1. d’accions a la xarxa
POSICIONAMENT A
CERCADORS,ANALÍTICA
WEB i MONITORITZACIÓ
+E-Mail Marketing

2. POSICIONAMENT A
CERCADORS
SEO (Search Engine Optimization) és aquell conjunt de tècniques
orientades a millorar el posicionament d’uns determinats continguts
als cercadors d’internet.

3. Què significa estar ben
posicionat a cercadors?
NO significa que quan algú escriu el nom de la meva
empresa aparegui el primer.
Significa que per a una determinada cadena de cerca
(keywords) la meva web apareix abans que la de la
competència.
Com decideix Google quina web o continguts ha
d’aparèixer abans que una altra? A partir de la “nota” que
dóna a cada web. D’aquesta nota se’n diu PAGERANK (el
rank d’en Larry Page!)

5. Tècniques de SEO Internes (ON PAGE): Aquelles que s’apliquen dins del
web, on trobem els continguts que volem posicionar i que persegueixen
l’objectiu de fer el màxim de transparent i indexable la pàgina de cara als
“robots” que els cercadors hi envien per captar-ne la informació.
Tècniques de SEO externes: Aquelles que s’apliquen fora del web i que
bàsicament se centre en aconseguir enllaços des de d’altres webs que apuntin
cap a la nostra.

6. TÈCNIQUES INTERNES
• Temps de càrrega de la pàgina. La importància del servidor on
allotgem el web.
• El web carrega sense escriure-hi les “www”?
• Tenim col·locada l’etiqueta “Favicon”?

7. TÈCNIQUES INTERNES
• El web està estructurat íntegrament en llenguatge Flash? Els
robots dels cercadors no el saben “llegir”.
• Quin pes tenen les imatges en el nostre web? La ressolució
estàndar és de 72 ppp. Hi hem afegit etiquetes “ALT”? Tenim
paraules clau separades per guions com a nom de l’arxiu jpg o
similar?

8. TÈCNIQUES INTERNES
• Els textos del web, allò que més ens posicionarà perquè és allò
que els cercadors bàsicament indexen i guarden.
• Importància cabdal de les paraules clau situades al domini de la
pàgina (www.fotografobodas.com) i al títol (Title).
• Densitat (repetició) de les paraules clau al text. Disposició de les
paraules clau al principi dels textos de manera prioritària.

10. TÈCNIQUES INTERNES
• Hi ha fitxer del mapa web en format “XML” al codi font de la pàgina?
• Hi ha fitxer “robots.txt” al codi font?
• Coincideix l’idioma/idiomes que declarem tenir al codi font amb
l’idioma/idimes en què està disponible la pàgina?
• Estan optimitzades les paraules clau (“keywords”) en relació a allò que
ens descriu i la gent busca als cercadors? Google Insights / Trends /
“herramienta de palabras clave de Google”
• Disposem de canal o canals RSS (Real Simple Sindication)?
• Disposem de sistema d’analítica web instal·lat a la pàgina?

12. TÈCNIQUES EXTERNES
• “Link Building”: aconseguir enllaços entrants en quantitat i
qualitat.També, i cada cop més importants, els enllaços des de
xarxes socials: Facebook,Twitter,Youtube...
• És molt important el “text d’anclatge o Anchor text” amb què
ens enllacin. És important que ens defineixi bé i que inclogui les
nostres principals paraules clau.
• Alta del web a directoris:“Dmoz” n’és el principal. Destaquem
també el directori web deYahoo.
• Alta a Wikipedia. (a tenir en compte:Wikipedia no és un taulell
d’anuncis, és una enciclopèdia!)
• Alta de continguts a agregadors de notícies com: Digg, Menéame,
la Tafanera... O a “Delicious”, la versió online de la barra de
“favorits” del nostre navegador.

14. • Google Maps, d’utilitat per tal de generar trànsit al web i
millorar el posicionament. Google premia les entrades a
Google maps que generen interacció per part dels usuaris I les
col·loca just a l’inici de la pàgina de resultats del cercador.

16. • Millora comunicativa de l’ “Snipet”, les línies de text que
Google ofereix sobre un lloc web i que són un autèntic
“aparador” a la xarxa al qual s’ha de parar atenció en definir-lo.

19. Nou motor de cerca de
Google: canvi de paradigma
Els continguts generats pels usuaris passen a ser
la font principal de la rellevància que Google
busca a l’hora d’oferir resultats de cerca

20. I la darrera revolució de
Google: Google Instant
http://www.youtube.com/watch?v=WEkw

21. • ... i també existeixen les males pràctiques, és clar:
el “Black Hat”! No ho proveu a les vostres llars.
Black Hat!

22. MÀRQUETING A
CERCADORS
SEM (Search Engine Marketing) és aquell conjunt de tècniques
orientades a millorar el posicionament d’uns determinats continguts
als cercadors d’internet mitjançant una planificació publicitària que
ens permet aparèixer en els apartats de “enllaços patrocinats” de
Google o d’altres cercadors.

23. “El encantador... de banners?”
• El banner no ha mort... però ens interromp,
li costa adaptar-se a la nova internet. Perd
eficàcia perquè l’usuari tria molt bé a què
destina temps i a què no.

24. Publicitat interruptiva

25. Texto
Publicitat per paraules,
en base a allò que en aquell precís moment estem buscant

26. Introducció a Google Adwords
http://www.youtube.com/wa
tch?v=pZKbQ1uxy2A

27. 1. Escoltar
2. Participar
3. Mesurar
Si no mesurem, de què ens serveix tot plegat?
Recordem en quin punt ens trobem?

28. ANALÍTICA WEB
L’analítica web és aquella disciplina que pretén recopilar la
informació sobre els moviments dels usuaris dins d’una pàgina web
de cara a la posterior interpretació dels mateixos, la qual, alhora,
ha de servir per prendre decisions que afectin el desenvolupament
del web i/o a la nostra estratègia de màrqueting.
L’analítica web, a diferència del que habitualment es creu, és una
eina fonamentalment de màrqueting.

29. Alguna de les dades més importants que analitzen els sistemes
d’analítica web són:
- El nombre de visites que té el web en un intèrval de temps.
- El nombre d’usuaris únics (Usuari únic = un ordinador, una ip, que equival a una persona)?
- El nombre de pàgines vistes (Una visita pot ocasionar la visualització de “n” pàgines)
- Les pàgines d’entrada i sortida del web
- El percentatge de rebot (un rebot és una estada de menys de 10 segons al web )
- El temps mitjà d’estada al web
- Les paraules clau que han donat accés al web (bàsic!)
- L’origen del tràfic que arriba al web (tràfic directe, cercadors o enllaços externs)
- Les pàgines més visitades
- L’origen geogràfic de les visites
D’eines d’analítica web n’hi ha moltes, nosaltres ens centrarem en la
més popular i que és la que marca la tendència: Google
Analytics.

30. Eyetracker

31. MONITORITZACIÓ DE LA
PRESÈNCIA A LA XARXA
Les eines de mesurament social són aquelles que ens permeten fer-nos
una idea de quines són les converses que s’estan generant als mitjans
socials i a la xarxa en general, al voltant d’algun concepte, marca,
població, etc: la nostra empresa o organització, la de la competència, un
producte o servei,…
Són molt importants per tal de detectar fils de conversa, on s’hi pot
acabar intervenint, aportar-hi informació, opinió, etc.
Són molt importants, també, per detectar usuaris actius a la xarxa dels
quals fer-ne un seguiment de les seves intervencions, en tant com són
importants generadors d’opinió.

32. N’hi ha infinitat i són actualitzades sovint. Algunes són gratuïtes i d’altres de pagament.
El grau de fiabilitat de les eines de mesurament gratuïtes és relatiu, per això és
recomanable no fer-ne servir només una, sinó la combinació d’algunes d’elles.
Algunes eines de mesura social gratuïtes i d’eficàcia interessant:
- Blogpulse: cerca de resultats a blocs.
- Twazzup: cerca de resultats a Twitter.
- Local Follow: cerca de resultats a Twitter en els camps “bio”, “location”...
-Socialmention: cerca de resultats a diversos cercadors i webs socials.
-Reputación XL: emmagatzema els resultats i disposa de sistema d’alertes. (www.rxl.com)

34. E-MAIL MARKETING
L’E-Mail Marketing engloba aquelles tècniques que ens permeten, a
través del correu electrònic, generar vendes i/o aconseguir i
fidelitzar clients.
Després del Posicionament a Cercadors (SEO), l’E-Mail Marketing és
considerada la segona eina de màrqueting “online” més efectiva.

35. EXEMPLES DE
CAMPANYES DE E-MAIL
MARKETING

45. La construcció d’una base de dades de correus
- “Permission Marketing”: demanar permís explícit a aquella gent de qui ja es
disposa del correu en cas que no es tingui. En principi, no caldria fer aquest
exercici amb mitjans de comunicació.
- Sol.licitud de correus electrònics a través del web (formulari), demanant-lo
amb una fitxa que compleixi amb la LSSI i la LOPD en actes organitzats, a través
de l’organització d’enquestes, etc, on es demani el correu electrònic, etc.
- En general, estudiar en quins processos o moments es poden demanar les
dades al client i establir i fer complir els protocols per fer-ho. Donar-hi prioritat i
importància és l’única manera que funcioni una campanya d’aquest tipus.
- Comprar o llogar bases de dades: no és recomanable. Enviem correus a usuaris
que sovint no són conscients d’haver cedit les seves dades i ens convertim en un
intrús.

46. 1. L’assumpte. Resulta bàsic. Un percentatge elevadíssim dels receptors és tot
el que llegiran. De mitjana es dediquen 3 segons a llegir l’assumpte i per
decidir si el correu és obert i llegit o bé guardat o eliminat directament.
Remitent: també resulta bàsic que quedi clar i identificat. Evitem
que aparegui cap nom particular sinó el nom de l’empresa o
organització.
El millor sistema és utilitzar una llista de distribució, per a l’enviament. Si no en
disposem, no utilitzar mai el camp CC sinó el CCO (!)
2. El moment de l’enviament. El moment en què un usuari rep el correu és
molt important. S’ha d’evitar enviar el newsletter el divendres a la tarda o
el dilluns al matí, ja que a la safata d’entrada de l’usuari, el dilluns,
s’acumulen gran quantitat de correus que aniran directament a la paperera.
Tècniques per construir un “newsletter” que
generi resultats

49. 3. Contingut rellevant i útil! Posem-nos a la pell del receptor del correu.
4. Esforç de síntesi: No vulguem detallar quelcom que es pot especificar al web
en una secció, a la qual podem enllaçar. Un enllaç = Una visita al web.
5. Fer una “crida a l’acció”: Enllaça al web i continua llegint, reenvia aquest
correu, fes click aquí i respon aquesta enquesta, participa a un concurs, etc.
Tècniques per construir un “newsletter” que
generi resultats

50. 6. Gestionar els “rebots”. Els “rebots” són aquells correus retornats per
l’usuari (perquè l’adreça està mal escrita o perquè ha estat donada de baixa). És
important eliminar aquests correus de la base de dades ja que, sinó, es pot
entrar en llistes de “spam” que marcaran com a correu no desitjat el butlletí.
7. Segmentar. Per tal de millorar el percentatge d’obertura i reenviament dels
correus és important crear contingut segmentat.
8. Respondre sempre! Qualsevol interpelació (pregunta, queixa,
suggeriment, ...) que arribi per part d’algú que respongui el butlletí ha de ser
resposta. Altrament, la imatge que es donarà serà molt negativa.
Tècniques per construir un “newsletter” que
generi resultats

51. 9 .Periodicitat establerta. Els butlletins s’han d’enviar amb una periodicitat
establerta. Un butlletí quinzenal o mensual seria l’apropiat, en aquest cas. Es
poden fer butlletins extres en cas que algun tema s’ho valgui.
10. Acabar el correu demanant el reenviament a algú que pugui estar
interessat. Incloure, si en disposem, de les “icones socials” que donen accés als
nostres perfils de Facebook, Twitter, Linkedin, etc.
El correu electrònic ha d’acabar sempre amb un peu on s’indiqui el compliment de la
LSSI i la LOPD i garantint a l’usuari el dret d’accés i rectificació de les seves dades.
Tècniques per construir un “newsletter” que
generi resultats

52. En resum: es tracta d’aportar valor, i provocar
que el receptor del correu es transformi en un
prescriptor del nostre producte.

53. Preparats?
Moltes gràcies!