http://www.youtube.com/watch?v=8vL7FaW3izs

1. ELS JUGADORS DE CARTES
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Paul Cézanne.1839-1906.
Titol: Els jugadors de cartes.
Cronologia:1892 (5 versions del tema entre1890-1895).
Estil: Postimpressionista.
Tècnica: oli.
Suport: tela.
Dimensions: 47cm x 57cm.
Localització original: Ambroisie Vollard
Localització actual: Museu d’Orsay (París).
Tema: Escena costumista o de gènere (retrat figuratiu
de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant
d’una taula presidida per una ampolla de vi).
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8vL7FaW3izs

2. CONTEXT HISTÒRIC
El quadre va ser pintat a la segona meitat del s.XIX. Època de la industrialització i hi va haver molts
canvis en la societat (canvis cultrurals, socials, polítics, econòmics, innovacions científiques i
tècniques, etc).
Fins el 1870 regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va provocar una
guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la tercera i definitiva República
francesa l’any 1870.
Després del fracàs de la Comuna de París(1871), i la brutal repressió que sofrieren les clases
populars en la República III, la burgesia francesa es consolida definitivament en el poder i
prossegueix la transformació capitalista de França.
A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la
societatsumat a la introducció de les noves tecnologies: els nous materials, la invenció de la
fotografia, etc.
La industrialització, el desenvolupament de mitjans de comunicació cada vegada més ràpids i fàcils
(vapor, telègraf) els avanços científics (fotografia), l'extensió de la llum artificial (gas,querosens,
electricitat), la colonització, el descobriment de nous mons i la importància de la vida urbana.

3. PAUL CÉZANNE
Paul Cézanne(1839-1906) és considerat un dels màxims
representants del Postimpressionisme per la seva
concepció del color i per la reducció dels objectes
representats a les formes geomètriques bàsiques.
Neix a Aix a Provence però alternarà la seva residència
amb París(centre artístic). Té un origen benestant fet que
li permet dedicar-se al seu art pintant els voltants de la
seva ciutat natal i als paisatges de la Sainte-Victorie.
Va començar els estudis d’art a l’inici de la dècada de
1860 a l’acadèmia suïssa de París, durant el seu període
de formació coincideix a l’escola amb Émile Zola, que el
va introduir a París, presentant-li dos grans artistes del
moment, Manet i Courbet(imitarà el pintar a l’aire lliure).
El 1872 Paul Cézanne es va traslladar a Pontoise, on va
passar dos anys treballant molt de prop amb Pissarro.
Durant aquest període, es va convèncer que cal pintar
directament de la natura, amb el resultat que temes
romàntics i religiosos van començar a desaparèixer dels
seus llenços.
Participà en les exposicions dels
impressionistes: la 1ª del 1874, i la
3ª del 1877.
Participà en les exposicions dels
impressionistes: la 1ª del 1874, i la
3ª del 1877.

4. PAUL CÉZANNE
El 1876 inicia su camí en solitari i la seva tendència constructiva deixant
de banda el realisme i es va interessar més per l’anàlisi estructural de la
pintura per mitjà de: natures mortes, retrats i paisatges de la Provença.
Entre 1890 i 1895, en la seva època de maduresa, va pintar una sèrie de
cinc quadres sobre el tema dels jugadors de cartes.L’any 1895 va rebre
l’elogi i el reconeixement dels mitjans artístics parisencs.
Al 1907 un any després de la seva mort, es va organitzar a París una gran
mostra retrospectiva de Cézanne, que va aplaçar cinquanta-sis obres, hi
van acudir Picasso, Matisse i Braque, va pintar Paisatge de l’Estaque
(obre clau del cubisme), impressionat per l’obra de Cézanne El golf de
Marsella de l’Estaque.
La seva autenticitat i visió personal de les coses, es recullen al
naturalisme i les seves innovacions van fer que els cubistes, fauvistes i
expressionistes el consideressin una font d’inspiració, és a dir, assenta les
bases de les primeres Avantguardes. Picasso va arribar a dir: “Cézanne
és la mare de tots nosaltres”.

5. Anàlisi Formal
elements(1)
Jugador amb pipa(esquerre): És el més veterà i
sembla més segur. Porta un barret rodó i sense
arrugues.
Jugador de la dreta: És jove i corpulent.
Porta un barret bonyegut i doblegat per la
visera.
Fumador de pipa,1891
Les figures no presenten expression en els rostres, si expressen la seva psicologia
mitjançant la forma i el color.
Home de la pipa,1890

6. Anàlisi Formal
elements plàstics: Dibuix, Color i Llum.
Dibuix: El dibuix i el color tenen la mateixa importància,
tot i així, predomina més el dibuix que el color: la línia
emmarca la silueta dels personatges i dels objectes.
Color: colors càlids (marrons, verds i ataronjats). Juga
amb els contrastos cromàtics per intensificar la
confrontació entre els 2 personatges: jaqueta de tons
groguencs i pantalons marrons (jugador de la dreta) i
jaqueta de tons marronosos i pantalons groguencs
(jugador de l’esquerre).
El color incorpora la llum i reconstrueix la forma; els plans
de color en tallar-se defineixen arestes i creen formes i
volums. Els colors: verds, vermells, grocs, violetes i blaus
es distribueixen en pinzellades superposades.
Llum: Llum natural. El focus de llum es frontal (reflex
blanc de la botella, pipa, barret) il·lumina de manera
desigual els 2 jugadors. Remarca els contrastos, crea i
configura l’espai donant profunditat.

7. Anàlisi Formal
elements plàstics: Pinzellades, Linies, Ritme i Profunditat
Pinzellades: solta, fines, breus, denses, diagonals i
superposades però que creen superfícies àmplies,
que ens marquen diferents zones de color.
Linies: verticals( potes de la taula, ampolla)
horitzontals(taula), diagonal(pipa)i corbes(inclinacio
hombros I barrets).
Ritme: Equilibri entre moviment i repòs. fet de
dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació.
Profunditat: donada per la taula, l’ampolla i la
disposició dels braços

8. COMPOSICIÓ
La composició estàtica, tancada, asimètrica, profunda i
unitària dóna solemnitat al fet trivial de la partida de
cartes.
El jugador de la esquerre: treballat amb la forma
cilíndrica del barret, la màniga,la recta del respatller de
la cadira, en les pinzellades blanques de la pipa, coll de
la camisa, i les tovalles que cauen pel seu costat.
Colors de gama freda. Els braços paral-lels I rigids,i el
cap dret accentuen la confiança de la seva victòria. La
sensació de verticalitat s’accentua, a més, per la línia
recta de la cadira.
El jugador de la dreta, treballat amb línies més
ondulants, menys rígides, s'ha construït a base de
pinzellades reticulars i amb la forma de con del barret.
Colors de gamma càlida. Els braços convergeixen fins a
ajuntar les mans, la corba de l’esquena i la inclinació del
cap accentuen el posat de concentració.

9. COMPOSICIÓ
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle
invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans
formant el punt de fuga.
L’ampolla de vi(tonalitats fosques amb un reflex
blanc), constitueix un fals eix de simetria, que
delimita dues parts lleugerament desiguals: la de
l’esquerra és més ampla i el cos del jugador hi és
sencer i i el de la dreta el cos del jugador és tallat.
El mantell vermell de la taula cau a plom pel costat
esquerre i s'aixexa en ángul pel costat dret.
La taula: es fa mes estreta cap al fons i les potes no
són simetrques.
Un espai que tendeix a la bidimensionalitat mostrant
simultàniament els objectes des de diversos punts
de vista. La representació depèn de la mateixa
pintura, dels volums i del color:pintura pura
Geometrització de la realitat: composició a base de
cilindres, esferes cons. Perspectiva: lineal.

10. INTERPRETACIÓ
L’obra és figurativa, el gènere és un retrat, el tema és una escena
costumista.
L’enfrontament de Père Alexandre(esquerre), jardiner del pare de
Cézanne, amb un camperol que treballava a la finca familiar d’Aix i que
Cezanne havia vist mentres jugaven a cartes.
L’enfrontament entre el seu pare(esquerre) i Cezanne(dreta) per tal que
acceptés la seva pintura i el seu estil de vida.
L’enfrontament de Cézanne contra sí mateix,el costat més
assenyat(esquerre) enfrontat al seu costat més rebel(dreta).fent al.lusió
a les seves pròpies contradiccions interiors.
Aquesta temàtica va ser abundantment tractada pels pintors francesos
durant els segles XVII i XVIII. Expressivitat de concentració i atenció.
Els jugadors de cartes constitueix el període sintétic de Cézanne.
SIGNIFICAT
Relacionats amb el joc: la pipa (el fumar) i l’ampolla (beure).
Color de les cartes: blanques(clarividència en el joc, victòria);
negres(confusió/dubtes en el joc, derrota).

11. POSTIMPRESSIONISME
• Rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura
• L’obra és el reflex de la individualitat dels plantejaments de cada artista.
• Aplicació compacta de la pintura.
• Tècnica de pinzellades soltes.
• Temes de la vida real.
• Preocupació per captar també l'expressivitat I emoció del subjecte pintat
• Gran influència de les estampes japoneses.
• El tractament de la segona dimensió
• Revisió i superació dels principis impressionistes.
• Es recupera la importància del dibuix

12. POSTIMPRESSIONISME
PAUL CÉZANNE (1839-1906); PAUL GAUGUIN(1848-1903) carac. intel·lectual
VINCENT ; TOULOUSE-LAUTREC(1864-1901) carac. sensorial/expressiva
Crist Groc,
GAUGUIN(1848-1903)
Gira-sols
VAN GOGH (1853-1890)
La tornada de pescar
J. SOROLLA (1863-1923)
La Goulue entra amb dues
dones en el Moulin Rouge
TOULOUSE-LAUTREC(1864-1901)

13. ESTIL-CÉZANNE
● Representa l'estructura fonamental de la natura amb l'ús del color.
● Abandona el modelatge i el clarobscur.
● Recerca de la síntesi de la naturalesa.
● Redueix la forma al seu essencialitat.
● Estilitza les formes naturals en cilindres, cons i esferes i tot dins de la perspectiva.
● Omple el dibuix, esquemàtic i segur.
● Pinzellades paral·leles de color progressant de tons freds a càlids.

14. INFLUÈNCIES
ANTECEDENTS
Pissarro: tècnica i l’estètica impressionista i en la pintura de “plein air”.
Clàssics(autodidàctica): Tintoretto, Caravaggio, el Greco, Zurbaran, Ribera, Poussin.i Courbet.
Impresionistes: pintar a l’aire lliure, descomposició del color, presentació d’objectes tallats pel marc
del quadre i preocupació constructiva.
Art japonès: apropament dels objestes a l'espectador.
POSTERIORS
Cubisme: descompocisió I unió de les figures i les formes.
Avantguardes del s.XX: mètodes analítics de treball i les recerques formals.
Picasso: manera de concebre la pintura: esencia, formes i colors.

15. QUI LA VA ENCARREGAR?
Aquesta obra va ser venuda per Ambroisie Vollard al baró Denys
Cochim, després passà a mans de Durand-Ruel (marxant dels
impressionistes) i d’aquest al comte Issac de Camondo el qual la cedeix
al Museu del Louvre i posteriorment anirà a parar al Museu d’Orsay.
Aquesta és una temàtica comuna en ell ja que fa fins a 5 versions
d’aquesta obra on simplifica: l’escenari, la decoració i el nombre de
figures, que segueixen l’evolució del pintor des d’un cert realisme fins a
la consecució d’un llenguatge racional i constructiu
FUNCIÓ
Investigació plàstica / didàctica: juntament amb les 4 altres obres del
mateix tema investiga la tècnica i la pràctica pictòrica i aprofundeix en la
concepció arquitectònica de la composició.
Estètica / decorativa: decorar diverses cases.

16. ALTRES OBRES
Va pintar molts retrats de la gent, paisatges, natures mortes (bodegons) i les banyistes.
Natura morta amb pomes, 1899
Mont Sainte Victore, 1897 Banyistes, 1891
El nen de l'armilla vermella, 1888