Crèdit de Síntesi Institut Pompeu Fabra

1. HISTÒRIA DE MARTORELL.
PATRIMONI MEDIEVAL
Andrés Martínez Reche
IES POMPEU FABRA
CENTRE D’ESTUDIS MARTORELLENCS
Foto:arxiuAMR

2. ELS NOMS DE MARTORELL:
MONS OREOS: Segons TAMERO el nom Martorell està format de l mot llatí mons y el
grec oros, amb el significat de ‘lloc elevat que fa de límit d’una regió’
MUROS OREIS : Pascual MADOZ, al Diccionario Geográfico, Histórico y Estadístico de
España deriva el nom Martorell de la paraula llatina Murus i de la grega Oros, en un cas
oblic Oreis i, amb una lleugera variant, Oreil, amb el significat de fortalesa que fa de terme o
límit a una regió
costat opossat a l ponent, presenta prominències rocalloses separades per breus espais que s’alçen com a
esglaons, i s’anomenen Escales d’Hannibal. [el Montgrí presenta un aspecte esglaonat vist des d’el mar] . Des de allí
fins a Tàrraco, n’hi ha ciutat petites com Blandae [Blanes], Iluro [Mataró], Baetulo [Badalona], Bàrcino, Subur
[Sitges?] , Tolobi [¿?]. I rius petits com el Baetulo [Besós], al costat del mont Júpiter; el Rubricatus,
[Llobregat] a la costa de Bàrcino , i el Maius [el riu Foix o el Gaià] entre Subur i Tolobi. Tàrraco és la ciutat
més opulenta entre les situades a la costa. I està banyada pel petit riu Tulcis [el Francolí], més enllà del qual es
troba el gran Hiber [l’Ebre] que banya Dertosa [Tortosa]. [Pomponius Mela, De Chorographia, liber
secundus, 80: Sembla ,doncs ,improbable la identificació de Tolobis amb Martorell
ΤΟΛΩΒΙΣ / ΤΕΛΩΒΙΣ TOLOBIS/ TELOBIS
[80] I si segueixes la costa, pròxima a Cervària [Cerbère], hi ha
una roca que ha estat llançada al mar pel Pirineu [forma poètica
d’aludir al Cap de Creus]; llavors, el Ticis [el riu Ter] al
costat de Rhoda [, i el Clodià [el riu Fluvià], cap a
Empúries; després el mont de Júpiter, del qual, el seu
AD FINES

3. ELS NOMS DE MARTORELL:: AD FINES I ELS VASOS APOL.LINARS
Els Vasos Apol.linars, també coneguts com
a Vascula Apollinaria i Vasos de Vicarello,
són quatre vasos de plata descoberts a les
termes de Vicarello, sobre el llac Bracciano
(Acquae Apollinares), a prop de Roma, el
1852.
Com a forma de mil.liari, hom creu que són
exvots d'algun gadità que buscava la salut
a les aigües del llac. A les seves parets
estan gravats els noms i les distàncies entre
les diferents estacions de la via que portava
de Gades a Roma, amb unes 1.841 milles
romanes.
Constitueixen una font geogràfica i
històrica excepcional. Actualment es
conserven en el Museu de la Villa Giulia, a
Roma

5. Josep Baucells: Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los
siglos XIII y XIV. 1200-1344 (Vol. I).CSIC, Barcelona-2004
ELS NOMS DE MARTORELL: AD FINES
Els Vasos Apol.linars foren
trobats l'any 1852 al fons d'una
font termal de la localitat
italiana de Bagni de Vicarello,
que antigament es deiaAcque
Apollinares. Aquests vasos
portaven gravats els itineraris
de la Via Augusta, que anava
de Roma a Cadis: entraven per
laJoncariam (La
Jonquera), Gerundam (Girona),
Aquis Volontis (Caldes de
Malavella), Seterras(Sant
Celoni), Arragonem (Sabadell),
Ad Fines(Martorell) i seguien
cap a Tarraco i Valentia i
anomenaven totes les localitats
i les milles de distància entre
aquestes.
Tarracone
Palfuriana
Antistiana
Ad Fines
Arragone
Semproniana
Praetorio
Seterras
Aquis
Voconis
Gerunda
Tarragona
Entre Creixell i l’ermita de Berà
Entre Banyeres i la Bisbal del Penedès
Entre Gelida i Martorell
Arraona, primitiva parròquia de
Sabadell
Granollers
La Roca del Vallès o Llinars del Vallès
Gualba o la Battlòria.
Caldes de Malavella
Girona

6. Es documenta Ad Fines com a topònim de Martorell a partir de l'anàlisi del topònim, de la
comprovació dels itineraris de les vies romanes gravats en uns vasos votius de plata i en els
vestigis romans trobats a la part occidental del Pont del Diable.
Alguns autors antics opinen que Martorell és laTelobis citada pel geògraf Pomponi Mela.
L'historiador Ambrosio Morales, del segle XVI, ens parla de Fines, nom de la població
antecessora de l'actual Martorell.
Avui, amb arguments documentats, podem afirmar que la població Ad Finesfou el nom romà
de la vila del Pont del Diable. Tenim interessants indicis: en primer lloc el topònim és expressió
d'una raó geogràfica, és a dir, la de trobar-se al costat de l'itinerari de la Via Augusta, que
creuava el Llobregat pel Pont del Diable. També confirma l'existència d'Ad Fines uns vasos de
plata de caràcter votiu que contenen gravats els itineraris de les calçades romanes des de
Roma fins a Hispània.

7. 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Martorell neix en una de les cruïlles més importants
de Catalunya, en el punt on es creuen el Pla de Barcelona, la depressió prelitoral i la Catalunya
interior.
Imatge de la dreta: La xarxa viària romana serà
la base de la medieval.
Imatge de dalt: es pot veure el traçat
esquemàtic de la Via Augusta en el seu
recorregut interior i el posterior per la costa fins
a Barcelona, des d’on resssegueix el Llobregat
per creuar-lo al Pont del Diable.
A l’Edat Mitjana, Martorell és al bell mig d’un complex de fortificacions que controlen, per una
part, els accessos al Vallès des del Llobregat (El Papiol; Benviure, a Castellbisbal, Voltrera, a
Abrera ...) i per altra al Garraf, L’Ordal i les terres del Penedès (Castellvell de Rosanes -
actualment més conegut com a castell de Sant Jaume-, la fortificació de Rosanes,...

8. riu Anoia
Martorell, la Vila riu Llobregat
trinxera del ferrocarril
(actual Passeig Catalunya)
Serra de l’Ordal
Pont del Diable
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Imatge contemporània

9. Torre
Griminella
Castell i Monestir
de Sant Genís de
Rocafort
Castell del
Pairet o de
Rosanes
Torreta del
Clos
Pont del
Diable
Portal d’Anoia
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:
Santa Margarida
Foto:googlemaps

10. Montserrat
MARTORELL
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Inicialment el poble s'estenia primer,
fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores.
Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a
l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.

11. Torreta
del Clos
Torre
Griminella
Pont
del
Diable
L’estructura urbana de Martorell en els primers segles de l’edat mitjana va estar
condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera
esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre
l’Anoia i el torrent Pregon, a l’entrada del Congost.
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:
Foto:googlemaps

12. 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL. Detall de la vila. Mapa topogràfic de 1914: SGE
1.25000, mapa altimètric (Cartoteca)

13. IMATGE ACTUAL:
Fins el s. XIX Martorell concentrava quasi tota la població en l’espai que s’estén entre els rius Anoia i Llobregat , al peu de la
serra de les Torretes. Solament un petit nucli, el Pontarró, formava una petita agrupació a l’altra costat del riu Anoia, a la
cruïlla dels camins cap a Montserrat i cap a Igualada per Capellades, a més del de Santa Margarida. Ens centrarem en
l’espai delimitat pels dos rius i la serra de les Torretes per entendre la formació o evolució urbanes des dels orígens a
l’actualitat, prenent com a referència la imatge aèria actual.
La fesomia que avui ofereix el conjunt urbà no és aliena a la història que l’ha modelat. El paisatge actual recull el resultat
d’una lenta transformació al llarg d’aquests pràcticament mil anys , protagonitzada preferentment per l’activitat humana.
Les accions de més impacte han estat les més recents, com la construcció de l’autopista AP-7 i, més modernament,
l’autovia del Llobregat. Ambdues, juntament amb el ferrocarril a Barcelona, han esqueixat les muntanyes que tancaven el
Congost i han desdibuixat la dificultat natural de pas. De la mateixa manera ha desaparegut el pas angost sobre l’Anoia del
traçat del camí cap al Penedès, a la sortida del poble, mentre que els torrents que baixen de la muntanya han deixat de ser
visibles dins la trama urbana. Però no podem menystenir les transformacions més antigues, menys sobtades, però també
notables.

16. EL LLOBREGAT, TERRA DE FRONTERA ALS S. IX-X
1. HISTÒRIA:

17. 0.1. HISTÒRIA:
Des del moment de la recuperació de
Barcelona per Guifré el Pelós i de l'inici
de la repoblació de la banda dreta del
riu Llobregat, a partir de l'any 878 , la
zona de Martorell va veure incrementat
progressivament la presència humana.

18. Va començar la repoblació, i al llarg del segle X apareixen nous
pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat
abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de
Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es
fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més
influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de
Montserrat, a la zona nord.
0.1. HISTÒRIA:
El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions.
Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de
Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un
territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i
Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del
territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies

19. Imatge del primer document que conté el nom de Martorell.
Reproducció dels folis 89r i 89v del Cartulari de Sant Cugat del Vallès Arxiu
de la Corona d’Aragó). El requadre vermell indica el punt on s’esmenta el
mercat de Martorell: “foro Martorellio”
[imatge procedent d’Afred Mauri: Martorell, 975 anys]
0.1. Història. Any 1032

20. Any 1032: text i traducció del primer document que conté el nom de Martorell.

21. 0.1. HISTÒRIA:

22. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
Pont de l‘Anoia, antic pont, construït el 1828 substituïnt el de fusta que existí fins el s.
XVIII. Dibuix de Jaume Amat.
L'any 1437
s'autoritza la
construcció
d'un pont
sobre el riu
Anoia.

23. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
Dibuix de 1668 on es pot veure Martorell emmurallat, amb el portal d’Anoia a primer terme

24. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
PONT DE L'ANOIA. estrep de l'antic pont amb la porta fortificada que donava accés a
la vila pel carrer del mateix nom. Reconstrucció de Jaume Amat

25. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.

26. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. TORRENT DE ROSANES

27. 1. PLAÇA DEL PORTAL D’ANOIA. VISTA ACTUAL. ABRIL DE 2014
Foto: arxiu AMR

28. 2. LA MURALLA
El pany de muralla trobat el 1969
d’abans del s. IX, és molt més
antic que la primera notícia
escrita, que és de l’any 1033. És
part d’una torre quadrada i la
base dels seus carreus foren
disposats en opus spicatum
El 17 de març de 1969, mentre es feien obres
a un antic edifici del carrer Revall, núm. 65,
es descobriren uns restes de la muralla de la
Edat Mitjana.
La muralla estava construïda al llarg de l’actual
carrer del Mur. Daerrera d’ella hi havia dos
fossats: el Vall (actual carrer Lloselles), i el
Revall (carrer del mateix nom)
Les portes principals eren el Portal d’Anoia, a la part occidental, i el portal de Subirats o de la
Creu, a l’oriental. Existien altres portes secundàries: el Portalet de les Hores, que donava pas
al fossat del Revall, el Portalet dels Frares, que pel Mur donava pas al camí dels convents, i la
del Portalet de la Rutlla, a prop de la placeta actual del mateix nom

30. 2. LES MURALLES

31. Segle XI
Portal
SantacanaSegle XVI
Segle XII
Portal
de les
Hores
Portal de
la Font
S. XIII-XIV
Segles XVI-XVIII
Portal de la
Creu
Portal
d’Anoia
Pont del
Diable
Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de
les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a
l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.
2. LES MURALLES

32. Hi havia també uns eixamplaments del carrer, que feien de places:
la Placeta de l’Esglèsia,
la Plaça Major o del Pou (actual Plaça de la Vila),
i la Plaça de la Creu.
2. LES MURALLES

33. 2.LESMURALLES
Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume Amat, a partir de
les dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt que es guarden al Museu

34. 2. LA MURALLA: Portal del Camí vell del Mercadal

35. 2. LES MURALLES. La muralla al carrer Revall. [Dibuix de Jaume Amat].

36. 2. LES MURALLES.
Portal de les Hores des del carrer Anselm Clavé, quan ja s’ha format el segon recinte de la
muralla

37. Martorell emmurallat, des de can Carreres. Dibuix de Jaume Amat.2. LES MURALLES.

38. 2.LESMURALLES
Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume Amat, a partir de les
dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt que es guarden al Museu «Vicenç Ros»

39. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: L’església primitiva de
Martorell apareix esmentada per primer cop en documents del segle XI.
Dues tombes medievals trobades arran de les excavacions arqueològiques a la Plaça de
l’Església, l’any 1986, acaben per confirmar la seva existència en aquesta època.
Foto: arxiu AMR

40. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA:
Foto: arxiu AMR

41. Al segle XVI, a prop de l’antiga
església s’hi va bastir un nou
temple, que barrejava els estils
gòtic i renaixentista. A l’interior de
l’edifici hi havia diversos sarcòfags gòtics,
col.locats a les parets,
un dels quals pertanyia a Guillem de
Rosanes, feudatari del Baró de Castellvell i
Senyor de Martorell. En l’actualitat els
sarcòfags formen part del fons del Museu
Municipal Vicenç Ros.
3. ESGLÈSIA PARROQUIAL
DE SANTA MARIA
El material amb què es va construir
la façana, una pedra groguenca,
contrastava molt amb la pedra
pròpia de la zona, de color roig, amb
què estava construït la resta del
temple.
La porta quedava
emmarcada per un
frontó triangular i
dues columnes
corinties. A la part
interna del frontó hi
havia l’escut de la vila,
i damunt del frontó,
un grup escultòric
format per la Verge,
Sant Pere i Sant Pau.
L’església
parroquial
de Santa
Maria fou
cremada
l’any 1936,
en el marc
de la Guerra
Civil

42. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA
A partir de l’any 1941 comença la reconstrucció de l’església parroquial. el
nou edifici fou projectat per Francesc Folguera i Josep Ros i Ros
Foto:arxiuAMR

43. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL
DE SANTA MARIA
Esglèsia de Santa Maria abans de la destrucció del
1936; reconstrucció segons J. Amat

44. Casal que conserva uns interessants finestrals, un de gòtic i l'altre renaixentista. Durant
el segle XVIII va ser propietat de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de
Santiago.
4. CASA LLOPART O CASA ROS. Antic Carrer del Pou / actual Plaça Major
Posteriorment seria la casa de Vicenç Ros i Batllevell. El 1940 va ser decorada amb
esgrafiats per Ferran Serra. Són de temàtica pagesa:.
Foto:arxiuAMR

45. 5. PLAÇA DE LA VILA.
Els porxos i la volta de les Hores al fons

46. 5. PLAÇA DE LA VILA
amb la font del pou, i la casa
de Cal Notari, actual
Ajuntament. Cap al 1920.
És un espai d’origen
medieval, encara, que com
tantes vegades a Martorell, la
seva arquitectura jo no ho
sigui.
Antiga casa de Cal Notari
Al s. XII, el lloc de la
actual Casa de la Vila o
Ajuntament era propietat
dels Rosanes, cofeudataris
de la baronia de
Castellvell.
Al s. XVII es coneix com
la Casa del Marquès, del
nom del seu propietari, el
marquès de los Vélez

47. La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel
municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta.
Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els
rius Llobregat i Anoia.
En el solar de l’actual
Casa de la Vila hi
havia la casa senyorial
de la família Rosanes,
que durant l’edat
mitjana foren sub-
feudataris de la vila
de Martorell.
Aquesta casa
senyorial fou després
dels senyors de
Castellvell, dels de
Foix, dels Requesens i,
en els segles XVII i
XVIII, dels marquesos
de Vélez. L’edifici fou
ocupat, quasi sempre,
pels procuradors dels
citats senyors
jurisdiccionals de
Martorell.
5. CASA DE
LA VILA
Imatge de la plaça de la Vila amb la Volta de les Hores, abans del
seu enderrocament el 1925.

48. 5. CASA DE LA VILA
La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI
adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica
en una inscripció sobre la porta. Els dos
personatges esgrafiats just a sobre el balcó
representen els rius Llobregat i Anoia.
Fotos: arxiu AMR

49. 6. EL PORTAL DE LES HORES, des del carrer Anselm Clavé. quan ja s’ha format el
segon recinte de la muralla. Reconstrucció de l’artista Jaume Amat

50. 6. EL PORTAL DE LES HORES: també
denominat Volta del Forn, era una de les
portes del recinte emmurallat de Martorell i
estava defensat per una alta torre que,
durant una època es va fer servir de presó.
Va adoptar el seu nom l'any 1668, quan s'hi
va instal·lar un rellotge.
La presó de Martorell, 1912. Fons Salvany,
Biblioteca de Catalunya.

51. 6. EL PORTAL DE LES HORES
Any 1913. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.
Fins a les ampliacions
modernes, era una
cruïlla de carrers, doncs
en aquest punt hi
conflueixen el carrer
Lloselles (antic carrer
del Vall), la plaça de la
Vila i el carrer Anselm
Clavé (antic carrer de la
Font).
L'edifici actual, amb el campanar d'espadanya, és de la fi del segle XIX. El portal va ser
enderrocat l'any 1925 i és aleshores quan es va configurar l'actual plaça de les Hores

52. 6. PORTAL DE LES HORES, Arc o Volta, enderrocats el 1925

53. 6. PLAÇA I TORRE DE LES HORES
Foto:arxiuAMR

54. 7. CASA GAUSA: C/ Anselm Clavé 14,
(antic c/ de la Font): Va ser edificada probt. entre
els segles XIV i XV, quan Martorell creixia
longitudinalment a partir de la volta de les Hores
ElcarrerdelaFontvistdesdelaVoltadelesHores

55. 7. CASA GAUSA. C/ Anselm Clavé
14, (antic c/ de la Font): s. XIV i XV.
S’hi pot veure encara una finestra gòtica
tripartita per dues columnetes amb el seu
capitell i rematada per dintell

56. L’antiga façana de la Casa Gausa és feta
amb pedra escairada, i comptava amb la
planta baixa i un únic pis. Actualment la
casa ha esta divida en dues;
7. CASA GAUSA C/ Anselm Clavé 14,
(antic c/ de la Font): s. XIV i XV.
Conserva el voladís de la teulada i fins els anys setanta,
un portal adovellat que avui és parcialment destruït per
l’ampliació que se’n va fer per tal de guardar-hi els
vehicles.
la de la dreta, és
la més ben
conservada. És
actualment la
casa més antiga
que es conserva
a Martorell

57. 8. CARRER PERE PUIG,
ANTIC CARRER NOU:

58. 8. CARRER PERE PUIG, ANTIC CARRER NOU:

59. CarrerPerePuig57-61.
Carrer Pere Puig, antic Carrer
Nou, amb cases dels s. XVII i
XVIII. Dibuix de J. Amat
Fundat en 1205 per Guilleuma, senyora de Castellví de Rosanes,
com hospital de malalts pobres, situat a extramurs de la vila, en
un punt proper a la plaça de la Creu.
De l’antic hospital, que va ser reformat al segle XVIII, es conservaven a la façana dues arcades
ogivals paredades, visibles des del carrer. Quan s’esperava la recuperació d’aquest edifici
emblemàtic, aquest fou venut a uns particulars i el 1987 fou enderrocat, amb el compromís
però, d’incorporar els elements de l’antiga façana a la nova construcció, actuació que finalment
no s’ha esdevingut.
9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN

60. 9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN.
Façana de Sant Joan,
1912.
Fons Salvany, Biblioteca de
Catalunya.

61. 9. CAPELLA DE SANT JOAN.
Pertanyia a l’hospital del qual rep el nom.
S. XIII a XV. L’hospital va ser ampliat amb
la construcció d’una capella adossada.
Desconeixem la data exacta de la seva
construcció, però en una visita pastoral de l’any
1313 ja s’esmenta, per tant, fou construïda en
aquest intèrval de temps.
Carrer de
Pere Puig, 61

62. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. La capella de l’hospital ha estat l’únic que ha arribat
fins als nostres dies. Es tracta d’ un edifici d’estil gòtic que consta d’una sola nau de
planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta, tot i que originàriament
els arcs de la nau sustentaven la coberta de bigues.

63. En 1370 el vicari general va ordenar al
rector que fes reedificar el pòrtic. Més
tard, en 1551 el prevere Montserrat
Savila va obtenir la llicència per part del
bisbe per consagrar un altar en la
capella, que ell mateix havia reconstruït,
ja que es trobava gairebé enrunada.
L'hospital no ha pogut superar el pas
dels segles, ja que durant la Guerra de
Successió va ser destruit.
La nau es cobreix amb una volta
apuntada, típica de les darreries
del romànic i que està reforçada
amb arcs toral.
9. CAPELLA DE SANT JOAN.

64. El tram més allunyat de la capçalera té unes característiques diferents a la resta del temple.
L'arc de mig punt que encara podem veure en el mur nord ens fa pensar que ens trobem
davant el pòrtic reparat l'any 1370. Posteriorment es va decidir integrar aquest espai en el
temple, construint una nova façana i un cor elevat.

65. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. 1912. FONS SALVANY. Bibl. de Catalunya.

66. 10. PORTAL DE
SUBIRATS O DE
LA CREU:
Recreació del portal de Subirats o de la Creu, i les muralles de
Martorell. La creu és la de l’actual plaça de la Creu,
Al s. XVI, les muralles s’estengueren fins al Portal de Subirats,
que era a l’anomenada plaça de la Creu.
Aquí l’orientació del carrer central es va desviar del Pont
del diable per dirigir-se cap al pas de barca de Sant
Andreu, utilitzat habitualment des del s. XV per les
millors condicions de pas sobre el riu
[Dibuix de Jaume Amat].

67. Caserna de
cavalleria a
la fira
de_Martorel
l. 1917. FONS
SALVANY, BIBL.
DE CATALUNYA.
CASERNA DE CAVALLERIA, S. XVIII. Al 1732 l'Ajuntament va acordar la construcció
d'una caserna de cavalleria per allotjar a la tropes i estalviar els constants problemes
Caserna de cavalleria , enfonsada
el 24 de març del 2008
amb la població pel fet d'allotjar-les a les
cases de particulars.
Caserna de cavalleria: “reconstrucció”?

68. 11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU: situada al solar de l’antic escorxador,
prop del Pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana. Ja existia el
1208.
Sant Bartomeu
també era venerat
a l’església
parroquial de
Martorell i el dia
de la seva festa, el
24 d’agost, se
celebrava una fira,
documentada des
del 1282, i que
subsistí fins l’any
1966.
Es desconeix el moment exacte de la seva construcció. El culte a sant Bartomeu es
va introduir a Catalunya vers la meitat del segle X i la primera notícia coneguda
d'aquest temple data del 1208, per tant la datació més probable és entre els
segles XI i XII.

69. La capella tenia una
planta
rectangular, amb dos
contraforts per
banda i entrada
frontal, amb un
portal de
comunicació amb
àmbits adossats al
costat nord. L’obra té
una qualitat molt
irregular i amb
multiplicitat de fases.
Es conserva encara al
seu interior un
paviment que
combina lloses
regulars de gres roig
amb cairons.
L’espai a l’entorn de l’església presenta restes de construccions adossades
i una necròpolis, amb enterraments d’època medieval i posteriors.
11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU

70. L'any 1282 es cita
per primera vegada
la fira de Sant
Bartomeu, que es
feia al costat del
Pont del Diable. .
L'any 1396 Martorell
és incorporat a la
Corona , amb la
qual cosa , l’any
següent, rep el
privilegi de ser
declarat carrer de
Barcelona
12. PONT DEL
DIABLE: és el
nom més conegut
des del s. XVIII
Placa commemorativa:
Martorell, declarat
carrer de Barcelona.

71. 12. PONT DEL DIABLE
Fotografía de Joel Ventura, portada del llibre A peu
per la via Augusta. (cf bibliogr.)
El pont ha estat destruït més d’una
vegada per les crescudes del riu;
quan la desstrucció de l’any 1143,
sabem que el riu s’havia emportat
el pilar central. Posteriorment es va
reconstruir com a pont gòtic amb
un únic arc, obra iniciada al 1283 i
acabada al voltant del 1295 sota la
direcció de Bernat Sellés, amb dos
arcs ogivals, el major de 21 metres
d'altura i 43 d'ample, per tal
d’evitar l'efecte de les riuades.

72. 12. PONT DEL DIABLE. Situació en el paisatge

73. 12. PONT DEL DIABLE. El pont va ser volat el 23 de gener de 1939, amb la retirada de les
tropes republicanes. El que veiem ara és la reconstrucció realitzada l'any 1963 del pont gòtic
de 1295.

74. 12. PONT DEL DIABLE
El que veiem ara
és reconstrucció
realitzada l'any
1962 del pont
gòtic de 1295,
sobre una base
romana.

75. 12. PONT DEL DIABLE: antigament anomenat Pont de Pedra (per
oposició al de fusta sobre l’Anoia) i pont de Sant Bartomeu)

76. 12. PONT DEL DIABLE
Foto. Primera meitat anys 20
Caserna de Cavalleria

77. 12. PONT DEL DIABLE
Les diverses
crescudes del riu han
fet que s'hagi hagut de
reconstruir en
diverses ocasions. Va
haver-hi potser fins a
dues reconstruccions
en època medieval.
Adossat a l'aparell romà es
pot veure un tram de mur
format per filades regulars
de petits carreus i un arc de
mig punt situat entre l'estrep
esquerre i l'arc principal. Per
la tècnica utilitzada en la
disposició dels carreus, es
creu que els autors de l'obra
eren els mateixos que
estaven edificant els temples
de Sant Genís de Rocafort i
de Santa Margarida.
Sabem que al 1283 es pagaven diners per
a la reconstrucció del pont, en aquest cas
en estil gòtic. Es construeixen dos grans
arcs ogivals. El més gran feia 21 metres
d'alçada i 43 d'amplada. En la part central
s'alçava una petita construcció coberta
molt més tard amb volta de canó.
Pont del Diable, avinguda del setembre de 1971

78. 12. PONT ROMÀ. RECONSTRUCCIÓ IDEAL, de Jaume Amat (Resumen histórico... DE I. Clopas)
PONT ROMÀ.
Reconstrucció ideal
de l'arc romà., per
Jaume Amat.
És d’època d’August,
construït entre els anys 10-9
a. de C.
Als carreus romans es poden veure les
marques de les legions que el van
construir: aquí la Legio VI: LVI
A la base, prop del
riu, presenta
marques de les
legions IV
Macedònica (LIIII),
VI Víctrix (LVI)
i X Gèmina (LX).
En ell hi confluïen els dos
traçats de la via Augusta, el del
Vallès i la variant marítima que
passava per Blandae, Iluro,
Baetulo i Barcino

79. 13. MARTORELL, DINS DE LA BARONIA DE CASTELLVELL,
TERRA DE FRONTERA. ELS CASTELLS DE LA SERRA DE LES TORRETES:
La primera notícia documentada del castell es remunta al
963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell),
S.IX- X, era part de la línia de defensa del Llobregat.
Domini de la Baronia de Castellví.TORRETA DEL CLOS
CASTELLVÍ (O CASTELL VELL ) DE ROSANES:
CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET
TORRE GRIMINELLA

80. 13. SERRA DE LES TORRETES

81. La torre Griminella correspon a una construcció,
potser d’origen romà, la funció principal de la qual
era el control del Congost i del Pont del Diable.
TORRE GRIMINELLA
TORRETA DEL CLOSTORRETA DEL CLOS
La Torreta
del Clos,
d’origen
romà,
completava
el camp de
visió de la
Torre de la
Griminella
13. SERRA DE LES TORRETES

83. 13. SERRA DE LES TORRETES.. Ens consta una reforma recent, responent als usos militars
de la darrera carlinada (segle XIX), i que dotà a la torre d'una garita a la façana principal, un
primer pis i una terrassa amb la funció de guaita, a banda del primer i segon pis

84. MARTORELL DES DEL CASTELL DE ROSANES O DEL
PAIRET
Martorell neix com a mercat al peu del castell de Rosanes, cap a l’any 1032.
13.SERRADELESTORRETES

85. Les restes del Castell de Rosanes, conegut també com a Castell del Peiret o del Mateuet,
estan situades al cim d'un turó de forma allargassada, el Turó del Pairet, ocupant tota la seva
superfície i dominant la vila de Martorell.
13. SERRA DE LES TORRETES. El Castell de Rosanes
Formava part del
conjunt de fortaleses
que en època medieval
defensaven la línia del
Llobregat, clau per a la
defensa de Barcelona i
el control del territori
del Penedès, a més del
de Martorell.

86. Planta del Castell de Rosanes. "Els Castells
Catalans T-1 El Baix Llobregat". Pere català
i Roca. Editorial Dalmau. 1990 Situat dins
la baronia de Castellvell de Rosanes, el
"Castrum de Rodanas" o Castell de
Rosanes n'era feudatari. Per raó del feu,
els Rosanes havien de servir els senyors de
Castellvell amb tres cavalls armats.
Apareix per primer cop documentat l’any
1032, tot i que el seu origen pot datar-se
del segle IX o X. En els primers anys del
segle XII Guillem Ramon I de Castellví
donà el castell en feu a Udalard Ramon de
Rosanes, i romandria a mans d’aquesta
família fins ben entrat el segle XVI, però
sempre sota la dependència dels senyors
de Castellvell. En aquell segle el castell o
casa de Rosanes ja es trobava en estat
ruïnós. Del castell es conserva una part de
la muralla, que ocupava una extensió de
56 metres i que resseguia tot el perímetre
del turó, com es mostra en la planta
adjunta.

87. 13. SERRA DE LES TORRETES.
El Castell de Rosanes

88. 13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE
SANT GENÍS DE ROCAFORT.
El castell s'alça damunt un turó constituït per gresos rogencs del Triàsic i a una altitud
de 193 metres. Tot i ser una altitud gens destacada, es troba encimbellat damunt la roca i
al pas del camí que procedent de Martorell s'adreça vers Gelida seguint la línia
castellera penedesenca que hi havia en temps medieval.

89. 13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE
SANT GENÍS DE ROCAFORT

90. Data de finals del segle XII o principis del XIII i és un edifici de planta rectangular, sense absis
diferenciat i amb la volta esfondrada, de la que podem veure un arc toral que la sostenia. La
porta està situada a ponent i és d'arc de mig punt. Tota ella està construïda amb carreus
rogencs de pedra d'esmolar, ben tallats i escairats col·locats en filades horitzontals
13. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE
SANT GENÍS DE ROCAFORT

91. 13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE
SANT GENÍS DE ROCAFORT.
L'antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort, situat a l'antic Castell de Rocafort,
va ser fundat pels senyors de Castellvell de Rosanes el 1042. La seva jurisdicció feudal
comprenia els llocs, castells i parròquies d'Abrera, Castellbisbal, Castellví de
Rosanes, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. A partir del segle XIV el
priorat va entrar en decadència i va ser secularitzat al segle XVI. De l'antic castell tant
sols es conserven trossos de les muralles i una torre rodona. L'edifici de més entitat de
tot el conjunt que podem observar de lluny és l'església romànica del monestir de
Sant Genís de Rocafort.
El Castell i monestir de Sant Genís, es troba a
curta distància de l'ermita de Santa
Margarida, situada a l'altra banda de
l'autopista i propera al riu Anoia. Aquesta
ermita s'assenta on hi hagué una vil·la
romana, damunt la qual s'edificà una
primitiva església romànica (segle IX o X) que
serví de parròquia rural i que esdevingué
després priorat de Sant Genís. En el segle
XVIII, l'antic edifici passà a ser ermita sota
l'advocació de Santa Margarida.
El 1110, Guillem Ramon de Castellvell ordenà
testament a Sant Genís assignant a aquesta
església l'alou del castell de Voltrera (Abrera)
i un altre dit de Pruneres (al terme de

92. L'any 1474, Sant Genís de Rocafort formà part de la
venda de la baronia de Castellvell per part de Joan II a
Lluís de Requesens, junt amb la vila de Martorell, el
castell de Rosanes i tots els dominis de Castellvell.
El 1646, l'administració de les rendes del priorat de Sant
Genís fou concedida a Josep Ferrer i, finalment, el 19 de
juliol de 1713 l'exèrcit filipista, dirigit pel duc de Pòpuli,
passà per Martorell camí de Barcelona i enderrocà de pas
el castell llevat de l'església que fou conservada

93. Castell de Rocafort (Baix LLobregat) Església de Sant
Geníss/d anys 70?. Foto arxiu Rotger Sintes

94. 14. EL CASTELLVELL DE ROSANES O DE SANT JAUME. Encara que pertany al
terme de Castellví de Rosanes, sempre hi ha hagut una estreta relació del castell amb
Martorell. Aquella prové del fet que aquesta fortificació va ser el centre de la baronia de
Castellvell de Rosanes, a la qual pertanyien els actuals municipis de Martorell, Sant Andreu de
la Barca, Castellbisbal, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. L'any 1428 la
fortificació va patir els efectes d'un fort terratrèmol, aleshores els consellers de Barcelona el
van inspeccionar per tal de fer-hi reformes. Gràcies a aquesta inspecció coneixem força bé com
era l'interior del castell.

95. 14. SERRA DE LES TORRETES.
EL CASTELLVELL DE ROSANES
O CASTELL DE SANT JAUME

96. 14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE
SANT JAUME
La primera notícia documentada del castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell
Vell), i surt esmentat el personatge Gilelmus com a senyor del castell en una escriptura de
confirmació de terres feta al Sant Cugat.
Aleshores, els castells i possessions de Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca pertanyien a
una mateixa família, els Castellví o Castellvell. Aquesta família tingué molta influència a la cort
comtal i la ciutat de Barcelona.
El nom de Rosanes prové del cognom originari Rodanes (aquesta denominació fou també la
primitiva del castell d'Eramprunyà), i Castellvell derivà amb el temps a Castellví, topònim que
es troba a Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca, encara que la denominació de «vell» té
diverses teories: una d'elles és la necessitat de diferenciar-se del proper castell de Rosanes (o
de Pairet), edificat posteriorment; una altra es deu al fet d'existir uns fonaments romans; i la
darrera és la que fa referència a la reedificació del castell primitiu (o Vell) després de la seva
destrucció feta per Almansor (985). Actualment també és conegut com a castell de Sant
Jaume, per la ermita del mateix nom que hi ha a prop.
El castell de Castellvell es troba situat a una altitud de 369 metres en una estratègica situació
dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i alhora controlant el pas pel curs del
Llobregat camí de Barcelona. Des de la seva situació hi ha una bona visió sobre els altres castells
de la marca del Penedès i ben a prop seu hi ha els castells menors del Pairet i de Rocafort,
edificats posteriorment.

97. Reconstrucció del Castellvell de Rosanes segons dibuix de Jaume Amat (1987)
14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE
SANT JAUME

98. Foto de Jordi Gironés
14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE
SANT JAUME.
La serra de l’Ataix a la dreta, on hi ha el castell del Pairet. Al fons, Montserrat.

99. L'indret on s'alçava l'església de santa
Margarida ja estava ocupat en l'antiguitat,
tal i com ho demostren les nombroses
troballes arqueològiques obtingudes
durant les diferents campanyes
d'excavació realitzades.
Ja en època romana es té constància del pas
de la Via Augusta per aquest indret, gràcies
als dos fragments d'un mil·liari romà de
l'època de l'emperador Maxenci, datat entre
els anys 350 i 353, trobats en les excavacions
realitzades durant la dècada dels setanta del
passat segle.
15.SANTAMARGARIDA

100. Al costat del mur nord, protegides per
teles i a l'espera de ser estudiades amb
més detall, les restes d'una necròpolis
dels segles VI i VIII.
També en aquest indret s'alçava una
basílica visigòtica en el segle VII. Sobre
ella es va edificar l'actual temple en la
segona meitat del segle XII. Era la
parròquia del proper monestir de Sant
Genís, i es va construir a la seva imatge
i semblança.
14. SANTA MARGARIDA:

101. La primera notícia documentada que ens ha arribat d'aquesta església la trobem
en l'any 1143. Posteriorment, en 1448 va patir els efectes d'un terratrèmol, que va
enfonsar la seva volta.
15. SANTA MARGARIDA:

102. 15. SANTA MARGARIDA:

103. El molí va ser construït a la riba esquerra del riu, prop del monestir, i va seguir en actiu fins al segle XIX, en què fou
edificada una fàbrica de filats al seu costat. Aquesta fàbrica de filats era coneguda per la gent amb el nom de Molí fariner i
data del 1854. Es tracta d’un edifici rectangular de planta baixa i tres pisos, amb teulada a dues vessants. Cada planta té
dinou finestrals i dues portes amb vidriera. Els sostres són fets amb bigues de fusta i revoltons. La fàbrica pertany a una
tipologia de fàbriques angleses que es va difondre per tot Europa i en particular a Catalunya cap a finals del segle XIX. A
la planta baixa hi ha la turbina, la qual s’alimentava a través d’un canal de rec. La fàbrica va tancar les seves portes l’any
1981, i el seu propietari va donar l’edifici a l’ajuntament de Martorell. L’edifici de la fàbrica i l’antic molí, que havien
caigut en un estat ruïnós, han estat objecte de diverses intervencions de rehabilitació dins els programes d’Escoles Taller i
Cases d’Oficis promoguts des de l’Ajuntament de Martorell
16. EL MOLÍ FARINER: L’any 1454 el Batlle General de Catalunya feu concessió al
prior de Sant Genís de Rocafort del dret de prendre de l’Anoia tanta aigua com calgués,
i al lloc que li semblés mes adient, per fer funcionar un molí fariner de dues moles.

104. 16. EL MOLÍ FARINER:

107. ANTECEDENTS MEDIEVALS DE LA
FIRA DE PRIMAVERA: Durant el
regnat d’Alfons V, el Magnànim , es va
ren prendre diferents iniciatives per
potenciar el comerç a Catalunya. Com
que Martorell era un nus de
comunicacions molt important, la
seva esposa, la reina Maria de
Castella, va atorgar el 23 de març de
1422 a Martorell, el privilegi de
celebrar una fira per Sant Marc (25
d’abril) i els quatre dies següents. Per
això en un principi aquesta fira era
coneguda com a Fira de Sant Marc.
Aquesta fira s’afegia a una altra de
més antiga que es feia a l’estiu per
Sant Bartomeu. (el 24 d’agost)

108. BIBLIOGRAFIA:
BAUCELLS I REIG, Josep: El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Centre d’Estudis Martorellencs-
2007
CLOPAS, Isidre: Resumen histórico de Martorell, relacionado con la Historia de Cataluña. Martorell-
1945
CLOPAS, Isidre: Toponímia Històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, Martorell-1991
PAGÈS I PARETAS, Montserrat: Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, Barcelona-1992
PLA, Casimir-VENTURA, Josep Anton- VIVES, Miquel:: A peu per la Via Augusta Ed. Cossetània, Valls-2013
VVAA: Martorell, la Vila, de pont a pont. Ed.Centre d’Estudis Martorellencs, Martorell-1989
Pàg.-web: Coneix Martorell a Biblioteques Públiques:
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/infolocal.htm#15535
Pàg. web del Centre d'Estudis Martorellencs: https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/
MAURI, Alfred: Martorell, 975 anys. Centre d’Estudis Martorellencs, 2008
Jordi Gironès i Vilardebò : Castellvell de Rosanes al blog CASTELLS CATALANS
2006http://www.castellscatalans.cat/imatges/castellvell.pdf
Jordi Gironès i Vilardebò: Castell de Sant Genís de Rocafort, al blog Castells catalans
http://www.castellscatalans.cat/imatges/rocafort.pd f