SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
Télécharger pour lire hors ligne
Javier Alcalà i Elisenda Cartañà
Curs 2015 - 2017
Crèdit variable 2n d’ESO
1
FILMING AND LIVING HISTORY. SURVIVING THE WAR
DADES DEL CENTRE
Institut Lluís Vives
Codi: 08046581
Adreça: C/ Canalejas, 107
Codi postal: 08014
Població: Barcelona
Telèfon: 93. 431 70 94
Persones de contacte: Javier Alcalà (jalcala4@xtec.cat) i Elisenda Cartañà (ecartan2@xtec.cat)
Any de publicació: juny 2016
DESCRIPCIÓ
Les exigències i necessitats en la societat del segle XXI han propiciat ajustaments en l’àmbit
escolar, que han preparat els alumnes per viure en un món progressivament més
internacional, intercultural i multilingüe alhora que tecnològicament més avançat. Un món
on, cada vegada més es necessitaran capacitats com la resiliència, l’empatia i el treball
cooperatiu per al desenvolupament personal i professional dels nostres futurs adults. I un món
on el llenguatge audiovisual s’està imposant com a mitjà de comunicació principal entre les
capes més joves de la societat.
És per això que s’ha decidit crear l’assignatura onFilming and líving History. Surviving the war
s’uneixi el coneixement i l’ús de les diverses llengües utilitzades al Centre, com el català,
castellà i anglès amb l’aprenentatge del llenguatge audiovisual. En aquest procés s’utilitzaran
diversos programes i eines digitals que la xarxa ens disposa per al treball cooperatiu en xarxa
(com la wiki) i la producció d’audiovisuals. L’ús i coneixement d’aquests programes han
d’haver estat assolits en l’assignatura de música de 1r de la ESO, fent més interdisciplinari
aquest projecte.
En aquest sentit, s’ha seleccionat com a eix temàtic d’aquesta signatura la memòria històrica
dels infants i adolescents en conflictes bèl·lics, ja que, per una banda, la innocència dels nens
en situacions de guerra demostra la injustícia d’una societat en conflicte; i per altra banda, el
fet de què aquestes víctimes tinguin edats similars a la dels alumnes, facilita el
desenvolupament de l’empatia vers aquells fets. A més a més ens serveix com a punt de
partida en l’intercanvi d’experiències quan ens visiten els alumnes londinencs.
Aquestes histories del passat es plasmen en l’elaboració d’un audiovisual en anglès que es
realitza en grups cooperatius i gràcies als coneixements adquirits sobre el llenguatge
audiovisual i la història.
El resultat dels audiovisuals es comparteix a la xarxa i es pot consultar a
https://donarveu.wordpress.com/
2
JUSTIFICACIÓ
El Centre s’ubica en un barri a la perifèria de la ciutat de Barcelona, on la població és en gran
part de classe obrera, i les famílies majoritàriament de classe social mitjana-baixa. Es presenta
un elevat percentatge d’immigració, cosa que queda reflectida en la població que atén el
Centre: un 35%. Amb l’actual conjuntura econòmica ha augmentat el nombre de famílies amb
situació social desfavorida, quedant ateses algunes d’elles pel servei d’assistència social del
Districte, i fent un seguiment des de la Comissió Social del Centre.
L’Institut entén l’educació com un procés que engloba els diferents aspectes que integren la
personalitat de l’alumne i el seu desenvolupament, i és objectiu del Centre posar els mitjans
per a potenciar-los. És per això que el Centre potencia projectes interdisciplinaris,
intergeneracionals i artístics, com el Concert de Nadal, el Jardí del Vives, etc. a través dels
quals, cada alumne troba el seu lloc, afavorint així l’èxit escolar.
es troba lligat al projecte Donar veu a la memòriaFilming and living History. Surviving the war
projecte d’Aprenentatge i Servei amb metodologia interdisciplinària i que pretén recuperar la
memòria històrica dels nens i adolescents del passat que visqueren situacions de conflicte i
difondre-la a través del teatre.
I els intercanvis amb països estrangers com el d’Holanda a 4art de la ESO i especialment el de
Londres de 1r de Batxillerat que, de manera molt exitosa, potencia la pràctica i
desenvolupament de la interrelació escrita i oral en llengua anglesa així com el cioniecment
ranr a nivell humà com a nivell social d’alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Lluís Vives de
Barcelona i alumnes del mateix curs de l’Institut Woodhouse College de Londres.
Tot i que l’intercanvi es fa a 1r de Batxillerat, l’optativa Filming and living History. Surviving the
de 2on de la ESO, hi queda vinculada a través de la lectura dramatitzada de vivències -war
extretes de fonts primàries - sobre la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. A partir
d’aquestes lectures i la posterior reflexió, el conjunt d’alumnes, de Woodhouse College i del
Lluís Vives, comprendran la rellevància i similitud entre totes dues guerres i en faran un mural
de forma cooperativa.
En definitiva, pretén oferir un espai on es potenciíFilming and living History. Surviving the war
la identitat personal i col·lectiva a partir de la reflexió ètica sobre els fets del passat i
potenciar una visió crítica amb el món globalitzat, així com afavorir l’empatia vers la diversitat
cultural i interpersonal i el compromís social en defensa dels valors democràtics i els drets
humans.
DESTINATARIS
és una optativa de 2on de la ESO, conta de duesFilming and living History. Surviving the war
hores lectives durant un quatrimestre i es repeteix durant dues vegades durant el curs.
Són alumnes majoritàriament d’origen divers ja que a l’hora d’establir el grup-classe s’intenta
crear un grup inclusiu on es barregin alumnes molt motivats i participatius, amb aquells que,
per les seves necessitats educatives, els hi costa més aquest tipus d’implicació cap al Centre.
3
PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE
a) INTERDISCIPLINARIETAT I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Per assolir els objectius plantejats, és imprescindible haver adquirit alguns coneixements en
d’altres assignatures com ara la comprensió de textos adquirits en diferents assignatures, com
ara català i castellà en la comprensió i redacció de textos, socials en l’anàlisi de fins primàries,
creació d’eixos cronològics i l’interès i comprensió dels processos històrics, música i tecnologia
en el coneixement de programes d’edició de vídeo i so i en anglès els relacionats amb el
currículum de la assignatura com ara la descripció de trets físics i personals, la traducció de
petits textos originals en català o castellà així com el desenvolupament de diàlegs que
posteriorment han de ser dramatitzats i filmats.
L’aprenentatge per Competències ens ajuda a fer conscient a l’alumnat que el procés
d’aprenentatge té un recorregut que va més enllà de l’escolaritat obligatòria. Per fer-ho cal
tenir en compte tres aspectes claus: la integració dels coneixments, la funcionalitat dels
aprenentatges, i l’autonomia del procés d’aprenentatge. Per això s’intenta crear situacions
didàctiques que permetin la construcció del coneixement i la seva transmissió, de forma que
l’alumnat aprengui a ser autònom, responsable i crític envers el seu procés d’aprenentatge.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES APORTACIONS DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències comunicatives
Comunicativa lingüística i
audiovisual
- Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i com compartir idees i
coneixements relatius a la història i als audiovisuals.
- Elaborar un discurs propi dels fets històrics a partir de les competències lingüístiques per
donar sentit a la informació i construir el coneixement.
- Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges per comprendre i interpretar la realitat.
- Utilitzar adequadament el vocabulari de les ciències socials per a la construcció d’un discurs
científic, precís i rigorós.
-Treball dels diferents continguts de la matèria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de
forma creativa i responsable.
-Expressar correctament, pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla, de
forma oral i escrita..
- Adequar la parla a situacions comunicatives variades, controlant els elements no verbals i
respectant les regles de l’intercanvi comunicatiu.
Artística i cultural - Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit
estètic i la capacitat d’emocionar-se.
- Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni
cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.
Competències metodològiques
Tractament de la informació i
digital
- Buscar, obtenir seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses.
- Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i informacions objectives i subjectives,
per copsar la intencionalitat dels missatges.
- Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un
pensament crític i creatiu.
-Interpretar i expressar-se a través de l’ús de l’Aplicació de les Noves Tecnologies al
Coneixement.
Matemàtica - Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels
objectes i els espais.
Competències personals
4
Aprednre a aprendre - Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb
capacitat de presentar alternatives.
- Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.
- Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació.
- Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar.
- Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.
Autonomia i iniciativa personal - Desenvolupar un pensament crític i creatiu i proposar solucions i alternatives a través del
diàleg, l’empatia i la cooperació.
- Configurar la pròpia identitat personal, social, i cultural amb els referents culturals i històrics
disponibles del seu entorn.
- Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció.
- Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.
- Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quitidioanes.
Coneixement i interacció amb el
món físic
-Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-
s’hi i desplaçar-s’hi correctament.
- Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per
percebre els canvis socioambientals i culturals com a resultat de la utilització del medi i els seus
recursos per part de les societats.
-Identificació i ús de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions a les formes de vida
en el present i el passat.
- Tenir conciència de les convencions socialsi culturals a l’hora de produir textos.
Social i ciutadana - Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica
passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i
democràtica.
- Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per
conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.
- Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per
enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència.
- Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius i
adquirir el sentit de la responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint
una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.
-Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herència
cultural dels grups humans i manifestació de riquesa i diversitat.
-Reconeixement dels drets i deures individuals i col•lectius, identificant i rebutjant les
situacions de desigualtat, injustícia i discriminació, especialment les relatives al gènere, que
afecten persones i col•lectius en el món.
-Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.
b) OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS
Generals
- Fer que l’aprenentatge d’una llengua estrangera sigui el més real possible conferint-li
vida i ànima i això només s’aconsegueix involucrant-hi l’alumne totalment.
- Predisposar l’alumne a assolir i desenvolupar les destreses lingüístiques que es vinculin
amb altres matèries del currículum.
- Participar en interaccions orals, escites i audiovisuals, la comprensió de missatges
orals, escrits i audiovisuals, l’expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals, i els
coneixements del funcionament de la llegua, així com la seva dimensió literària,
plurilingüe i intercultural.
- Proporcionar a l’alumnat coneixements i habilitats que els permetin donar sentit a les
relacions entre present, passat i futur, identificar la seva identitat i posicionar-se
críticament al món globalitzat i aprendre a buscar, seleccionar, analitzar i raonar el
coneixement i les emocions de forma sistemàtica i saber-les expressar adequadament.
- Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia, per comprendre la diversitat existent
al món i ser conscients de les raons dels seus judicis i idees sobre el passat i el present,
participant en el disseny d’alternatives a problemes quotidians, socials i polítics a
5
través del treball cooperatiu i amb una actitud dialogant i oberta a les opinions dels
altres amb voluntat d’arribar al consens i participar en la millora de la societat.
Específics
- Aprendre, analitzar i comprendre els fets que es succeïren durant la Guerra Civil
Espanyola i la II Guerra Mundial. Sobretot a través del drama dels infants que
visqueren aquests conflictes i posant especial èmfasi a les ciutats de Barcelona i
Londres.
- Analitzar fonts primàries.
- Sensibilitzar-se vers la importància de la recuperació de la memòria històrica per la
definició de la identitat individual i col·lectiva.
- Conèixer algunes de les escenes més importants de la història del cinema i
comprendre perquè ho són.
- Familiaritzar-se amb el llenguatge audiovisuals i aprendre algunes de les seves
tècniques.
- Analitzar i reflexionar críticament sobre els punts de vista i intencions que hi ha
darrere qualsevol audiovisual.
- Treballar amb programes d’edició audiovisual i reflexionar sobres les avantatges i
perills de la xarxa
- Aprendre algunes tècniques d’interpretació teatral i expressió cultural.
- Escriure un diàleg en anglès.
c) CONTINGUTS
Els continguts que es plantegen, sobretot fan referència al desenvolupament de la consciència
històrica i a l’aprenentatge de la llengua anglesa. De manera que permeti a l’alumnat
construir la seva consciència temporal, és a dir, construir “la pròpia història” a partir de la
comprensió de les interrelacions entre passat, present. Així com apropiar-se del patrimoni
històric i lingüístic i l’apreciïn i identifiquin territorial i culturalment.
Projectar una mirada intercultural per mitjà de la comparació entre diverses llengües,
realitats, cultures fent especialment visible als protagonistes i grups socials que generalment
no apareixen en les grans interpretacions de la història.
Potenciar la reflexió per actuar de manera responsable i crítica al món i en la societat que ens
envolta, i així afavorir la creació d’una consciència ciutadana basada en la solidaritat, la
tolerància, la democràcia i els drets humans que potencií el compromís dels nostres alumnes a
construir un món millor.
Per això, s’utilitza un aprenentatge per contextos, partint de situacions reals històriques i la
voluntat de la seva reproducció audiovisual, s’introduiran els continguts a través de l’anàlisi
de les situacions que tinguin més rellevància des de la lògica de l’alumnat, situacions, on s’hagi
de fer ús dels sabers de les diverses disciplines que conflueixen en aquest crèdit variable i dels
sabers metadisciplinaris.
d) METODOLOGIA
Un cop seleccionats els objectius per a saber el què es vol treballar, cal seleccionar el com es
treballarà per assolir-los.
parteix d’una idea essencial: la motivació deFilming and living History. Surviving the war
l’alumne per l’aprenentatge. Per fer-ho s’intentarà aplicar una metodologia diversa i adequada
a la diversitat de l’aula que potenciï la necessitat d’aprendre a aprendre, és a dir, no només
adquirir coneixements sinó desenvolupar la capacitat d’utilitzar-los. D’aquesta manera
6
s’intentarà fomentar a la vegada un aprenentatge autònom i cooperatiu, tant dins com fora
del centre.
Des de l’inici del projecte l’alumnat de ser conscient de les diferents fases del procés
d’ensenyament-aprenentatge i quin és l’objectiu final a aconseguir. D’aquesta manera, es
potencia que l’alumnat reflexioni sobre el què s’ha fet i el que li manca encara per
comprendre, així com organitzar i sistematitzar tot el que s’ha après i poder solucionar les
dificultats i els dubtes plantejats.
Per saber des d’on comencem, primer de tot, es planteja una fase d’exploració dels
coneixements previs, a través d’una dinàmica amb fotografies, on l’alumnat confronta els seus
coneixements amb els de la resta de companys i professors, de manera que així es pot
planificar millor les activitats i adequar-les a les noves situacions.
Per poder adquirir nous coneixements, és imprescindible que els alumnes puguin aprendre
significativament. D’aquesta manera l’alumnat crea una consciència sobre el propi
aprenentatge que li permet reconèixer les seves possibilitats i limitacions, desenvolupar la
capacitat d’elaborar i planificar estratègies per resoldre problemes, interaccionar amb la
informació i potenciar l’autonomia de pensament. Per aconseguir que l’alumnat sigui capaç
d’organitzar aquest nou coneixement i construir nous conceptes, cal ajudar-los a establir
relacions entre els continguts d’aprenentatge, activant estratègies d’organització del
coneixement centrades en el tractament de la informació. La correcta resolució de les
activitats plantejades al llarg del semestre, afavoriran l’adquisició dels coneixements necessaris
per, al final, poder resoldre l’objectiu final. Aquesta seqüència d’accions orientades a
aconseguir que es relacionin els nous continguts d’aprenentatge amb els coneixements previs,
permet crear consciència d’aprenentatge i afavorir la memòria comprensiva.
Tot plegat, afavoreix un dels nostres objectius proposats, ensenyar a pensar de manera crítica
i creativa, desenvolupant la pròpia identitat i reelaborant els coneixements adquirits. En
aquest mateix sentit, és primordial tenir en compte l’educació emocional. A mida que
l’alumne va adquirint coneixements, cal guiar-lo en la reflexió personal, motivar-lo en
l’expressió d’idees i sentiments propis, tot creant un clima de respecte cap a totes les opinions
i formes d’expressió. Per fer-ho es potencien propostes dinàmiques on l’alumne es vinculi de
forma vivencial en l’adquisició de coneixements sobre les emocions i l’expressió dels
sentiments. Això permet que l’alumnat desenvolupi l’empatia cap a realitats diferents i així no
sols saber, sinó comprendre la realitat del món on viu i intentar que emprengui iniciatives per
col·laborar a crear una societat més justa i equitativa, que al cap i a la fi és en la qual haurà de
viure.
Una altre de les eines emprades per a introduir nous coneixements són les Noves Tecnologies
de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’Aplicació de les Noves Tecnologies al Coneixement
(TAC), que proporcionen múltiples funcions i utilitats en el camp de l’aprenentatge individual i
compartit. En la seva organització social, faciliten la interacció de l’alumnat amb altres
persones i realitats, afavoreixen la resolució de problemes, potencien l’aprenentatge a partir
dels errors per mitjà d’una retroalimentació immediata i efectiva, faciliten el treball en entorns
que amb altres mitjans poden ser feixucs i complexos, simulen fenòmens o processos, i
afavoreixen la presentació, la col·laboració i la comunicació, escrita i audiovisual, de les
experiències i resultats de les recerques.
Per concloure, la selecció de les metodologies és basarà en l’aprenentatge individual i el
cooperatiu:
7
➢ En relació a la metodologia d’aprenentatge individual es realitzaran algunes activitats
com ara la recerca d’informació del context històric, activitats de comprensió de textos
en anglès, expressió oral i escrita en diferents idiomes, etc.
➢ La metodologia d’aprenentatge cooperatiu es basarà en activitats basades en el
treball en grup i racons, on el grup d’alumnes es trobin vinculats per un mateix
objectiu i on la base del treball sigui la col·laboració i l’ajuda entre ells. De manera que
el grup haurà de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el
coneixement.
En el desenvolupament del crèdit variable, es crearan diversos formats d’interacció que actuen
com a potents mediadors pel desenvolupament de les competències bàsiques, com per
exemple el treball per racons, que té coma objectiu potenciar la consciència de
l’aprenentatge, la motivació i l’autonomia dels alumnes, alhora que permet al professorat
atendre l’alumnat individualment o en grup reduït. El funcionament d’aquest model de treball,
permet que l’alumnat esculli l’activitat que vol realitzar en un moment determinat, sent un
element motivador per a l’alumne, a la vegada que li exigeix responsabilitat i organització, ja
que, en finalitzar el temps pactat, haurà d’haver passat per totes les activitats que ofereixen
els racons. O el treball a partir de grups cooperatius, que permet realitzar activitats amb
grups heterogenis en la tasca de realitzar un treball comú. En aquestes propostes de treball,
l’èxit individual de cada alumne requereix l’èxit de tots els membres del grup. L’objectiu no és
que hi hagi una distribució de tasques entre els membres del grup, sinó que tots han de
treballar junts per aprendre-ho tot. Els alumnes aprenen plegats, s’ajuden a assolir aquells
aprenentatges que s’han planificat per al grup i s’estableixen relacions de reciprocitat, és a dir
aprenentatge entre iguals.
És cert que l’alumne és el nucli de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, però serà el
professorat qui ha d’actuar com a mediador entre el contingut susceptible de ser après i
l’aprenent. L’ensenyant, lluny de ser un transmissor, ha d’adoptar el paper d’organitzador de
l’entorn per tal d’ajustar, guiar, dirigir i/o facilitar el procés d’aprenentatge dels alumnes. Per
fer-ho tindrà diverses vies d’actuació
8
PROCEDIMENT DE LA INTERVENCIÓ
AVALUACIÓ INICIAL → dinàmica de grup a través de fotografies de la Guerra Civil
Espanyola.
1) INTRODUCCIÓ DEL TEMA:
Explicació de la Guerra Civil Espanyola a través de la pel·lícula “La
bicicletas son para el verano”
● Follow up de comprensió de la pel.lícula
● Description of characters i dinàmica per a la formació dels
grups cooperatius de treball
● Quiz about the film
2) INTERCANVI D’EXPRIÈNCIES
- Introducció de la situació dels infants en la II
Guerra Mundial, posant especial èmfasi en els nens i
nenes que van viure els bombardejos de Londres.
- Anàlisi i comprensió de fonts primàries sobre
algunes vivències de la Guerra Civil Espanyola.
- A partir de les fonts, s’elaborarà una carta en
anglès, posant-se en el paper d’aquestes víctimes, per
explicar aquestes situacions als visitants londinencs de
l’intercanvi.
● El dia de l’intercanvi, els alumnes catalans llegeixen aquestes
cartes inspiradades en les vivències de la Guerra Civil i a canvi
els nois anglesos ens expliquen algunes vivències dels nens i
nenes en els bombardejos durant la II Guerra Mundial.
● En grups barrejats es farà una reflexió de les diferències i
similituda de la situació dels nens durants les dues guerres
estudiades. Se’n farà un mural.
● L’intercanvi s’acaba amb algun tipus de petit homenatge a les
víctimes.
3) INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
- De la idea al guió → Introducció teòrica de la
intencionalitat i punt de vista que hi ha darrere
qualsevol audiovisual i quines són les claus per a
conèixer-les i utilitzar-les en el propi.
● Com que aquest projecte està lligat al de Donar veu a
la memòria el tema a tractar es pot escollir entre diversos com: la història de
l’edifici de l’Institut LLuís Vives (que forma part de la Xarxa d’Escoles
Històriques de Barcelona), fer un anunci del projecte o d’alguna de les obres de
teatre que s’hi fan, traduir i representar alguna escena de les obres, buscar i fer
la biografia d’alguna persona que va viure la guerra, etc.
9
- Tècnica de llenguatge audiovisual. Elaboració de fitxes en
treball per racons. A través de les activitats que es porposen a les
fitxes, els alumnes aprendran de forma gamificada diversos moviments
de càmera, enquadrament, escales i plans, llum i so, etc. A més a més,
les escenes que es posen d’exemple sobre el llenguatge audiovisual
han estat seleccionades per la seva importància en la història del
cinema.
4) REALITZACIÓ D’UN AUDIOVISUAL EN ANGLÈS
- Revisió dels programes d’edició de vídeo i so → Tot i
que l’aprenentatge d’aquests programes s’han
treballat l’any anterior a la matèria de música, si cal,
es recorda el seu funcionament.
- Petita introducció a les tècniques teatrals.
- Elaboració del guió i posterior revisió en anglès.
- Realització i revisió de l’story board
- Preparació de tot el material i assajos.
- Gravació
- Edició de l’audiovisual.
- Projecció al grup classe
● Els millora treballs seran penjats al bloc
https://donarveu.wordpress.com/activitats-vinculades/spanish-civil-war-
across-the-years/ a través de la qual es farà difusió a les xarxes socials.
L’eina que utilitzarem per al treball cooperatiu durant el crèdit variable serà una wiki.
AVALUACIÓ
Entenem per avaluació l’emissió d’un judici sobre els resultats d’una acció en base d’uns
objectius fixats. Aquest judici de valors pretén revisar fins a quin punt s’han acomplert els
objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És
per tant un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament-
aprenentatge.
La gestió de l’avaluació ha de ser compartida entre l’alumnat i el professorat. Per això s’avalua
de manera contínua, global i integradora, identificant les necessitats educatives de cada
alumne i tenint com a referents els objectius i les competències bàsiques.
La funció diagnòstica parteix de l’avaluació inicial que permet valorar la situació de cada
estudiant i del grup abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Professorat i
alumnat prenen consciència dels punts de partida i així es pot adaptar el procés educatiu a les
necessitats detectades: conèixer actituds, experiències personals, idees prèvies, maneres de
raonar, coneixements assimilats, etc. també permet que els estudiants siguin conscients dels
objectius, continguts i criteris d’avaluació.
A partir de l’avaluació formativa i la formadora es durà a terme la funció reguladora del
procés d’E-A de l’alumnat i es proporcionaran les eines necessàries perquè els alumnes
aprenguin a detectar possibles dificultats i guiar-los per a fer-hi front (aprendre de l’error) així
10
mateix ensenyar a aprendre a anticipar i planificar les operacions necessàries per resoldre una
tasca (avaluació formadora).
Aquesta funció, permetrà desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre ja que l’alumne
haurà de ser conscient del que sap, què cal aprendre, com s’aprèn i com es gestionen i
controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a
satisfer els seus objectius personals. També permetrà conèixer les pròpies potencialitats i
carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones
des d’una expectativa d’èxit, augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous
reptes d’aprenentatge.
En aquest sentit, l’aprenentatge cooperatiu, serà una eina que ens ajudarà a desenvolupar la
funció reguladora de l’avaluació, ja que té com a finalitat didàctica el treball en equips reduïts
d’alumnes per aprofitar al màxim la interacció entre ells, amb l’objectiu que tots els membres
d’un equip assoleixin els continguts, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats. Els
membres d’un grup d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre el
que el professorat els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys
d’equip. Indirectament s’aconsegueix desenvolupar la competència d’autonomia i iniciativa
personal que els farà ser capaços d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o
projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
L’alumne ha de ser el màxim responsable del propi ensenyament–aprenentatge.
I finalment, la funció qualificadora o certificadora permetrà sistematitzar, estructurar i
recapitular. Tot això es farà a través de l’avaluació sumativa que ens permetrà valorar els
resultats obtinguts al final del procés d’ensenyament–aprenentatge i valorar les diferències
entre el punt de partida i final. És en aquest moment que la professorat pot determinar aquells
aspectes de la seqüència d’ensenyament que caldrà modificar (metaavaluació).

Contenu connexe

Tendances

Cif llengua1
Cif llengua1Cif llengua1
Cif llengua1
Anna Tur
 
Les prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frauLes prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frau
Fundación Impuls
 
Pd didàc 2a llengua febrer 2012
Pd didàc 2a llengua febrer 2012Pd didàc 2a llengua febrer 2012
Pd didàc 2a llengua febrer 2012
AlbertBF
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Pablo Blasco
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
Anna Gascón
 
Program llengua i literatura
Program llengua i literaturaProgram llengua i literatura
Program llengua i literatura
franeduca
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc florit
llenguaoral
 

Tendances (20)

Cif llengua1
Cif llengua1Cif llengua1
Cif llengua1
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
 
La diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aulaLa diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aula
 
Seqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILCSeqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILC
 
carmen dossier_competic2
carmen dossier_competic2carmen dossier_competic2
carmen dossier_competic2
 
Les prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frauLes prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frau
 
Diversitat lingüística a l'aula
Diversitat lingüística a l'aulaDiversitat lingüística a l'aula
Diversitat lingüística a l'aula
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
 
Presentacio enfocament pluriling_olga-esteve
Presentacio enfocament pluriling_olga-estevePresentacio enfocament pluriling_olga-esteve
Presentacio enfocament pluriling_olga-esteve
 
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
 
Pd didàc 2a llengua febrer 2012
Pd didàc 2a llengua febrer 2012Pd didàc 2a llengua febrer 2012
Pd didàc 2a llengua febrer 2012
 
Currículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengüesCurrículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengües
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
 
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
 
RomanèS
RomanèSRomanèS
RomanèS
 
Competència en comunicació lingüística
Competència en comunicació lingüísticaCompetència en comunicació lingüística
Competència en comunicació lingüística
 
Examen catalan 2
Examen catalan 2Examen catalan 2
Examen catalan 2
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
 
Program llengua i literatura
Program llengua i literaturaProgram llengua i literatura
Program llengua i literatura
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc florit
 

Similaire à Filming and living history. Surviving the war

La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopiLa notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
Josep Gregori
 
Notícies del món
Notícies del mónNotícies del món
Notícies del món
Carme Bové
 
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
guest4cedfc
 
El nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de Llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
guest4cedfc
 
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
CRP del Vallès Oriental II
 
Guia didàctica Prsentació multimedia
Guia didàctica  Prsentació multimediaGuia didàctica  Prsentació multimedia
Guia didàctica Prsentació multimedia
Barbara9999
 
Guia didàctica Presentació multimedia
Guia didàctica   Presentació multimediaGuia didàctica   Presentació multimedia
Guia didàctica Presentació multimedia
Barbara9999
 
Guia didàctica power multimedia def.
Guia didàctica   power multimedia def.Guia didàctica   power multimedia def.
Guia didàctica power multimedia def.
Barbara9999
 
Disseny Curricular Loe[1]
Disseny Curricular Loe[1]Disseny Curricular Loe[1]
Disseny Curricular Loe[1]
Manuela Rubio
 

Similaire à Filming and living history. Surviving the war (20)

annex_3 competencies 27 setembre.pdf
annex_3 competencies 27 setembre.pdfannex_3 competencies 27 setembre.pdf
annex_3 competencies 27 setembre.pdf
 
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
 
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.
 
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopiLa notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
 
Projecte pedagògic, 2013
Projecte pedagògic, 2013Projecte pedagògic, 2013
Projecte pedagògic, 2013
 
Notícies del món
Notícies del mónNotícies del món
Notícies del món
 
Competències per conviure i habitar el món
Competències per conviure i habitar el mónCompetències per conviure i habitar el món
Competències per conviure i habitar el món
 
El projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalanaEl projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalana
 
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
 
El nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de Llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de Llengua - Artur Noguerol
 
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
 
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
El Nou Currculum De Llengua Artur Noguerol 1201783876738084 5
 
Guia didàctica Prsentació multimedia
Guia didàctica  Prsentació multimediaGuia didàctica  Prsentació multimedia
Guia didàctica Prsentació multimedia
 
Guia didàctica Presentació multimedia
Guia didàctica   Presentació multimediaGuia didàctica   Presentació multimedia
Guia didàctica Presentació multimedia
 
Guia didàctica power multimedia def.
Guia didàctica   power multimedia def.Guia didàctica   power multimedia def.
Guia didàctica power multimedia def.
 
No val a badar
No val a badarNo val a badar
No val a badar
 
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopiLa notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
La notícia de la setmana en el context de kalidoscopi
 
Disseny Curricular Loe[1]
Disseny Curricular Loe[1]Disseny Curricular Loe[1]
Disseny Curricular Loe[1]
 
Intervenció bona
Intervenció bonaIntervenció bona
Intervenció bona
 
elParlante memorias-catalan
elParlante memorias-catalanelParlante memorias-catalan
elParlante memorias-catalan
 

Filming and living history. Surviving the war

  • 1. Javier Alcalà i Elisenda Cartañà Curs 2015 - 2017 Crèdit variable 2n d’ESO
  • 2. 1 FILMING AND LIVING HISTORY. SURVIVING THE WAR DADES DEL CENTRE Institut Lluís Vives Codi: 08046581 Adreça: C/ Canalejas, 107 Codi postal: 08014 Població: Barcelona Telèfon: 93. 431 70 94 Persones de contacte: Javier Alcalà (jalcala4@xtec.cat) i Elisenda Cartañà (ecartan2@xtec.cat) Any de publicació: juny 2016 DESCRIPCIÓ Les exigències i necessitats en la societat del segle XXI han propiciat ajustaments en l’àmbit escolar, que han preparat els alumnes per viure en un món progressivament més internacional, intercultural i multilingüe alhora que tecnològicament més avançat. Un món on, cada vegada més es necessitaran capacitats com la resiliència, l’empatia i el treball cooperatiu per al desenvolupament personal i professional dels nostres futurs adults. I un món on el llenguatge audiovisual s’està imposant com a mitjà de comunicació principal entre les capes més joves de la societat. És per això que s’ha decidit crear l’assignatura onFilming and líving History. Surviving the war s’uneixi el coneixement i l’ús de les diverses llengües utilitzades al Centre, com el català, castellà i anglès amb l’aprenentatge del llenguatge audiovisual. En aquest procés s’utilitzaran diversos programes i eines digitals que la xarxa ens disposa per al treball cooperatiu en xarxa (com la wiki) i la producció d’audiovisuals. L’ús i coneixement d’aquests programes han d’haver estat assolits en l’assignatura de música de 1r de la ESO, fent més interdisciplinari aquest projecte. En aquest sentit, s’ha seleccionat com a eix temàtic d’aquesta signatura la memòria històrica dels infants i adolescents en conflictes bèl·lics, ja que, per una banda, la innocència dels nens en situacions de guerra demostra la injustícia d’una societat en conflicte; i per altra banda, el fet de què aquestes víctimes tinguin edats similars a la dels alumnes, facilita el desenvolupament de l’empatia vers aquells fets. A més a més ens serveix com a punt de partida en l’intercanvi d’experiències quan ens visiten els alumnes londinencs. Aquestes histories del passat es plasmen en l’elaboració d’un audiovisual en anglès que es realitza en grups cooperatius i gràcies als coneixements adquirits sobre el llenguatge audiovisual i la història. El resultat dels audiovisuals es comparteix a la xarxa i es pot consultar a https://donarveu.wordpress.com/
  • 3. 2 JUSTIFICACIÓ El Centre s’ubica en un barri a la perifèria de la ciutat de Barcelona, on la població és en gran part de classe obrera, i les famílies majoritàriament de classe social mitjana-baixa. Es presenta un elevat percentatge d’immigració, cosa que queda reflectida en la població que atén el Centre: un 35%. Amb l’actual conjuntura econòmica ha augmentat el nombre de famílies amb situació social desfavorida, quedant ateses algunes d’elles pel servei d’assistència social del Districte, i fent un seguiment des de la Comissió Social del Centre. L’Institut entén l’educació com un procés que engloba els diferents aspectes que integren la personalitat de l’alumne i el seu desenvolupament, i és objectiu del Centre posar els mitjans per a potenciar-los. És per això que el Centre potencia projectes interdisciplinaris, intergeneracionals i artístics, com el Concert de Nadal, el Jardí del Vives, etc. a través dels quals, cada alumne troba el seu lloc, afavorint així l’èxit escolar. es troba lligat al projecte Donar veu a la memòriaFilming and living History. Surviving the war projecte d’Aprenentatge i Servei amb metodologia interdisciplinària i que pretén recuperar la memòria històrica dels nens i adolescents del passat que visqueren situacions de conflicte i difondre-la a través del teatre. I els intercanvis amb països estrangers com el d’Holanda a 4art de la ESO i especialment el de Londres de 1r de Batxillerat que, de manera molt exitosa, potencia la pràctica i desenvolupament de la interrelació escrita i oral en llengua anglesa així com el cioniecment ranr a nivell humà com a nivell social d’alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Lluís Vives de Barcelona i alumnes del mateix curs de l’Institut Woodhouse College de Londres. Tot i que l’intercanvi es fa a 1r de Batxillerat, l’optativa Filming and living History. Surviving the de 2on de la ESO, hi queda vinculada a través de la lectura dramatitzada de vivències -war extretes de fonts primàries - sobre la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. A partir d’aquestes lectures i la posterior reflexió, el conjunt d’alumnes, de Woodhouse College i del Lluís Vives, comprendran la rellevància i similitud entre totes dues guerres i en faran un mural de forma cooperativa. En definitiva, pretén oferir un espai on es potenciíFilming and living History. Surviving the war la identitat personal i col·lectiva a partir de la reflexió ètica sobre els fets del passat i potenciar una visió crítica amb el món globalitzat, així com afavorir l’empatia vers la diversitat cultural i interpersonal i el compromís social en defensa dels valors democràtics i els drets humans. DESTINATARIS és una optativa de 2on de la ESO, conta de duesFilming and living History. Surviving the war hores lectives durant un quatrimestre i es repeteix durant dues vegades durant el curs. Són alumnes majoritàriament d’origen divers ja que a l’hora d’establir el grup-classe s’intenta crear un grup inclusiu on es barregin alumnes molt motivats i participatius, amb aquells que, per les seves necessitats educatives, els hi costa més aquest tipus d’implicació cap al Centre.
  • 4. 3 PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE a) INTERDISCIPLINARIETAT I COMPETÈNCIES BÀSIQUES Per assolir els objectius plantejats, és imprescindible haver adquirit alguns coneixements en d’altres assignatures com ara la comprensió de textos adquirits en diferents assignatures, com ara català i castellà en la comprensió i redacció de textos, socials en l’anàlisi de fins primàries, creació d’eixos cronològics i l’interès i comprensió dels processos històrics, música i tecnologia en el coneixement de programes d’edició de vídeo i so i en anglès els relacionats amb el currículum de la assignatura com ara la descripció de trets físics i personals, la traducció de petits textos originals en català o castellà així com el desenvolupament de diàlegs que posteriorment han de ser dramatitzats i filmats. L’aprenentatge per Competències ens ajuda a fer conscient a l’alumnat que el procés d’aprenentatge té un recorregut que va més enllà de l’escolaritat obligatòria. Per fer-ho cal tenir en compte tres aspectes claus: la integració dels coneixments, la funcionalitat dels aprenentatges, i l’autonomia del procés d’aprenentatge. Per això s’intenta crear situacions didàctiques que permetin la construcció del coneixement i la seva transmissió, de forma que l’alumnat aprengui a ser autònom, responsable i crític envers el seu procés d’aprenentatge. COMPETÈNCIES BÀSIQUES APORTACIONS DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competències comunicatives Comunicativa lingüística i audiovisual - Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i com compartir idees i coneixements relatius a la història i als audiovisuals. - Elaborar un discurs propi dels fets històrics a partir de les competències lingüístiques per donar sentit a la informació i construir el coneixement. - Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges per comprendre i interpretar la realitat. - Utilitzar adequadament el vocabulari de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós. -Treball dels diferents continguts de la matèria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de forma creativa i responsable. -Expressar correctament, pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla, de forma oral i escrita.. - Adequar la parla a situacions comunicatives variades, controlant els elements no verbals i respectant les regles de l’intercanvi comunicatiu. Artística i cultural - Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se. - Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni cultural, contribuint a donar-lo a conèixer. Competències metodològiques Tractament de la informació i digital - Buscar, obtenir seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses. - Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges. - Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu. -Interpretar i expressar-se a través de l’ús de l’Aplicació de les Noves Tecnologies al Coneixement. Matemàtica - Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais. Competències personals
  • 5. 4 Aprednre a aprendre - Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives. - Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes. - Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació. - Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar. - Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis. Autonomia i iniciativa personal - Desenvolupar un pensament crític i creatiu i proposar solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació. - Configurar la pròpia identitat personal, social, i cultural amb els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn. - Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció. - Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora. - Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quitidioanes. Coneixement i interacció amb el món físic -Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar- s’hi i desplaçar-s’hi correctament. - Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals i culturals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats. -Identificació i ús de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions a les formes de vida en el present i el passat. - Tenir conciència de les convencions socialsi culturals a l’hora de produir textos. Social i ciutadana - Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica. - Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte. - Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència. - Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius i adquirir el sentit de la responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença. -Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herència cultural dels grups humans i manifestació de riquesa i diversitat. -Reconeixement dels drets i deures individuals i col•lectius, identificant i rebutjant les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació, especialment les relatives al gènere, que afecten persones i col•lectius en el món. -Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur. b) OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS Generals - Fer que l’aprenentatge d’una llengua estrangera sigui el més real possible conferint-li vida i ànima i això només s’aconsegueix involucrant-hi l’alumne totalment. - Predisposar l’alumne a assolir i desenvolupar les destreses lingüístiques que es vinculin amb altres matèries del currículum. - Participar en interaccions orals, escites i audiovisuals, la comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals, l’expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llegua, així com la seva dimensió literària, plurilingüe i intercultural. - Proporcionar a l’alumnat coneixements i habilitats que els permetin donar sentit a les relacions entre present, passat i futur, identificar la seva identitat i posicionar-se críticament al món globalitzat i aprendre a buscar, seleccionar, analitzar i raonar el coneixement i les emocions de forma sistemàtica i saber-les expressar adequadament. - Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia, per comprendre la diversitat existent al món i ser conscients de les raons dels seus judicis i idees sobre el passat i el present, participant en el disseny d’alternatives a problemes quotidians, socials i polítics a
  • 6. 5 través del treball cooperatiu i amb una actitud dialogant i oberta a les opinions dels altres amb voluntat d’arribar al consens i participar en la millora de la societat. Específics - Aprendre, analitzar i comprendre els fets que es succeïren durant la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. Sobretot a través del drama dels infants que visqueren aquests conflictes i posant especial èmfasi a les ciutats de Barcelona i Londres. - Analitzar fonts primàries. - Sensibilitzar-se vers la importància de la recuperació de la memòria històrica per la definició de la identitat individual i col·lectiva. - Conèixer algunes de les escenes més importants de la història del cinema i comprendre perquè ho són. - Familiaritzar-se amb el llenguatge audiovisuals i aprendre algunes de les seves tècniques. - Analitzar i reflexionar críticament sobre els punts de vista i intencions que hi ha darrere qualsevol audiovisual. - Treballar amb programes d’edició audiovisual i reflexionar sobres les avantatges i perills de la xarxa - Aprendre algunes tècniques d’interpretació teatral i expressió cultural. - Escriure un diàleg en anglès. c) CONTINGUTS Els continguts que es plantegen, sobretot fan referència al desenvolupament de la consciència històrica i a l’aprenentatge de la llengua anglesa. De manera que permeti a l’alumnat construir la seva consciència temporal, és a dir, construir “la pròpia història” a partir de la comprensió de les interrelacions entre passat, present. Així com apropiar-se del patrimoni històric i lingüístic i l’apreciïn i identifiquin territorial i culturalment. Projectar una mirada intercultural per mitjà de la comparació entre diverses llengües, realitats, cultures fent especialment visible als protagonistes i grups socials que generalment no apareixen en les grans interpretacions de la història. Potenciar la reflexió per actuar de manera responsable i crítica al món i en la societat que ens envolta, i així afavorir la creació d’una consciència ciutadana basada en la solidaritat, la tolerància, la democràcia i els drets humans que potencií el compromís dels nostres alumnes a construir un món millor. Per això, s’utilitza un aprenentatge per contextos, partint de situacions reals històriques i la voluntat de la seva reproducció audiovisual, s’introduiran els continguts a través de l’anàlisi de les situacions que tinguin més rellevància des de la lògica de l’alumnat, situacions, on s’hagi de fer ús dels sabers de les diverses disciplines que conflueixen en aquest crèdit variable i dels sabers metadisciplinaris. d) METODOLOGIA Un cop seleccionats els objectius per a saber el què es vol treballar, cal seleccionar el com es treballarà per assolir-los. parteix d’una idea essencial: la motivació deFilming and living History. Surviving the war l’alumne per l’aprenentatge. Per fer-ho s’intentarà aplicar una metodologia diversa i adequada a la diversitat de l’aula que potenciï la necessitat d’aprendre a aprendre, és a dir, no només adquirir coneixements sinó desenvolupar la capacitat d’utilitzar-los. D’aquesta manera
  • 7. 6 s’intentarà fomentar a la vegada un aprenentatge autònom i cooperatiu, tant dins com fora del centre. Des de l’inici del projecte l’alumnat de ser conscient de les diferents fases del procés d’ensenyament-aprenentatge i quin és l’objectiu final a aconseguir. D’aquesta manera, es potencia que l’alumnat reflexioni sobre el què s’ha fet i el que li manca encara per comprendre, així com organitzar i sistematitzar tot el que s’ha après i poder solucionar les dificultats i els dubtes plantejats. Per saber des d’on comencem, primer de tot, es planteja una fase d’exploració dels coneixements previs, a través d’una dinàmica amb fotografies, on l’alumnat confronta els seus coneixements amb els de la resta de companys i professors, de manera que així es pot planificar millor les activitats i adequar-les a les noves situacions. Per poder adquirir nous coneixements, és imprescindible que els alumnes puguin aprendre significativament. D’aquesta manera l’alumnat crea una consciència sobre el propi aprenentatge que li permet reconèixer les seves possibilitats i limitacions, desenvolupar la capacitat d’elaborar i planificar estratègies per resoldre problemes, interaccionar amb la informació i potenciar l’autonomia de pensament. Per aconseguir que l’alumnat sigui capaç d’organitzar aquest nou coneixement i construir nous conceptes, cal ajudar-los a establir relacions entre els continguts d’aprenentatge, activant estratègies d’organització del coneixement centrades en el tractament de la informació. La correcta resolució de les activitats plantejades al llarg del semestre, afavoriran l’adquisició dels coneixements necessaris per, al final, poder resoldre l’objectiu final. Aquesta seqüència d’accions orientades a aconseguir que es relacionin els nous continguts d’aprenentatge amb els coneixements previs, permet crear consciència d’aprenentatge i afavorir la memòria comprensiva. Tot plegat, afavoreix un dels nostres objectius proposats, ensenyar a pensar de manera crítica i creativa, desenvolupant la pròpia identitat i reelaborant els coneixements adquirits. En aquest mateix sentit, és primordial tenir en compte l’educació emocional. A mida que l’alumne va adquirint coneixements, cal guiar-lo en la reflexió personal, motivar-lo en l’expressió d’idees i sentiments propis, tot creant un clima de respecte cap a totes les opinions i formes d’expressió. Per fer-ho es potencien propostes dinàmiques on l’alumne es vinculi de forma vivencial en l’adquisició de coneixements sobre les emocions i l’expressió dels sentiments. Això permet que l’alumnat desenvolupi l’empatia cap a realitats diferents i així no sols saber, sinó comprendre la realitat del món on viu i intentar que emprengui iniciatives per col·laborar a crear una societat més justa i equitativa, que al cap i a la fi és en la qual haurà de viure. Una altre de les eines emprades per a introduir nous coneixements són les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’Aplicació de les Noves Tecnologies al Coneixement (TAC), que proporcionen múltiples funcions i utilitats en el camp de l’aprenentatge individual i compartit. En la seva organització social, faciliten la interacció de l’alumnat amb altres persones i realitats, afavoreixen la resolució de problemes, potencien l’aprenentatge a partir dels errors per mitjà d’una retroalimentació immediata i efectiva, faciliten el treball en entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs i complexos, simulen fenòmens o processos, i afavoreixen la presentació, la col·laboració i la comunicació, escrita i audiovisual, de les experiències i resultats de les recerques. Per concloure, la selecció de les metodologies és basarà en l’aprenentatge individual i el cooperatiu:
  • 8. 7 ➢ En relació a la metodologia d’aprenentatge individual es realitzaran algunes activitats com ara la recerca d’informació del context històric, activitats de comprensió de textos en anglès, expressió oral i escrita en diferents idiomes, etc. ➢ La metodologia d’aprenentatge cooperatiu es basarà en activitats basades en el treball en grup i racons, on el grup d’alumnes es trobin vinculats per un mateix objectiu i on la base del treball sigui la col·laboració i l’ajuda entre ells. De manera que el grup haurà de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement. En el desenvolupament del crèdit variable, es crearan diversos formats d’interacció que actuen com a potents mediadors pel desenvolupament de les competències bàsiques, com per exemple el treball per racons, que té coma objectiu potenciar la consciència de l’aprenentatge, la motivació i l’autonomia dels alumnes, alhora que permet al professorat atendre l’alumnat individualment o en grup reduït. El funcionament d’aquest model de treball, permet que l’alumnat esculli l’activitat que vol realitzar en un moment determinat, sent un element motivador per a l’alumne, a la vegada que li exigeix responsabilitat i organització, ja que, en finalitzar el temps pactat, haurà d’haver passat per totes les activitats que ofereixen els racons. O el treball a partir de grups cooperatius, que permet realitzar activitats amb grups heterogenis en la tasca de realitzar un treball comú. En aquestes propostes de treball, l’èxit individual de cada alumne requereix l’èxit de tots els membres del grup. L’objectiu no és que hi hagi una distribució de tasques entre els membres del grup, sinó que tots han de treballar junts per aprendre-ho tot. Els alumnes aprenen plegats, s’ajuden a assolir aquells aprenentatges que s’han planificat per al grup i s’estableixen relacions de reciprocitat, és a dir aprenentatge entre iguals. És cert que l’alumne és el nucli de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, però serà el professorat qui ha d’actuar com a mediador entre el contingut susceptible de ser après i l’aprenent. L’ensenyant, lluny de ser un transmissor, ha d’adoptar el paper d’organitzador de l’entorn per tal d’ajustar, guiar, dirigir i/o facilitar el procés d’aprenentatge dels alumnes. Per fer-ho tindrà diverses vies d’actuació
  • 9. 8 PROCEDIMENT DE LA INTERVENCIÓ AVALUACIÓ INICIAL → dinàmica de grup a través de fotografies de la Guerra Civil Espanyola. 1) INTRODUCCIÓ DEL TEMA: Explicació de la Guerra Civil Espanyola a través de la pel·lícula “La bicicletas son para el verano” ● Follow up de comprensió de la pel.lícula ● Description of characters i dinàmica per a la formació dels grups cooperatius de treball ● Quiz about the film 2) INTERCANVI D’EXPRIÈNCIES - Introducció de la situació dels infants en la II Guerra Mundial, posant especial èmfasi en els nens i nenes que van viure els bombardejos de Londres. - Anàlisi i comprensió de fonts primàries sobre algunes vivències de la Guerra Civil Espanyola. - A partir de les fonts, s’elaborarà una carta en anglès, posant-se en el paper d’aquestes víctimes, per explicar aquestes situacions als visitants londinencs de l’intercanvi. ● El dia de l’intercanvi, els alumnes catalans llegeixen aquestes cartes inspiradades en les vivències de la Guerra Civil i a canvi els nois anglesos ens expliquen algunes vivències dels nens i nenes en els bombardejos durant la II Guerra Mundial. ● En grups barrejats es farà una reflexió de les diferències i similituda de la situació dels nens durants les dues guerres estudiades. Se’n farà un mural. ● L’intercanvi s’acaba amb algun tipus de petit homenatge a les víctimes. 3) INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE AUDIOVISUAL - De la idea al guió → Introducció teòrica de la intencionalitat i punt de vista que hi ha darrere qualsevol audiovisual i quines són les claus per a conèixer-les i utilitzar-les en el propi. ● Com que aquest projecte està lligat al de Donar veu a la memòria el tema a tractar es pot escollir entre diversos com: la història de l’edifici de l’Institut LLuís Vives (que forma part de la Xarxa d’Escoles Històriques de Barcelona), fer un anunci del projecte o d’alguna de les obres de teatre que s’hi fan, traduir i representar alguna escena de les obres, buscar i fer la biografia d’alguna persona que va viure la guerra, etc.
  • 10. 9 - Tècnica de llenguatge audiovisual. Elaboració de fitxes en treball per racons. A través de les activitats que es porposen a les fitxes, els alumnes aprendran de forma gamificada diversos moviments de càmera, enquadrament, escales i plans, llum i so, etc. A més a més, les escenes que es posen d’exemple sobre el llenguatge audiovisual han estat seleccionades per la seva importància en la història del cinema. 4) REALITZACIÓ D’UN AUDIOVISUAL EN ANGLÈS - Revisió dels programes d’edició de vídeo i so → Tot i que l’aprenentatge d’aquests programes s’han treballat l’any anterior a la matèria de música, si cal, es recorda el seu funcionament. - Petita introducció a les tècniques teatrals. - Elaboració del guió i posterior revisió en anglès. - Realització i revisió de l’story board - Preparació de tot el material i assajos. - Gravació - Edició de l’audiovisual. - Projecció al grup classe ● Els millora treballs seran penjats al bloc https://donarveu.wordpress.com/activitats-vinculades/spanish-civil-war- across-the-years/ a través de la qual es farà difusió a les xarxes socials. L’eina que utilitzarem per al treball cooperatiu durant el crèdit variable serà una wiki. AVALUACIÓ Entenem per avaluació l’emissió d’un judici sobre els resultats d’una acció en base d’uns objectius fixats. Aquest judici de valors pretén revisar fins a quin punt s’han acomplert els objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És per tant un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge. La gestió de l’avaluació ha de ser compartida entre l’alumnat i el professorat. Per això s’avalua de manera contínua, global i integradora, identificant les necessitats educatives de cada alumne i tenint com a referents els objectius i les competències bàsiques. La funció diagnòstica parteix de l’avaluació inicial que permet valorar la situació de cada estudiant i del grup abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Professorat i alumnat prenen consciència dels punts de partida i així es pot adaptar el procés educatiu a les necessitats detectades: conèixer actituds, experiències personals, idees prèvies, maneres de raonar, coneixements assimilats, etc. també permet que els estudiants siguin conscients dels objectius, continguts i criteris d’avaluació. A partir de l’avaluació formativa i la formadora es durà a terme la funció reguladora del procés d’E-A de l’alumnat i es proporcionaran les eines necessàries perquè els alumnes aprenguin a detectar possibles dificultats i guiar-los per a fer-hi front (aprendre de l’error) així
  • 11. 10 mateix ensenyar a aprendre a anticipar i planificar les operacions necessàries per resoldre una tasca (avaluació formadora). Aquesta funció, permetrà desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre ja que l’alumne haurà de ser conscient del que sap, què cal aprendre, com s’aprèn i com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer els seus objectius personals. També permetrà conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d’una expectativa d’èxit, augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous reptes d’aprenentatge. En aquest sentit, l’aprenentatge cooperatiu, serà una eina que ens ajudarà a desenvolupar la funció reguladora de l’avaluació, ja que té com a finalitat didàctica el treball en equips reduïts d’alumnes per aprofitar al màxim la interacció entre ells, amb l’objectiu que tots els membres d’un equip assoleixin els continguts, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats. Els membres d’un grup d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre el que el professorat els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys d’equip. Indirectament s’aconsegueix desenvolupar la competència d’autonomia i iniciativa personal que els farà ser capaços d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. L’alumne ha de ser el màxim responsable del propi ensenyament–aprenentatge. I finalment, la funció qualificadora o certificadora permetrà sistematitzar, estructurar i recapitular. Tot això es farà a través de l’avaluació sumativa que ens permetrà valorar els resultats obtinguts al final del procés d’ensenyament–aprenentatge i valorar les diferències entre el punt de partida i final. És en aquest moment que la professorat pot determinar aquells aspectes de la seqüència d’ensenyament que caldrà modificar (metaavaluació).