Al·legoria de la línia en Plató. Ontologia. Epistemologia

1. EL SÍMIL DE LA LÍNIA
Realitat i coneixement en la filosofia de Plató

2. Graus de
realitat
Imatges
Entitats
materials
Entitats
matemàtiques
Idees
Graus de
coneixement
Imaginació
Creença
Pensament
discursiu
Dialèctica

4. 1. AMBIT EMPÍRIC. OPINIÓ
1. 1. IMATGES I IMAGINACIÓ
•La imatge és el nivell inferior de realitat.
•Una imatge és la còpia, la reproducció (eikon) d’una altra entitat amb la qual
manté certa semblança.
•Estem davant d’una imatge quan contemplem el nostre cos en un mirall, o
quan mirem el retrat d’una persona, o una escultura, o sentim la narració d’uns
fets. Quan contemplem una imatge fem servir la imaginació (eikasia).
•Plató fa especial insistència en l’art com a proveïdor d’imatges: l’artista és un
mentider.
•En l’al·legoria de la cova: les ombres projectades a la paret.

5. 1. AMBIT EMPÍRIC. OPINIÓ
1. 2. ENTITATS FÍSIQUES I CREENÇA
•L’entitat física és superior en realitat a la imatge perquè la
segona és la còpia de la primera.
•El coneixement de les entitats físiques i materials rep el nom de
creença (pistis).
•Sota el concepte de creença Plató situa la ciència natural, que no
ofereix cap garantia de coneixement cert; però que tampoc és
com l’art que simplement treballa amb i·lusions.
•En l’al·legoria de la cova: els objectes que desfilen darrera dels
presoners i que projecten les seves ombres a la paret.

7. 2. ÀMBIT RACIONAL. CIÈNCIA
2.1. ENTITATS MATEMÀTIQUES. CÀLCUL.
•Fora de la cova, el primer que pot veure l’ull (ànima) del presoner són els reflexos de les
coses en les superfícies de les aigües, les ombres, etc.
•Entitats matemàtiques: nombres, figures geomètriques. Plató les anomena entitats
intermitges.
•Són més reals que les entitats físiques: perquè les entitats matemàtiques no són
materials ni es capten amb els sentits. Són entitats abstractes i racionals.
•Però són menys reals que les idees perquè les entitats matemàtiques admeten
representació sensorial.
•El coneixement matemàtic és qualificat de pensament discursiu, o sigui, raonament
deductiu que parteix d’uns principis inqüestionables (axiomes) per deduir enunciats
vàlids (teoremes).
•La matemàtica és una ciència superior a la ciència natural.

8. 2. ÀMBIT RACIONAL. CIÈNCIA
2.1. IDEES. DIALÈCTICA
•Fora de la cova, el següent que pot veure el presoner són les
coses que hi ha fora de la cova.
•Les coses que hi ha fora de la cova representen les idees.
•Les idees són més reals que les entitats matemàtiques perquè
són abstractes i no es poden representar empíricament. Són
conceptes purament racionals.
•Les idees són múltiples. Per tant, han de tenir una idea en comú.
Una mena de “idea de les idees”.

9. Les idees mantenen entre si relacions d’inclusió (koinomia) donant lloc a una mena de
“xarxa de conceptes” (symploké).
En aquesta xarxa hi ha una idea màximament general, una idea que inclou totes les idees:
la idea de les idees (Idea del Bé).
La idea de Ser. Concepte màximament general i abstracte, sense contingut concret.
En l’al·legoria de la cova correspon a la imatge del sol.

10. 2. ÀMBIT RACIONAL. CIÈNCIA
2.1. IDEES. DIALÈCTICA
•El coneixement de les idees que culmina en el coneixement de la
idea de les idees (la idea del Bé) rep el nom de dialèctica.
•La dialèctica és la ciència suprema, superior a tota la resta.
•Es racional perquè es desenvolupa fent servir únicament
l’enteniment (raó pura).
•Té com a objecte el coneixement del món intel·ligible i les
relacions existents entre les idees.
•El seu objecte superior de coneixement és la idea del Bé, que és el
fonament últim de tota la realitat