Pere Brachfield es profesor de EAE Business School y uno de los mayores expertos en morosidad del país. Pere colabora en L'econòmic con artículos de opinión sobre esta temática habitualmente. Más información: www.eae.es

1. L'ECONÒMIC 15DEL 24 AL 30 DE MAIG DEL 2014
a creació de la Unió Eco-
nòmicaiMonetàriailain-
troducció dels bitllets en
euros han estat fites deci-
sives per a l’existència
d’un mercat únic en la Unió Europea.
Des de la introducció de l’euro, al ge-
ner del 2002, en tots els països de la
zona euro és possible fer pagaments
en efectiu en la mateixa moneda. No
obstant això, en l’àmbit dels paga-
ments que no es fan en efectiu, hi ro-
mania una situació de fragmentació
en els processos de pagament mino-
ristes de la UE que, en última instàn-
cia, dificultava en la pràctica la cul-
minació d’aquest objectiu, ja que a
Europa existien fronteres bancàries
entreelspaïsosperallliureintercanvi
dels pagaments en euros. Per contri-
buirapal·liaraquestasituació,lesau-
toritats bancàries i els estats de la UE
van promoure, el 2002, la creació de
la Zona Única de Pagaments en Euros
(en anglès, Single Euro Payments
Area, SEPA).
L’1 de febrer del 2014 era la data lí-
mitteòricaperquèelssistemesnacio-
nals de deutors i transferències es re-
emplacessin pels instruments de co-
braments i pagaments europeus de la
SEPA i s’acabés la migració. A partir
d’aquest dia, els mitjans de pagament
en format de SEPA haurien de substi-
tuir definitivament els tradicionals,
tant per a les operacions estatals com
per a les transfrontereres intraeuro-
pees. L’objectiu és que les operacions
de transferència o de deutors es facin
d’un compte bancari a un altre en el si
L
del’espaiSEPAenlesmateixescondi-
cions que les transaccions bancàries
nacionals. De manera que una vegada
finalitzadalamigració,lesoperacions
de pagament que no estiguessin
adaptades a la normativa SEPA serien
rebutjades pels bancs. A més a més,
els nous instruments europeus re-
quereixen l’adopció d’un conjunt
d’estàndards oberts XML UNIFI ISO
20022.
LaSEPAsuposaunaltrepasenlain-
tegració europea en eliminar les bar-
reres i diferències de tracte entre pa-
ïsos i propiciar el desenvolupament
d’una oferta de serveis de pagament
més competitiva, innovadora, segura
i eficient.
PAGAMENTS PANEUROPEUS. Els instru-
ments de pagament SEPA ofereixen
als usuaris de serveis bancaris un sis-
tema de cobraments i pagaments pa-
neuropeus i interoperable ja que és
idèntic en 34 països europeus.
Arabé,tenintencomptelaimpossi-
bilitatmaterialdecomplirelcalenda-
ridemigració,l’1defebrerdel2014,al
gener la Comissió Europea va adoptar
una proposta per atorgar un període
transitori, addicional i voluntari, de
sis mesos que permeti que els instru-
mentsdepagamentnoSEPAesconti-
nuïn acceptant en els circuits banca-
ris.Estractad’unamesuradecaràcter
excepcional amb què es vol evitar
perjudicis l’operació de cobraments i
pagaments i permetre que aquells
agents que no poguessin haver com-
pletatlasevatransicióatempsdema-
nera satisfactòria puguin, temporal-
ment, continuar processant les seves
operacions pels canals tradicionals.
La CE ha recalcat que aquest termini
extraordinari no suposa cap canvi en
ladatalímitdel’1defebrerdel2014en
què s’acaba oficialment el període de
migració i que obliga a adoptar els es-
tàndards SEPA per als deutors domi-
ciliats i les transferències.
Consegüentment,aquestterminide
sis mesos perquè els usuaris puguin
adaptar-se als instruments homolo-
gatsperlaSEPAésúnicamentpermi-
nimitzar el risc d’interrupció de les
transaccions de pagament per a con-
sumidors i empreses. La Comissió de
Seguiment de la Migració a la SEPA,
tenint en compte la proposta de la CE
de permetre un període addicional
peralprocésdedeutorsusantformats
estatals, ha fixat un nou calendari
d’adaptació més restrictiu que s’aca-
barà el 10 de juny del 2014. Conse-
güentment, a partir del juny d’aquest
any elSNCEnoprocessaràoperacions
de deutors domiciliats presentats en
fitxers tradicionals del Fullet 19 AEB.
Encanvi,elsrebutselectrònicsenFu-
llet 58 AEB es podran presentar fins a
l’1defebrerdel2016,dataenquè des-
apareixeran definitivament.
D’altra banda, la data final per aca-
bar la migració a la SEPA està fixada,
de moment, per al 31 d’octubre del
2016, data límit que ha establert la CE
per acabar l’adaptació a les transfe-
rències i deutors SEPA en la zona de
països que no tenen l’euro. Es pot ob-
servar, per tant, que la migració que
vacomençarel2002–sinohihaescap
altre ajornament– tindrà una durada
decatorzeanys,perlaqualcosaespot
qualificar d’història interminable.
Elsinstrumentsde
cobramenteuropeus
PERE
BRACHFIELD
Professor de l’EAE Business School
L’1defebrerdel2014erala
datalímitperquèels
sistemesestatalsde
deutorsitransferènciesse
substituïssinper
instrumentsdepagaments
europeusdelaSEPA
SANTIAGO FISAS
CANDIDAT DEL PP AL PARLAMENT EUROPEU
JOSEP MARIA TERRICABRAS
CANDIDAT D’ERC AL PARLAMENT EUROPEU
RAMON TREMOSA
CANDIDAT DE CIU AL PARLAMENT EUROPEU
JAVI LÓPEZ
CANDIDAT DEL PSC AL PARLAMENT EUROPEU
ES DIU, ES COMENTA
CATALUNYA EN EL DEBAT
DE LES EUROPEES
Estem totalment en contra
del dret a decidir, i l’únic
que pot aturar-lo és el Partit Popular.
Tothom ha de tenir ben clar que si no
som espanyols, llavors es-
tem fora d’Europa
En tot aquest procés del
dret a decidir, el president
de la Generalitat exerceix només el
paper d’acompanyant, que cal consi-
derar molt bo, però només
és d’acompanyant
Votaré a favor del dret a de-
cidir quan es pugui parlar
que es tracta d’una consulta que sigui
realment viable, que sigui fruit de
l’acord entre el govern cen-
tral i la Generalitat
Als catalans només ens res-
pectaran si omplim les ur-
nes, i si Espanya bloqueja la consulta,
és clar que el que haurem de fer és de-
manar l’empara a la Unió
EuropeaL’ENQUESTA DE LECONOMIC.CAT
CONFIANÇA EN LA SEGURETAT SOCIAL CATALANA
Sí
82,3%
Depèn
3,2%
No
14,6%
Aquestasetmanahem
preguntat
Creu que si Catalunya
fos independent
estaria garantit el
sistema de la
Seguretat Social?
Japotrespondrea
www.leconomic.cat/enquesta
I la setmana vinent
Creu que Messi cobra
massa diners després de la
temporada que ha fet?