Núria Aixalà Pons VIII Fòrum TRiCS

1. Núria Aixalà Pons
Biologia
29-01-14
2 BAT b

2. Saber què és una lesió medul·lar i si es
pot curar totalment.
 Comprendre el funcionament de la
medul·la espinal.
 Adquirir coneixements sobre les noves
tecnologies relacionades.
 Analitzar com afecta en l’àmbit familiar i
personal.


3. -És un cordó nerviós.
-Forma part del Sistema
Nerviós Centra, via per la qual
el cervell rep informació i
envia les ordres que regulen el
moviment.
- Interrupció
paràlisi de la
mobilitat voluntària i absència
de tota sensibilitat per sota de
la zona afectada.

4. Parts de la
medul·la espinal
-Està formada per substància
blanca i per substància grisa.
- Disminueix de gruix de dalt
cap a baix, i no està en
contacte directe amb les
vèrtebres
La piamare, que la rodeja
directament.
Líquid cefaloraquidi.
L’aracnoide, que és una xarxa
fina, transparent i laxa.
La duramare, que és la més
externa, fibrosa i forta.

5. És l’alteració de la medul·la espinal que provoca una pèrdua de
sensibilitat i/o mobilitat.
d'un traumatisme
Pot ser conseqüència
d’una malaltia
Lesions incompletes
Lesions completes

6. Conseqüencies segons on el localitzi la lesió
Zona cervical: tetraplegia
extremitats del tronc.
totes les
Zona toràcica i lumbar: paraplegia
extremitats inferiors i la part del tronc
per sota del nivell de la lesió.
Con medul·lar o cua de caball
afectació menor i hi ha una pèrdua del
control sobre els esfínters.

7. L. lumbars
7%
Tipus de lesions
Lesionats segons el sexe
Homes
Dones
20%
L. cervicals
48%
L.dorsals
45%
80%
Accidents causats per vehicles
Cotxe
Moto
Edats en les que es produeixen els
accidents
15-39 anys
Altres
10%
20%
90%
80%

8. Objectiu: ser el màxim autònom possible.
Medul·la
línia telefònica.
Lesió
músculs de l’organisme no reben
la informació procedent del cervell i no hi
ha ni moviment ni sensibilitat.
Màquines i cirurgia
Institut Guttmann
Rewalk

9. • Investigació amb cèl·lules mare
Embrionàries
Adultes
• Enginyeria de teixits: Materials bio-compatibles
neurogel

10. • La glia envoltant olfactòria: Cèl·lules que permeten a les neurones del
sistema olfactiu regenerar-se.
• Transplantament del nervi perifèric: Reconstrucció microquirúrgica.
Altres: tractament amb factors de creixement i la Condroitiniasa

11. -Analitzar un cas real per veure el
seguiment després d’una lesió medul·lar.
-Avaluar l’evolució del pacient.
- Analitzar amb un professional els casos
reals en general.
Pacient: José Luís
Metge professional: Doctor Medina

12. Cas real
José Luís té 48 anys i va tenir un accident de trànsit quan tenia 24
anys
Tetraplegia incompleta on es veuen afectades les
vèrtebres C5 i C6.
La família va ser el suport principal.
Evolució
Ingressat a l’hospital Joan XXIII tres-cents seixanta-quatre dies i
un mes sedat.
Després de dos mesos i mig de l’accident va començar a fer
rehabilitació.
Ell ens diu que ha millorat tant psicològicament com físicament
Ha guanyat força i habilitat
els braços.
ha aconseguit poder moure

13. Testimoni mèdic
Una lesió suposa un xoc mental i físic.
Les seqüeles provoquen greus discapacitats funcionals i cognitives.
En pocs segons canvia de manera radical la vida d’una
persona, de la seva família i del seu entorn.
Actualment la medul·la no te la capacitat de regenerar-se.

14. 




La rehabilitació és el procés més important
després d’una lesió medul·lar.
Com més aviat es comença la
rehabilitació, les millores del pacient són
més i millors.
L’àmbit familiar pateix igual o més que el
lesionat.
Com més amunt es produeixi la lesió
medul·lar, més greu serà.
La lesió medul·lar no es pot curar totalment.