3. El Romanticisme és un moviment que influeix tant les arts plàstiques
com la literatura i la música.
Al contrari que el Neoclassicisme, que s’inspira en l’ordre i l’austeritat
del món clàssic i del Renaixement, el Romanticisme és un estil més
dramàtic i sentimental.
El Romanticisme coincideix amb els moviments europeus de
construcció del sentiment nacional i de recuperació del passat
medieval.
La temàtica històrica té una gran importància en aquest moviment.
4. El Romanticisme és un estil que valora la llibertat, la subjectivitat, la
rebel·lia, la melangia i el sentiment i l’individualisme de l’artista.
L’obra artística no es basa en la imitació de la natura, sinó en l’ originalitat,
la subjectivitat i la creativitat.
El caràcter de l’artista rebel i lliure, típic de l’art del segle XX, comença ja
amb els romàntics.
18. El Realisme està en contra del sentiment melangiós
del Romanticisme.
El Realisme és contrari a crear un món ideal i pretén
representar la realitat d’una manera directa sense
utilitzar símbols.
El Realisme es preocupa per temes de tipus social i
quotidians, per personatges del poble (treballadors,
pagesos) i per la vida a la ciutat.
32. L’Impressionisme és considerat el moviment iniciador de l’art
modern, el punt de partida de la revolució artística que duran
a terme les avantguardes històriques a la primera meitat del
segle XX.
El tema principal de la pintura impressionista és la llum. Els
pintors impressionistes s’interessen per les infinites maneres
com podem veure el món natural segons la llum de cada
moment, segons l’hora del dia (a primera hora del matí, al
migdia, a la tarda, al capvespre) i segons les condicions
meteorològiques (pluja, boira, vent, cel ennuvolat, a ple sol,
etc.).
Els pintors impressionistes surten de l’estudi per pintar a
plein air, a l’aire lliure. El paisatge és el génere preferit pels
pintors impressionistes.
Les espigolaires (1857), de Jean-François Millet
