1. Gemma Tarrats Sitjà
2OCNS
RESSENYA
L’obra Bearn o la Sala de les Nines va ser escrita per Llorenç Villalonga, considerat una
de les figures més important de la literatura catalana del segle XX.
Llorenç Villalonga va néixer i va morir a Palma de Mallorca (1897-1980). Va estudiar
Medicina a Múrica, Barcelona, Madrid i Saragossa, es va especialitzar en Psiquiatria, i
quan va viatjar a França per especialitzar-se va conèixer a Marcel Proust, autor del qual
va rebre grans influències a la novel·la psicològica. Llorenç va escriure tant en català
com en castellà, i a part de ser escriptor també va dedicar part de la seva vida al
periodisme. Va ser el creador de la revista Brisas (1934-1936), i es va mobilitzar a
Binissalem un cop casat, on començaria a treballar en la seva novel·la més important:
Bearn o la Sala de les Nines (novel·la que presentava l’ organització social de l’ època
a Mallorca. Es diu que Bearn és l’adaptació literària de Binissalem).
Bearn o la Sala de les Nines va ser publicada originalment en castellà l’any 1956, però
més tard, a l’any 1961, va ser traduïda al català. La novel·la narra la vida d’un
matrimoni (Toni i Maria Antònia) sense descendència, posicionats a l’ aristocràcia de
Bearn, el qual realitza un canvi en la seva forma d’ésser i de pensar.
El fet de que Llorenç estudiés psiquiatria li va permetre crear una novel·la amb una
xarxa psicològica bastant complexa, la qual juga un paper molt important dins l’obra i
ens representa la estabilitat emocional dels personatges. Això es deu, en part, a
l’influència de pensadors i especialistes com Freud, Nietzche i Ortega y Gasset. Tot i
que s’ha vist la possibilitat de que l’obra sigui una autobiografia del autor, no s’ha pogut
assegurar res.
La novel·la es divideix en tres parts:
❖ Una introducció en forma de carta-pròleg escrita per Joan Mayol (capellà de la
casa), la qual té com a destinatari a Miquel (amic d’en Joan del seminari). La
carta és escrita dos mesos després de la mort dels senyors, per tant, la carta fa
la funció de tancament de l’obra, tot i que a continuació d’aquesta es relati la
vida de Joan a Bearn i les circumstàncies que ha viscut amb els seus amos.
❖ La part central de la novel·la està subdividida en dos parts on s’explica la vida de
don Toni i Maria Antònia.
● La primera part es titula Sota la influència del Faust, i narra l’època on
don Toni deixa a la seva dona després de haver-li sigut infidel durant el
seu matrimoni, i marxa a Paris amb la seva neboda Xima. Aquesta part es
2. titula així perquè Faust va vendre la seva ànima al diable per aconseguir
la juventut eterna, i, en part, és el que fa don Toni quan decideix
abandonar a la seva dona. La primera part culmina amb l’arribada de don
Toni a Bearn mentre que Xima decideix quedar-se a França.
● La segona part es titula La pau regna a Bearn, i com el seu nom indica,
narra un període de calma al poble de Bearn. Don Toni i Maria Antònia
tornen a estar junts, i decideixen viatjar a Roma (juntament amb Joan),
per rebre la benedicció del Papa. És també en aquesta part de l’obra on el
senyor escriu les seves memòries. Alhora, la seva situació econòmica
comença a trontollar, al igual que ho fa l’ordre social. El final d’aquesta
part narra la mort sobtada de don Toni i Maria Antònia a Bearn.
❖ L’epíleg de l’ història narra els fets que succeeixen després de la mort dels
senyors, i ens explica que Joan descobreix tots els secrets de la família gràcies
a uns historiadors que venen a reclamar l’arxiu de don Toni. És en aquell
moment quan Joan decideix cremar l’arxiu del senyor (la sala de les nines) per
mantenir les memòries de don Toni encobertes per sempre.
Bàsicament el que ens fa entendre aquesta obra és tothom té una sala de les nines, la
qual simbolitza la part no conscient del nostre ésser, i és per això que s’ha de mantenir
sota clau, perquè guarda totes les nostres veritats, les quals és recomanable no haver-
les de conèixer totes sempre.
Des del meu punt de vista trobo que Bearn o la Sala de les Nines és una novel·la
bastant avorrida, ja que tot i tenint un significat filosòfic a darrera, l’acció del què passa
és molt lenta a més de que el que realment passa no és res fora de “l’excepcional”. El
punt clau de l’història és, bàsicament, l’apropament del lector al pensament de l’època
(el qual pretenia condemnar la manera de viure de la Il·lustració) a través dels
personatges.
