Filosofia moral de Kant

2. Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en
compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialisme Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

3. La voluntat i la inclinació
A l’hora de valorar moralment una decisió es pot utilitzar com a criteri 2 elements
EL RESULTAT / LA VOLUNTAT
Una acció és bona si aconsegueix la
finalitat que buscava en termes de
benefici
Una acció és bona si la decisió
s’adequa a la llei moral
INCORRECTE
CORRECTE

4. La voluntat i la inclinació
La inclinació
Una acció és bona si aconsegueix la finalitat que buscava
A l’hora de valorar una acció cal tenir en compte els resultats en
termes de benefici obtingut = la utilitat
Per determinar la utilitat d’una acció cal fer un càlcul en termes de
cost /benefici
Actuar d’aquesta manera rep el nom d’inclinació
La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu
hipotètic

5. Valorem l’acció de donar almoïna (beneficència) en funció
del benefici material obtingut per part de la persona que
la rep i el cost que representa per a cada donant particular:
si cadascú de nosaltres dona 1 €, el captaire pot cobrir
algunes de les seves necessitats diàries.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT
Valorem l’acció de incomplir el compromís del secret de confesió en funció del benefici
obtingut per part de les persones que obtindrien reparació judicial pel dany provocat.
Fem un càlcul del perjudici provocat (trencament de la confiança) i el benefici produït.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT = CÀLCUL

6. Podem estar segurs que darrera
d’una acció de beneficència o
filantropia hi ha sempre una bona
voluntat o una intenció moralment
bona?
ACCIÓ RESULTAT
(benefici / cost)
Totes les persones beneficiades pel donatiu (la societat
al complet): disposem d’un servei que no hem tingut
que pagar personalment a través dels nostres impostos
= BENEFICI ALIÉ
La pèrdua patrimonial personal de l’empresari =
PERJUDICI PERSONAL
INTENCIÓ =
VOLUNTAT
Possibilitat d’un propòsit egoista, d’un interés personal
(honor, imatge corporativa, sentiment de satisfacció
personal, deduccions fiscals…) que no poden ser
aconseguides d’una altra manera = BENEFICI PROPI

7. La voluntat i la inclinació
La voluntat
Una acció és bona en funció de la voluntat (la intenció) de qui la
realitza
La voluntat és el compliment de la llei moral
La voluntat és bona amb independència de si els resultats són
beneficiosos o no, tant per l’agent que la realitza com per als
implicats en l’acció
La voluntat és bona quan actua per deure
La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu
categòrica

8. Què fa que un botiguer sigui
moralment honrat?
Actuar conforme al deure i actuar
per deure
Hi ha 2 formes d’entendre el deure
1. Actuar conforme al deure: per no
protegir la seva reputació, per evitar ser
acusat d’estafador i evitar una sanció =
interés = càlcul = inclinació
2. Actuar per deure = per respecte a la llei
moral
INCORRECTE
CORRECTE

9. És diferent:
1. Ser honrat perquè en cas contrari pot
sortir perjudicat el negoci = actuar
per interés = el botiguer fa el correcte
però per una raó incorrecta.
2. Ser honrat perquè s’ha de ser honrat
= actuar per deure = actuar per
principis morals
INCORRECTE
CORRECTE

10. Seria igualment honrat si no hi hagués cap possibilitat de que la seva falta
d’honradesa fos descoberta?
Hardanger, en el suroeste de Noruega es
una zona agrícola en la que crecen con
alegría manzanas y cerezas de color
bermellón. Muchos agricultores instalan en
la orilla de la carretera pequeñas casetas en
las que venden directamente sus cerezas,
del productor al consumidor. Una bandeja
de plástico con unos 400 gramos de cerezas
por 5 euros.
Lo anormal es que el agricultor deja la
caseta sola durante todo el día al borde de
la carretera, con la mercancía y un pequeño
cesto para que cada comprador pague
el importe de su compra. Tú mismo coges el
cambio.

11. Què vol dir actuar per deure?
Dur a terme una acció per respecte a la llei, amb independència
dels interessos personals o dels demés
Una acció és bona quan el motiu que la duu a terme és el
compliment deure , encara que això perjudiqui als nostres
interessos o als dels demés.
S’ha de
dir la
veritat
sempre?
La veracitat de les declaracions
que no es poden eludir és el deure
formal de la persona amb
qualsevol, per grans que siguin els
perjudicis que se’n pugui derivar
per a ell o per a altres

12. Puc decidir mentir perquè he valorat que
amb la mentida aconsegueixo que se salvi
la vida de una persona innocent. No
perjudico a ningú amb la meva decisió
(màxim benefici) = ACTUAR CONFORME AL
DEURE
Puc decidir dir la veritat. Perjudico a una
persona amb la meva decisió. Però és una
llei moral dir la veritat i, per tant, si dic la
veritat actuo conforme a la llei = ACTUAR
PER DEURE

13. Què és una llei moral?
Una llei és una norma que diu que tothom ha de fer X = una llei és una norma
UNIVERSAL
Actuar per deure és actuar de tal manera que la meva decisió
podria ser considerada una llei = que la meva decisió podria
convertirse en una norma universal de conducta
La llei moral
Decideixo
fer X
Puc pensar X de
manera universal?
X és una
llei moral

14. Si vols ser feliç,
estudia filosofia
Si vols ser feliç, no
estudiïs filosofia
Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables
de forma universal = és possible pensar un món on
tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2
màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos
no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi
aquesta norma = no es produeix contradicció entre la
meva felicitat i la de la resta de la humanitat
Si vols ser feliç, mata
Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable
de manera universal, perquè si ho fem es segueix
una contradicció entre la felicitat que jo espero
aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els
altres em vulguin perjudicarSi vols ser feliç,
menteix
Hi ha normes morals que es poden pensar
de forma universal sense que es produeixi
una contradicció i d’altres no.

15. Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem
pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom
Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL?
Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense
caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et
fessin a tu
IMPERATIU
CATEGÒRIC
“Actua de manera que la màxima de la
teva voluntat pugui valer com a
principi d’una legislació universal”
L’imperatiu categòric

16. •L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que
ens diu COM hem d’actuar
•L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que
estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones
•Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL
Kant planteja una ètica formal, no una ètica material
Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que
serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la
història són de caràcter material

17. •La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o
conseqüències concretes
•Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL
EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés
Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma
AUTONOMIA HETERONOMIA
La voluntat que actua independentment de les
conseqüències (bones o dolentes)
La voluntat que actua per deure, per respecte a
uns principis morals
Normalment no actuem de forma autònoma,
però ho hauríem de fer si realment volem ser
subjectes morals lliures
•La voluntat condicionada per factors externs a
ella mateixa: les conseqüències (premis,
recompenses, castigs, sancions).
•Normalment tots actuem de forma
heterònoma perquè ens fixem en el resultat de
les nostres accions.
•L’ambit del DRET és heterònom: la llei té
sempre la forma d’un condicional (Si fas X,
rebràs un càstig”)