«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.

1. I CONGRÉS CATALÀ D’INFERMERIA I SALUT ESCOLAR
Sant Feliu de Guixos, 17 de setembre de 2015.
Taula: L’educació per la salut a la infància i l’adolescència: aportacions des de
l’antropologia. Modera Sra. Rosa M. Subirós Teixidor,
Ponència: Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat canviant
A càrrec: Dr. David Pere Martínez Oró
Agraïments. Reflexió de la Jornada. Situar la ponència en el marc del Congrés.
Resum
ADOLESCÈNCIES I CONSUMS DE DROGUES: RITUALS DE PAS I AUTOATENCIÓ EN UNA SOCIETAT
CANVIANT
Canvi: es el concepte que condensa la producció de coneixement en les Ciències Socials.
Canvi en el poder: dels Estat-nació a la dictadura dels mercats. Canvi en el treball: de la
regulació laboral a la precarietat. Canvi de valors: de l’ordre religiós a la individualització. Canvi
econòmic: del benestar a la vulnerabilitat. Canvi en el consum: de la necessitat a l’hedonisme
consumista. Canvi polític: de les socialdemocràcies als Estats neoliberals. Canvi en les
institucions: de la protecció a la incertesa. Canvi demogràfic: de les famílies nombroses als
nens tresor. Canvi en la família: del patriarcat a la família plural. Canvi en la adolescència: de
ritual de pas a període d’estància. I, canvi en els consums de drogues: de l’heroïna a la
normalització social dels consums.
En aquest marc de canvi sociocultural, la comunicació reflexionarà sobre la relació de
l’adolescència i el consum de drogues. Si històricament el consum de cànnabis representava
un ritual de pas per escenificar l’arribada a l’adolescència i un mecanisme d’auto atenció per
mitiga les angoixes pròpies de l’adolescència, en els darrers anys hem observat com els
consums de cànnabis han perdut centralitat en molts adolescents. Les prevalences de consum
en totes les substàncies han baixat a excepció del alcohol. Reflexionarem sobre l’alcohol i el
botellón com a fenomen pròpiament juvenil.
En relació als rituals de pas analitzarem com s’han desplaçat cap el consum de TIC i altres
productes de consums carregats simbòlicament i emocionalment (moda, vacances, festivals...).
Això es portarà a evidenciar com el consum de drogues representa una de les principals, sinó
la principal, preocupació dels adults i els pares, però veiem com el risc dels adolescents es

2. desplaça cap a d’altres pràctiques. I en relació als consums reflexionarem com la normalització
ha possibilitat un canvi en el discurs dels pares perquè han consumit o encara consumeixen,
especialment de cànnabis, el què fa que els adolescent si volen transgredir hagin de buscar
altres alternatives.
I, en relació a l’auto atenció reflexionarem com els adolescents s’adapten o s’angoixen, a un
món cada vegada més incert i canviant. A títol introductori esmentar que un/a adolescent que
ara té 18 anys, ha viscut el últim terç de les seva vida, el més central en la construcció de la
identitat i el futur, sota l’influx del «discurs de la crisi», el qual representa la realitat social
mitjançant aspectes negatius i poc engrescadors. Com evolucionarà tot plegat?
Ponència
Objectiu: Reflexió sobre els adolescents, els rituals de pas (canvi), els malestars i les autoatencion.
En un marc sociocultural de canvi.
1. ¿En quina societat es socialitzen els adolescents? Consumista, Líquida, digital, incerta,
nòmada, postindistrual, post-valors, neoliberal, injusta, desigual. Ple de perills i sobretot de pors.
Interegne. «Si la nostra vida està travessada per la incertesa pensar en el futur és tasca angoixant
i només ens podem remetre a pensar en el present, on intentarem mitjançant l’hedonisme del
consum gaudir d’una vida, que sabem que és efímera» Incertesa: “No és només que no sé com
acabarà la partida és que a mitja partida ens canviaran les regles del joc».
Es busca la felicitat però s’acaba amb l’autoajuda.
2. Como són les famílies? I l’educació? Què volem pels nostres adolescents i fills. Fills tresor.
No sabem com educar perquè no sabem el què serà útil. Valors consumistes
En la qüestió de les drogues. L’educació és despòtica: NO.
El professor ha perdut el monopoli del coneixement.
Bauman «Quan una persona s’indigna més perquè un jove crema un container, però no perquè
està a l’atur, alguna cosa no va bé»
3. Ritual de pas de l’adolescència. Adolescència liminal (de canvi) Moltes adolescències.
Adolescents sobre atesos i sobre protagonistes del discurs social perquè els veiem vulnerables i
hi ha molts “pors” externes que en els poden ferir. Si volen experimentar amb els límits. Posar-lis
límits és la millor manera de traspassar-los perquè se’ls indica on hi ha el punt liminal.
Agnés Heller: Sí els joves no creuen en la Revolució ni el canvi estan condemnats a la misèria»
Perquè els joves han de ser consicents que la societat es profundament injusta i desigual.
4. Riscos, danys i pors. En l’àmbit dels consums de drogues risc és igual a dany. El risc és bo.
Perquè hi ha riscos potenciats (emprendre) i riscs satanitzats (drogues). Es tracta de

3. responsabilitat i saber-se relacionar. El control només produeix ruptura. Visualitzem uns riscs i
estem cecs a d’altres al consumisme, als referents i els discurs quotidians dels joves.
Grans discursos de la modernitat: flexibilitat, emprenedoria, innovació, adaptació, o tu o
ningú, o adaptació o marges socials.
5. La necessària experiència amb el risc com a ritual de pas. Si les drogues havien representat
un ritual de pas ara ho és el consumisme i les TIC.
6. Auto atenció El botellón com a discurs auto produït. Fer el què s’espera que s’ha de fer.
Campanyes antialcohol i anti drogues que amaguen la ineficàcia de les polítiques de joventut.
7. Auto atenció Cànnabis. Boc expiatori. Fracàs escolar i pobresa. Vulnerabilitat. Adolescents
menys normatius i abandonats. Altres drogues.
8. Reflexions finals.