Tema 3 lípids

3.-Els lípids
INAndreu Nin
Curs 2012/13
1r BATXILLERAT

Generalitats
1. Són molècules orgàniques que contenen C, H i O en proporcions
baixes, i a vegades altres elements (P, N i S).
2. Són insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics.
3.- Es classifiquen

Acilglicèrids
Simples Cèrids
Lípids amb àcids
grasos o
Saponificables Fosfoglicèrids
Complexos
LÍPIDS Fosfoesfingolípids
Glicoesfingolípids

Els lípids amb àcids grassos o
saponificables
-Ceres
-Acilglicèrids
-Fosfolípids
-Fosfoesfingolípids
-Glicoesfingolípids

Àcids grassos
1. Formats per na cadena lineal de Carbonis ( de 14 a 22 ...) hidrogenats amb un
nombre parell de C i amb un grup funcional àcid en l’extrem. (Grup Carboxil ) –COOH
2. No són abundants en estat lliure però són els principals components dels lípids
saponificables

• Tenen un comportament lleugerament amfipàtic, amb un cap polar i una cua no
polar.

• HI HA DOS TIPUS D’ÀCIDS GRASSOS : SATURATS i INSATURATS

Àcids grassos

• Poden ser saturats o amb enllaços
senzills entre els carbonis, o
insaturats amb enllaços dobles
que causen el plec de la cadena.

• Diferent punt de fusió: Els àcids
grassos saturats són sòlids a
temperatura ambient, i els àcids
grassos insaturats són líquids a
temperatura ambient.

Àcids grassos SATURATS

A.Palmític (16C)
A.Esteàric (18C)

Àcids grassos INSATURATS
 Tenen un o més dobles enllaços entre els carbonis de la cadena. Les seves
cadenes no són linials, presenten colçes en el lloc del s dobles enllaços.

 Alguns d’ells són essèncials, és a dir, el cos no els pot sintetitzar i s’han
d’incorporar en la dieta.
 Poden tenir un únic doble enllaç i s’anomenen monoinsaturats, o tenir-ne 2 o
més i anomenar-se poliinsaturats.

Àcids grassos PROPIETATS
QUÍMIQUES

Esterificació
 És la reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dóna lloc a un èster i a una
molècula d’aigua, l’enllaç que es crea es diu ENLLAÇ ESTER.
 La reacció inversa a l’esterificació és la hidròlisi i es dóna durant la digestió,
per l’acció d’enzims.

Saponificació
• Si es fa reaccionar un àcid gras amb una base es dóna una saponificació
obtenint-se una sal d’àcid gras que s’anomena sabó, i glicerina.

Àcids grassos PROPIETATS
FÍSIQUES
Solubilitat
Els àcids grassos petits amb menys de 4 © ( típics en la
degradació de la matèria, són solubles en aigua i volàtils)

àcid acètic, propiònic, butíric, isobutíric,
pentanoic, isopentanoic, caproic i valéric.

Els AG de cadena llarga són apolars, la polaritat del grup àcid és poca
comparada amb l’apolaritat de la resta de la cadena, tot i que té un cert
caracter anfipàtic, quant més llargs són, més apolars

 Els sabons són molècules amfipàtiques amb una part hidròfila que
correspon al grup hidroxil ionitzat, i una part hidròfoba que correspon a la
cadena hidrocarbonatada.

 Quan es posa un sabó sobre l’aigua la part hidròfila es disposa
orientada cap a l’aigua formant un pel·lícula superficial.

 Al posar el sabó en aigua i agitar-ho, les molècules es disposen juntes amb la
part hidròfoba cap a dintre i la part hidròfila cap a fora formant micel·les i
altres estructures com les dels esquemes inferiors.

Punt de fusió
• Els AG tendeixen a agrupar-se amb ponts d’H entre els grups
funcionals i amb forces de Var der Waals entre les cadenes
hidrocarbonades. Per fondre aquestes associacions es requereix
energia, per tant estan en estat sòlid a temperatura ambient. Quant
més llargues són les cadenes més difícil serà fondre-les.

• Les insaturacions dobleguen les cadenes i l’empaquetament és més
difícil, per tant és més fàcil de separar les unitats i per tant de fondre’s,
per això són líquids a temperatura ambient

Àcids grassos essencials
Els àcids grassos que formen parts dels nostres lípids es fabriquen
a partir d’altres molècules obtingudes en l’alimentació, com els
glúcids, però alguns àcids grassos NO ES PODEN SINTETITZAR i
per tant necessitem incorporar-los amb la dieta.
Algunos ácidos grasos esenciales
Ácidos grasos ω-6. Se caracterizan porque el primer doble enlace, contando a partir del extremo metilo (–CH3) de la cadena, se halla entre el 6º y 7º
carbonos.
Ácido linoleico, 18:2(9,12)
Ácido γ-linolénico, 18:3 (9,12, 15)
Ácido eicosadienoico, 20:2 (11,14)
Ácido dihomo-gamma-linolénico, 20:3(8,11,14)
Ácido araquidónico, 20:4(5,8,11,14)
Ácido docosadienoico, 22:2(13,16)
Ácido adrénico, 22:4(7,10,13,16)
Ácido docosapentaenoico, 22:5(4,7,10,13,16)
Ácido caléndico, 18:3(8,10,12)
Ácidos grasos ω-3. Se caracterizan porque el primer doble enlace, contando a partir del extremo metilo (–CH3), se halla entre el 3º y 4º carbonos.
Ácido α-linolénico, 18:3(9,12,15)
Ácido estearidónico, 18:4(6,9,12,15)
Ácido eicosatrienoico, 20:3 (11,14,17)
Ácido eicosatetraenoico, 20:4(8,11,14,17)
Ácido eicosapentaenoico, 20:5(5,8,11,14,17)
Ácido docosapentaenoico (ácido clupanodónico), 22:5(7,10,13,16,19)
Ácido docosahexaenoico, 22:6(4,7,10,13,16,19)
Ácido tetracosapentaenoico, 24:5(9,12,15,18,21)
Ácido tetracosahexaenoico (ácido nisínico), 24:6(6,9,12,15,18,21)

http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/Biologiaencontext/Tema_3/Tema_3_html/index.html
http://www.linguee.es/ingles-espanol/traduccion/essential+fatty+acids.ht

Lípids amb Àcids grassos
SAPONIFICABLES
Acilglicèrids
Simples Cèrids
Lípids amb àcids
grasos o
Saponificables Fosfoglicèrids
Complexos
LÍPIDS Fosfoesfingolípids
Glicoesfingolípids

Lípids sense Terpens o Isoprenoides
àcids grasos o Esteroides
Insaponificables
Prostaglandines

Acilglicèrids o greixos
• Està format per una molècula de Glicerol (o glicerina) unida a 1-3 Àcids Grassos
mitjançant esterificació, formant-se un, dos o tres enllaços èster.

Acilglicèrids
• Poden ser monoacilglicèrids (1 àcids gras unit a la glicerina), els
diacilglicèrids (2 àcids grassos), o triacilglicèrids (3 àcids grassos).

• La hidròlisi d’un triacilglicèrid dóna lloc a glicerina i als àcids grassos
pertinents.

• La seva funció és de reserva energètica en l’organisme. En els animals
s’emmagatzemen als adipòcits o cèl·lules del teixit gras o adipós.

Triacilglicèrids o Triglicèrids
•Depenent de la composició d’àcids grassos del triacilglicerol
tindrem olis (trioleina), seus o mantegues

http://www.youtube.com/watch?
v=ELLvujl76x0
http://www.youtube.com/watch?
v=_V0EVKXEXsQ

Ceres
• Les ceres són lípids que s’obtenen per esterificació d’un alcohol
monovalent i un àcid gras. Com els grups més polars de la molècula formen
l’enllaç covalent, la molècula presenta un caràcter apolar molt marcat. Això
fa que es trobi formant part de secrecions impermeables: pèls, plomes,
superfície de fulles, tiges i fruits.

Fosfoglicèrids
• És similar a un diacilglicèrid amb només 2 àcids grassos units al glicerol, donat que
un grup fosfat substitueix un dels àcids grassos. El grup fosfat està unit a un alcohol
que generalment és un aminoalcohol.
• El cap fosfat de la molècula és polar i atreu les molècules polars, com l’aigua, sent
hidròfil.
• Les cues d'àcids grassos són no-polars i, per tant, hidròfobes (repel·leixen l’aigua).
• Té molta importància en l’estructura de bicapa de la membrana cel·lular.

Àcids grassos
Glicerina
Grup fosfat
Alcohol

Fosfoesfingolípids
• Són lípids formats per:
– Un àcid gras
– Una esfingosina: aminoalcohol de cadena llarga
– Un grup fosfat
– Un aminoalcohol

• Es troba formant part de les membranes cel·lulars i especialment important en les
beines de mielina del axons que recobreixen les neurones.

Glicoesfingolípids
• Estan formats per:
– Un àcid gras
– Una esfingosina
– Un glúcid:
• Monosacàrid o oligosacàrid de menys de 15
carbonis = cerebròsid
• Oligosacàrid complex = gangliòsid
 Se situen a la cara externa de la membrana cel·lular fent la funció de receptors de
molècules. Són molt abundants a les neurones del cervell.

Terpens o isoprenoides
• Lípids derivats de la polimerització de l’isopré.
• Poden formar cadenes linials o cícliques

• Són molt abundants a plantes i responsables de les aromes d’aquestes
(olis essencials: mentol, geraniol, llimoné, ...). També els hi donen color
(xantofil·les: groc, carotens: ataronjats). El fitol forma part de la clorofil·la.
• Monoterpens: mentol, eucaliptol, limonè, geraniol.
• Sesquiterpens (3 unitats d’isoprè)
• Diterpens: Vitamines A, E i K
• Triterpens: esqualè (precursor del colesterol)
• Tretraterpens: Xantofil·les i Carotens
• Politerpens: Cautxú (milers de molècules d’isopré)

Esteroids
• Tots els esteroids deriven d’una molècula l’isopré que forma 4
anells i que constitueix un compost comú, el ciclopentà
perhidrofenantré
• Formen part d’aquest grup el colesterol, la cortisona, algunes
vitamines com la D, els àcids biliars i les hormones sexuals dels
animals.
COLESTEROL: Forma part de la membrana cel·lular de la cèl·lula animal. És el
precursor de ls esteroides i dels àcids biliars

ÀCIDS BILIARS: Tenen funció d’emulgents

VITAMINES D: Regulen l’absorció del Ca i la seva absorció intestinal. La seva síntesi
és induïda a la pellpels rajos UV.

Esteroids

ESTRADIOL: Hormona encarregada de l’aparició dels carcters sexuals secundaris en
la dona.

HORMONES ESTEROIDES

1.HORMONES SUPRARENALS: Aldosterona ( regulació de la reabsorció renal)
Cortisol (actua sobre la síntesi de glucosa i gluògen i el catabolisme de
lípids i proteïnes)
2.HORMONES SEXUALS: Progesterona ( prepara el cos de la dona per la fecundació i
la gestació)
Testosterona ( responsable del desenvolupament i de les funcions dels òrgans
sexuals masculins i dels seus caràcters sexuals.)

Prostaglandines

1. Estimulen els receptors del dolor
2. Inicien la vasodilatació dels capil·lars
3. Fan apareixer la febre
4. Disminueix la pressió sanguínia
5. Redueix la secreció dels sucs gàstrics
6. Estimulen la musculatura llisa de l’úter

Funcions biològiques del lípids
Funció Lípids a la natura

Principalment triglicèrids
Reserva energètica ( aporten 9KCal/g en front als les
4KCal/g de glúcids i proteïnes)

Estructural Fosfolípids i colesterol a la membrana
cel·lular
Protecció Ceres i greixos que recobreixen òrgans

Hormonal Esteroids

Vitamines Esteroids (vit. D)

Altres (aromes, color,...) Terpens

http://www.xtec.cat/~slope/index.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_graso

Tema 3 lípids

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Tema 3 lípids

Similaire à Tema 3 lípids (20)

Plus de dexperimentals.an

Plus de dexperimentals.an (17)

Dernier

Dernier (8)

Tema 3 lípids