Cristianismo y filosofia medieval

1. El cristianisme i la filosofia

2. L’origen
del món

3. MODELS FILOSÒFICS GRECS: PLATÓ

4. •El món té un origen.
•No existeix eternament
[Heràclit, Aristòtil]
•El món és produït per una
entitat diferent a l’univers
[contra l’espontaneïtat i
l’evolució natural de la
matèria, Anaximandre i
Demòcrit]
•DEMIÜRG (“artesà”, una
raó intel·ligent)

5. •Fabricació a partir d’uns
elements preexistents: les
idees-models perfectes i la
matèria caòtica
•Reproducció de les idees
en la matèria.
•L’univers visible és una
còpia de les idees-models
perfectes.
•El demiürg dóna forma a
la matèria caòtica.

6. MODELS FILOSÒFICS GRECS:
ATOMISME
•Els àtoms es mouen
eternament en el buit.
•Formació d’un vòrtex o remolí.
No hi ha agent extern, atzar.
Model sense autor, sense agent
creador.
•En el vòrtex els atoms xoquen,
s’uneixen i es distribueixen en
una massa de matèria
ordenada.
•Múltiples móns.

7. MODELS FILOSÒFICS GRECS: ARISTÒTIL
•L’univers, entés com a
totalitat, no està
sotmés ni al naixement
(principi) ni a la
destrucció (final)
•L’univers és etern. No
ha estat creat ni patirà
destrucció.

8. EL MODEL CRISTIÀ. CREACIONISME
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada,
les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava
sobre les aigües.
Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir.
Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va
donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

9. •El món té un origen. Ha estat creat per Déu i no existeix
eternament.
•Déu crea el mòn a partir del no-res (ex nihilo) [vulneració
del principi lògic de Parmènides]
•Omnipotència divina.
•Acte lliure de Déu.

10. Al principi era Déu. Déu no
forma part del món (trascedent)
Déu és pensament. Les idees
formen part de la ment divina,
no són diferents de Déu.

11. Déu

12. ATRIBUTS DE DÉU
Únic: Déu és únic, no múltiple. A diferència de la seva
creació que és plural i múltiple.
Omnipotent: Déu és totpoderós, fins i tot pot alterar les
lleis de la natura (miracles).
Creador: Déu és el creador del món físic i de l’ànima
humana.
Trascendent: Déu no forma part del món, no se’l pot
identificat amb la natura (panteisme).

13. PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU
Argument ontològic – Anselm de
Canterbury
Premisa primera: acceptem que “Déu” és
aquella entitat que és màximament perfecta,
és a dir, que res es pot pensar que sigui més
perfecte que ella.
Premisa segona: una entitat que existeix és
més perfecta que una altra que no existeix,
perquè l’existència és una perfecció.
Conclusió: Déu necessàriament ha d’existir,
perquè si no existís no seria màximament
perfecte.
5 proves – Tomàs d’Aquino
A destacar el conegut com
“argument cosmològic”.
Tot el que existeix té una
causa. Al seu torn, aquesta
causa té una altra causa que
en dona explicació.
Ha d’haver una primera causa
incausada de tot el que hi ha.
Aquesta primera causa sui és
Déu.

14. El temps

15. Model grec del temps Model cristià del temps
Temps cíclic
Primera noció del temps
desenvolupada per l’ésser humà
Etern retorn, història de les repeticions
No hi ha un començament ni un final
absoluts
Temps linial, res es repeteix
Començament i final absoluts: creació
i apocalipsi
Història governada per Déu
(Providència)
El present pren sentit en funció del
futur (sentit trascendent de la història)

16. L’ésser humà

17. DUALISME ÀNIMA-COS
L’ésser humà està compost d’ànima i cos
El cos és el component: mortal, material, sensible.
L’ànima és el component: inmortal, espiritual.
L’ànima l’ha creat Déu a la seva imatge
EL PECAT
Les ànimes no preexisteixen a la unió amb el cos.
La unió de l’ànima amb el cos és antinatural: és el resultat del pecat. Concepte de
pecat original.
El cos és una càrrega per a l’ànima. Concepte d’ascetisme, forma cristiana de la
purificació.
Només l’ànima se salva, el cos es condemna.

18. Les virtuts

19. Model grec de virtut: la racionalitat
•La filosofia i la ciència com a substitució del pensament mític. Res es veritat si
no es pot donar prova empírica o raonament lògic.
•La racionalitat com a model de vida:
•Intel·lectualisme moral socràtic
•La tripartició de l’ànima en Plató: l’ànima racional governa sobre la resta
de les parts, especialment sobre els desitjos irracionals.
•La prudència com a virtut suprema en Aristòtil (el terme mig entre
extrems)
•La racionalitat com a ideal politic: l’ideal del bon govern: el filòsof-rei

20. Model grec de virtut: la fe
Importància de la Fe com a mitjà de coneixement que es contraposa a la Raó.
La veritat és revelada per Déu (Bíblia) és l’únic contingut del coneixement.
LA RAÓ AL SERVEI DE LA
TEOLOGIA
CONCILIACIÓ ENTRE LA FE I
LA RAÓ
SEPARACIÓ ENTRE FE I RAÓ
Primers filòsofs cristians.
La filosofia, la ciència i la raó
en general són una font de
pecat.
Sola fides, fe cega.
El cristianisme conté
afirmacions que la raó no
pot explicat i que s’han de
creure
Agustí d’Hipona (IV), Tomàs
d’Aquino (XIII)
La raó i la fe han de treballar
en el mateix sentit: la
comprensió de la Revelació
divina.
La raó pot explicar alguns
continguts de la Biblia
(existència de Déu).
Guillem d’Occam (XIV)
La Raó i la Fe són dos fonts
de coneixement diferents.
La raó no serveix per provar
l'existència de Déu. I la fe
conté veritats que no són
evidents, ni demostrables
científicament.