SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  52
ALACANT
L’alt Vinalopó (Villena)
L’alcoia (Alcoi)
El comtat (concentaina)
La marina alta (Denia)
Les valls del Vinalopó (Villena)
El vinalopó mitja (Asp)
L’alacantí (Alacant)
La marina baixa (La vila joiosa)
El baix Vinalopó (Elx)
El baix segura (Oriola)
CASTELLÓ
        Els ports (Morella)
    El baix maestrat (Vinarós)
   L’alt maestrat (Albocàsser)
       L’alacatén (l’Acora)
La plana alta (Castelló de la Plana)
        L’alt Millars (Cirat)
    La plana baixa (Borriana)
     L’alt palància (Sogorb)
VALÈNCIA
 El raco d’ademus (Ademús)
     Els serrans (Xelva)
   El camp de túria (Llíria)
El cmap de morvedre (Sagunt)
  La plana d’utiel (Requena)
   La foia de bunyol (Xiva)
      L’horta (València)
  La vall de cofrents (Aiora)
La canal de navarrés (Énguera)
      La ribera (Alzira)
      La costera (Xativa
La vall d’albaida (Ontinyent)
      La safor (Gandia)
   Un riu és un corrent
    natural d’ aigua que
    flueix amb continuïtat.
   (Lago) acumulació
    d’aigua, situada en una
    depressió, en terra
    ferma.
   (Bahía) entrada de mar,
    oceá o llac envoltada per
    terra d’una obertura, que
    sol ser mes gran que no
    pas a la penetració de
    terra endins,
    contraposant-se en certa
    manera als golfs.
   (Cima) part mes alta
    d’una muntanya.
   (Montaña) petit turó amb
    una minima elevació
   (Acantilado) es un
    accident geogràfic que te
    una massa rocosa
    terreny de pendent
    elevat.
   (Estanque) es un clot
    pregon en el llit d’un
    corrent d’aigua, on
    aquesta s’entolla o
    abteix el seu curs.
   (Golfo) es una part de
    l’oceà o mar de gran
    extensió tancat per
    puntes o caps de terra.
   (serralada)
   Masa de rocas oscuras y
    densas que forman el
    fondo oceánico.
   (Altiplano) Superfície
    relativament plana
    elevada sobre el terreny
    que l’envolta.
   (Afluente) Superfície
    inclinada coster d’una
    muntanya pel qual
    baixen les aigues i que
    uneix el talveg i la
    carena.
   (Valle) és una depressió
    allargada de la superfície
     terrestre recorreguda en
    general per un corrent
    fluvial.
   (Montaña) elevació
    natural del terreny.
   (Tossal) es una part de
    terra elevada per damunt
    de la resta.
   Es una extensió de terra
    voltada d’aigua per tot
    arreu excepte per una
    part anomenada itsme.
   Es el tros de terra que
    uneix la peninsula.
   (Oceano) es una gran
    massa d’aigua salada.
   (Estrecho) es un canal
    estret d’aigua que
    conecta dos cossos
    d’aigua mes grans.
   (Playa) una acumulació
    de terra sobre la vora del
    mar
   Es un llac litoral d’aigua
    salina.
   Part inferior d’un vall o
    d’un sistema y de valls
    profundament, enviada
    per la mar
   Conjunt de muntanyes
    que té una formació
    comuna i
    caracteristiques
    semblants.
   (Cascada) es la caiguda
    d’un curs d’aigua.
   (Glaciar) son
    acumulacions de neu
    que do es derritixen o
    gel.
   (Marjal)Es un terreny
    impermeable i planer.
   (Volcan) es una
    estructura geologica per
    la qual emergeix lava.
   Es una cova, una cavitat
    natural del terreny.
   (Barranco) es una forma
    de relleu de vessant
    abruntes i en forma
    lineal.
   Es un clot, natural o
    artificial, ple d’aigua que
    s’aprofita per a rentar.
   (Cañon) es un vall estre
    entre les muntanyes
    abrutes.
   (Cabo) punta de terra
    que s’endinsa al mar.
   Es la formació geològica
    que alguns rius originen.
   Humedal es caracteritza
    per ser un terreny proxim
    al mar invadido per aigua
    salada de la qual es pot
    estraure la sal.
   Les lagunes de mata y
    torrevieja
   Serra de irta
   Les illes columbretes
   Prat de cabanes-
    torreblanca
   Parque natural del
    desert de les palmes
   Penyagolosa
   Serra de espada
   Puebla de san miguel
   Serra calderona
   Albufera
   Parc natural del turia
   Font roja
   Clot de galvany
   Mazizo de pego oliva
   Marjal de pego oliva
   Les salines de santa pola
Degradacion del terreno:                 DONDE
 El terreno se ha            Alicante
  destruido porque las        Orihuela
  ciudades han crecido        Elx
  mucho.
                              Ibi
                              Denia
                              Novelda
   Que habia mucho                 De que tipo eran
    trabajo en esos sitios      Alicante: turismo
                                Orihuela:quimica
                                Ibi y denia: joguets
                                Elx: textil
                                Novelda: marmol
Aquí podemos mostrar como ha subido la segunda
piramide de poblacion por el crecimiento de la
comunidad valenciana

    En El sistema
    Bético destacan:

    Las sierras
    Grossa y de
    Crevillent. Los
    Valles del
    Vinalopó y Alcoi.
    Las Cuencas de
    Villena y Novelda.

    En el Sistema
    Iberico destacan:

    Las sierras de El
    Maestrat, las sierras
    de Pina y Espadán,
    y las sierras de
    Calderona y
    Javalambre.

    Tiene unos 23.000
    km2, con unos
    5.111.706
    habitantes,
    representa el 10,4%
    de la población
    española.

    Los accidentes mas
    destacados son:

    Sant Antoni,
    Oropesa y la Nau, el
    peño de Ifac y las
    bahías de Altea y
    Benidorm

    Destacan el Mijares,
    el Turia, el Júcar y el
    Segura.

    Los rios que nacen
    en el interior de la
    Comunidad son el
    Cervol, el Palancia y
    el Vinalopó.

    Posee un clima
    Mediterraneo
    caracterizado por
    inviernos suaves y
    veranos calurosos.
    Las precipitaciones
    son escasas y se
    producen sobre todo
    en primavera y
    otoño.

    Constituyen el
    hábitat natural de
    una gran variedad de
    animales y plantas.
    Se localizan
    principalmente en la
    costa y su formacion
    se debe a diversas
    causas:

    1.La acumulacion de

    El bosque de la C.V
    esta formado por
    especies de hoja
    perenne, la encina y
    el alcornoque. La
    especie
    predominante es el
    pino carrasco.

Contenu connexe

Tendances (20)

Economia I Societat A L’èPoca Andalusina
Economia I Societat A L’èPoca AndalusinaEconomia I Societat A L’èPoca Andalusina
Economia I Societat A L’èPoca Andalusina
 
El quadrat de la sèquia
El quadrat de la sèquiaEl quadrat de la sèquia
El quadrat de la sèquia
 
Garrotxa
GarrotxaGarrotxa
Garrotxa
 
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBREPOBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
 
Relleu1
Relleu1Relleu1
Relleu1
 
La Garrotxa
La GarrotxaLa Garrotxa
La Garrotxa
 
Marina alta
Marina altaMarina alta
Marina alta
 
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valencianaUnitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
 
EL BAIX MAESTRAT.
EL BAIX MAESTRAT. EL BAIX MAESTRAT.
EL BAIX MAESTRAT.
 
Rutes pels amunts (cast y cat)
Rutes pels amunts (cast y cat)Rutes pels amunts (cast y cat)
Rutes pels amunts (cast y cat)
 
Jordi serra practica4
Jordi serra practica4Jordi serra practica4
Jordi serra practica4
 
Maresme
MaresmeMaresme
Maresme
 
Sant marti sarroca
Sant marti sarrocaSant marti sarroca
Sant marti sarroca
 
Relleu catala
Relleu catalaRelleu catala
Relleu catala
 
Power point laia.b.c
Power point laia.b.cPower point laia.b.c
Power point laia.b.c
 
Maresme
MaresmeMaresme
Maresme
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunya
 
Recull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapaRecull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapa
 
Maresme
MaresmeMaresme
Maresme
 
Madrid i la Rioja
Madrid i la RiojaMadrid i la Rioja
Madrid i la Rioja
 

En vedette

LA COMUNIDAD VALENCIANA
LA COMUNIDAD VALENCIANALA COMUNIDAD VALENCIANA
LA COMUNIDAD VALENCIANAJorge Soares
 
Presentación en powerpoint sobre Valencia
Presentación en powerpoint sobre ValenciaPresentación en powerpoint sobre Valencia
Presentación en powerpoint sobre Valenciarobertogarciagauss
 
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshare
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshareGeografía de la comunidad valenciana power point slideshare
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshareraquel andres
 
Power point Valencia
Power point ValenciaPower point Valencia
Power point Valenciaguest855acc
 
Comunidad valenciana
Comunidad valencianaComunidad valenciana
Comunidad valencianalolaromen
 
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cvAnabernabeu
 
Geografia Comunidad Valenciana
Geografia Comunidad ValencianaGeografia Comunidad Valenciana
Geografia Comunidad Valencianaandreamata5
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaTere Donet
 

En vedette (12)

LA COMUNIDAD VALENCIANA
LA COMUNIDAD VALENCIANALA COMUNIDAD VALENCIANA
LA COMUNIDAD VALENCIANA
 
Presentación en powerpoint sobre Valencia
Presentación en powerpoint sobre ValenciaPresentación en powerpoint sobre Valencia
Presentación en powerpoint sobre Valencia
 
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshare
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshareGeografía de la comunidad valenciana power point slideshare
Geografía de la comunidad valenciana power point slideshare
 
Comunitat Valenciana
Comunitat ValencianaComunitat Valenciana
Comunitat Valenciana
 
Power point Valencia
Power point ValenciaPower point Valencia
Power point Valencia
 
Comunidad valenciana
Comunidad valencianaComunidad valenciana
Comunidad valenciana
 
Valencia
ValenciaValencia
Valencia
 
La Comunidad Valenciana
La Comunidad ValencianaLa Comunidad Valenciana
La Comunidad Valenciana
 
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv
12. el sector terciari a la ue, espanya i la cv
 
Geografia Comunidad Valenciana
Geografia Comunidad ValencianaGeografia Comunidad Valenciana
Geografia Comunidad Valenciana
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valenciana
 
El punt
El puntEl punt
El punt
 

Similaire à Power point comunitat valenciana

Escenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesEscenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesGemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaUnitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaFernando Boïls Sais
 
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valencianaUnitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valencianaFernando Boïls Sais
 
Treball relleu aigua
Treball relleu aiguaTreball relleu aigua
Treball relleu aiguaandorra8c
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularvicentaros
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanyaguefouzi
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanyapublica
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]Vicent Puig i Gascó
 
Aigua pv
Aigua pvAigua pv
Aigua pvlluisbo
 
Presentació5_litoral_insulars
Presentació5_litoral_insularsPresentació5_litoral_insulars
Presentació5_litoral_insularsEstherMartnezMir
 
El medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaEl medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaDanielSaezRamirez
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaamayans
 
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRA
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRATema 3.- LES FORMES DE LA TERRA
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRAfinamorenoo
 

Similaire à Power point comunitat valenciana (20)

Escenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesEscenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanes
 
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaUnitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
 
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valencianaUnitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana
 
Els paisatges
Els paisatgesEls paisatges
Els paisatges
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
Unitat 7 aigües
Unitat 7   aigüesUnitat 7   aigües
Unitat 7 aigües
 
Treball relleu aigua
Treball relleu aiguaTreball relleu aigua
Treball relleu aigua
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsular
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanya
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
 
Aigua pv
Aigua pvAigua pv
Aigua pv
 
Presentació5_litoral_insulars
Presentació5_litoral_insularsPresentació5_litoral_insulars
Presentació5_litoral_insulars
 
El medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaEl medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i Catalunya
 
Ts 16 observacio 5
Ts 16 observacio 5Ts 16 observacio 5
Ts 16 observacio 5
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
 
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRA
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRATema 3.- LES FORMES DE LA TERRA
Tema 3.- LES FORMES DE LA TERRA
 
GEÒLEGS DE L'AIGUA
GEÒLEGS DE L'AIGUAGEÒLEGS DE L'AIGUA
GEÒLEGS DE L'AIGUA
 

Power point comunitat valenciana

  • 1.
  • 2. ALACANT L’alt Vinalopó (Villena) L’alcoia (Alcoi) El comtat (concentaina) La marina alta (Denia) Les valls del Vinalopó (Villena) El vinalopó mitja (Asp) L’alacantí (Alacant) La marina baixa (La vila joiosa) El baix Vinalopó (Elx) El baix segura (Oriola)
  • 3. CASTELLÓ Els ports (Morella) El baix maestrat (Vinarós) L’alt maestrat (Albocàsser) L’alacatén (l’Acora) La plana alta (Castelló de la Plana) L’alt Millars (Cirat) La plana baixa (Borriana) L’alt palància (Sogorb)
  • 4. VALÈNCIA El raco d’ademus (Ademús) Els serrans (Xelva) El camp de túria (Llíria) El cmap de morvedre (Sagunt) La plana d’utiel (Requena) La foia de bunyol (Xiva) L’horta (València) La vall de cofrents (Aiora) La canal de navarrés (Énguera) La ribera (Alzira) La costera (Xativa La vall d’albaida (Ontinyent) La safor (Gandia)
  • 5.
  • 6. Un riu és un corrent natural d’ aigua que flueix amb continuïtat.
  • 7. (Lago) acumulació d’aigua, situada en una depressió, en terra ferma.
  • 8. (Bahía) entrada de mar, oceá o llac envoltada per terra d’una obertura, que sol ser mes gran que no pas a la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs.
  • 9. (Cima) part mes alta d’una muntanya.
  • 10. (Montaña) petit turó amb una minima elevació
  • 11. (Acantilado) es un accident geogràfic que te una massa rocosa terreny de pendent elevat.
  • 12. (Estanque) es un clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o abteix el seu curs.
  • 13. (Golfo) es una part de l’oceà o mar de gran extensió tancat per puntes o caps de terra.
  • 14. (serralada)
  • 15. Masa de rocas oscuras y densas que forman el fondo oceánico.
  • 16. (Altiplano) Superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l’envolta.
  • 17. (Afluente) Superfície inclinada coster d’una muntanya pel qual baixen les aigues i que uneix el talveg i la carena.
  • 18. (Valle) és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda en general per un corrent fluvial.
  • 19. (Montaña) elevació natural del terreny.
  • 20. (Tossal) es una part de terra elevada per damunt de la resta.
  • 21. Es una extensió de terra voltada d’aigua per tot arreu excepte per una part anomenada itsme.
  • 22. Es el tros de terra que uneix la peninsula.
  • 23. (Oceano) es una gran massa d’aigua salada.
  • 24. (Estrecho) es un canal estret d’aigua que conecta dos cossos d’aigua mes grans.
  • 25. (Playa) una acumulació de terra sobre la vora del mar
  • 26. Es un llac litoral d’aigua salina.
  • 27. Part inferior d’un vall o d’un sistema y de valls profundament, enviada per la mar
  • 28. Conjunt de muntanyes que té una formació comuna i caracteristiques semblants.
  • 29. (Cascada) es la caiguda d’un curs d’aigua.
  • 30. (Glaciar) son acumulacions de neu que do es derritixen o gel.
  • 31. (Marjal)Es un terreny impermeable i planer.
  • 32. (Volcan) es una estructura geologica per la qual emergeix lava.
  • 33. Es una cova, una cavitat natural del terreny.
  • 34. (Barranco) es una forma de relleu de vessant abruntes i en forma lineal.
  • 35. Es un clot, natural o artificial, ple d’aigua que s’aprofita per a rentar.
  • 36. (Cañon) es un vall estre entre les muntanyes abrutes.
  • 37. (Cabo) punta de terra que s’endinsa al mar.
  • 38. Es la formació geològica que alguns rius originen.
  • 39. Humedal es caracteritza per ser un terreny proxim al mar invadido per aigua salada de la qual es pot estraure la sal.
  • 40. Les lagunes de mata y torrevieja  Serra de irta  Les illes columbretes  Prat de cabanes- torreblanca  Parque natural del desert de les palmes  Penyagolosa  Serra de espada
  • 41. Puebla de san miguel  Serra calderona  Albufera  Parc natural del turia  Font roja  Clot de galvany  Mazizo de pego oliva  Marjal de pego oliva  Les salines de santa pola
  • 42. Degradacion del terreno:  DONDE  El terreno se ha  Alicante destruido porque las  Orihuela ciudades han crecido  Elx mucho.  Ibi  Denia  Novelda
  • 43. Que habia mucho  De que tipo eran trabajo en esos sitios  Alicante: turismo  Orihuela:quimica  Ibi y denia: joguets  Elx: textil  Novelda: marmol
  • 44. Aquí podemos mostrar como ha subido la segunda piramide de poblacion por el crecimiento de la comunidad valenciana
  • 45. En El sistema Bético destacan:  Las sierras Grossa y de Crevillent. Los Valles del Vinalopó y Alcoi. Las Cuencas de Villena y Novelda.
  • 46. En el Sistema Iberico destacan:  Las sierras de El Maestrat, las sierras de Pina y Espadán, y las sierras de Calderona y Javalambre.
  • 47. Tiene unos 23.000 km2, con unos 5.111.706 habitantes, representa el 10,4% de la población española.
  • 48. Los accidentes mas destacados son:  Sant Antoni, Oropesa y la Nau, el peño de Ifac y las bahías de Altea y Benidorm
  • 49. Destacan el Mijares, el Turia, el Júcar y el Segura.  Los rios que nacen en el interior de la Comunidad son el Cervol, el Palancia y el Vinalopó.
  • 50. Posee un clima Mediterraneo caracterizado por inviernos suaves y veranos calurosos. Las precipitaciones son escasas y se producen sobre todo en primavera y otoño.
  • 51. Constituyen el hábitat natural de una gran variedad de animales y plantas. Se localizan principalmente en la costa y su formacion se debe a diversas causas:  1.La acumulacion de
  • 52. El bosque de la C.V esta formado por especies de hoja perenne, la encina y el alcornoque. La especie predominante es el pino carrasco.