2nESO. Fi de l'Imperi Romà, Imperi Bizantí i Carolingi.

1. TEMA 1: LA FRAGMENTACIÓ DEL
MÓN ANTIC

2. ÍNDEX
1. La fi de l’Imperi Romà.
2. La formació dels Regnes Germànics.
3. L’Imperi Carolingi.
4. L’Imperi Bizantí.
5. Síntesi.

3. 1. LA FI DE L’IMPERI ROMÀ

4. • L’Imperi Romà es va desenvolupar durant més de 1.100 anys, des de la
fundació de la ciutat de Roma, l’any 753 a.C, fins la caiguda de l’Imperi
Romà d’Occident, al 476 d.C.
• Per tant, aquesta civilització es va situar en l’etapa de la història de l’Edat
Antiga. I la seua fi, al 476 d.C dóna pas a l’Edat Mitjana.

6. • A partir del s.III d.C Roma va entrar en una crisi, degut sobretot a les
invasions dels pobles bàrbars (així anomenaven els romans a tots els
pobles que estaven fora de les fronteres de l’Imperi). Van ser els pobles
germànics com els saxons, angles, francs, sueus, vàndals, visigots i
ostrogots els que van començar a conquerir els territoris de l’Imperi.
• Teodosi, emperador de l’Imperi, va intentar reforçar l’Imperi, dividint-lo en
dues part a l’any 395 d.C, per frenar l’avanç d’aquest pobles, l’Imperi
Romà d’Occident amb capital a Roma pel seu fill Honori i l’Imperi Romà
d’Orient, amb capital a Constantinoble per Arcadi.

7. • L’Imperi Romà d’Orient va poder resistir les invasions, però l’Imperi Romà
d’Occident va ser ocupat pels pobles bàrbars, i va caure definitivament a
l’any 476 d.C amb l’enderrocament de l’últim emperador de l’Imperi
Romà d’Occident, Ròmul August. Aquesta data marca la fi de Roma i de
l’Edat antiga, iniciant-se l’Edat mitjana.
• L’Imperi Romà d’Orient va canviar el seu nom pel d’Imperi Bizantí, i va
sobreviure fins al segle XV d.C.

8. • Als territoris de l’Imperi Romà d’Occident, els pobles germànics van
formar regnes i l’Imperi Romà d’Orient es va convertir en l’Imperi Bizantí,
continuant la tradició de Roma.

9. 2. LA FORMACIÓ DELS REGNES
GERMÀNICS

10. • Els diferents pobles germànics que van conquistar l’Imperi Romà
d’Occident, es van establir en els territoris d’Europa, formant regnes.
• Els pobles germànics tenien unes costums molt diferents dels romans.
Tenien una manera de viure més bàsica i rudimentària: no tenien
escriptura, ni lleis, treballaven la terra i criaven bestiar i estaven
organitzats en clans familiars.
• Els pobles germànics van adoptar la cultura romana i moltes costums: llatí
llengua oficial, el cristianisme com a religió...

12. • En la península Ibèrica, al segle V d.C van entrar una sèrie de pobles
germànics: sueus, vàndals, alans i visigots.
• Els visigots van expulsar a la resta de pobles, es van establir i i van crear
un regne, fins que el 711 d.C els musulmans van començar a conquerir la
península.

13. 3. L’IMPERI CAROLINGI

14. • L’Imperi Carolingi es va formar a partir del regne dels francs. Carlemany va
ser el seu creador i l’emperador des del 800 d.C.
• El regne dels francs va anar adquirint importància i conquerint territoris:
• Al segle VIII, Carles Martell va derrotar als musulmans en la batalla de
Poitiers (732 d.C)*, posant fi a l’expansió dels musulmans, que es van
tornar a la península Ibèrica.
• Pipí el Breu, fill de Carles Martell, es va convertir en rei dels francs i va
fundar la dinastia carolingia, convertint posteriorment al seu fill Carlemany
en rei.
• Carlemany es va fer coronar emperador pel papa Lleó III, a l’any 800 d.C,
iniciant l’Imperi Carolingi, fins el 843 d.C.

16. • L’emperador Carlemany tenia com a desig reconstruir l’antiga unitat de
l’Imperi Romà d’Occident. Va intentar conquerir els territoris i imposar la
seua autoritat.
• Va conquerir gran part de les terres d’Europa occidental.
• Va frenar l’avanç musulmà.
• Va establir fronteres segures.
• Va imposar el cristianisme.
• Va establir la cort a Aquisgrà.
• Desenvolupament cultural.
Palau d’Aquisgrà

18. • Per imposar el seu poder, recaptar impostos, fer acomplir les lleis i posar
ordre en un territori tan extens, Carlemany va idear una forma de
governar:
• Va entregar terres al nobles per administrar-les en el seu nom.
• Va dividir el territori en 250 comtats i va posar al cap a un comte.
• Per defensar les zones de frontera, va crear marques, dirigides per un
cap militar, el marqués (marca hispànica*)
• Va establir un cos de comissaris per fer complir les lleis i controlar els
territoris, els missi dominici.
Pel jurament de fidelitat, Carlemany
protegia als nobles, els entregava terres i el
dret de governar-les i els convertia en els
seus vassalls. A canvi els nobles li juraven
ajuda i fidelitat.

19. • A la mort de Carlemany, la corona va passar al seu fill, Lluís el Piadós (814-
840 d.C), que va repartir l’Imperi entre els seus tres fills: Lotari, Lluís i
Carles.
• Lotari va rebre el títol d’emperador. Lluís i Carles es van rebel·lar contra el
seu germà i el van obligar a signar el Tractat de Verdun (843 d.C), i cada
territori va passar a ser independent, finalitzant l’Imperi Carolingi.

20. 4. L’IMPERI BIZANTÍ

21. • L’Imperi Bizantí es va crear en els territoris de l’Imperi Romà d’Orient, que
va poder resistir les invasions dels bàrbars. Va finalitzar amb la conquesta
de la seua capital, Constantinoble, al 1453 d.C pels turcs otomans.
• L’època de major esplendor i màxima expansió territorial va ser amb
l’emperador (basileu) Justinià (527-565 d.C).

22. • L’Imperi Bizantí va heretar la cultura de Roma i la va ajuntar amb elements
orientals.
• D’aquesta època destaquen els mosaics i l’església de Santa Sofia.

23. • A partir del segle XI, L’Imperi Bizantí va començar a decaure i perdre
territoris com a resultat dels atacs de l’exèrcit turc. Finalment, l’any 1453
d.C, la conquesta de Constantinoble pels turcs otomans va fer
desaparèixer l’Imperi Bizantí.

24. 5. SÍNTESI

25. Imperi Romà
395 d.C: divisió Imperi
Imperi Romà
d’Occident
Imperi Romà
d’Orient
476 d.C Invasions bàrbars
Regnes germànics
Imperi Bizantí
Regne
visigot
Regne
franc Imperi Carolingi

26. IMPERI CAROLINGI IMPERI BIZANTÍ
Emperador més important Carlemany Justinià
Data inici i final 800-843 d.C 476-1453 d.C
Capital de l’Imperi Aquisgrà Constantinoble
Causa finalització Imperi Tractat de Verdún:
divisió Imperi.
Conquesta de
Constantinoble pels
turcs otomans.