar amb elles
mateixes. D’altres buscaran en les drogues una via per intentar intensificar la seva vida
i facilitar les seves relacions socials.
En d’altres ocasions serà una manera de reafirmar la pertinència al grup. En alguns
moments, i per a algunes persones, serà el resultat del malestar inherent a la pròpia
condició adolescent o al desconcert existencial d’una persona sotmesa a la incertesa a
l’hora de definir el seu projecte de vida.
La prevenció haurà d’atendre el conjunt de situacions en què es reflecteix el consum de
drogues. En l’actualitat, aquestes situacions succeeixen, sobretot, en l’àmbit del grup on
les persones adolescents busquen diversió i oci.
Les drogues poden ser atractives per a algunes persones adolescents que inicien la seva
autonomia, per considerar que es tracta d’una conducta normalitzada entre les
persones de la seva edat o per haver desenvolupat expectatives favorables a consumir-
ne i per la transcendència i influència que, en aquestes edats, adquireix el grup.
La prevenció haurà d’ensenyar a l’adolescència a gestionar aquestes situacions sense
endinsar-se en consums de drogues.
5.2. Un apropament diferent a la prevenció
Des de la dècada dels noranta, les propostes preventives impulsades al nostre país són
moltes i molt variades. La majoria tenen com a denominador comú una vocació
curricular.
Com a conseqüència d’aquesta diversitat, cada vegada hi ha més centres educatius
compromesos amb propostes preventives de diversa naturalesa. No obstant això,
continuen essent una minoria els centres que incorporen un compromís preventiu
continuat en el projecte educatiu.
15

15. Sent l’àmbit educatiu plural i divers, ¿és raonable impulsar formats preventius únics?,
¿o convé reconèixer la varietat de ritmes, sensibilitats, graus de compromís i motivacions
i formular propostes variades que permetin sintonitzar amb aquesta situació?
D’altra banda, els centres d’educació formal no són l’únic espai on es poden realitzar
propostes educatives entorn del tema que ens ocupa. Uns altres escenaris d’educació
no formal, com els centres de temps lliure o de formació prelaboral, poden acollir i
impulsar iniciatives preventives.
Com a resposta a tot això neix l’exposició I tu, de què vas?, una proposta que pretén
reunir les característiques següents:
- Flexibilitat. L’exposició pretén facilitar, als professionals de l’educació amb
diferent grau de motivació vers la prevenció, eines pràctiques de treball.
- Complementarietat. L’exposició es proposa, entre d’altres objectius,
complementar, i no substituir, altres propostes preventives ja existents.
- Caràcter visual. Es tracta d’una proposta que, mitjançant els estímuls visuals,
pretén complementar les limitacions de les activitats purament acadèmiques.
- Interactivitat. Procura facilitar la implicació personal i grupal de les persones
destinatàries, confrontades a la necessitat de construir els seus propis discursos
davant del consum de drogues.
5.3. Població destinatària
Directa:
Preadolescència i adolescència d’edats compreses entre els 12 i els 16 anys. La
seva participació en l’exposició es realitza en grups naturals, variant el nombre de
participants en funció de les característiques de cada grup.
Indirecta:
Professorat i agents socials que intervenen amb persones adolescents i joves.
5.4. Objectius
Amb l’alumnat:
Afavorir processos de reflexió entre l’adolescència i la joventut, susceptibles de
propiciar l’adopció de decisions saludables, autònomes i responsables vers les
drogues i respectuoses davant del fet de no consumir-ne.
Amb el professorat:
Posar a disposició del personal educatiu eines pràctiques per facilitar el
desenvolupament d’activitats preventives i enfortir el seu compromís amb la
prevenció de les drogodependències.
16

16. 5.5. Components de l’exposició
5.5.1. Propostes per a la interacció
L’exposició és un material dissenyat d’acord amb una estètica juvenil, que presenta
un ventall d’estímuls, suggeriments i invitacions a la reflexió i el debat de grup sobre
el significat dels consums de drogues. Tot això es realitza a partir dels cinc àmbits
temàtics següents:
• Àmbit 1: Informació sobre les drogues.
• Àmbit 2: Creences i mites.
• Àmbit 3: Actituds vers el consum de drogues.
• Àmbit 4: Influències socials.
• Àmbit 5: Presa de decisions.
En aquests cinc espais, es facilita un procés reflexiu que permet transitar des del
coneixement actual de l’adolescència entorn dels consums de drogues fins a la seva
responsabilitat en la construcció dels seus estils de vida i diversió.
5.5.2. Visita guiada
Per aprofitar millor les possibilitats educatives i preventives de l’exposició I tu, de
què vas?, es proposa una visita guiada per tot el recorregut, per facilitar que els
joves s’hi impliquin i participin activament en comptes de restar només com a
simples espectadors.
Per facilitar-ho, tots els grups que la visitin comptaran amb el suport d’un monitor
o monitora que s’encarregarà de:
• Acompanyar i orientar les persones visitants durant el recorregut per l’exposició.
• Motivar la lectura dels textos i la visualització dels mitjans audiovisuals.
• Resoldre els seus dubtes.
• Promoure reflexions i formular preguntes per ser debatudes al final de la visita.
5.5.3. Treball en grup entorn dels 5 àmbits temàtics
El personal educatiu podrà treballar un procés de reflexió i diàleg entorn de les cinc
activitats que es proposen per a cada grup d’edat.
17

17. 18

18. 6. DESENVOLUPAMENT
EDUCATIU DE L’EXPOSICIÓ
Presentem una bateria d’activitats que es poden desenvolupar en diversos espais
educatius després de la visita a l’exposició. Aquestes activitats estan distribuïdes en dos
grups, d’acord amb l’edat de la població destinatària:
Grup I. Activitats per a joves de 12-14 anys.
Grup II. Activitats per a joves de 14-16 anys.
En ambdós grups es presenten cinc activitats, una per a cada un dels eixos temàtics en
què s’estructura l’exposició. Totes les activitats estan pensades per dur-les a terme
durant una hora, tot i que en cada cas caldrà realitzar els ajustos corresponents.
Incorporar les propostes de l’exposició en les activitats del centre serà decisió del
professorat. En alguns casos, per qüestions de temps o consideracions d’altra
naturalesa, només es podrà fer la visita a l’exposició. Pot ser que ja s’hagi treballat el
tema a l’aula, prèviament a la visita, i no calgui tractar-lo de nou. En d’altres ocasions,
el personal educatiu estarà interessat a continuar el procés iniciat en l’exposició amb
alguna activitat complementària. També es pot donar el cas que la visita a l’exposició
sigui l’inici d’un procés educatiu més sistemàtic.
Les cinc activitats proposades per a cada grup d’edat (una per a cada àmbit temàtic)
permetran una dedicació variada en funció de les possibilitats i necessitats de cada context.
No s’han de desenvolupar necessàriament totes les activitats proposades. Cada grup pot
prioritzar unes activitats o unes altres i seleccionar les que s’adeqüin més als seus objectius.
Totes les activitats estan pensades perquè es duguin a terme en grup, per afavorir així
el potencial educatiu de les dinàmiques grupals. La funció del personal educatiu serà
dinamitzar els debats.
19

19. 6.1. Grup I. Joves de 12-14 anys
Àmbit 1. Informació
Activitat: Tots els joves fumen tabac i prenen begudes alcohòliques?
Expliqueu al grup que aquesta primera activitat se centra a debatre algunes
informacions corrents sobre els consums de drogues.
Escriviu a la pissarra les frases següents: “Fumar tabac és normal”, “La joventut beu
alcohol els caps de setmana”. Demaneu a l’alumnat que pensin durant uns minuts en
aquestes afirmacions. Hi estan d’acord?, hi estan en contra?, què opinen i com ho
argumenten? Demaneu al grup que expressin la seva opinió individual seguint el model
de la Fitxa 1.
Distribuïu la classe en subgrups de cinc persones i, utilitzant la Fitxa 2, demaneu-los que
intentin posar-se d’acord a quantificar el consum d’alcohol, tabac i cànnabis entre les
persones joves i adolescents del seu entorn. A continuació, dibuixeu a la pissarra el
quadre de doble entrada de la Fitxa 3. Cada grup anotarà en la columna central els
percentatges de persones consumidores que creu que hi ha per a cada substància. Si
sorgeixen discrepàncies, animeu el grup a debatre-les fins arribar a un acord. Qui té raó?
Un cop finalitzada aquesta tasca, presenteu en la columna de la dreta les dades
de consum reals que recullen els darrers estudis coneguts de Catalunya
(http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/alcohol/index.html ;
http://www.pnsd.msc.es/categoria2/observa/estudio/home.htm) o, si n’hi ha, de la seva
població. Plantegeu un debat sobre la diferència entre la percepció del consum i les
dades objectives.
Acabeu l’activitat emfatitzant que sempre és més visible la persona que fuma tabac que
la que no ho fa, i que en un bar ho és algú que ha begut massa alcohol en comptes de
qui beu una gasosa o un suc. Podeu reforçar aquesta idea recordant que –segons
mostren els estudis- les nits de cap de setmana la majoria de joves s’estan
tranquil·lament a casa sense sortir. I entre els que surten, n’hi ha molts que fan activitats
que no estan en sintonia amb fumar tabac o prendre begudes alcohòliques, com anar
d’excursió, practicar esport, anar a veure una pel·lícula, etc. Destaqueu que cal
disposar d’informació objectiva per poder prendre decisions adequades i no deixar-nos
portar per opinions no contrastades.
20

20. Àmbit 2. Creences i mites
Activitat: Creences sobre el tabac i les begudes alcohòliques
Comenteu al grup que seguirà analitzant la importància de la informació sobre les
drogues a l’hora de prendre decisions responsables i encertades. Anant més enllà de
l’activitat anterior, es qüestionaran algunes creences que s’han anat difonent i que
influeixen en la conducta de les persones.
Escriviu a la pissarra algunes de les creences sobre les drogues que trobareu en la Fitxa
4. Podeu completar-les amb altres que conegueu. Seleccioneu amb el grup les tres que
suscitin més acord i les tres que originin més desacord. Distribuïu l’alumnat en grups
de sis i encarregueu-los realitzar, durant sis minuts, la tasca següent: què opinen de
cada frase?, per què hi estan d’acord o en desacord?
En la Fitxa 5 trobareu arguments sobre les diferents creences presentades.
La persona portaveu de cada grup presentarà les opinions del seu grup. Recolliu-les a
la pissarra. A continuació, dinamitzeu un debat a partir dels interrogants següents:
• Respecte a les creences. Del que pensem sobre begudes alcohòliques i el tabac:
què s’acosta més a la realitat i què s’hi acosta menys?, per què unes persones tenen
unes opinions i altres les tenen contràries?, si tenim algun dubte, a qui podem
recórrer?
• Respecte a les fonts d’informació. Què pot passar si estem mal informats?, si algú
ens comenta alguna cosa sobre el tabac o l’alcohol, de qui ens podem refiar?, qui
ens pot donar una informació que no sigui real?
Acabeu recordant que les nostres actituds i conductes estan influenciades per les
creences que tenim sobre cada assumpte. Creences que, sovint, tenen molt poc a veure
amb la realitat, per la qual cosa cal confirmar-ne la veracitat i escoltar una persona
entesa en el tema.
21

21. Àmbit 3. Actituds
Activitat: Per què haig de fumar tabac?
Indiqueu al grup que un altre element clau en relació amb les decisions que cada persona
adopta vers el tabac, té a veure amb les actituds que manté referent a això. Actituds que
resulten d’influències molt diverses, i que podem modificar a través de la reflexió.
Demaneu la col·laboració de cinc persones voluntàries per realitzar una dramatització.
Presenteu la situació a representar:
“És l’hora de sortir de classe. En el grup de la Marta algunes persones fumen, però
ella no. Alguns amics li ofereixen una cigarreta. Com que hi ha un noi dels que fuma
que li agrada, la Marta dubta. Al capdavall..., per provar...”.
Aquesta situació es pot modificar a voluntat, tot i que es recomana mantenir-ne els
components bàsics.
Distribuïu els rols entre les persones que participin en la dramatització (una persona
s’encarregarà d’oferir la cigarreta a la Marta, una altra se’n riurà de la seva decisió, la
tercera intentarà recolzar-la, la quarta parlarà a favor del tabac mentre fuma amb gest
de satisfacció).
Repartiu la resta del grup en dos subgrups: un defensarà els avantatges de fumar tabac
(per a les persones i per a les empreses que el fabriquen), i l’altre, els inconvenients.
Utilitzant el quadre de l’Annex 6 com a model, cada un elaborarà un llistat que reculli
els seus principals arguments a favor o en contra que la Marta fumi.
Pareu la representació en el moment d’indecisió de la Marta. “Fumo o no fumo?” Cada un
dels dos subgrups haurà de donar els seus arguments a la Marta per començar a fumar o
per no fer-ho, respectivament. Demaneu als subgrups que presentin arguments raonats.
Un cop acabada la representació, demaneu a qui hagi representat el paper de la Marta
i a la resta de persones que hagin actuat que expressin com s’han sentit. Pregunteu
també a la resta del grup com han viscut la situació: com creuen que se sentia la
Marta?, per què estava indecisa?, què necessitem per prendre les nostres decisions en
situacions de conflicte?
Acabeu realitzant una nova representació en què la Marta utilitzi, per mantenir la seva
actitud de desinterès vers el tabac, els principals arguments que hagin sortit i algunes
de les tècniques de resistència a les pressions grupals de l’Annex 7. Emfatitzeu la
necessitat de respectar les pròpies actituds i els propis dubtes, i d’adonar-se de quan
volen influir negativament en les nostres conductes.
22

22. Àmbit 4. Influències
Activitat: Ens donen gat per llebre?
Comenteu al grup que totes les nostres informacions, creences i actituds en relació amb
el tabac o les begudes alcohòliques estan mediatitzades per diferents influències o
interessos socials o grupals. En aquesta activitat ens centrarem en una de les fonts
d’influència més poderoses: la publicitat.
Recopileu, durant els dies previs a la realització d’aquesta activitat, anuncis publicitaris
de begudes alcohòliques que hagin aparegut en els mitjans de comunicació (premsa o
Internet) i poseu-los a disposició del grup. Analitzeu les tècniques actuals de promoció
indirecta de productes que realitzen les empreses (presència indirecta en actes
esportius, incorporar el tabac i l’alcohol en pel·lícules perquè ens identifiquem amb les
o els protagonistes, festes temàtiques, webs amb elements atractius per motivar-ne
l’entrada, etc.).
Expliqueu a la classe que un anunci és el resultat de la combinació intencional de
formes, colors, imatges, músiques, moviments, relats, eslògans, etc.
Distribuïu el grup en subgrups de cinc, repartiu-los alguns anuncis i demaneu-los que
els analitzin:
Què els suggereixen?, a quines imatges els associen?, què tenen a veure aquestes
imatges amb el producte que anuncien?, donen informació objectiva sobre el
producte que anuncien?
Demaneu a la persona que faci de portaveu de cada grup que exposi les seves
conclusions a la resta de la classe.
Ara els grups es convertiran en publicistes. Hauran de crear un anunci sobre un
producte inútil o nociu, pensant en les claus següents: quines característiques vull
destacar del producte?, quin és el públic destinatari de la meva acció?, quin objectiu
vull aconseguir amb l’anunci?, quin missatge pretenc transmetre? Una vegada
realitzada aquesta anàlisi, pensaran imatges, sons, un eslògan, etc., i crearan l’anunci.
La Fitxa 8 presenta alguns dels passos a seguir per portar a terme aquesta tasca.
Posteriorment, realitzaran anuncis publicitaris adreçats a persones de la seva edat.
Aquesta vegada, el tema serà promoure que no es fumi tabac ni es prenguin begudes
alcohòliques. Cada grup exposarà davant dels altres el resultat del seu procés creatiu. Els
anuncis quedaran exposats en algun lloc visible del centre (el passadís, l’entrada, etc.).
23

23. Àmbit 5. Presa de decisions
Activitat: Puc decidir sobre el meu futur?
Recalqueu al grup que les decisions que adoptem vers les drogues mai són
exclusivament personals. Al contrari: estan condicionades per la informació que
manegem, per les creences que hem interioritzat, per les actituds que sostenim.
Informacions, creences i actituds modulades per diverses fonts d’influència. Per
prendre les nostres pròpies decisions necessitem aprendre a qüestionar críticament les
influències de què som objecte, i també practicar el mateix procés de decisió.
Demaneu al grup que presentin diverses situacions conflictives sobre les quals hagin
hagut de prendre una decisió; per exemple, entrar o no en un equip esportiu, decidir si
es prefereix anar a viure amb el pare o la mare si aquests estan separats, etc. Hauran
d’identificar i debatre les conseqüències més probables de cada decisió.
Anoteu cada situació i demaneu a l’alumnat que indiqui les possibles conseqüències
positives i negatives de cada determinació, identificant-les, respectivament, amb els
símbols (+) i (-). Quan es plantegin desacords, convideu el grup a debatre’ls fins acordar
la millor solució.
Un cop finalitzada aquesta tasca, plantegeu un debat sobre les qüestions següents:
Analitzem els possibles resultats de les nostres accions abans de prendre una
decisió?, quins avantatges comporta fer-ho?, té inconvenients?
Advertiu que –en algunes ocasions- podem anticipar-nos al futur, fent més probable que
les conseqüències dels nostres actes siguin les desitjables. Plantegeu una per una les
situacions de la Fitxa 9 i pregunteu al grup per les conseqüències futures més
probables de cada decisió.
Acabeu comentant que en la vida de cada persona no només influeix l’atzar, sinó que
aquesta depèn, en bona mesura, de les decisions que cadascú adopta davant de les
situacions que viu.
24

24. 6.2. Grup II. Joves de 14-16 anys
Àmbit 1. Informació
Activitat: Què se’n diu, de les drogues?
Aquesta primera activitat se centrarà en la necessitat de disposar d’una informació
adequada sobre les drogues, que ajudi a prendre decisions formades. L’activitat no
pretén dotar el grup d’aquesta informació, sinó despertar l’interès per buscar-la.
Durant els dies previs a la realització d’aquesta activitat, seleccioneu diverses webs (p.
e. http://www.elpep.info, http://www.xkpts.com) o notícies de premsa relacionades amb
les drogues, intentant que tractin aspectes variats, i repartiu-ne fotocòpies entre el grup.
Quan hagin llegit la informació, distribuïu l’alumnat en subgrups i demaneu-los que
identifiquin els diversos continguts que presenten les notícies a l’hora de tractar sobre
les drogues i les persones que en consumeixen (sanitaris, legals, etc.), així com els
diferents tractaments que se’n fa (sensacionalista, científic, informatiu, etc.). Per fer-ho,
poden utilitzar el model de la Fitxa 10.
Les persones de la classe disposaran d’idees pròpies, diverses i potser diferents a les
que presenten les webs o la premsa. Quina informació tenen? La Fitxa 11 les pot ajudar
a identificar-la. Coincideix la seva informació amb la que nosaltres pensem o la que
destaquen els mitjans de comunicació?, en què es diferencia?
Proposeu a l’alumnat fer un debat fins que s’arribi a una conclusió compartida, i
construir un quadre que inclogui informació com aquesta: què caracteritza les diverses
substàncies?, les drogues que tenim més a prop –alcohol i cànnabis– són estimulants,
depressores o al·lucinògenes?, quin aspecte tenen?, com les consumeixen algunes
persones?, quins efectes poden produir?, quins riscos comporta consumir-ne? Trobareu
informació sintètica sobre els efectes d’algunes drogues en la Fitxa 12.
Aclariu que no tot el que apareix a Internet, a la premsa o en altres mitjans de
comunicació o el que diuen els amics o les amigues és sempre correcte. Pel que fa a
les drogues, cal recórrer a fonts d’informació fiable i veraç.
25

25. Àmbit 2. Creences i mites
Activitat: Què t’hi jugues…?
Expliqueu que aquesta activitat se centrarà en les creences, allò que creiem saber sobre
les drogues i que no sempre s’ajusta a la realitat. Malgrat això, una informació falsa de
la qual estem convençuts que és veraç influeix en les nostres decisions com si fos certa.
Analitzarem les creences del grup entorn de la idea de risc associada a les drogues.
Pregunteu al grup què entenen per “risc” en relació amb el consum de drogues. Anoteu
les seves definicions. Presenteu a l’alumnat algunes situacions en què es consumeixen
drogues i demaneu-li que reflexioni sobre possibles riscos.
En la Fitxa 13 trobareu diverses situacions que podeu proposar directament al grup.
A més, també podeu plantejar les preguntes següents: a quins riscos s’exposen les
persones que fumen tabac i beuen alcohol habitualment?, i les que consumeixen
cànnabis a diari?; Per què hi ha persones que mantenen el consum freqüent de
drogues i d’altres que només ho fan de manera experimental?; Coneixen algú que hagi
intentat deixar de fumar i no ho hagi aconseguit?, per què va fracassar?; Fumar tabac
només té conseqüències a llarg termini o el risc és més imminent?, i fumar cànnabis?;
Els riscos, com per exemple d’emborratxar-se, ¿només estan relacionats amb la salut o
poden facilitar altres tipus de problemes?
Comenteu que moltes situacions vitals comporten riscos que cal aprendre a manejar.
Algunes situacions són més difícils de controlar, com el cas del consum de drogues, i
sobretot durant una etapa de desenvolupament com és l’adolescència.
26

26. Àmbit 3. Actituds
Activitat: I jo què hi guanyo, fumant?
Aquesta activitat se centrarà en l’anàlisi de les actituds, com un dels factors que
influeixen en el comportament de cada persona. Prendrem com a referència el tabac.
(Amb alguns canvis es pot adaptar a un altre tipus de droga.)
El grup representarà un programa de televisió sobre els costos generals derivats del
tabaquisme. Hi haurà un presentador i quatre persones convidades que explicaran les
seves experiències:
- Convidat 1. Propietari d’un estanc. Creu que s’exageren els riscos del tabac.
- Convidada 2. Noia de 15 anys que fuma 10 cigarrets diaris. Només sent una
lleugera irritació a la gola.
- Convidat 3. Fuma 20 cigarretes i té 22 anys. Es penedeix d’haver començat a
fumar. Ha intentat deixar-ho alguna vegada i no ho ha aconseguit.
- Convidada 4. Exfumadora. Posa 2 cada dia en una guardiola (el que abans es
gastava fumant).
Es tracta que cada persona narri la seva experiència, centrant-se en els beneficis i els
inconvenients de la seva situació particular: con influeix el tabac en la seva vida diària?,
quin benefici/despesa li comporta cada any?, quins inconvenients li produeix? També es
poden incloure, per completar la reflexió, els beneficis i inconvenients socials del
tabaquisme, i la manipulació que històricament han fet les empreses tabaqueres per
fomentar-ne el consum (no fer públics i negar estudis que el relacionen amb el càncer,
augmentar la nicotina i el tractament químic per afavorir-ne l’addicció, etc.).
Organitzeu el grup en subgrups de cinc, cada un dels quals serà responsable de
preparar un dels rols i d’escollir una persona per representar-lo. Dediqueu uns minuts
a preparar els diferents papers de la representació, de manera que sorgeixin els
arguments més diversos possible.
Mentre té lloc la representació, la resta del grup actuarà com a públic i farà preguntes
a les persones entrevistades. En acabar la representació, cada un dels subgrups, a
partir dels arguments apareguts –tant a favor com en contra de la decisió de fumar-
dedicarà uns minuts a redactar les seves conclusions en resposta a les preguntes:
Si jo no fumo, què hi guanyo, si començo a fumar?
Si jo fumo, què hi guanyo, si deixo de fumar?
27

27. Àmbit 4. Influències
Activitat: Quins romanços, la publicitat!
Comenteu al grup que aquesta activitat se centrarà en la publicitat, pel fet de ser una
de les principals fonts d’influència sobre les nostres decisions. Informacions, creences
i actituds es veuen modulades, en gran mesura, per la influència publicitària.
Demaneu a l’alumnat que consulti webs de companyies relacionades amb l’alcohol
(http://www.bacardi.com, http://www.jbnightology.com, http://www.damm.es, etc.) i
analitzi les estratègies comercials que utilitzen per afavorir-ne el consum.
Recolliu, els dies previs a l’activitat, una selecció d’anuncis de begudes alcohòliques.
Distribuïu diversos anuncis entre el grup, organitzat en subgrups de cinc persones.
Comenteu que s’hauran de centrar en els textos. Demaneu a cada subgrup que
n’extreguin els guions, els eslògans i qualsevol altre forma de text, i que facin l’anàlisi
següent: què diuen?, què prometen?, tenen relació amb el producte anunciat?, és un
llenguatge descriptiu o metafòric?
Demaneu a cada subgrup que intercanviï els eslògans dels anuncis. ¿Serveixen els
anuncis de begudes alcohòliques per anunciar altres productes? Ara hauran de crear
un anunci sobre qualsevol producte que els interessi, utilitzant els textos
descontextualitzats de la publicitat de l’alcohol. Cada grup redactarà un llistat de les
tècniques literàries de què se serveix la publicitat de begudes alcohòliques.
Organitzeu un debat amb les conclusions dels diferents subgrups sobre l’ús que els
publicistes fan del llenguatge per evocar desitjos que no tenen cap relació amb el
producte que estan venent.
Finalment, repasseu totes les estratègies que utilitzen aquestes empreses per continuar fent
publicitat (reduir la concentració d’alcohol de certes begudes –barrejant-les en llaunes amb
altres sense alcohol-, regalar productes de promoció en bars d’oci nocturn, etc.).
28

28. Àmbit 5. Presa de decisions
Activitat: Què busques?
Comenteu al grup que aquesta activitat se centra en el procés específic de presa de
decisions sobre com gaudir del temps lliure. Fem el que ens agradaria?, el que podem?,
el que ens dicten les modes?, coneixem les possibilitats que estan al nostre abast?,
¿podem fer alguna cosa per disposar de les alternatives de temps lliure de què no
gaudim en el nostre entorn?
Demaneu al grup que relacionin totes les activitats que els agradaria fer durant el temps
lliure, independentment de si les duen a terme o no. Apunteu-les i demaneu a l’alumnat
que votin individualment les tres que prefereixin. Identifiqueu les cinc més votades i
distribuïu-les per grups d’interès.
Repartiu les activitats entre les que fomenten un desenvolupament grupal presencial i
creatiu (esport, tallers artístics, associacionisme, accions solidàries o ecologistes, etc.) i
les que promouen un oci passiu, consumista i sedentari (videojocs, xats, televisió,
centres comercials, etc.). Podeu utilitzar la Fitxa 14.
Hauran de desenvolupar una campanya de divulgació de l’oci constructiu i comunitari
per atraure altres joves. Cada grup haurà d’anunciar la informació següent: 1) Nom i
definició de l’activitat. 2) Destinataris. 3) Recursos necessaris per desenvolupar-la. 4)
Recolzaments: associacions, polítics, mitjans de comunicació, etc. 5) Campanya de
màrqueting: ¿com atraure les persones que interessa?
Acabeu comentant que una de les maneres de gaudir de les activitats desitjades és
contribuir activament a crear-les i a difondre-les entre la resta de la comunitat per fer-
les més duradores i suggerents.
29

29. 7. AVALUACIÓ
Per avaluar les activitats d’aquesta guia s’inclou un qüestionari a la Fitxa 15, que el
professorat hauria de contestar després de dur a terme cada una de les activitats que
es realitzin a l’aula.
8. MÉS INFORMACIÓ
Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social
Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències
SPOTT
C/ Sant Honorat, 5
08002 Barcelona
Telèfon: 93 402 28 80
Correu electrònic: gcas.spott@diba.cat
www.diba.cat
30

30. FITXES
Fitxa 1. Fitxa 9.
Quants joves fumen tabac o prenen Decidir sobre el meu futur
begudes alcohòliques?
Fitxa 10.
Fitxa 2. El que diuen les webs o la premsa
Proporció d'adolescents i joves
que consumeixen les següents drogues
Fitxa 11.
El que sabem d'aquestes substàncies
Fitxa 3.
Realitat i fantasia sobre l’expansió
dels consums Fitxa 12.
Principals efectes de les drogues
Fitxa 4.
Algunes creences sobre el tabac Fitxa 13.
i l’alcohol Te la jugues?
Fitxa 5.1/5.2 Fitxa 14.
En realitat... Aquest tipus d’oci, ens ajuda
a nosaltres i a la nostra comunitat?
Fitxa 6.
A favor i en contra de fumar tabac Fitxa 15.
Qüestionari d’avaluació de procés
Fitxa 7.
Trucs per desentendre’s de
la pressió grupal
Fitxa 8.
Passos per crear un anunci
publicitari
31

31. FITXA 1
Quants joves fumen tabac o prenen begudes alcohòliques?
Crec que la majoria de noies i nois de Crec que la majoria de nois i noies de
14-15 anys fumen tabac i prenen 14-15 anys ni fumen tabac ni prenen
begudes alcohòliques, i em baso en... begudes alcohòliques, i em baso en...

32. FITXA 2
Proporció d'adolescents i joves que consumeixen
les següents drogues
SUBSTÀNCIES PERCENTATGES
TABAC
ALCOHOL
CÀNNABIS

33. FITXA 3
Realitat i fantasia sobre l’expansió dels consums
SUBSTÀNCIES JO CREC QUE... EN REALITAT...
TABAC
ALCOHOL
CÀNNABIS

34. FITXA 4
Algunes creences sobre el tabac i l’alcohol
1. Les drogues produeixen els mateixos efectes en totes les persones.
2. El consum d’alcohol i tabac no comporta tant risc com el d’altres drogues.
3. Si controles, no passa res.
4. Les begudes alcohòliques ajuden a resoldre problemes.
5. El fum del tabac només fa mal a les persones fumadores.
6. Les drogues naturals no fan mal.
7. Les begudes alcohòliques ajuden a les persones a estar més animades
perquè són estimulants.
8. Hi ha més persones fumadores de tabac que persones no fumadores.
9. Prendre tres cerveses no afecta la conducció.

35. FITXA 5.1
En realitat...
POT SER CERT... PERÒ...
Cada droga actua en uns receptors Existeixen diversos factors que fan
concrets del cervell i, en general, sol variar els efectes de les drogues; per
provocar uns efectes concrets. exemple: el tipus de substància, la
quantitat consumida, la forma com es
prengui, l’estat del nostre organisme,
l’estat d’ànim o de salut, etc. Una
mateixa persona pot reaccionar de
manera diferent a la mateixa droga en
distintes ocasions. L’efecte d’algunes
drogues pot ser poc previsible.
El consum d’alcohol i tabac no comporta tants riscos
com el d’altres drogues
POT SER CERT... PERÒ...
Un consum ocasional i moderat d’alco- La perillositat es pot entendre de
hol o tabac té menys riscos que el d’al- maneres diferents. Si pensem en la
tres drogues més fortes. capacitat que tenen aquestes substàn-
cies per crear dependència, el tabac és
una de les substàncies més addictives.
En el cas de l’alcohol, consumir-ne
abusivament està relacionat amb bona
part dels accidents de trànsit i de con-
ductes agressives.
Continua per darrera

36. Si controles, no passa res
POT SER CERT... PERÒ...
El consum moderat i ocasional d’al- La forma més segura que les drogues
gunes drogues pot tenir pocs riscos (p. no provoquin efectes negatius és no
e. una persona adulta que beu un pa- prendre’n.
rell de cerveses algun dia que surt de Encara que una persona en prengui
festa). poca quantitat i controli, el pot perju-
dicar per la seva edat, situació o con-
text en que es trobi.
D’altra banda, persones autènticament
dependents d’una droga segueixen
dient que controlen, tot i que saben
que no és cert.
Les begudes alcohòliques ajuden a resoldre problemes
POT SER CERT... PERÒ...
Algunes persones que prenen begudes Les begudes alcohòliques no ajuden a
alcohòliques poden oblidar-se o resoldre problemes. En tot cas, sembla
desconnectar una estona d’un proble- que els dissimulen durant un temps.
ma o de la realitat. Però després del Per fer front a les dificultats o pro-
consum el problema persisteix o fins i blemes és convenient parlar amb la
tot pot ser més gran. família, educadors o persones adultes
de confiança.
El fum del tabac només fa mal a les persones fumadores
POT SER CERT... PERÒ...
El tabac afecta més a qui fuma. I, si ho El fum del tabac conté més de quatre
fa en un lloc obert, les altres persones mil compostos químics diferents, i la
no en sortim perjudicades. persona que fuma s’exposa a un nivell
elevat de monòxid de carboni i altres
tòxics (alguns cancerígens). Però, a
més, la persona que fuma en un espai
tancat també sotmet el seu entorn a la
mateixa influència. En el nostre país,
cada any moren diversos milers de
persones a conseqüència del
tabaquisme.

37. FITXA 5.2
Les drogues naturals no fan mal
POT SER CERT... PERÒ...
Les drogues d’origen natural no tenen Encara que siguin d’origen natural, les
els riscos associats a l’adulteració que drogues com el tabac, la marihuana o
presenten les de síntesi química, a les els bolets al·lucinògens també poden
quals s’afegeixen substàncies que tenir efectes perjudicials a curt i llarg
moltes vegades són perilloses. termini.
A més, afegeixen altres tipus d’additius
químics al tabac natural per fomentar-ne
el consum i facilitar-ne la dependència.
Les begudes alcohòliques ajuden a les persones a estar
més animades perquè són estimulants
POT SER CERT... PERÒ...
Tot i que la majoria de persones no Les begudes alcohòliques no conve-
necessitem cap substància externa per nen a les persones menors perquè
animar-nos, hi ha qui creu que amb estan en una època de creixement. A
una mica d’alcohol es pot sentir d’una més de no estar permès per la llei,
manera més alegre durant una estona, beure’n es posa malament a molta
sense valorar-ne les conseqüències gent, o li provoca desànim.
posteriors. Quan provoca un efecte d’eufòria és
temporal, perquè el cervell es va
endormiscant.
Continua per darrera

38. Hi ha més persones fumadores de tabac que persones no fumadores
POT SER CERT... PERÒ...
En alguns grups -encara que sigui en Els estudis demostren que, malgrat
pocs- sí que és possible que la majoria que el nombre de persones fumadores
fumi tabac. és elevat, no supera la proporció d’una
I és veritat que a vegades ho sembla, de cada tres.
perquè sempre es veu més qui fuma
que qui no ho fa (en un bar, tot i que
fumi poca gent, es nota de seguida).
Prendre tres cerveses no afecta la conducció
POT SER CERT... PERÒ...
Si una persona adulta ha begut aques- Prendre begudes alcohòliques, encara
ta quantitat pot “creure que està bé” que sigui en petites quantitats, afecta
per conduir, però la realitat és una la capacitat de judici i fa que es tinguin
altra. Els altres hauríem de convèncer- menys reflexos i s’actuï amb més lenti-
la perquè no ho fes o perquè s’esperés tud. A més, en casos com el de la con-
una bona estona abans d’agafar el ducció, cal posar-hi tota l’atenció, i el
vehicle. més adequat és no beure gens d’alco-
hol.

39. FITXA 6
A favor i en contra de fumar tabac
Argumenta què s’hi guanya o què s’hi perd, en fumar tabac.
ARGUMENTS A FAVOR DE ARGUMENTS
A FAVOR TEU LES EMPRESES EN CONTRA TEU
TABAQUERES

40. FITXA 7
Trucs per desentendre’s de la pressió grupal
1. DISC RATLLAT: repeteix una vegada i una altra la mateixa resposta fins que la
persona que et pressiona s’avorreixi i desisteixi.
Exemple: Sí, sí… ja ho sé, però et dic que no vull fumar.
Que passo de fumar, no ho necessito.
2. INVERTIR ELS PAPERS: qüestiona la persona que et pressiona, obligant-la a justificar
el seu propi comportament.
Exemple: Però, tu qui et penses que ets per dir-me que haig
de beure una cervesa?
3. PROPOSAR UNA ALTERNATIVA: ofereix activitats alternatives a la conducta que et volen
imposar.
Exemple: Potser està bé, però si anem al rocòdrom segur que ens
ho passarem millor que prenent cerveses.
4. TROBAR ALIATS/ALIADES: buscar el recolzament d’altres persones per no sentir-te
sol/sola pot dissuadir qui et pressiona.
Exemple: Au, digues alguna cosa tu també, que sembla que sóc l’única
persona a qui no li ve de gust.
5. HUMOR: una resposta humorística, espontània o preparada per endavant t’ajudarà
a sentir-te còmode.
Exemple: De veritat que hi aniria, però tinc una colònia de polls i xinxes
i t’asseguro que acabareu tots amb un zoològic.
6. FER-NE CAS OMÍS: actua sense tenir en compte la situació, obviant-la com si no
s’adrecés a tu.
Exemple: Ei, ja li has tirat els trastos a aquella noia? No t’enganyis,
que ho tens difícil.
7. TROBAR UNA EXCUSA: ajorna la decisió esgrimint una excusa que t’eximeixi de fer el
que et proposen sense mostrar el teu desacord.
Exemple: Estaria bé, però aquesta tarda el meu germà i jo hem de fer
un xafarranxo a l’habitació.
8. CANVIAR DE GRUP: en determinats casos pot resultar l’únic mitjà per fer respectar
les teves pròpies eleccions.
Exemple: Aquesta tarda me n’aniré amb l’equip de futbol sala,
per perdre un altre partit.
9. RESPOSTA ASSERTIVA: respondre a la crítica mantenint la postura desitjada.
Exemple: Sí, ja ho sé, em sembla bé el que dius…, però tot i així
no vull beure alcohol. A més, no discutiré ni parlaré més d’aquest tema,
jo us respecto i us demano que feu el mateix amb mi

41. FITXA 8
Passos per crear un anunci publicitari
• Quin producte vull anunciar?
• Quines característiques en vull destacar?
• A qui s’adreça?
• Quin objectiu vull assolir amb l’anunci?
• Quin missatge vull transmetre amb la publicitat?
• Com puc compondre els diversos elements de l’anunci?
• Quin eslògan puc utilitzar?

42. FITXA 9
Decidir sobre el meu futur
Situació 1
Demà tinc examen de matemàtiques. El vull aprovar, però no em ve de gust estu-
diar més. De cop i volta un amic em ve a buscar. Em demana d’anar a fer un volt
i que busquem altres amics per jugar un partit. M’ha convençut!
Situació 2
Una companya de classe m’ha demanat que li deixi un CD. El meu oncle m’ha
regalat el darrer disc del meu grup preferit. Encara no l’he escoltat prou, i, si l’hi
deixo, vés a saber quan me’l tornarà. L’última vegada va tardar dos mesos. No l’hi
deixo!
Situació 3
La meva mare m’ha demanat que em quedi cuidant el meu germà petit que està
malalt. Li he dit que sí, però quan se n’ha anat, me n’he anat a la meva habitació
a escoltar música amb auriculars. Al cap i a la fi, segur que el meu germà ja s’ha
adormit!

43. FITXA 10
El que diuen les webs o la premsa
NOTÍCIES INFORMACIONS DESTACADES
WEBS
WEBS
PREMSA
PREMSA
PREMSA

44. FITXA 11
El que sabem d'aquestes substàncies
SUBSTÀNCIES QUÈ ÉS? ASPECTE FÍSIC
TABAC
ALCOHOL
CÀNNABIS
ALTRES
FORMA EFECTES ESPERATS
SUBSTÀNCIES RISCOS
DE CONSUM EN CONSUMIR-LA
TABAC
ALCOHOL
CÀNNABIS
ALTRES

45. FITXA 12
Principals efectes de les drogues
Segons els efectes en el nostre sistema nerviós central, algunes drogues es poden classificar així:
DEPRESSORES
Provoquen que el funcionament del Les més importants són:
sistema nerviós sigui més lent o menys - Alcohol
intens. - Opiàcies
(heroïna, morfina, metadona...)
- Tranquil·litzants
- Hipnòtics
(pastilles per dormir)
ESTIMULANTS
Acceleren el funcionament del cervell i Estimulants majors:
poden provocar nivells diversos - Amfetamines
d’eufòria. - Cocaïna
Estimulants menors:
- Nicotina
- Xantines
(cafeïna, teïna...)
AL·LUCINÒGENES
Alteren la percepció, produint distor- - Bolets i fongs al·lucinògens
sions en els sentits o autèntiques - LSD
al·lucinacions. - Drogues de síntesi
(èxtasi*, etc.)
- Inhalables
Algunes drogues són difícils de classificar perquè tenen efectes diferents en funció de
la varietat, dosi o via de consum (com el cànnabis, que pot ser depressora o una potent
distorsionadora de la percepció).
Altres drogues -com l’alcohol- poden semblar, a qui les consumeix, que són estimu-
lants, quan realment són depressores.
Algunes drogues de síntesi, com l’èxtasi*, tenen simultàniament efectes estimulants i
al·lucinògens.

46. FITXA 13
Te la jugues?
Respon les preguntes següents. Coneixes algú que…?
PREGUNTES SI/NO QUINES CONSEQÜÈNCIES
NO DESITJADES POT TENIR?
…hagi pujat alguna vegada
amb moto sense casc?
…hagi pres alguna vegada begudes
alcohòliques i després hagi conduït?
…s’hagi banyat al mar quan
els socorristes suggerien no fer-ho?
…hagi pujat en un cotxe sabent que
el conductor/a havia pres begudes
alcohòliques?
…en alguna ocasió hagi pres
pastilles tipus èxtasi sense saber
què eren?
...hagi mantingut relacions sexuals
amb penetració sense preservatiu?

47. FITXA 14
Aquest tipus d’oci, ens ajuda a nosaltres i a la nostra comunitat?
ACTIVITATS D’OCI CONSTRUCTIU ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE
PASSIVES O CONSUMISTES

48. FITXA 15
QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE PROCÉS -página 1-
Tipus de centre educatiu Edat de la població Marqueu l’activitat realitzada
destinatària
- Secundària obligatòria 12-14 anys 1 2 3 4 5
- Altres 14-16 anys 1 2 3 4 5
Activitats didàctiques
Estan relacionades amb l’exposició:
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
Són adequades a les característiques de la població diana destinatària
(moment evolutiu, realitat en què es mouen, etc.):
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
Aplicar-les és fàcil i senzill:
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
El disseny i redacció (objectius, continguts, propostes metodològiques, etc.)
és l’adient:
4 3 2 1
Totalment d’acord D’acord En desacord Totalment en desacord
Són prou variades i diferents:
4 3 2 1
Totalment d’acord D’acord En desacord Totalment en desacord
Continua per darrera

49. Satisfacció de la població diana
L’alumnat ha quedat satisfet amb l’aplicació de les activitats:
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
Han trobat útils i propers els temes treballats:
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
Han fet reflexions i han expressat la intenció de practicar conductes saludables:
4 3 2 1
Totalment d’acord D’acord En desacord Totalment en desacord
Satisfacció de l’equip educatiu
Estic satisfet/a amb el desenvolupament de les activitats didàctiques:
4 3 2 1
Molt Bastant Poc Gens
Tinc la intenció de tornar-les a aplicar el proper curs:
4 3 2 1
Totalment d’acord D’acord En desacord Totalment en desacord

50. QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE PROCÉS -página 2-
Propostes de millora per a l’activitat didàctica núm.
Caldria modificar, de la proposta didàctica, el següent:
En les activitats educatives plantejades he trobat a faltar:
Altres comentaris i suggeriments:
En acabar d'omplir aquest qüestionari pots fer-lo arribar per fax al 93 402 28 84 (Spott).
Necessitem la teva opinió per millorar la Guia d'activitats per al professorat.
Gràcies per la teva col·laboració