SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  32
EL MICROSCOPI
        ELECTRÒNIC


                           Parts i funcionament del microscopi


viernes 11 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA
                                   ELECTRÒNICA
      Microscopi electrònic                Microscopi electrònic
         de transmissió                         de rastreig

                                    TEM                  SEM




viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                 DE TRANSMISSIÓ
            És un sistema que usa la
         mateixa estructura conceptual
            que un microscopi òptic
         convencional, però que usa un
           feix d’electrons en lloc de
                      fotons




viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                 DE TRANSMISSIÓ
        Per tal de no desviar els electronsen el seu
        recorregut pel tub, cal fer el buit complert
        en aquest.

     En lloc de lents òptiques, s’usen bobines
     electromagnètiques que produeixen un camp
     magnètic que guía i orienta els elecrons.


     Cal un processament de les mostres a
     visualitzar especial. Necessitem talls molt fins,
     de 5 a 10 µm de gruix. la llum en una zona
     petita de la mostra.


viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                 DE TRANSMISSIÓ
                                                           Alimentació
                                                Ànode

                                  Bobines d’alineament    Sistema de buit


                                            Obertures



                                        Porta mostres
                                                          Lents projectores


                                  Finestra d’observació



                                                           Sistema forogràfic


viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                 DE TRANSMISSIÓ
                                  Reticle endoplasmàtic rugós



                                   Reticle endoplasmàtic llis



                                       Aparell de Golgi



                                         Mitocondris




viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                  DE RASTREIG
   Usa un feix d’electrons que
   reboten sobre la mostra i
   ens permet l’estudi de les
   superfícies de les mostres




viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                  DE RASTREIG
          Usa un feix d’electrons com a font i
          un sistema de bobines
          electromagnètiques com a lents.


      El feix d’electrons no atravessa la
      mostra, unes bobines deflectores
      realitzen un rastreig de la superfície de
      la mostra.


     Cal una mostra complerta, que s’haurà de recobrir amb una capa
     monomolecular d’un metall, normalment or.

viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                  DE RASTREIG
                                                                              Alimentació

                                                                              Canó d’electrons
                                                      Ànode
                                                                              Obertura del condensador
                                            Bobines d’alineació

                                            Contenidor d’obertura             Lents condensadores 1
                                                  variable
                                                                              Lents condensadores 2


                                  Controls de moviment                        Bobina de deflecció
                                      de la mostra
                                                                              Detector secundari
                                                                                 d’electrons
                                                                              Lents condensadores 3
                                                                    Sistema   Mostra
                                                                    de buit




viernes 11 de diciembre de 2009
MICROSCOPI ELECTRÒNIC
                  DE RASTREIG




                                  Denticles dèrmics de la pell dels taurons



viernes 11 de diciembre de 2009
COMPARATIVA
                                  Il·luminació
   Microscopi


                                  Condensador
     òptic


                                  Mostra

                                  Objectiu

                                  Ocular

                                  Imatge ampliada



                                  Filament emissor
   Electrònic de
    transmissió




                                  Lent electromagnètica

                                  Mostra


                                  Lent electromagnètica


                                  Imatge ampliada



                                  Filament emissor
   Electrònic de




                                  Lents electromagnètiques
      rastreig




                                  Lents deflectores

                                  Detector

                                           Imatge ampliada




                                                             Totes les imatges mostren eritròcits en l’interior de vasos sanguinis

viernes 11 de diciembre de 2009
EL MICROSCOPI
        ELECTRÒNIC


                                  Identificació d’imatges


viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                  Microscòpia electrònica de rastreig


                                    En aquesta imatge s’observa la
                                   superfície de cèl·lules sanguínies,
                                    podent identificar clarament els
                                   eritròcits, amb la seva morfologia
                                     característica de disc concau.
                                       També es poden apreciar
                                       cèl·lules de la sèrie blanca.
                                     Són cèl·lules d’origen animal.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                       Microscòpia electrònica de
                                              transmissió

                                    En aquesta imatge observem una
                                    cèl·lula esfèrica, fet que ens indica
                                          que és d’origen animal.
                                         A més, s’observen petites
                                       projeccions citoplasmàtiques
                                  cel·lulars cap a l’exterior, indicant que
                                   segurament es tracta d’una cèl·lula
                                     amb certa capacitat de motilitat.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                       Microscòpia electrònica de
                                              transmissió
                                     En aquesta imatge observem una
                                  cèl·lula allargada on no es diferencien
                                   els diferents orgànols cel·lulars típics
                                      de la cèl·lula eucariota, per tant,
                                      podem concloure que es tracta
                                    d’una cèl·lula procariota. A més, no
                                   es diferencia el nucli, indicant que el
                                      material genètic està lliure en el
                                                  citoplasma.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                   Microscòpia electrònica de rastreig


                                   En aquesta imatge observem unes
                                    estructures que no presenten cap
                                  similitud amb una cèl·lula típica, tant
                                      sigui eucariota com procatiota.
                                  Deduim que són partícules víriques.
                                        Concretament, es tracta de
                                      bacteriòfags, o virus propis de
                                  bacteris (cèl·lules procariotes) ja que
                                    presenten una estructura definida
                                   per tres parts, un cap, un coll i unes
                                                   potes.



viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                       Microscòpia electrònica de
                                              transmissió




                                  La present imatge mostra esl virus de
                                   la imatge anteior, els bacteriòfags, o
                                   fags, com comuntment es coneixen,
                                   justament infectant la cèl·lula hoste,
                                   que en aquest cas, tal i com ja hem
                                   comentat és una cèl·lula procariota.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                   Microscòpia electrònica de rastreig




                                     En aquesta imatge obserevem el
                                   fenòmen de la fecundació animal, ja
                                    que podem observar clarament la
                                    resència d’una gran cèl·lula, l’oòcit,
                                  que està envoltada per unes cèl·lules
                                     molt més petites i flagelades, que
                                  presenten la morfologia característica
                                          dels espermatozoides.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                  Microscòpia electrònica de rastreig




                                    La present imatge ens mostra la
                                     superfície d’unes cèl·lules amb
                                  formes claqrament geomètriques, fet
                                  que ens indica que aquestes cèl·lules
                                     estan recobertes per una paret
                                    cel·lular molt rígida, característica
                                    essencial de les cèl·lules vegetals.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                   Microscòpia electrònica de rastreig




                                        Aquesta imatge, a l’igual que
                                     l’anterior, ens mostra unes cel·les
                                  buides de forma geomètrica que ens
                                  recorda clarament l’estructura de les
                                   cèl·lules vegetals. En aquesta imatge
                                   tan sols observem la aret cel·lular, ja
                                   que la cèl·lula ha estat eliminada en
                                  el procés de preparació de la mostra.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                   Microscòpia electrònica de rastreig


                                      En aquesta imatge observem
                                    cèl·lules allargades de vida lliure,
                                  alguna de les quals s’està reproduint
                                    de forma asexual per divisió del
                                      citoplasma. També s’observen
                                    estructures que ens recorden als
                                       flagels típics de les cèl·lules
                                      procariotes. Per tant, podem
                                  concloure que aquestes cèl·lules són
                                                procariotes.




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES




viernes 11 de diciembre de 2009
IDENTIFICACIÓ D’IMATGES
                                   Microscòpia electrònica de rastreig

                                      Finalment, en aquesta imatge
                                  observem una quantitat enorme de
                                    cèl·lules apilonades en diferents
                                      plans, cosa que ens indica que
                                   aquestes cèl·lules no són d’origen
                                  animal. Per altra banda, l’absència de
                                    paret cel·lular ens fa pensar que
                                      tampoc són cèl·lules vegetals.
                                       Algunes d’aquestes cèl·lules
                                        presenten un fenòmen de
                                     reproducció asexual anomenat
                                  gemació, procés típic de les cèl·lules
                                    eucariotes fúngiques, fet que ens
                                     permet concloure que aquests
                                           cèl·lules són llevats.

viernes 11 de diciembre de 2009

Contenu connexe

Tendances

Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
faylagas
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 

Tendances (20)

73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Com Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un MicroscopiCom Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un Microscopi
 
APARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETORAPARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETOR
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
 
1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
 
45. Els lisosomes
45. Els lisosomes45. Els lisosomes
45. Els lisosomes
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 

Similaire à 34. El microscopi electrònic (6)

Microscopis
MicroscopisMicroscopis
Microscopis
 
Alesergivan
AlesergivanAlesergivan
Alesergivan
 
Estructuraatòmica
EstructuraatòmicaEstructuraatòmica
Estructuraatòmica
 
Nº1 microscòpia citologia
Nº1 microscòpia citologiaNº1 microscòpia citologia
Nº1 microscòpia citologia
 
Ikram salhi 2011
Ikram salhi 2011Ikram salhi 2011
Ikram salhi 2011
 
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
 

Plus de Dani Ribo

80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
 

Plus de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 

34. El microscopi electrònic

  • 1. EL MICROSCOPI ELECTRÒNIC Parts i funcionament del microscopi viernes 11 de diciembre de 2009
  • 2. LA MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA Microscopi electrònic Microscopi electrònic de transmissió de rastreig TEM SEM viernes 11 de diciembre de 2009
  • 3. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ És un sistema que usa la mateixa estructura conceptual que un microscopi òptic convencional, però que usa un feix d’electrons en lloc de fotons viernes 11 de diciembre de 2009
  • 4. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ Per tal de no desviar els electronsen el seu recorregut pel tub, cal fer el buit complert en aquest. En lloc de lents òptiques, s’usen bobines electromagnètiques que produeixen un camp magnètic que guía i orienta els elecrons. Cal un processament de les mostres a visualitzar especial. Necessitem talls molt fins, de 5 a 10 µm de gruix. la llum en una zona petita de la mostra. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 5. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ Alimentació Ànode Bobines d’alineament Sistema de buit Obertures Porta mostres Lents projectores Finestra d’observació Sistema forogràfic viernes 11 de diciembre de 2009
  • 6. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ Reticle endoplasmàtic rugós Reticle endoplasmàtic llis Aparell de Golgi Mitocondris viernes 11 de diciembre de 2009
  • 7. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG Usa un feix d’electrons que reboten sobre la mostra i ens permet l’estudi de les superfícies de les mostres viernes 11 de diciembre de 2009
  • 8. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG Usa un feix d’electrons com a font i un sistema de bobines electromagnètiques com a lents. El feix d’electrons no atravessa la mostra, unes bobines deflectores realitzen un rastreig de la superfície de la mostra. Cal una mostra complerta, que s’haurà de recobrir amb una capa monomolecular d’un metall, normalment or. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 9. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG Alimentació Canó d’electrons Ànode Obertura del condensador Bobines d’alineació Contenidor d’obertura Lents condensadores 1 variable Lents condensadores 2 Controls de moviment Bobina de deflecció de la mostra Detector secundari d’electrons Lents condensadores 3 Sistema Mostra de buit viernes 11 de diciembre de 2009
  • 10. MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG Denticles dèrmics de la pell dels taurons viernes 11 de diciembre de 2009
  • 11. COMPARATIVA Il·luminació Microscopi Condensador òptic Mostra Objectiu Ocular Imatge ampliada Filament emissor Electrònic de transmissió Lent electromagnètica Mostra Lent electromagnètica Imatge ampliada Filament emissor Electrònic de Lents electromagnètiques rastreig Lents deflectores Detector Imatge ampliada Totes les imatges mostren eritròcits en l’interior de vasos sanguinis viernes 11 de diciembre de 2009
  • 12. EL MICROSCOPI ELECTRÒNIC Identificació d’imatges viernes 11 de diciembre de 2009
  • 14. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig En aquesta imatge s’observa la superfície de cèl·lules sanguínies, podent identificar clarament els eritròcits, amb la seva morfologia característica de disc concau. També es poden apreciar cèl·lules de la sèrie blanca. Són cèl·lules d’origen animal. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 16. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de transmissió En aquesta imatge observem una cèl·lula esfèrica, fet que ens indica que és d’origen animal. A més, s’observen petites projeccions citoplasmàtiques cel·lulars cap a l’exterior, indicant que segurament es tracta d’una cèl·lula amb certa capacitat de motilitat. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 18. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de transmissió En aquesta imatge observem una cèl·lula allargada on no es diferencien els diferents orgànols cel·lulars típics de la cèl·lula eucariota, per tant, podem concloure que es tracta d’una cèl·lula procariota. A més, no es diferencia el nucli, indicant que el material genètic està lliure en el citoplasma. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 20. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig En aquesta imatge observem unes estructures que no presenten cap similitud amb una cèl·lula típica, tant sigui eucariota com procatiota. Deduim que són partícules víriques. Concretament, es tracta de bacteriòfags, o virus propis de bacteris (cèl·lules procariotes) ja que presenten una estructura definida per tres parts, un cap, un coll i unes potes. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 22. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de transmissió La present imatge mostra esl virus de la imatge anteior, els bacteriòfags, o fags, com comuntment es coneixen, justament infectant la cèl·lula hoste, que en aquest cas, tal i com ja hem comentat és una cèl·lula procariota. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 24. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig En aquesta imatge obserevem el fenòmen de la fecundació animal, ja que podem observar clarament la resència d’una gran cèl·lula, l’oòcit, que està envoltada per unes cèl·lules molt més petites i flagelades, que presenten la morfologia característica dels espermatozoides. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 26. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig La present imatge ens mostra la superfície d’unes cèl·lules amb formes claqrament geomètriques, fet que ens indica que aquestes cèl·lules estan recobertes per una paret cel·lular molt rígida, característica essencial de les cèl·lules vegetals. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 28. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig Aquesta imatge, a l’igual que l’anterior, ens mostra unes cel·les buides de forma geomètrica que ens recorda clarament l’estructura de les cèl·lules vegetals. En aquesta imatge tan sols observem la aret cel·lular, ja que la cèl·lula ha estat eliminada en el procés de preparació de la mostra. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 30. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig En aquesta imatge observem cèl·lules allargades de vida lliure, alguna de les quals s’està reproduint de forma asexual per divisió del citoplasma. També s’observen estructures que ens recorden als flagels típics de les cèl·lules procariotes. Per tant, podem concloure que aquestes cèl·lules són procariotes. viernes 11 de diciembre de 2009
  • 32. IDENTIFICACIÓ D’IMATGES Microscòpia electrònica de rastreig Finalment, en aquesta imatge observem una quantitat enorme de cèl·lules apilonades en diferents plans, cosa que ens indica que aquestes cèl·lules no són d’origen animal. Per altra banda, l’absència de paret cel·lular ens fa pensar que tampoc són cèl·lules vegetals. Algunes d’aquestes cèl·lules presenten un fenòmen de reproducció asexual anomenat gemació, procés típic de les cèl·lules eucariotes fúngiques, fet que ens permet concloure que aquests cèl·lules són llevats. viernes 11 de diciembre de 2009