SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  5
La teoria cromosòmica de l’herència




dijous 31 de gener de 13
La teoria cromosòmica de l’herència


                El 1900, passats 34 anys dels descobriments de Mendel,
                tres autors, l’holadès De Vries, l’alemany Correns i
                l’austríac Tschermak, de manera independent, arriben a
                les mateixes conclusions que Mendel, fet que va
                propiciar el redescobriment de les tres lleis




dijous 31 de gener de 13
La teoria cromosòmica de l’herència


         W. C. Sutton i T. Boveri, el 1902, observen
             el paral·lelisme que hi havia entre
              l’herència dels factors hereditaris
             mendelians i el comportament dels
              cromosomes durant la meiosi i la
         fecundació, proposant que aquests factors
           hereditaris (gens) es devien trobar als
           cromosomes. Això és el que es coneix
         com a teoria cromosòmica de l’herència




dijous 31 de gener de 13
La teoria cromosòmica de l’herència


         T. H. Morgan, el 1910, comença els seus
             estudis amb la mosca del vinagre
         Drosophila melanogaster, que només té 4
                       cromosomes


            Dedueix que els gens eren als
         cromosomes i que, per tant, els gens
            que són al mateix cromosoma
        tendeixen a heretar-se junts, proposant
               el terme de gens lligats




dijous 31 de gener de 13
La teoria cromosòmica de l’herència

                                                                                   Ulls blancs
                           Ulls normals                                           Ales reduïdes
                           Ales normals




                            Ulls normals                                          Ulls normals
                            Ales normals                                          Ales normals




                           Ulls normals           Ulls blancs     Ulls normals              Ulls blancs       w+: Ulls normals
                           Ales normals          Ales reduïdes    Ales reduïdes            Ales normals

                                                                         743 mascles recombinants           w: “white”, Ulls blancs
                               743 mascles tipus paterns         (sense recombinació no s’haurien format)
                                       (62,4%)                                   (37,8%)                      m+: Ales normals

                                                                                                             m: “miniature”.Ales

                                                                                                                  reduïdes

dijous 31 de gener de 13

Contenu connexe

Plus de Dani Ribo

80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
 

Plus de Dani Ribo (20)

87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 
68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques
 

61. La teoria cromosòmica de l'herència

  • 1. La teoria cromosòmica de l’herència dijous 31 de gener de 13
  • 2. La teoria cromosòmica de l’herència El 1900, passats 34 anys dels descobriments de Mendel, tres autors, l’holadès De Vries, l’alemany Correns i l’austríac Tschermak, de manera independent, arriben a les mateixes conclusions que Mendel, fet que va propiciar el redescobriment de les tres lleis dijous 31 de gener de 13
  • 3. La teoria cromosòmica de l’herència W. C. Sutton i T. Boveri, el 1902, observen el paral·lelisme que hi havia entre l’herència dels factors hereditaris mendelians i el comportament dels cromosomes durant la meiosi i la fecundació, proposant que aquests factors hereditaris (gens) es devien trobar als cromosomes. Això és el que es coneix com a teoria cromosòmica de l’herència dijous 31 de gener de 13
  • 4. La teoria cromosòmica de l’herència T. H. Morgan, el 1910, comença els seus estudis amb la mosca del vinagre Drosophila melanogaster, que només té 4 cromosomes Dedueix que els gens eren als cromosomes i que, per tant, els gens que són al mateix cromosoma tendeixen a heretar-se junts, proposant el terme de gens lligats dijous 31 de gener de 13
  • 5. La teoria cromosòmica de l’herència Ulls blancs Ulls normals Ales reduïdes Ales normals Ulls normals Ulls normals Ales normals Ales normals Ulls normals Ulls blancs Ulls normals Ulls blancs w+: Ulls normals Ales normals Ales reduïdes Ales reduïdes Ales normals 743 mascles recombinants w: “white”, Ulls blancs 743 mascles tipus paterns (sense recombinació no s’haurien format) (62,4%) (37,8%) m+: Ales normals m: “miniature”.Ales reduïdes dijous 31 de gener de 13